El teu blog de Linux en català

Un clàssic dels videojocs: Secret Maryo Chronicles

Secret Maryo Chronicles és un joc de plataformes bidimensional, amb un desenvolupament, disseny i enemics molt semblants als del gran Super Mario Bros.Logo del Secret Maryo Chronicles

La instal·lació del joc és molt senzilla, perquè es troba en els repositoris oficials d’Ubuntu. O sigui, que es pot instal·lar directament des del Synaptic amb els paquets “smc”, “smc-data” i “smc-music”. Si sou “terminalòfils”, també el podeu instal·lar amb la comanda següent:

sudo apt-get install smc smc-data smc-music

Un cop instal·lat, podrem executar el joc des del menú “Aplicacions>Jocs>Secret Maryo Chronicles”.

Secret Maryo Chronicles

Secret Maryo Chronicles

El funcionament del joc és molt senzill. Hem d’anar-nos passant pantalles saltant per les plataformes, pujant per les lianes, xafant els enemics i agafant monedes. Tindrem com a ajuda els bolets, les flors de foc i alguns altres (he comentat ja que és un clon del Super Mario Bros?).

Un bon joc per als aficionats als jocs del Mario… Ai, perdó, del Maryo! 🙂

Emulació de la Nintendo DS a GNU/Linux

Per a entorns GNU/Linux hi ha diversos emuladors per a jugar a les còpies de seguretat que hàgim fet dels nostres jocs de Nintendo DS. Un d’ells és el Desmume, que és molt senzill d’instal·lar, perquè es troba en els repositoris de la majoria de distribucions. Tot i que últimament ha millorat força, gràcies a un nivell d’acutalitzacions prou bo, el seu rendiment no ha arribat a un nivell òptim (com a mínim en el meu ordinador, que no és que sigui molt nou) i, a més, no acaba d’emular bé alguns dels jocs d’aquesta consola de vídeojocs, sobretot als que aprofiten els efectes 3D de la Nintendo DS. Entre altres, no es pot jugar a “New Super Mario Bros” ni al “Zelda Phantom Hourglass”. I per a mi, que sóc molt de Mario i MOLT de Zelda, això suposa un gran inconvenient.

Com a alternativa, he trobat l’emulador iDeaS. El rendiment d’aquest emulador és molt bo i, a més, em permet jugar amb els meus estimats Mario i Zelda (bé, amb el Link). Tot i que iDeaS no es troba en els repositoris d’algunes distribucions de GNU/Linux (entre elles, Ubuntu), és molt senzill instal·lar-lo.

Primer, ens hem de baixar l’última versió d’iDeaS des de la pàgina de descàrrega de l’emulador (actualment és la versió 1.0.3.1). El fitxer que ens baixem tindrà extensió “tar.bz2”. El podem descomprimir des del Nautilus (l’explorador de fitxers), fent clic amb el botó dret del ratolí i escollint l’opció “Extreu aquí”. Es descomprimirà en una carpeta que es dirà “ideas1031” (com a mínim es dirà així per a la versió 1.0.3.1) i que podem renombrar, per exemple com a “iDeaS”. També el podem extreure des d’un terminal, executant la comanda següent:

tar -xvf ideas1031.tar.bz2

Un cop descomprimit, ja podem executar l’emulador (no cal compilar res). Podem fer-ho des d’un terminal, anant al directori on tenim instal·lat iDeaS i executant el següent:

./ideas

Una opció més senzilla és crear-nos un enllaç al menú d’aplicacions. Per a crear-lo, anem al menú “Sistema>Preferències>Menú Principal”. Al panell esquerre, escollim “Jocs” (per tal que iDeaS ens quedi sota “Aplicacions>Jocs”), i premem el botó “Element nou”. En la pantalla que se’ns obre, hi posarem els següents valors (tenint en compte que jo he desat iDeaS al directori “/home/el_meu_usuari/Jocs/iDeaS”):

