El GNOME 2.30 es va presentar ara fa ja algunes setmanes. Aquells qui esteu provant les versions en desenvolupament de Fedora, Ubuntu, OpenSUSE o distribucions rolling com Arch o Gentoo ja l’estareu gaudint. Doncs bé, un dels petits detalls que van canviar és la forma en què es presenten les imatges al nautilus. Ara han afegit un marc blanc que li dóna molt bon aspecte. Ací teniu la captura del detallet…
Fa un parell de dies es va publicar la versió final de GNOME 2.30. L’entorn d’escriptori, com sempre, no mostra canvis radicals ni noves super-funcionalitats, sinó que continua en la línia de l’estabilitat i les coses fetes amb cura per tal que funcionen a la perfecció. Aquesta versió de GNOME serà amb tota probabilitat l’última que veurem sense el GNOME Shell (o GNOME «Closca» com li agrada dir a un amic…).
A partir de la versió que es publicarà en principi el 27 d’octubre, GNOME Shell serà l’entorn per defecte (tot i que es podrà tornar a l’escriptori normal). Sembla que la transició no serà tan moguda com ho va ser la del KDE: GNOME 3.0 no aportarà en realitat grans canvis, excepte la Shell i algunes eines que faran el treball d’escriptori més fàcil. He de dir, però, que jo encara no li veig la utilitat a això: GNOME Shell no em diu res. Ja veurem com evoluciona en els propers 6 mesos.
Ara toca centrar-se en les novetats que GNOME 2.30 ens porta:
Com veieu, són millores petites però prou útils. Podeu veure’n més a l’anunci oficial. GNOME 2.30 ja es troba a les versions en desenvolupament d’Ubuntu, Fedora i OpenSUSE (a més d’altres distros). Quant al GNOME Shell, el desenvolupament continua i una de les coses més interessants que ja s’han afegit és el registre d’activitat. El que fa és mantindre un registre cronològic de tots els fitxers utilitzats i permet etiquetar i establir relacions entre grups de fitxers. El registre d’activitat del GNOME és la interfície gràfica del Zeitgeist, el motor que registra tota l’activitat de l’escriptori i que permet etiquetar i marcar elements com a preferits.
Interfície del GNOME Shell a la 2.30
Avui ha sortit la versió 2.30 de GNOME, un dels entorns d’escriptori més utilitzats de GNU/Linux, juntament amb KDE. Aquesta versió de GNOME és la que vindrà ja de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions.
És més, les versions de test de la majoria de distribucions (com per exemple Ubuntu 10.04 Beta 1 o OpenSUSE 11.3 Milestone 4) ja utilitzen la versió de desenvolupament de GNOME 2.30 (i actualitzaran aviat a la versió definitiva de 2.30), o sigui que si les esteu utilitzant, aviat gaudireu de les novetats d’aquesta nova versió. S’ha de tenir en compte, a més, que GNOME no inclou només l’entorn d’escriptori, sinó també alguns dels programes que ja venen amb aquest, com per exemple el visualitzador de documents Evince, el gestor de correu Evolution, el Nautilus, els GNOME Games, el client de conferència Ekiga i uns quants més.
En el GNOME 2.30 podreu trobar, entre altres, aquestes novetats:
I hi ha moltes millores més. Si voleu la llista completa de novetats, us recomano que llegiu les notes de la versió.
Podeu veure el procés complet que ha portat fins a la versió 2.28 al seu calendari de llençament.
Després d’una setmana amb poca activitat, la millor manera d’acabar-la és arreplegant les notícies més interessants de les que no hem parlat. Així que, anem per elles:
Aquells qui feu servir el Google Calendar probablement vos interessarà conèixer que existeix la possibilitat de sincronitzar qualsevol dels calendaris que hi tingueu amb el calendari propi del GNOME mitjançant l’Evolution. Fer-ho és ràpid i senzill. Fer-ho a KDE amb Kontact també ho és.
Primerament, heu d’anar a la vostra pàgina del Google Calendar i anar a la Configuració (dalt a la dreta). Després aneu a la pestanya Calendaris i feu clic sobre el calendari que voleu sincronitzar (podeu sincronitzar-ne més d’un, però s’ha de fer per separat). Un cop heu entrat al calendari, veureu que a la part de baix hi ha algunes opcions de compartició. La part que ens interessa és on posa Adreça privada. Farem clic sobre ICAL i s’obrirà una finestra donant-nos una adreça web que copiarem.
