El teu blog de Linux en català

Incomprensible, això és l’únic que podem dir. Tot i que el català ja va ser inclòs a l’SDK de la versió 2.3.3 d’Android i nosaltres mateixos vam poder provar-lo, les actualitzacions que els usuaris estem rebent de la nova versió de l’Android no inclouen el català.

Quan entrem a l’emulador d’Android de l’SDK, podem comprovar que el build és el GRI34, mentre que el build de les versions que estem rebent com a actualitzacions són el GRI40. Encara més incomprensible atès que és un build posterior al que ja va aparèixer en català. (més…)

La propera setmana s’aprovarà la llei Sinde. Té molts punts conflictius, un dels més destacables és tractar de guanyar la batalla perduda contra el tancament de webs als tribunals saltant-se precisament això: els tribunals. La llei contempla la creació d’un òrgan públic que vetllarà per la nostra seguretat (i la seguretat dels «Grans Grups de Comunicació»).

Al bloc de l’Antonio Delgado es fa una anàlisi en castellà d’aquesta llei, sobretot ara que podem veure més enllà gràcies a Wikileaks. Wikileaks no fa més que confirmar les sospites que tots teníem: que els grans grups de comunicació són qui realment teixeixen moltes lleis i són molt més presents que no ens pensem.

Heus aquí la importància de la cultura lliure. La cultura que ens permet poder evitar lleis Sinde i lluita contra un món on el desenvolupament està frenat per patents. Això últim no vull deixar-ho com a una frase bonica, hi posaré un exemple:

Quan estudiava l’assignatura de fonts d’energia alternatives a la UPC, els professors ens indicaven que les seues investigacins en aquesta matèria estaven aturades perquè cada cop que avançaven una mica es trobaven amb una patent que els obligava a tornar enrere i replantejar el problema. Els amos d’aquesta patent s’havien assegurat que ningú no passarà per allà, amb la qual cosa, tot quedava en un estat congelat on no hi havia cap avenç fins que la companyia que tenia la patent decidia anar més endavant (cosa que no canviava el fet que per allà altra gent no podria investigar).

Aquest és un dels milions d’exemples dels quals podríem parlar. El nostre món és un món de patents. Els principis de la cultura lliure poden canviar-lo, però això també comporta una canvi en tots nosaltres que no tots sabem si estem disposats a fer. GNU/Linux és una prova de l’èxit d’aquesta filosofia, la Wikipèdia també ho és. Però s’ha d’anar molt més enllà.

Nou cap de setmana, nou recull!

Hui, 28 de setembre de 2010, tenim una de les notícies més importants dels últims anys relacionades amb el programari lliure: una part molt important de la comunitat de l’OpenOffice.org s’escindeix de la branca principal portada per Oracle, amb el suport de Google, l’FSF, Red Hat, Novell, Ubuntu, l’Open Source Initiative i altres entitats i empreses. A més, ja existeix una versió per baixar.

S’ha publicat la nota a Softcatalà, la qual reproduïm íntegra perquè explica fil per randa tot el procés i què passarà amb tot això:

La comunitat de voluntaris que desenvolupa i promou l’OpenOffice.org crea una fundació independent per tal de conduir el creixement del projecte.

Internet, 28 de setembre de 2010 – La comunitat de voluntaris que desenvolupen i promouen l’OpenOffice.org, el programari lliure líder d’ofimàtica, anuncia un important canvi en l’estructura del projecte. Després d’un creixement de deu anys d’èxits amb Sun Microsystems com a fundador i patrocinador principal, el projecte posa en marxa una fundació independent anomenada “The Document Foundation”, per tal de complir la promesa d’independència que està escrita a la carta fundacional.

La Fundació serà la pedra angular d’un nou ecosistema on els individus i les organitzacions poden contribuir i beneficiar-se de la disponibilitat d’una suite d’ofimàtica lliure de veritat. Es generarà una major competència i una més gran capacitat d’elecció pel benefici dels clients i impulsarà la innovació en el mercat de suites d’ofimàtica. A partir d’ara, la comunitat de l’OpenOffice.org es coneixerà com “The Document Foundation”.