Tipus: Aplicació
Nom: iDeaS
Ordre: /home/el_meu_usuari/Jocs/iDeaS/ideas
Comentari: Emulador de Nintendo DS

Havent fet això, ja podrem executar iDeaS des del menú “Aplicacions>Jocs>iDeaS”. Quan obrim algun joc amb iDeaS (“File>Open…”), si veiem que ens va una mica lent, podem millorar el seu rendiment augmentant el percentatge de “fotogrames” que es pot saltar per mitjà del menú “Options>Frames Skip” o augmentant la velocitat de CPU amb “Options>Increase CPU Speed”. També podem augmentar la mida de les pantalles a “Options>Rotation and Zoom”.

Zelda Phantom Hourglass amb iDeaS

Zelda Phantom Hourglass amb iDeaS

Una altra opció que també us pot interessar és fer que la segona pantalla de la DS estigui en una finestra (de forma predeterminada és com una imatge sense finestra en el nostre escriptori). Per a fer-ho, hem de desactivar l’opció “Options>Lock Windows”.

Perdoneu, us he de deixar, que he de continuar la partida… 🙂

Gbrainy. A entrenar les neurones!

Per a tots aquells que a vegades volem passar una estona divertida alhora que utilitzem la matèria gris (o la poca que tenim 🙂 ), a GNU/Linux trobem Gbrainy. Aquest joc conté una sèrie de proves que ens aniran ajudant a exercitar la lògica, la memòria, o simplement, a passar una bona estona.

El joc es troba disponible en la majoria de distribucions importants. Per exemple, es pot instal·lar a Ubuntu directament des de Synaptic, o des d’un terminal, executant la comanda següent:

sudo apt-get install gbrainy

Quan el tinguem instal·lat, el podem executar des del menú “Aplicacions>Jocs>gbrainy”. La pantalla principal del joc és la següent:

Pantalla d'inici del Gbrainy

Pantalla d'inici del Gbrainy

Com veiem, les proves estan dividides en tres categories: Trencaclosques lògics, càlcul mental i entrenadors de memòria. Podem fer una partida que només contingui jocs d’alguna de les tres categories, o de manera que ens vagin sortint proves de les tres barrejades. L’objectiu del joc és força clar: resoldre el màxim de preguntes en el mínim temps.

Pantalla de joc del Gbrainy

Pantalla de joc del Gbrainy

El joc té l’al·licient que ha estat programat per un català, en Jordi Mas que, entre altres coses, també és membre fundador de Softcatalà.

La versió que ve amb Ubuntu Jaunty és la 1.0.1, però la darrera versió és la 1.1.0 (que ja vindrà amb Ubuntu Karmic Koala). Podeu instal·lar-vos aquesta darrera versió a Ubuntu Jaunty baixant primer el fitxer .deb corresponent. Podeu fer-ho des d’un terminal:

wget http://es.archive.ubuntu.com/ubuntu/pool/universe/g/gbrainy/gbrainy_1.10-1_all.deb

I després, cal instal·lar el fitxer acabat de baixar:

sudo dpkg -i gbrainy_1.10-1_all.deb

Podeu veure les novetats de la versió 1.1 a la l’apunt on s’anunciava el seu alliberament.

Juga al Monkey Island (i altres aventures gràfiques) en GNU/Linux

El Guillem ja ha parlat altres vegades sobre com instal·lar jocs antics a GNU/Linux, per exemple l’Ultima Online i el Lords of the Realm 2. Avui us parlaré d’un emulador de jocs antics de PC que s’ha especialitzat en l’emulació d’aventures gràfiques. Amb ell podrem tornar jugar a jocs  tan entranyables com els de les sagues Monkey Island, Simon the Sorcerer, Legend of Kyrandia, Larry, Indiana Jones, King’s Quest, Sam&Max i molts altres. L’emulador en qüestió es diu ScummVM, i està disponible per a moltíssimes plataformes, entre elles GNU/Linux. Podeu veure la llista completa de jocs que pot emular a la seva entrada de la Viquipèdia. El programa ScummVM està disponible a les principals distribucions. Per exemple, per a instal·lar-lo en Ubuntu, ho podem fer directament des del Synaptic o executant la següent comanda al terminal:

