El teu blog de Linux en català

Trucs i tutorials

Cinc maneres de netejar l'Ubuntu

A OMG!Ubuntu han fet un recull de 5 consells per netejar el nostre Ubuntu d’antics paquets i paquets residuals, això inclou nuclis que ja no fem servir, paquets que es baixen en fer instal·lacions mitjançant synaptic/apt, etc.

Neteja de la memòria cau de paquets

La neteja de la memòria cau de paquets baixats per a les diferents instal·lacions que fem pot arribar a alliberar uns quants GB al disc dur. Tot i que existeixen formes per fer la neteja manualment, el millor que podem fer és activar l’opció que neteja la memòria cau de paquets un cop es baixen. Per fer-ho:

  1. Obriu el synaptic i aneu a Paràmetres > Preferències
  2. Trieu la pestanya «Fitxers»
  3. Feu clic a «Elimina els fitxers de paquets de la memòria cau»
  4. Marqueu la casella «Elimina els paquets descarregats després de la seua instal·lació»

Memòria cau de paquets

Elimineu nuclis antics fent servir Ubuntu Tweak

L’Ubuntu Tweak és una eina de configuració de tot el sistema que entre d’altres operacions ens permet netejar els paquets del sistema i nuclis antics que ja no es facen servir. Podeu instal·lar-lo des d’ací:

Llavors només heu d’obrir-lo i anar a:

  1. Netejador de paquets
  2. Feu clic sobre «Clean kernels» i després fer clic sobre «Unlock» i introduir la contrasenya de root
  3. Caldrà fer clic sobre «Selecciona tots» per eliminar tots els nuclis (el nucli actiu actualment no es mostra)
  4. Finalment caldrà fer «Cleanup» i així s’eliminaran els nuclis no necessaris

Neteja de nuclis amb l'Ubuntu Tweak

Elimineu els programes que mai no feu servir

Això és més un consell que cap altra cosa: tindre moltes aplicacions que no feu servir al vostre ordinador no és una cosa greu, però si no els feu servir no té sentit que estiguen allà ocupant espai.

A tots ens ha passat que vam llegir a somgnu o alliberats o epkis o a programarilliure un article sobre un programa híper-mega-fantàstic que vam instal·lar, el vam provar i mai no el vam tornar a fer servir.

Feu servir Bleachbit per fer una neteja global

El Bleachbit és un programa equivalent al CCleaner del Windows (a mi això em sona a anys llum). És un programa que es troba als repositoris i que permetrà eliminar tot tipus de contingut temporal i altre contingut del nostre ordinador.

Neteja general amb Bleachbit

Mantingueu el sistema actualitzat

Doncs això mateix. Això és un consell general per qüestions de seguretat i estabilitat més que per qüestions d’espai. Les actualitzacions també netegen l’Ubuntu de programari antic o d’altres elements.

Executar fitxers .bat

En anteriors anotacions hem vist com amb el wine, podem executar fitxers .exe del Windows en el nostre sistema GNU/Linux.

Però que passa si ens trobem amb un fitxer .bat? Doncs gràcies al wine el podem executar de la següent forma.

Primer de tot, si no tenim el wine l’instal·lem:

sudo aptitude install wine

Per executar el fitxer .bat només ens cal executar:

wineconsole fitxer.bat

Un petit truc que segur que ens servirà per jugar a aquells jocs tan antics que s’executaven obrint un fitxer .bat. Quins records aquells!

Font | Ubuntu Life

Fer que l'Ubuntu no demane la contrasenya cada cop que es connecta a una xarxa

Una de les coses que més ràbia em fan des que es va implantar l’anell de claus és que, si l’actives, et demanarà la contrasenya cada cop que una o altra aplicació accedisca a alguna clau. Diria que l’anell es pot configurar segons l’aplicació, però per a l’ús tan bàsic que jo faig, això no em paga la pena.

Més d’un cop m’ha passat que he definit una contrasenya per l’anell i després ja no he sabut com fer que deixara de preguntar-me la contrasenya cada cop que s’iniciava i es connectava a una xarxa. Ara, però, he descobert una manera de fer-ho per tal que es reinicie i puguem establir novament que no hi haja cap contrasenya. Per fer-ho:

  1. Obrim el nautilus i premem Ctrl+H per tal que es mostren les carpetes ocultes
  2. Cerquem la carpeta .gnome2 i hi entrem
  3. Allà trobarem la carpeta «keyrings», haurem d’entrar-hi i esborrar tot el que hi haja
  4. Per últim caldrà reiniciar la sessió o l’ordinador

Fet això, el següent cop que ens connectem a una xarxa, el sistema ens demanarà la clau de dita xarxa. Només caldrà introduir-la i tot seguit s’obrirà l’anell de claus. Ara podrem no posar cap contrasenya i dir que volem l’emmagatzemament no segur.

