Quan esborrem un fitxer, ja sigui des de l’explorador de fitxers que utilitzem habitualment o des d’un terminal (mitjançant l’ordre «rm»), realment l’únic que fa el sistema és «marcar-lo com a esborrat», deixant l’espai que ocupava el fitxer disponible per a possibles escriptures posteriors. Però la informació que hi havia en el fitxer segueix estant en el disc, i es pot recuperar. Com que el sistema l’únic que fa (bàsicament) és posar una marca, es triga el mateix en esborrar un fitxer de 1 KB que un de 500 MB.

En alguns casos, ens pot interessar esborrar definitivament un fitxer, no només el fitxer en sí, sinó també la seva informació del disc. Per exemple, un fitxer que contingui contrasenyes importants, un document amb alts secrets nuclears o una foto nostra amb la Belén Esteban.

L’únic que necessitem és instal·lar des del gestor de paquets de la nostra distribució (el Synaptic si utilitzem Ubuntu) el paquet «secure-delete». També podem instal·lar-lo des d’un terminal:

sudo apt-get install secure-delete

Aquest paquet conté el programa «srm», que esborra definitivament (ara sí) un fitxer del nostre disc. Aquest programa té una sintaxi semblant al «rm», i per esborrar definitivament un fitxer només cal executar l’ordre següent:

srm nom_fitxer

Aquest programa fa una sèrie d’escriptures en els sectors del disc dur on hi havia el fitxer que fa impossible la seva recuperació. Amb aquest programa veureu com l’esborrat de fitxers grans triga molt més que el de fitxers petits, perquè realment esborra el contingut. Per exemple, l’esborrat d’un fitxer de 500 MB pot trigar més de 15 minuts.

Sobretot, utilitzeu-lo només en casos necessaris perquè, apart que triga molt en esborrar fitxers, recordeu que no podreu recuperar la informació esborrada amb srm. D’això es tracta, oi? 🙂

Edito: El paquet que s’ha d’instal·lar és el «secure-delete», i no el «secure-digital». Ho he modificat a l’anotació. Marc, gràcies per avisar.