Oracle, que va adquirir els actius de l’OpenOffice.org com a resultat de l’adquisició de Sun Microsystems, ha estat convidat a ser membre de la nova Fundació i a donar la marca de la comunitat que ha fet créixer durant els últims deu anys. Tot esperant aquesta decisió, la marca “LibreOffice” ha estat triada per al programari de manera provisional.

The Document Foundation és el resultat d’un esforç col·lectiu pels principals membres independents de l’antiga comunitat OpenOffice.org, incloent diversos membres clau del Consell de la Comunitat. Serà conduït inicialment per un Comitè de Direcció dels desenvolupadors i dels projectes lingüístics nacionals. La Fundació té com a objectiu reduir la barrera d’adopció per part d’usuaris i desenvolupadors, per fer del LibreOffice la suite ofimàtica més accessible.

La Fundació coordinarà i supervisarà el desenvolupament del LibreOffice, que està disponible en versió beta a l’adreça: http://www.libreoffice.org. Els desenvolupadors estan convidats a unir-se al projecte i a col·laborar amb el nou entorn amistós i obert, per donar forma al futur de les suites de productivitat d’oficina juntament amb col·laboradors que tradueixen, proven, documenten, donen suport i promouen el programari.

Parlant en nom del grup de voluntaris, Sophie Gautier -una veterana de la comunitat i l’ex encarregada del projecte de llenguatge de parla francesa- ha declarat: “Creiem que la Fundació és un pas clau per a l’evolució de la suite ofimàtica lliure, ja que allibera el desenvolupament del codi i l’evolució del projecte de les restriccions representades pels interessos comercials d’una sola empresa. Defensors del programari lliure a tot el món tenen l’extraordinària oportunitat d’unir-se al grup de membres fundadors d’avui, per escriure un capítol completament nou en la història del programari lliure “.

El president de la FSF, Richard Stallman va donar la benvinguda a l’alliberament LibreOffice i la seva política declarada de només recomanar el programari lliure. “Estic molt content que la Document Foundation no recomanarà extensions no lliures, ja que són el principal problema de l’actual OpenOffice.org. Espero que els desenvolupadors del LibreOffice i els desenvolupadors d’Oracle seran capaços de cooperar en el desenvolupament del codi”.

“La Fundació dóna suport al document de format obert, i està disposada a treballar amb OASIS per a la propera evolució de la norma ISO”, diu Charles Schulz, membre del Consell de la Comunitat i líder de la Native Lang Confederation. “La Document Foundation posa sobre la taula el punt de vista dels desenvolupadors, col·laboradors i usuaris, i això podria accelerar el procés d’adopció de l’ODF en el govern i en les empreses”.

Chris DiBona, Open Source Programs Manager de Google, Inc, ha comentat: “La creació de la Document Foundation és un gran pas endavant en el foment d’un major desenvolupament de les suites d’oficina de codi obert ja que permet tenir un nivell d’igualtat de condicions per a tots els contribuents, que és fonamental en la creació d’una comunitat àmplia i activa al voltant d’un projecte de programari de codi obert. Google s’enorgulleix de ser partidari de la Document Foundation i participar en el projecte “.

“Visca la LibreOffice”, va dir Guy Lunardi, director de gestió de producte de Novell. “Esperem amb interès treballar amb la Fundació per ajudar a desenvolupar un producte de codi obert que permeti treballar amb documents estàndards. En última instància, preveiem que LibreOffice farà pel mercat de productivitat d’oficina el que Mozilla Firefox ha fet per als navegadors”.

Jan Wildeboer, EMEA Open Source Affairs de Red Hat, ha comentat: “En tot el món, els usuaris, les empreses i els governs s’estan movent cap a les solucions de tecnologia innovadores basades en estàndards oberts i Red Hat es complau a unir-se a aquest esforç.”.

Mark Shuttleworth, fundador i principal accionista de Canonical, els creadors d’Ubuntu, ha declarat: “El programari de productivitat d’oficina és un component crític de l’escriptori de programari lliure, i el Projecte d’Ubuntu es complau en distribuir LibreOffice a les futures versions d’Ubuntu. La Document Foundation i LibreOffice proporcionen als desenvolupadors d’Ubuntu un fòrum eficaç per a la col.laboració per tal de crear una solució eficaç per a l’escriptori en entorns d’oficina”.