Jugar al Command and Conquer: Red Alert al GNU/Linux

El Command and Conquer: Red Alert és un joc clàssic per Windows 98, però dels mes addictius que he jugat mai. L’argument del joc és senzill. Hitler ha mort jove i el món es disputa entre el bloc soviètic, que pretén conquerir tot el món, i els aliats. El joc és semblant al Bos Wars, o sigui, es construeixen edificis que et permeten construir soldats, tancs i avions amb els que ataques l’enemic.

Gràcies al Wine, podem rememorar i tornar a jugar a un dels jocs més mítics de quan érem petits, ja que ens permet jugar a jocs de Windows 98 que amb les versions actuals de Windows seria impossible jugar-hi. Podeu veure altres jocs antics funcionant amb Wine en els apunts de jugant al Lords of the Realm 2 i a l’Ultima Online.

Descàrrega del joc

Com que el joc és antic, els propis creadors l’han ficat a descarregar de forma gratuïta. Us podeu baixar els dos CDs d’instal·lació d’aquest enllaç. Si no us cal tenir els vídeos de les 30 campanyes i no voleu descarregar-vos dos CDs de 500 Mb cada un, teniu l’opció que jo us recomano de baixar-vos el joc sense els vídeos i que només ocupa 40 Mb d’aquesta adreça. Tingueu en comte que si instal·leu el joc des dels CDs no heu d’instal·lar el DirectX.

Un cop descarregat l’arxiu de 40 Mb l’hem des descomprimir. Com que el joc està comprimit amb el format .RAR, és possible que necessitem instal·lar el descompressor que no és lliure:

sudo aptitude install unrar

Instal·lant el Wine amb suport per Pulse Audio

El problema amb aquest joc i l’Ubuntu, és el so. Com molts sabeu, l’Ubuntu va passar a utilitzar el servidor de so Pulse Audio en lloc d’utilitzar l’Alsa. Per tant, heu d’instal·lar-vos una versió del Wine amb suport pel Pulse Audio. Per fer-ho, usarem el repositori del Launchpad que ens ofereix Neil Wilson. Així, afegirem el següent repositori a les nostres fons de programari. Primer de tot anirem al menú:

Continua llegint

Treballar amb el terminal com si fos el «vi»

Aquesta setmana, el Pau va proposar una enquesta molt interessant, preguntant quin és el nostre editor de text preferit. Pels resultats que hi ha fins ara, m’ha sorprès força que el «vi» estigui en segon lloc. M’ha fet gràcia, perquè em pensava que jo era l’únic friki que l’utilitzava, apart del Gil Forcada, clar. 🙂

Hi ha una manera de fer que, quan treballem des del terminal, puguem utilitzar-hi el mode «Escape» del vi. És a dir, que si premem la tecla «Esc», a partir de llavors puguem esborrar la línia sencera escrivint «dd», canviar una paraula escrivint «wc» o recuperar ordres anteriors amb la lletra «k». Per poder accedir a aquest mode de funcionament, des del propi terminal hem d’escriure el següent:

set -o vi

A partir d’aquest moment, ja tenim habilitat el mode «Escape» en el terminal. Si, a més, volem que aquesta opció se’ns activi de forma predeterminada, cal que editem el fitxer «/home/el_nostre_usuari/.profile» (també ens serviria el fitxer «.bashrc»):

vi /home/el_nostre_usuari/.profile

Al final d’aquest fitxer, hi hem d’afegir el «set -o vi» i el proper cop que ens connectem a un terminal ja ho tindrem activat de forma automàtica.

Documentació | Utilització del vi

Canviar les imatges de format en massa

Si mai heu de canviar el format d’una imatge, per exemple, voleu passar del format tiff al png, una de les opcions més fàcils és obrir el Gimp, i desar la imatge en un altre format.

Ara bé, si enlloc d’una imatge en teniu deu, vint, cent o milers, aquest procés pot resultar molt tediós. És per això, que el programa ImageMagick ens porta una poderosa eina per la línia d’ordres anomenada mogrify. Per instal·lar-lo només cal entrar en una terminal i escriure:

sudo aptitude install imagemagick

Amb aquesta eina, ni us caldrà obrir el Gimp gastant temps i recursos de l’ordinador. Només cal que aneu a la terminal, us fiqueu a la carpeta on teniu totes les imatges en el format tiff, i ell sol s’encarregarà de convertir totes les imatges al format png.

mogrify -format png *.tif

Aquest programa permet fer conversions entre més de 100 formats d’imatge diferents. D’aquesta manera, podeu jugar canviant el format al que voleu convertir per adaptar-lo a les vostres necessitats.