sudo apt-get install scummvm

De moment no podem jugar a cap joc, perquè només tenim l’emulador però no els jocs en sí. Ens podem baixar els jocs des d’alguna de les diverses pàgines web dedicades a l’abandonware, com per exemple JuegoViejo, Jugoteca o Publijuego. Ens hem de baixar el fitxer comprimit que conté el joc i descomprimir-lo en un directori del nostre equip. Després, engeguem l’ScummVM, que podrem trobar a “Aplicacions>Jocs>ScummVM” i tindrà el següent aspecte:

Pantalla principal del ScummVM

Pantalla principal del ScummVM

Primer hem d’afegir al ScummVM el joc que ens hem baixat per mitjà del botó “Add game…”. Li hem d’indicar el directori on hem descomprimit el joc i ja de pas podrem modificar els paràmetres d’execució. Un cop donat d’alta el joc al ScummVM, ja hi podrem jugar per mitjà del botó “Start”.

Ja de pas us explicaré, com a curiositat, d’on ve el nom ScummVM. Les lletres “VM” no tenen massa secret, perquè signifiquen Virtual Machine (o sigui, màquina virtual o emulador). La part més important és “SCUMM”. Quan, cap allà l’any 1987,  Lucas Arts va treure la seva primera aventura gràfica (Maniac Mansion, lògicament també suportada pel ScummVM) va tenir la genial idea de separar el “motor” del joc dels seus gràfics i la història concreta que seguirien els jugadors.

Aquest “motor” permetia als desenvolupadors crear escenaris, objectes i seqüències de diàleg sense necessitat d’escriure-les amb el mateix llenguatg. Però no només això, sinó que també definia el sistema  bàsic de funcionament d’aquestes aventures gràfiques que tots tenim en ment (un menú d’accions sobre el qual fem clic, per posteriorment indicar el punt o objecte de la pantalla principal sobre el qual volem realitzar l’acció triada). Com que el joc sobre el qual es va desenvolupar aquest “motor” era el Maniac Mansion, van anomenar a aquest “motor” SCUMM (Script Creation Utility for Maniac Mansion).

El SCUMM es va anar millorar, i va servir com a base de moltíssimes aventures gràfiques de Lucas Arts, com la saga Monkey Island (excepte la quarta part), la saga d’Indiana Jones, Day of the Tentacle, Sam&Max, Loom i algun altre.

Per últim, tot i que ScummVM va començar com un emulador del motor SCUMM, encara està en desenvolupament, s’ha ampliat el seu abast per a poder emular molts jocs (sempre centrant-se en aventures gràfiques) que realment no es basaven en SCUMM. Alguns d’ells ja els he anomenat abans, com les sagues Legend of Kyrandia, Simon the Sorcerer, King’s Quest, Larry, Elvira, Space Quest i molts altres.

– ¡He hablado con simios más educados que tu!
– Me alegra que asistieras a tu reunión familiar diaria.

Monkey Island

Juga al lords of the realm 2 al gnu/linux!

Seguint la sèrie iniciada fa molt de temps sobre com instal·lar jocs antics en equips moderns sota gnu/linux, aviu m’agradaria presentar-vos tot un clàssic dels jocs de PC. Lords of the Realm II és un joc d’estratègia que ens pot recordar a l’Heroes of Might and Magic en el que fa a la interfase d’usuari però que no s’hi assembla en res a l’hora de ser jugat. Us el presento, a diferència d’aquest, tu vas amb diferents tropes pel mapa. El mapa està compost per diferents territoris que has d’anar-los-hi conquerint als diferents reis que els governent. Cada territori té terres per planatar-hi cereals o criar-hi animals per alimentar la població del teu regnat, i hi pots edificar castells per protegir-te dels exèrcits invasors. Una de les característiques més interessants d’aquest joc és la seva jugabilitat, doncs si bé no destaca pels seus gràfics, ja que estem parlant d’un joc del 1996, si que hi destaca per la seva economia i per la forma en que és duen a terme les batalles. Quan assetgem un castell o ens enfronte’m a exèrcits invasors, automàticament podem entrar en un mòden el que nosaltres governem les unitats que haurem armat previament, i lluitarem cos a cos contra les unitats enemigues. Sens dubte un joc apassionant.