“L’Open Source Initiative ha observat una tendència de retorn cap a comunitats obertes de col.laboració per al programari de codi obert”, va dir Simon Phipps, director de l’Open Source Initiative. “Donem la benvinguda a la iniciativa de la Document Foundation i esperem amb interès la innovació que és capaç de conduir una comunitat veritablement oberta reunida al voltant d’un patrimoni comú de programari lliure, en l’esperit del millor programari de codi obert”.

“Acollim amb beneplàcit el projecte LibreOffice a la comunitat del programari lliure ja que creiem que és una gran oportunitat per a ells per enriquir l’experiència d’escriptori lliure.” diu Stormy Peters, directora executiva de la Fundació GNOME. “Amb els anys la comunitat GNOME ha donat suport a l’OpenOffice juntament amb aplicacions del GNOME Office, com ara Gnumeric, Abiword i Gnucash. LibreOffice s’uneix a la comunitat del programari lliure i creiem que els usuaris d’escriptori lliure es beneficiaran d’un ampli conjunt de opcions. ”

Patrick Luby, Enginyer Cap de NeoOffice diu “Estic content de veure una nova fundació independent per a seguir creant una suite d’oficina amb característiques millorades, tot empenyent OpenOffice.org cap a direccions noves i excitants”. Ed Peterlin, visionari en cap de NeoOffice diu “Estic molt content de poder seguir portant excel·lents característiques de LibreOffice a la plataforma Mac. En el futur espero també poder ampliar les nostres eines basades en web per tal de donar suport als usuaris LibreOffice en totes les plataformes”.

Chris Halls, UK Managing Directorde credativ, una consultora independent i una companyia de serveis especialitzada en el desenvolupament, implementació i suport de solucions de codi obert: “Acollim amb beneplàcit la fundació com una oportunitat per a donar un nou enfocament per als contribuents de la comunitat i ens permet moure el projecte endavant tots plegats. En el nostre negoci, donem suport milers d’escriptoris d’oficina en molts entorns diferents. És vital que els comentaris i el codi que podem aportar com a part del nostre dia a dia pugui fluir fàcilment en el projecte “.

“La creació de la Document Foundation està d’acord amb la visió de BrOffice.org, projecte brasiler de la comunitat OpenOffice.org. El nostre país ja compta amb una gran inversió en el format Open Document i les eines de programari complet que suporten, compartim els mateixos valors i objectius, i estem més que feliços de ser part d’ella.”, diu Claudio Filho, president de l’ONG BrOffice.org del Brasil.

Podeu trobar més informació sobre el projecte a la pàgina web de la Document Foundation: http://www.documentfoundation.org

Biografies i fotos dels membres fundadors de la Fundació de documents estan disponibles aquí: http://www.documentfoundation.org/foundation/

Hi ha una pàgina específica per a les persones interessades en contribuir al desenvolupament del codi: http://www.documentfoundation.org/contribution/

La Document Foundation té un compte de Twitter en http://twitter.com/docufoundation i un compte a Identi.ca http://identi.ca/docufoundation

La llista de correu d’anuncis és a: announce+subscribe@documentfoundation.org

La llista de correu de discussions és a: discuss+subscribe@documentfoundation.org

El canal d’IRC és #documentfoundation a irc.freenode.net

La Document Foundation

La Document Foundation és una fundació independent d’autogovern democràtic creada pels principals membres de l’antiga comunitat de OpenOffice.org. Es construeix sobre la base dels deu anys de treball dedicats de la comunitat OpenOffice.org, i ha estat creada en la creença que una fundació independent és el què millor s’ajusta als valors fonamentals d’obertura, transparència i la valoració de les persones segons la seva contribució. Està oberta a qualsevol persona que estigui d’acord amb els nostres valors fonamentals i contribueixi a les nostres activitats, i acull amb satisfacció la participació de les empreses, per exemple, mitjançant el patrocini de les persones a treballar d’igual a igual al costat d’altres col.laboradors en la comunitat.

