El teu blog de Linux en català

Opinió: 2012, l'any de Linux a l'escriptori?

L’ús de Linux a l’escriptori ha seguit augmentant en aquest 2011, pero mal que em pesi he de dir que crec que l’any de Linux a l’escriptori va ser amb la sortida de Windows Vista. Ubuntu començava a ser molt usable i donava la sensació que en 1-2 anys tot aniria perfecte, alhora que la majoria de coses ja anaven bé. Hi havia un entorn unificat. Windows era un desastre, i Linux prometia.

El fracàs de Windows Vista va suposar la millor oportunitat per a Linux a l'escriptori

L’esperança era que en 1-2 anys, el suport als dispositius (impresores, botons ratolins, etc…) fos complet, així com que es millorés la durada de les bateries en portàtils… pero això no va arribar, ni tampoc es van llençar grans programes comercials en versió Linux (amb algunes excepcions notables). La cosa no ha canviat massa des de fa 2-3 anys, el que fallava abans segueix fallant. El que funciona (que és la majoria del que es fa servir), segueix funcionant.

Últimament, el fraccionament de l’entorn Gnome (Unity, Gnome 2, Gnome 3) ha afectat negativament la seva estabilitat. S’han creat versions més usables, pero menys estables, que manquen coses que tenien les versions velles i els early-adapters (els que hem actualitzat a les noves versions no LTS), hem patit una mica. Usuaris poc avançats (dels que l’hi falten a Linux), ja no eren capaços de trobar la calculadora.

El fraccionament de Gnome ha pogut perjudicar a Linux a l'escriptori durant aquest 2011

(més…)

Nou atac a l'accés a la cultura: La llei d'economia sostenible

A la majoria de nosaltres ens agrada compartir. Així, si es compra un llibre, es voldrà deixar als amics perquè en puguin gaudir. Això és legal, perquè el llibre és propietat teva. El mateix hauria de passar quan es compra un disc de música, el problema arriba quan, gràcies a la tecnologia, podem copiar les nostres coses indefinidament i a un cost menyspreable.

Les productores, per defensar-se d’això el que fan no és vendre les cançons o el programa informàtic, sinó vendre una llicència d’ús on s’asseguren que no ho puguis compartir amb ningú. Així, la indústria musical s’enriqueix enormement gaudint del monopoli de la còpia i a través de promoure lleis com l’emmarcada dins l’Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible.

Aquesta llei permetrà que a través de la Comissió de la Propietat Intel·lectual, els funcionaris de l’estat puguin tancar webs que continguin enllaços de descàrrega sense un sentència judicial que ho permeti i segons el seu criteri. Amb aquesta llei es ficaran els drets d’autor per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva, a l’accés a la cultura i a la llibertat d’expressió, i ens posarà a l’altura de països tan poc democràtics com Xina.

Article publicat al periòdic “La Bicicleta“, número 9 (gener del 2010)

Comparteix, és bo! Les xarxes d'igual a igual P2P

Encara que uns quants facin tots els esforços possibles per fer-nos creure que compartir és sinònim de robar i que és una activitat il·legal, al nostre país això no és així. Compartir arxius de música, pel·lícules o el que nosaltres volem a través d’Internet és tan legal com deixar-li un disc a un amic o agafar-lo prestat de la biblioteca, sempre i quan no se n’intenti treure un profit econòmic.

L’aMule és un programa d’ordinador que s’encarrega de fer del valor de compartir una activitat amigable i ràpida, que disposa d’una gran varietat d’arxius de tota classe, com pel·lícules o discs descatalogats. Les descàrregues i el P2P són l’oportunitat de gaudir d’aquestes obres amb una gran facilitat d’accés i gratuïtament. L’aMule és en català, està per GNU/Linux, Windows i Mac i es pot descarregar des de la pàgina web de Softcatalà.

Aquest programa és programari lliure. Això significa que qualsevol persona pot veure com està fet, modificar-ne el codi per adaptar-lo a les seves necessitats, compartir-lo amb els seus veïns i descarregar-lo d’Internet sense restriccions.

Article publicat al periòdic “La Bicicleta“, número 8 (novembre del 2009)

amule

VLC, el reproductor universal

A tots ens agrada veure pel·lícules en el nostre temps d’oci, però que passa quan per fer-ho, hem de remenar Internet per esbrinar perquè no podem veure-les?