Font | Linux.com

Dissenya la disposició dels mobles a casa teva

Si esteu pensant a canviar-vos de casa o si canviar els mobles de la vostra habitació, Sweet Home 3D és la vostra aplicació. Amb Sweet Home 3D podreu dissenyar la distribució dels mobles d’una habitació o d’una casa sencera.

Logo de Sweet Home 3D

Per a instal·lar-nos aquesta aplicació, si tenim Ubuntu podem fer-ho configurant primer el repositori GetDeb, tal i com ja vam explicar. Quan els tingueu configurats, podeu instal·lar el Sweet Home 3D mitjançant el paquet «sweethome3d» en el Synaptic o, si ho preferiu, des d’un terminal:

sudo apt-get install sweethome3d

Un cop instal·lat, us trobareu el programa a «Aplicacions>Accessoris>Sweet Home 3D».

Si utilitzeu una altra distribució, podeu baixar-vos el programa des de la pàgina de descàrregues de Sweet Home 3D. És un fitxer «.tgz» que podeu descomprimir en el directori que us interessi, i des d’allà el podreu executar fent doble clic sobre el fitxer «SweetHome3D».

Disposició de mobiliari amb Sweet Home 3D

Disposició de mobiliari amb Sweet Home 3D

El programa és molt senzill d’utilitzar. Primer cal dibuixar les parets de l’habitació o de les habitacions i anar posant els mobles. Els mobles que hi ha tenen unes mides inicials, però podem modificar-les per tal que coincideixin amb les dels nostres mobles. A més, el programa ens va mostrant com queda en una visualització 3D (d’aquí el nom del programa), que podem apropar, allunyar, girar, etc.

Font: Ubuntips

Esborrat complet de fitxers

Quan esborrem un fitxer, ja sigui des de l’explorador de fitxers que utilitzem habitualment o des d’un terminal (mitjançant l’ordre «rm»), realment l’únic que fa el sistema és «marcar-lo com a esborrat», deixant l’espai que ocupava el fitxer disponible per a possibles escriptures posteriors. Però la informació que hi havia en el fitxer segueix estant en el disc, i es pot recuperar. Com que el sistema l’únic que fa (bàsicament) és posar una marca, es triga el mateix en esborrar un fitxer de 1 KB que un de 500 MB.

En alguns casos, ens pot interessar esborrar definitivament un fitxer, no només el fitxer en sí, sinó també la seva informació del disc. Per exemple, un fitxer que contingui contrasenyes importants, un document amb alts secrets nuclears o una foto nostra amb la Belén Esteban.

L’únic que necessitem és instal·lar des del gestor de paquets de la nostra distribució (el Synaptic si utilitzem Ubuntu) el paquet «secure-delete». També podem instal·lar-lo des d’un terminal:

sudo apt-get install secure-delete

Aquest paquet conté el programa «srm», que esborra definitivament (ara sí) un fitxer del nostre disc. Aquest programa té una sintaxi semblant al «rm», i per esborrar definitivament un fitxer només cal executar l’ordre següent:

srm nom_fitxer

Aquest programa fa una sèrie d’escriptures en els sectors del disc dur on hi havia el fitxer que fa impossible la seva recuperació. Amb aquest programa veureu com l’esborrat de fitxers grans triga molt més que el de fitxers petits, perquè realment esborra el contingut. Per exemple, l’esborrat d’un fitxer de 500 MB pot trigar més de 15 minuts.

Sobretot, utilitzeu-lo només en casos necessaris perquè, apart que triga molt en esborrar fitxers, recordeu que no podreu recuperar la informació esborrada amb srm. D’això es tracta, oi? 🙂

Edito: El paquet que s’ha d’instal·lar és el «secure-delete», i no el «secure-digital». Ho he modificat a l’anotació. Marc, gràcies per avisar.

jTomtom: Actualització del TomTom a GNU/Linux

TomTom és una de les marques de navegadors GPS més utilitzats a Catalunya. Per actualitzar les dades d’aquests GPS, cal utilitzar el programa TomTom Home, que només té versió per a Windows i per a Mac OS. A més, la versió per a Windows no es pot utilitzar amb Wine perquè, tot i que el programa en sí hi funciona perfectament, no pot connectar amb el dispositiu i, per tant, és com si no funcionés.