Ahir vam poder saber que Google alliberarà amb una llicència sembla a la BSD el còdec VP8: un còdec de vídeo d’alta qualitat enfocat a la web que es troba a la mateixa alçada que el còdec H.264 (molt per sobre que el còdec lliure Theora). Amb tot això, es farà servir el còdec VP8 conjuntament amb el còdec d’àudio de Vorbis (theora) per crear un nou estàndard de vídeo web anomenat WebM, que ja té projecte propi. Ja s’ha assegurat que Youtube farà servir aquest format.

Firefox podrà incloure WebM sense pagar cap mena de royaltys: això és molt important perquè com molts sabreu, no fa molt Google va anunciar que pàgines com Youtube farien servir el còdec H.264 i no pas el còdec OGG. Per tal que Mozilla poguera incloure H.264 al seu navegador, havia de pagar una quantitat important de diners i Mozilla estava en contra d’això. Amb la creació de WebM sembla que finalment això arriba a una solució més que acceptable: un còdec d’alta qualitat i lliure que els navegadors podran incloure sense haver de pagar res. A més, no només Google és darrere de la creació d’aquest projecte de vídeo obert a la xarxa, sinó que proveïdors de continguts com Brightcove o el mateix Adobe, que inclourà suport WebM a Flash, també hi participen (entre molts altres).

Des de Mozilla expressen la seua satisfacció i alegria després de veure que Google ha apostat definitivament pel «Vídeo obert». Tenen clar que l’elecció d’VP8 sobre Theora és lògica i el resultat final que s’obtindrà serà molt millor. Ara jo em pregunte: es convertirà VP8 en un format de vídeo no només al web, sinó també a l’escriptori: probablement. No tinc clar què passarà ara amb el projecte Theora, tot i que una part (la d’àudio) sí que serà una part important.

En definitiva, un gran moviment de Google i una aposta clara pels estàndards oberts a la xarxa. Molts érem els que estàvem «preocupats» per com acabaria el tema de l’estàndard de vídeo a la xarxa. A més, ja existeixen versions del Firefox, Chromium i Opera que inclouen aquest còdec nou (i podeu provar-ho també a Youtube).

He llegit avui a De l’Holocè estant (que, al seu torn, ho ha llegit a BitsCatalans) que Google Translate, el servei de Google que tradueix textos, ja té l’opció de llegir-te els textos en català. Des de l’any 2009, ja hi havia aquesta opció per a textos en anglès, i fa uns mesos s’hi van afegir algunes llengües més.

Per a llegir els textos, el Google Translate utilitza el motor eSpeak, un programa lliure que (potser no ho sabeu) també ens ve instal·lat de forma predeterminada amb Ubuntu. Per cert, si el voleu utilitzar amb fitxers de text del vostre ordinador us recomano l’aplicació gràfica Gespeaker, que ja ens van mostrar a SomGNU.

Per tal que Google Translate ens llegeixi els textos en català, només cal anar a la seva pàgina, traduir un text d’un altre idioma al català i prémer el botó que ens apareixerà per a escoltar el text. La veritat és que, de moment, el text llegit no sona molt “humà”. Suposo que la veu que han agafat no és de molta qualitat, per tal que ocupi poc espai.

Reproducció de veu en català al Google Translate

Reproducció de veu en català al Google Translate

Fa temps vaig provar el Festival, un altre programa lliure per reproduir textos disponible des dels repositoris de la majoria de distribucions i, agafant una veu de qualitat (que ocupava un munt d’espai) s’aconseguia que la veu resultés molt “humana”. Encara recordo com rèiem amb els companys amb la una frase que vaig fer reproduir al meu ordinador, i que ja és mítica entre nosaltres: “Roger, m’agrada el teu tupé” 🙂

Si algú et diguera que Google ha ajudat amb diners el desenvolupament del còdec Ogg Theora, probablement passaríeu a una altra cosa, ja que això és més que improbable.

Alguna cosa semblant diuen a l’article que es pot llegir al bloc google-opensource, on s’anuncia que Google també participarà amb diners en el desenvolupament del còdec de vídeo Ogg Theora per a processadors ARM (els dels mòbils bàsicament). Sembla que la raó és tindre un còdec de base que, encara que no siga el millor, puga reproduir vídeos quan la resta no puguen, ja siga per tema de patents o per qualsevol altra cosa.