L’únic problema que ens presenta aquest joc és que és un joc privatiu per windows, tot i que en el seu moment tambè hi havia una versió per amiga i una per machintosh. Aquest problema el podem menystenir ja que és tracta d’un joc que ja no és ben i ha caigut el la denominada categoria Abandonware. És una llàstima però que a diferència d’altres jocs com el Quake 3, els seus antics desenvolupadors no n’hagin alliberat el codi per poder mantenir una versió lliure, amb millores i actualitzada. Ells s’ho perden.

Independentment, anem a veure com instal·lar-lo. Primer de tot necessitarem instal·lar el wine

sudo apt-get install wine

Afegeixo una nota per indicar-vos que el wine disposta d’una base de dades on podeu trobar si podreu isntal·lar amb èxit el programa per windows que preteneu instal·lar en el vostre sistema gnu/linux. En el cas del Lords of the Realm II, trobem la seva fitxa a la base de dades, acompanyat d’una qualificació, en aquest cas gold, que vol dir que el programa funciona prou bé, i la descrpició del que li ha funcionat i el què no a l’usuari que l’ha provat.

El més curiòs del tema aquest, és que aquest joc ja resultava impossible d’executar en windows vista i en windows xp, i ara qui el tingui original el podrà seguir disftruant, no amb el sistema per el qual estava pensat de correr aquest joc, sinó amb un de totalment diferent on no treuen noves versions incompatibles amb les anteriors i on podem gaudir de la nostra llibertat.

Independentment, si per una d’aquelles coses de la vida heu perdut el vostre cd original, sempre us en podeu baixar una copia d’aquesta web. Com veieu hi han molts altres jocs que és considrenen “abandonats” per les empreses que els van promocionar.

Un cop descarregat el joc, el descomprimiu. Si no teniu el descompressor del format propietari rar, el podeu instal·lar des del synaptic.

Ara ja només ens caldrà obrir el fitxer anomenat LORDS2.EXE i a viciar-vos!

Si aquesta operació ens fallès, perquè hem de recordar que aquest fitxer l’hem d’obrir amb el wine. Podem anar a una terminal i escriure.

cd (al directori on es trobi el fitxer)
wine LORDS2.EXE

Val la pena afegir que al prinicpi el joc us pot semblar una mica complicat però val la pena, us ho dic jo per experiència! Aquí us deixo un vídeo un parell de vídeos perquè el veigueu de més aprop. Si us hi fixeu en els comentaris la gent és queixa que tenen el cd original però que no el poden fer correr en windows vista. Quina pena ^^

Vídeo promocional amb la història

Vídeo de com és el joc realment

Power Manga

Power Manga és un joc clàssic de naus espacials en 2D, en el qual s’han de superar més d’una quarantena de nivells plens d’enemics i d’esteroides de diferent tipus.  El jugador haurà de fer qualsevol cosa per tal de destruir o esquivar tots els seus adversaris, amb la finalitat de sobreviure en l’espai exterior.

Dues-centes criatures molt acolorides i de totes les mesures us esperen a Power Manga. Observant l’òrbita que segueix cada un i el seu comportament us serà de gran ajuda per poder trobar els seus punts dèbils i poder-los vèncer.