El VLC és un reproductor lliure de vídeos i de música que reprodueix la pràctica totalitat dels formats de vídeo i d’àudio existents. Això ens estalvia maldecaps, però no s’acaba aquí. El VLC reprodueix DVDs protegits, vídeos que s’estan baixant i pel·lícules que només se n’ha baixat una part. A més a més, el VLC permet posar subtítols a les pel·lícules, escoltar ràdios des d’Internet i convertir vídeos i música a altres formats.

Tot això amb un reproductor lleuger, ràpid i que no es penja, amb un disseny senzill i intuïtiu, i un menú que desplega totes les opcions del programa amb el botó dret del ratolí quan s’està veient una pel·lícula.

El VLC és tan potent perquè és programari lliure. Això significa que qualsevol persona pot veure com està fet, modificar-ne el codi per adaptar-lo a les seves necessitats, compartir-lo amb els seus veïns i descarregar-lo d’Internet sense restriccions. El VLC està disponible en català per Windows, GNU/Linux o Mac, i pots descarregar-te’l des de la pàgina web de Softcatalà, no en quedaràs decebut.

Article publicat al periòdic “La Bicicleta“, número 7 (setembre del 2009)

VLC_player_software

Linkat, de bones intencions el món n'és ple

Els avantatges que proporciona el programari lliure en el camp de l’educació són clars. Per una banda, permet a les institucions alliberar-se del jou que suposa haver de pagar cada certs anys costoses llicències per usar programes comuns. Per altra banda, assegura la independència tecnològica, al no forçar els ciutadans a gastar-se diners per accedir als seus formats tan poc segurs.

Per fer front a aquesta problemàtica, la Generalitat de Catalunya ha impulsat una distribució GNU/Linux anomenada Linkat. Aquesta distribució és en català i qualsevol és lliure d’usar-la, modificar-la i fer-ne servir els programes sense haver de pagar ni un cèntim a cap multinacional estrangera.

Per això, no deixen de sorprendre notícies com l’acord que al desembre del 2007 va firmar la Generalitat amb Microsoft, per adquirir llicències durant quatre anys per valor de 12 milions d’euros, i que s’han d’anar renovant. Diners a fons perdut, i sobretot quan Microsoft mai ha tret cap versió del seu sistema operatiu en català.

En contraposició, trobem comunitats com la d’Extremadura, la qual a través de l’ús de la seva distribució gnuLinEx en escoles i centres educatius, s’estalvia 6 milions d’euros a l’any en llicències de programari.

Article escrit arran de l’article que el Roger va publicar sobre el linkat en aquest mateix bloc i el posterior debat que va generar entre la comunitat d’usuaris, he volgut deixar constància de la meva opinió al respecte.

Article publicat al periòdic “La Bicicleta“, número 6 (juny del 2009)

Open Office, qui necessita el Word?

Tots coneixem el Word, un programa que ens serveix per escriure textos. Però amb quins problemes topem si decidim usar-lo?

El model de negoci de Microsoft és el de treure noves versions, que t’obliguen a comprar-les si vols llegir els nous textos que reps. Aquestes versions no poden llegir els textos més vells i, per tant, al cap d’un temps és impossible poder llegir els nostres propis textos.

L’alternativa a aquest model s’anomena Open Office. L’Open Office no és només un processador de textos, també inclou un full de càlcul, una programa per fer presentacions, ens permet introduir fórmules matemàtiques i crear webs. A més a més, és en català, té un corrector ortogràfic, permet crear PDFs i editar-los amb l’extensió “PDF Import”.

Això ens assegura que el que escrivim avui ho podrem llegir demà i que tothom podrà obrir els textos que li enviem sense gastar-se ni cinc, ja que l’Open Office segueix els estàndards i és programari lliure. Això significa que qualsevol persona pot veure com està fet, modificar-ne el codi per adaptar-lo a les seves necessitats, compartir-lo amb els seus veïns i descarregar-lo d’Internet sense restriccions.

Article publicat al periòdic “La Bicicleta“, número 5 (abril del 2009)

openoffice-logo

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.