Ogg Theora és un còdec de vídeo/àudio universal lliure que des del món del programari lliure s’ha provat d’impulsar sense molt d’èxit durant els darrers anys. Amb l’arribada d’HTML5 semblava que per fi es podria aconseguir impulsar aquest còdec, però l’anunci que el mateix Google va fer quant a l’ús del còdec privatiu x264 a Youtube indicava que finalment Ogg podria perdre definitivament la batalla.

Amb aquest anunci, però, sembla que el món del programari lliure podrà respirar més o menys per una estona. Caldrà veure fins on arriba aquest «nou» criteri de Google i veure com afecta a les pàgines on es volia emprar només el còdec privatiu x264 (Youtube principalment).

Fa uns mesos vam comentar-vos que Ubuntu canviava el motor de cerca per defecte al Firefox de Google a Yahoo. Sembla que s’havia arribat a un acord de tipus econòmic pel qual el cercador Yahoo passaria a ser la pàgina d’inici del navegador Firefox a Ubuntu, així com el motor principal al quadre de cerca de dalt a la dreta.

Doncs bé, tot i que a les darreres versions d’Ubuntu Lucid ja havien fet el canvi, un anunci que es va fer ahir a les llistes de desenvolupament de l’Ubuntu indicava que finalment Google serà el motor de cerca per defecte i Yahoo! quedarà fora. Les raons no s’especifiquen però, ja que estem, podríem aventurar-nos:

  • Yahoo! ha revocat l’acord perquè no té diners i la fusió amb Microsoft fa que tot s’haja d’enfocar a Bing.
  • Mozilla ha forçat Canonical a tornar al Firefox ja que ells (Mozilla) tenen un acord amb Google sobre quin ha d’ésser la pàgina d’inici per defecte.
  • Ubuntu ha decidit que el cercador Yahoo! no és bo i que l’acord econòmic no paga la pena, amb la qual cosa s’ha decidit tornar amb Google.
  • Google ha arribat a un acord amb Canonical per ser el cercador per defecte.

Siga quin siga, aquest ha estat el correu enviat a la llista de desenvolupament:

A cada nova versió decidim quin és el millor navegador web així com el millor motor de cerca que seran els predeterminats per a Ubuntu. A l’hora de triar el millor motor de cerca tenim en compte factors com l’experiència i preferències dels usuaris, així com les pèrdues i beneficis que suposen per a Ubuntu i els navegadors i altres projectes que formen el producte final. Fins la versió 9.10, sempre s’ha decidit per fer servir Firefox i Google. A la 10.04, en un principi, es va decidir canviar el motor de cerca i de fet es va implementar en les versions publicades fins ara.

Tot i així, es farà servir Google com a motor de cerca per a la versió final. El canvi es farà tan aviat com siga possible, abans del 15 d’abril que és quan ja no s’admetran més canvis.

No ha estat la nostra intenció aquest ball amb els cercadors, però les circumstàncies subjacents poden canviar de forma impredictible. En aquest cas, és clar que per a la gent que faça el canvi de la 9.10 a la 10.04 no veurà cap canvi, que serà només visible per a la gent que ha seguit el desenvolupament de la versió 10.04.

Sé que la darrera línia és confusa, però certament també ho és en la traducció en anglès. Tot plegat una mica estrany, així tan de sobte i a punt de publicar-se la versió final. Per nosaltres, probablement millor, ja que Yahoo! no està traduït al català (deixant a banda que com a cercador, no és tan bo com Google).

Farà cosa d’un any (un poc més), Google va presentar el seu sistema operatiu per a telèfons mòbils: Android. Durant aquest any, els telèfons amb aquest sistema operatiu amb passat prou desapercebuts pel mercat dels mòbils. També és cert que només hi existia un model i ara ja se’n poden trobar uns quants a preus competitius i dissenys atractius.

Les diferents capes del sistema operatiu

Aquest sistema operatiu fa servir un nucli Linux sobre el qual se suporten algunes eines, serveis i biblioteques que permeten donar més potència al sistema (per exemple SQLite o OpenGL). A la mateixa alçada d’aquestes biblioteques existeix la màquina virtual Dalvik.