Opcions de sincronització del Google Calendar
Amb aquesta adreça web copiada, obrim un terminal i executem la següent ordre:
/usr/lib/evolution-webcal/evolution-webcal adreça_web_que_hem_copiat
Si tot ha anat bé, s’obrirà una finestra demanant-nos el color que volem assignar als esdeveniments del Google Calendar. Ho seleccionem, i ja ho tindrem tot preparat.
Obriu l’Evolution i aneu a Fitxer > Nou > Calendari. S’obrirà una finestra on primerament haureu de seleccionar el tipus: Google. Després només caldrà posar el nom que vulguem i posar la nostra adreça @gmail.com. Així, l’Evolution sincronitzarà el calendari que tinguem per defecte. No caldrà fer res més.
Calendari nou a l'Evolution
Si ara feu clic sobre el rellotge del gnome, el calendari desplegable mostrarà les entrades relacionades amb el Google Calendar.
Calendari del GNOME
Aprofitant que en Pau va publicar un post sobre un possible look d’una futura versió de Rythmbox, he pensat en compartir unes imatges que he trobat a Muylinux sobre el possible aspecte que podría tenir Nautilus, el navegador d’arxius per defecte de gnome, si li féssin un senzill rentat de cara. La veritat és que igual que la proposta pel Rythmbox, la trobo senzilla i molt atractiva. Cada cop estic més segur que gnome no trigarà a posar-se al dia!
A Phoronix han fet un estudi per comprovar quin és el consum d’energia i memòria que fan servir els escriptoris més populars de GNU/Linux: KDE, GNOME, XFCE i LXDE.
La prova s’ha fet amb un ultraportàtil Samsung NC10 (processador Intel Atom N270 i 2GB de RAM) amb la distribució Ubuntu 10.04 actualitzada al 7 de març. En tots els casos el procés s’ha dut a terme de forma que al sistema operatiu només es trobava un dels escriptoris instal·lats. És a dir, era una instal·lació neta de cada un dels escriptoris.
Abans de mostrar els resultats, m’agradaria puntualitzar que Ubuntu fa servir moltes dependències GTK a l’escriptori de Kubuntu. Això podria afectar d’alguna manera al seu rendiment i consum de memòria. Probablement seria millor haver-ne fet els tests amb una distribució com Arch, que permet deixar un sistema amb menys paquets per defecte i menys dependències instal·lades.
S’han estudiat tres paràmetres: consum de memòria, temperatura del processador i consum d’energia. S’han fet dues proves diferents:
Cal dir que les diferències entre el primer i el segon test no són realment molt grans en termes d’energia i temperatura. KDE es posicionava per sobre dels altres i tenia una mitjana de temperatura 2 o 3ºC superior a la de la resta d’escriptoris. El consum d’energia tampoc ha mostrat grans divergències. Només al segon test KDE ha mostrat un consum lleugerament superior a la resta.
Consum de memòria del primer test
En aquest cas s’aprecia de forma important la diferència de consum entre tots els escriptoris mostrant el que molts es podien esperar: LXDE (groc) i XFCE (verd) consumeixen per defecte molta menys memòria que no ho fan GNOME o KDE. Concretament, de mitjana, el sistema amb LXDE consumeix 312Mb de RAM, XFCE consumeix 343Mb, GNOME 401Mb i KDE 522Mb.
Estem parlant d’una diferència molt important, sobretot en el cas de KDE ja que consumeix prou més memòria que la resta. Aquesta dada em sorprèn, ja que em pensava que KDE4 havia millorat aquest aspecte. I encara que Kubuntu no siga la millor distribució per provar KDE, la diferència continua sent important. LXDE mostra els resultats esperats, és considerat un dels escriptoris més lleugers de la “gama alta”, i així ho demostra el seu consum de memòria.
Consum de memòria del 2n test
En el cas del segon test, no hi ha diferències remarcables. KDE continua sent el que més memòria consumeix i LXDE el que menys. En canvi sí que és interessant comprovar que XFCE, quan s’obre el navegador, arriba a consumer gairebé el mateix que GNOME. Això podria ser per diferents raons relacionades amb si s’obren més dimonis o programes pel rerefons en obrir el navegador.
Més enllà de la lluita sobre si les proves fetes demostren o no que realment un escriptori és més lleuger o consumeix menys que un altre, el que realment ens interessa com a usuaris és trobar el millor sistema empaquetat que consumisca els menors recursos possibles. És a dir, en realitat per als usuaris el sistema és en realitat un «gran paquet» que té un rendiment concret.
Per això mateix, tot i que aquests tests mostren moltes dades interessants, haguera estat més interessant haver comparat el consum de memòria i energia entre diferents “empaquetats” (o siga, distribucions) per comprovar el consum de memòria amb els diferents escriptoris segons la distribució.