Els nivells van augmentant cada cop més la seva dificultat. Cada nivell està composat per tres fases diferents. Primer de tot ens trobem en una seqüència d’aparicions de naus d’una en una. En segon lloc, apareixen moltes naus de cop, contra les que haurem de lluitar a la vegada si volem continuar jugant. En la tercera fase sempre travessarem un cinturó d’esteroides .Cada tres o quatre nivells, apareixerà una nau final que ens posarà les coses encara més difícils. És recomanable preparar bé la nau per poder tenir èxit en aquestes lluites finals.

/games/Powermanga/screenshots/Powermanga screenshot

La nau espacial adquirirà noves habilitats en funció de les naus destruïdes i de les gemmes de colors recol·lectades. El joc comença amb un dispar vertical bàsic que llença projectils en una sola direcció. Utilitzarem la tecla “space” per disparar. Conforme va avançant la partida, el jugador podrà aconseguir altres tipus d’armes, angles de foc diferents i guanyar velocitat.

Les gemmes que trobarem seran principalment de quatre colors. Les vermelles i les verdes serviran per anar millorant les característiques de la nostra nau especial. Un cap n’haurem acomplexat unes quantes, utilitzarem el botó “ctrl” per comprar l’habilitat escollida a la part dreta de la pantalla. Per altra banda, hi haurà cristalls de color groc que ens proporcionaran un escut addicional, i cristalls de color violeta que ens donaran punts de vida o destruiran tots els elements de la pantalla en cas que tinguem el diposit de vida ple.

/games/Powermanga/screenshots/Powermanga screenshot

Per instal·lar-vos aquest joc podeu accedir al gestor de paquets Synaptic, on hi trobareu la versió 0.90-dfsg-1. Si teniu qualsevol dubte sobre el funcionament del joc, podeu consultar el seu manual.

És un joc ben senzill però molt divertit. També és cert que es pot tornar força addictiu. Els gràfics no destaquen per la seva potència, sinó per la seva originalitat i els colors que estan molt ben aconseguits. És molt recomanable per passar una bona estona. Llanceu-vos a conquerir l’espai!

OpenArena

OpenArena és un videojoc en tres dimensions lliure, que pertany al gènere d’acció en primera persona. OpenArena va ser llençat al mercat degut a l’alliberació sota llicència GPL, per part de la companyia id Software, del codi font del motor gràfic de Quake III. Tant el motor de joc, com el codi i les dades són de contingut obert.

El joc combina habilitat i reflexos. El jugador és capaç de moure’s pels escenaris tridimensionals i saltar entre palataformes. L’acció està ambientada en un futur apocalíptic. Els escenaris, amb uns gràfics admirables, se situen en naus espacials, masmorres i fortaleses de la fi dels temps.

Les armes van des del fusell fins al llançador de plasma. Es pot actualitzar l’arma, aconseguir més munició o punts de vida recollint ítems pels diferents racons de la pantalla. També es pot carregar una armadura d’energia o adquirir d’altres poders que donaran aventatge al jugador. Quan un jugador resulta mort torna a reviure en un altre punt de l’escenari.

OpenArena

OpenArena, fins al moment (versió 0.8.1) posseeix 45 mapes i 12 modes de joc. Alguns dels modes de joc són el combat a mort, combat per equips, capturar la bandera o l’últim jugador que sobreviu.

Aquest joc és de gran qualitat i té un gran seguiment pels usuaris. Un exemple d’aquest fet és l’organització per part d’ OpenArena Argentina d’un gran torneig el pròxim dia 23 de maig de 2009, completament online. Per instal·lar-lo podem accedir al gestor de paquets Synaptic i no tindrem cap mena de problema.

Des del meu punt de vista, és el millor joc per a GNU/Linux que he conegut. Ocupa pràcticament 300 MB però realment val la pena instal·lar-lo perquè podreu disfrutar d’un joc espectacular. Només recordar que OpenArena, pel seu contingut agressiu i violent, no és recomenat per a persones menors de 17 anys.

És perillós problar-lo, ja que un cop es comença, ja no es pot parar. Que no prengueu mal!