Sobre tot això existeix el Framework que s’encarrega de gestionar les peticions dels programes. Aquesta arquitectura suposa permetre crear programes per a qualsevol nivell: a nivell de nucli, a nivell de la màquina virtual Dalvik o bé, finalment, a nivell del framework.

http://developer.android.com/images/system-architecture.jpg

Capes del sistema operatiu

Com podeu comprovar, una estructura prou intel·ligent i que permetrà als desenvolupadors poder crear aplicacions a diferents nivells segons els seus coneixements o àmbits de programació. A més, la llicència de tot això és lliure (Apache / GPL 2.0), cosa que cal agrair. Això vol dir, que podem agafar el sistema i modificar-lo sense problemes. De fet, ja existeixen versions d’Android modificades que asseguren millorar substancialment el rendiment.

Google Android sembla meravellós…

Les contres

Tot i les bonances que podem veure a partir d’aquest resum, Android té algunes “contres” importants. Per una part, Google aprofita tot el maquinari que està creant per fomentar l’ús dels seus serveis: gmail, google docs, google maps, etc. Com a usuaris de programari lliure això ens ha de preocupar en la mesura en què cap d’aquests serveis són transparents. Per descomptat, Google ha de treure profit d’alguna manera i és totalment legítim que ho faça així. A més, en principi tenim la llibertat de no fer servir cap d’aquests serveis.

Per altra part, i aquest és el problema més important és que Google Android no té traducció al català. A més, Google ja ha dit que no admetrà traduccions comunitàries, per la qual cosa l’única manera de poder tindre’l en català serà fent servir una versió modificada que incloga aquestes traduccions. Això suposarà haver de preocupar-nos contínuament sobre si les actualitzacions del sistema ens foten la traducció o haver de tindre la interfície en castellà o anglès (o qualsevol altra llengua) si no volem instal·lar un sistema modificat. Així que, a l’igual que ja fem amb Apple, caldrà esperar que els bons de Google consideren que la nostra llengua paga la pena. La decisió no serà nostra, sinó d’ells.

Nexus One, per fi un competidor de l’iPhone?

Fa poc es va presentar el Nexus One, un telèfon amb la darrera versió d’Android, la 2.0 i que ja està tenint un èxit important als EUA (no quant a vendes, però si quant a anàlisis i opinions). S’han filtrat alguns vídeos per la xarxa i vosaltres mateixos podreu treure una idea de com és i si realment és un telèfon bo. Sembla que aquest serà efectivament un dur competidor de l’iPhone. Per algunes dades filtrades, sembla que el preu podria estar per sota dels 200€ (amb contracte i permanència) i l’operadora amb la qual vindria podria ser Vodafone.

Rick Spencer, un dels desenvolupadors de Canonical, ha enviat un correu a la llista de desenvolupadors d’Ubuntu explicant alguns dels canvis que es produiran al Firefox a la propera versió de l’Ubuntu, la Lucid Lynx que veurà la llum a l’abril.

El canvi és molt important: Google deixarà de ser el cercador per defecte (això no vol dir que no puguem afegir-lo) i serà Yahoo! qui ocuparà el seu lloc. El canvi és curiós ja que segons l’acord al qual van arribar Yahoo! i Microsoft fa uns mesos, Yahoo! podria començar a fer servir el motor de Bing, el cercador de Microsoft.

El canvi del motor de cerca és per qüestions de finançament. Yahoo! i Canonical han arribat a un acord pel qual Yahoo! pagarà a Canonical una suma de diners que encara desconeixem. Cal remarcar que el Firefox mateix rep molts diners de Google pel simple fet que és el motor de cerca per defecte. Queda en l’aire la qüestió de si aquest acord interfereix amb l’acord que té Google amb el Firefox.

Per tant, sembla que els usuaris d’Ubuntu podríem estar fent servir el cercador de Microsoft en poc temps. Cal dir que Bing no és un cercador dolent i que té una millor valoració en comparació amb Google quant al respecte de la privacitat dels usuaris.