Fa uns mesos, em vaig posar en contacte amb TomTom per veure si podien fer una versió del TomTom Home per a Linux, i oferint-me a fer de beta-tester en cas que ho fessin. La seva resposta va ser rotunda: No tenien intenció de fer-ne una versió per a Linux. Com a curiositat, es veu que els dispositius TomTom funcionen amb un nucli Linux, i fins i tot ha estat demandada per Microsoft en relació a aquest nucli. Total, que per poder actualitzar les dades del meu TomTom fins ara havia d’utilitzar una màquina virtual amb Windows instal·lat.

Però la setmana passada vaig veure la llum. En aquesta anotació de Linux und Ich, vaig veure que hi ha un nou programa, encara en versió Beta, que permet actualitzar des de Linux el nostre dispositiu TomTom. Es tracta de jTomtom, un programa multiplataforma fet en Java.

Per poder-lo utilitzar, hem de tenir instal·lat el Java. Ens pot servir tant el de Sun (a Ubuntu és el paquet «sun-java6-jre») com la implementació Java de codi obert OpenJDK (paquet «openjdk-6-jre»). Quan ja tinguem instal·lat el Java, ens hem de descarregar la darrera versió del jTomtom des de la seva pàgina de descàrrega. Així descarregarem el fitxer anomenat «jTomtom.jar», que podem desar a qualsevol directori. En el meu cas, l’he desat a «/home/el_meu_usuari/bin/jTomtom.jar». En aquest cas, per obrir el programa s’ha d’executar l’ordre següent des d’un terminal:

java -jar /home/el_meu_usuari/bin/jTomtom.jar

També podem afegir el programa al nostre menú d’aplicacions si anem a «Sistema>Preferències>Menú Principal». A la pantalla que s’obri, seleccionem «Accessoris» (perquè afegeixi el programa en aquest menú) i fem clic al botó «Element nou». Poseu «jTomtom» com a nom, i en el camp «Ordre» escriviu «java -jar /home/el_meu_usuari/bin/jTomtom.jar». Un cop fet això, connecteu el dispositiu TomTom a l’ordinador i podreu executar el programa des del menú «Aplicacions>Accessoris>jTomtom».

Pantalla principal del jTomtom

Pantalla principal del jTomtom

Des d’aquest programa, podem fer una còpia de seguretat de la informació del nostre dispositiu, actualitzar les dades dels satèl·lits (pestanya «QuickFix») o actualitzar els radars de trànsit (actualment, hi ha disponibles els de França i el desenvolupador de jTomtom està treballant per tenir aviat els d’Espanya).

Per cert, vaig aprofitar que estava provant el funcionament del programa per traduir-lo, o sigui que el podreu utilitzar en català. 🙂

Previsió meteorològica

Screenlets és un programa que ens proporciona una sèrie de ginys que podem afegir al nostre escriptori. A GNULinux.cat ja n’hem parlat algun altre cop. Un dels més interessants és el giny que ens mostra la previsió meteorològica per a la ciutat que li indiquem.

El primer que cal fer és instal·lar el paquet «screenlets» des del Synaptic («Administració>Sistema>Gestor de paquets Synaptic»). També podem fer-ho des d’un terminal, mitjançant l’ordre següent:

sudo apt-get install screenlets

Un cop instal·lat, engeguem el gestor d’Screenlets des del menú «Aplicacions>Accessoris>Screenlets» i fem doble clic sobre el giny anomenat «ClearWeather». A més, en la barra lateral esquerra, hem d’indicar-li que aquest Screenlet s’engegui en arrancar l’ordinador, activant la casella «Auto start on login».

Configuració dels Screenlets
Configuració dels Screenlets

Quan fem això, ens apareixerà al fons de pantalla un giny gris fosc, que de moment ens dirà que no té dades meteorològiques. Cal indicar-li per a quina ciutat volem obtenir les previsions. Veiem com fer-ho.

Aquest Screenlet obté les prevision a partir de la web Weather.com, que no treballa a nivell de ciutat, sinó mitjançant uns codis. Anem a obtenir el codi per a la nostra ciutat. Per a fer-ho, hem d’anar a la pàgina principal de Weather.com i buscar la ciutat (no hi són totes, però n’hi ha moltes). Per exemple, si busquem «Manresa, Spain» ens envia a aquesta adreça:

http://www.weather.com/weather/today/Manresa+Spain+SPXX0242?lswe=manresa

De tot l’enllaç, ens hem de quedar amb el codi que hi indica (en aquest cas, «SPXX0242»). Ara, fem clic amb el botó dret sobre el giny que ens ha aparegut abans sobre la pantalla, i seleccionem «Zip Code…». Hi posem el codi obtingut i, un cop acceptats els canvis, ens mostrarà les previsions del temps per a aquesta ciutat.

Screenlet amb la previsió meteorològica
Screenlet amb la previsió meteorològica

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.