Bos Wars

Bos Wars és un joc futurista d’estratègia en temps real. El jugador ha de combatre l’enemic mentre els seus recursos de guerra estan en procés. Tot succeeix en temps real, al contrari d’altres jocs en els quals s’ha d’esperar el propi torn per atacar. La clau del joc consisteix a balancejar els recursos per a la guerra i per a les construccions privades.

Bos Wars té una economia de ritme dinàmic. L’energia es produeix en centrals elèctriques i el magma es bombeja des de zones volcàniques actives. Les unitats i els edificis també són construïts a ritme continu. El control de parts extenses del mapa permet augmentar l’economia. Per altra banda, controlar els punts estratègics (com són les carreteres i els ponts) permet definir una estratègia determinada per al jugador. El jugador guanya quan aconsegueix vèncer tots els seus rivals. És llei de selecció natural, guanya el més fort!

http://manual.sidux.com/meta-manual/lib/images-games/bos/bos2th.jpg

En el joc es pot seguir un tutorial per als jugadors principiants. A mesura que es va aconseguint més nivell i s’aprèn com funciona la dinàmica del joc, el jugador pot començar partides independents contra l’ordinador a diversos graus de dificultat, o pot iniciar una dura campanya que només aconseguiran finalitzar aquells que siguin més valents. Per últim, també és possible jugar contra adversaris humans a través de LAN o  internet.

Per aquells que vulguin instal·lar el joc, ho poden fer des del gestor de paquets Synaptic (la versió 2.5-1). A la pàgina web oficial del projecte trobareu més informació sobre el joc, totes les versions anteriors, mapes extres, captures de pantalla  i les respostes a les preguntes més usuals.

És un joc recomanat especialment per als antics fans de Commands & Conquer (sobretot aquells que vulguin ser lliures), i per a tots aquells que ens agraden els bons jocs d’estratègia. Espero que en gaudiu moltíssim!

Votacions dels millors jocs del 2008 a LinuxJuegos.com

Com ja van fer a l’any 2006 i 2007, a LinuxJuegos.com proposen ara una nova votació dels millors jocs lliures del 2008. Els usuaris (o siga, vosaltres), podeu fer un llistat dels que han estat els millors jocs del 2008 només comentant-ho al fil que han creat per a això. Aquests jocs han de complir dos requisits:

  • El codi font del joc ha d’ésser lliure
  • S’ha d’haver publicat alguna nova versió oficial al 2008

Us animeu a votar?

Penumbra: Black Plague, demo disponible

Penumbra és un joc comercial desenvolupat Frictional Games i del qual ja hem pogut conèixer i fins i tot jugar a la primera part: Penumbra: Overture.

Des de fa unes setmanes hem estat rebent notícies de la publicació immediata d’un nou capitol de la saga: Penumbra: Black Plague. A l’igual que a la primera part, Black Plague és un joc de terror amb una ambientació que ens endinsarà a un món poc definit i al qual no sabrem exactamen què fem ni com eixir.

Philip, el protagonista, tracta de trobar al seu pare. Durant la creuada, Philip anirà acompanyat de veus del més enllà en les quals haurà de confiar per tal de poder avançar. La història d’aquesta segona part comença a una habitació com a mode de cel·la des d’on el protagonista haurà d’escapar.

   

El joc és en primera persona i el control és prou fàcil. El protagonista podrà agafar objectes i moure’ls, llençar-los o d’altres accions segons la situació a la qual es trobe. L’atmosfera ens agobiarà en tot moment amb veus que podrem sentir de fons i que posaran els nostres nervis a flor de pell.

Tant per a Black Plague com per a Overture podem descarregar les demos del joc que permeten jugar fins a quatre capitols. Existeixen versions per a GNU/Linux, Windows i Mac que es poden descarregar des de diversos servidors. La instal·lació a GNU és molt senzilla, només cal executar el fitxer .sh des d’una sessió fora de les X (ho podeu fer simplement prement ctrl+alt+F1, entrar amb el vostre usuari i executar l’instalador).

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.