Una de les coses que més ràbia em fan des que es va implantar l’anell de claus és que, si l’actives, et demanarà la contrasenya cada cop que una o altra aplicació accedisca a alguna clau. Diria que l’anell es pot configurar segons l’aplicació, però per a l’ús tan bàsic que jo faig, això no em paga la pena.

Més d’un cop m’ha passat que he definit una contrasenya per l’anell i després ja no he sabut com fer que deixara de preguntar-me la contrasenya cada cop que s’iniciava i es connectava a una xarxa. Ara, però, he descobert una manera de fer-ho per tal que es reinicie i puguem establir novament que no hi haja cap contrasenya. Per fer-ho:

1. Obrim el nautilus i premem Ctrl+H per tal que es mostren les carpetes ocultes
2. Cerquem la carpeta .gnome2 i hi entrem
3. Allà trobarem la carpeta «keyrings», haurem d’entrar-hi i esborrar tot el que hi haja
4. Per últim caldrà reiniciar la sessió o l’ordinador

Fet això, el següent cop que ens connectem a una xarxa, el sistema ens demanarà la clau de dita xarxa. Només caldrà introduir-la i tot seguit s’obrirà l’anell de claus. Ara podrem no posar cap contrasenya i dir que volem l’emmagatzemament no segur.

A força gent li passa que, que cada cop que es connecta a una xarxa Wifi coneguda, l’anell de claus li demana la seva contrasenya per accedir a la clau de la xarxa (generalment, cada cop que engeguem l’ordinador). És un comportament que, tot i que no és crític, amb el temps es pot tornar molest.

Què ha passat? Per què ens la demana? El primer cop que ens connectem a una xarxa Wifi qualsevol, ens apareix un missatge dient que es crearà un anell de claus amb la contrasenya de les xarxes Wifi a que ens connectem. El que passa és que, si no ens hi fixem, sembla que ens demani la nostra paraula de pas. Li posem, i a partir de llavors aquesta és la paraula de pas de l’anell de claus. El que cal fer és, aquest primer cop, prémer Enter sense introduir cap clau.

Ara bé, si ja li hem posat una paraula de pas a l’anell de claus (i, per tant, ens la demana cada cop), com la traiem? La veritat és que no és molt complicat, però perdrem les claus que hi hagi guardades (perquè realment esborrarem l’anell de claus) o sigui que és important tenir a mà la contrasenya de la xarxa Wifi per tornar-la a posar. Per eliminar l’anell de claus, només cal esborrar (o millor encara, fer una còpia de seguretat) dos fitxers. En el nostre cas, els renombrarem:

cd /home/el_nostre_usuari/.gnome2/keyrings
mv default.keyring default.keyring.old
mv login.keyring login.keyring.old

Pot ser que el segon “mv” falli perquè no existeixi el fitxer login.keyring (és correcte, depèn de la versió de distribució que tinguem el crea o no). Quan hàgim renombrat els fitxers, si ens tornem a connectar a la Wifi ens demanarà la seva contrasenya (la de la Wifi). L’entrem, i després ens sortirà un missatge dient que crearà l’anell de claus, i ens preguntarà quina paraula de pas li volem posar. Acceptem sense entrar cap paraula de pas (ens demanarà confirmació) i, a partir de llavors, ja no caldrà entrar cap paraula de pas quan l’ordinador es connecti a la xarxa Wifi.

Si hi ha qualsevol problema, sempre es pot acabar renombrant amb el nom original els fitxers .old que hem desat, i tornarà a demanar la paraula de pas de l’anell de claus.