Normalment tenim un volum important de notícies sobre Ubuntu, però s’ha de dir que aquesta setmana ha estat una mica bombardeig. Bé, és inevitable, ja que sembla que Ubuntu s’està publicitant bé i això potser bo per al programari lliure -tot i les reticències que suscita-. Tingueu un bon cap de setmana!
Nautilus té dos modes de funcionament bàsics: un que és conegut com el “mode navegador”, que fan servir distribucions com l’Ubuntu o l’OpenSUSE i un altre mode simplificat que el fan servir distribucions com Fedora o Gentoo. El mode navegador ofereix tot un seguit d’afegits com les diferents barres d’eines, la subfinestra lateral, etc. El mode simplificat té poca cosa, només mostra les carpetes, sense gaire opcions.
Nautilus Elementary és un nou mode que simplifica lleugerament el mode navegador tot mantenint la barra d’eines però estalviant el màxim espai possible també amb la possibilitat d’amagar el menú superior i la subfinestra lateral. El resultat el podeu veure a la següent captura (per afegir o llevar el menú superior, feu servir la combinació Alt+M):
Nautilus elementary amb menú i subfinestra lateral
Aquells qui tingueu Ubuntu, podeu fer servir el següent repositori PPA (tingueu en compte que si ja teníeu alguna altra versió “alternativa” del Nautilus, això la reemplaçarà):
sudo add-apt-repository ppa:am-monkeyd/nautilus-elementary-ppa
sudo apt-get update && sudo apt-get upgrade
Amb això ja s’instal·larà tot. Haureu de matar el Nautilus i tornar-lo a iniciar (simplement obrint qualsevol carpeta):
pkill nautilus
Per a la desinstal·lació caldrà que elimineu el repositori que heu afegit abans i torneu a instal·lar el nautilus. Per fer-ho, podeu instal·lar el paquet ppa-purge, que bàsicament permet eliminar repositoris PPA de la mateixa manera que els afegit: amb una ordre per terminal. Un cop instal·lat, executeu:
sudo ppa-purge ppa:am-monkeyd/nautilus-elementary-ppa
sudo apt-get update && sudo apt-get install nautilus
Nautilus Elementary: mode més simplificat
GNOME 3 arribarà al desembre i els desenvolupadors volen deixar algunes coses clares abans que es comence a parlar del tema. Amb aquesta finalitat, s’ha creat la pàgina GNOME3Myths on es dóna resposta a algunes de les preguntes més freqüents que els usuaris plantegen respecte a la nova “gran versió” que vindrà en pocs mesos. A continuació vos posem alguns dels primers apunts que s’han fet (la pàgina continuarà en anglès actualitzant-se):
El meu ordinador/targeta gràfica no és suficientment potent per a executar GNOME 3.0
Si el vostre ordinador pot executar GNOME2, podrà executar GNOME3. L’únic component que requereix acceleració 3D (i composició) és Gnome Shell, i aquest component es pot desactivar deixant l’entorn de sempre de GNOME2.
El nou GNOME 3.0 no suportarà l’actual tauler de tasques i gestor de finestres metacity, i no m’agrada el Gnome Shell
Tranquil, el tauler i metacity continuaran estant disponibles: les distribucions tindran l’opció d’afegir-lo o no [podríem dir que serà paregut al fet que algunes distros van oferir KDE3 i KDE4 al mateix temps].
El gestor de fitxers Nautilus serà reemplaçat per GNOME Journal Activity.
Nautilus continuarà sent el gestor de fitxers per defecte, i s’està treballant per a que la integració amb la nova versió siga la millor possible. Es pot trobar més informació a la llista de correu.
GNOME 3.0 depèn de Mono!
No hi haurà canvis respecte a anteriors versions de GNOME. L’única aplicació escrita amb Mono és Tomboy, i és al GNOME des de la versió 2.16. Cap altre component dependrà de Mono i els nous components estan escrits en C i Javascript (gnome-shell) i python (Zeitgeist i GNOME Journal Activity).
Les meues aplicacions preferides ja no funcionaran a GNOME 3.0 i hauré d’esperar anys fins que les porten
Totes les aplicacions de GNOME 2.x continuaran funcionant a l’escriptori GNOME 3 perquè les distribucions continuaran proveint l’antiga plataforma GNOME 2.x. Tot i així, es requerirà un temps de desenvolupament per a aprofitar totes les noves tecnologies de GNOME 3.
Comentaris recents