El teu blog de Linux en català

Trucs i tutorials

Actualitzacions dels radars amb jTomtom

Fa unes setmanes us vam parlar del jTomtom, un programa per a actualitzar el GPS TomTom des de GNU/Linux. En aquells moments, l’únic que podia actualitzar el programa era la situació dels satèl·lits, però des de fa poc ja ens proporciona una nova utilitat. Ara també pot actualitzar en el nostre dispositiu GPS la situació dels radars de trànsit d’Espanya (fins fa poc, només hi havia disponibles els de França).

Per a fer-ho, primer cal que instal·leu la darrera actualització del programa jTomtom. Podeu trobar les instruccions a l’altra anotació on en parlàvem. Després, cal que doneu d’alta un usuari a la pàgina PDIS.es. Un cop fet això, obriu el jTomtom (amb el vostre dispositiu TomTom connectat a l’ordinador, i aneu a la pestanya «Configuració». En el quadre «Tomtomax», poseu l’usuari i la contrasenya que heu donat d’alta a PDIS.es. Feu clic a «Desa» per desar els canvis.

Configuració del jTomtom

Configuració del jTomtom

Després, aneu a la pestanya «Radar». En el menú desplegable, seleccioneu «PdisDotEs [ES]», i feu clic al botó «Actualitza els radars». L’actualització trigarà uns pocs minuts, i quan acabi tindreu en el vostre GPS les darreres actualitzacions dels radars de trànsit d’Espanya.

Actualització dels radars

Actualització dels radars

Couturier: uneix documents PDF de manera senzilla

Haver d’unir diferents documents PDF en un sol fitxer és una tasca molt comuna en ofimàtica, i hi ha diversos programes que ho fan i fins i tot es pot fer amb quatre ordres de terminal. Però si no us voleu complicar la vida amb programes d’edició de PDF amb mil opcions i trenta menús, aquí teniu un petit programa que potser us interessa: Couturier.

Aquest programa és extremadament senzill: selecciones els PDF que vols, els ordenes com vols, li dius el nom del fitxer resultant i on vols que el guardi, fas clic a “Combine” i ja està. Res més. Impossible perdre’s. Una joia, si unir PDFs és l’únic que necessitem.

Pantalla principal del Couturier

(ah, també permet encriptar els fitxers que creeu!)

Instal·lació

Hi ha un petit problema, que és que el fitxer d’instal·lació és de la versió 9.10 d’Ubuntu, i si funcioneu amb 10.04 o 10.10 us haureu d’instal·lar, abans, un altre paquet:

sudo apt-get install gnome-sharp2

Un cop fet això, per a instal·lar el Couturier simplement us baixeu el .deb d’aquí: clica’m, eixerit!

Actualitza el teu estat a Twitter o Identi.ca amb el que escoltes a Rhythmbox

Ja sabreu que el reproductor musical predeterminat de gnome, el Rhythmbox proporciona un gran suport per plugins, ara n’ha aparegut un de nou: Rhythmbox Microblogger.

Aquest plugin, un cop instal·lat permet amb un sol click actualitzar el teu estat a Twitter o Identi.ca amb la cançó que s’està reproduint actualment, a més, permet editar completament el format dels tweets o trends.

Instal·lació

Per instal·lar-lo és prou senzill i a mésm teòricament aquest sistema funciona per a totes les distribucions, no és necessari comentar que Rhythmbox ha d’estar prèviament instal·lat:

Obrim una terminal i ens situem a la carpeta .gnome2 teclejant el següent:

cd ~/.gnome2

Tot seguit comprovem si existeix la carpeta rhythmbox

ls

Si no apareix la carpeta, la creem i hi accedim:

mkdir -p rhythmbox
cd rhythmbox

Si ja existeix simplement hi accedim:

cd rhythmbox

Ara, hem de repetir el mateix per a la carpeta plugins, comprovem si existeix:

ls

Si no apareix la carpeta, la creem i hi accedim:

mkdir -p plugins
cd plugins

Si ja existeix simplement hi accedim:

cd plugins

Ara, simplement descarreguem el pugin i el descomprimim:

wget http://github.com/downloads/aliva/rhythmbox-microblogger/rhythmbox-microblogger-0.4.tar.gz
tar -xvf rythmbox-microblogger.0.4.tar.gz

Un cop finalitzats aquests passos ja podem obrir el Rythmbox i configurar el nostre plugin: Editar -> Complements i marquem la casella de Microblogger, després l’editem per agregar els nostres comptes de Twitter i Identi.ca. Tanquem l’editor i ja veurem a la barra del reproductor els botons corresponents a aquests serveis.

En algunes distribucions com Arch Linux hi ha paquets per instal·lar-lo automàticament, podeu visitar la web del plugin per veure com fer-ho: http://github.com/aliva/rhythmbox-microblogger

Que tingueu un molt bon 11 de Setembre!

Com millorar el rendiment d'una maquina virtual

Fa uns dies explicava al forúm de gnulinux.cat l’experiència que havia tingut amb unes proves de rendiment de diverses maquines virtuals, virtualitzades amb VirtualBox sobre un Linux.

Una de les coses que no explicava i que va fer que pràcticament es dupliques el rendiment en la màquina virtual (que en aquest cas era Windows XP), va ser activar les extensions VT-X (per a processadors Intel a partir del i7) o AMD-V (per processadors AMD a partir de Phenom) i l’anomenada Paginació Imbricada (Nested Paging en anglés).

Configuració d'una maquina virtual per a que utilitzi les extensions del processador

Configuració d'una maquina virtual per a que utilitzi les extensions del processador

Per poder-les aprofitar assegureu-vos que:

  • Teniu les instruccions VT-X o AMD-V al vostre processador (normalment es a partir d’un Intel i7 o d’un AMD Phenom)
  • No teniu processos d’altres sistemes de virtualització corrent, com ara KVM, Xen, VMWare que moltes vegades donen problemes entre si.
  • Teniu les opcions activades a les propietats de cada maquina virtual.
Confirmació de que realment tenim les extensions del processador actives

Confirmació de que realment estem utilitzant les extensions del processador

Doncs bé, resulta que aquestes opcions apareixen als menus del VirtualBox i tot estar activades per defecte, no podem saber fins que executem la màquina virtual si realment funcionaran. Per assegurar-vos-en, poseu el ratolí a sobre d’una de les icones que apareixen a sota i a la dreta de la màquina virtual en qüestió. A mi em va costar força estona de trobar-ho!

Altres consells que us poden ser útils per millorar el rendiment d’una maquina virtual:

  • Instal·lar sempre les guest additions (en el cas de VirtualBox) o equivalents.
  • Assignar memòria suficient.
  • Si virtualitzeu un Linux, podeu triar per fer servir un nucli modificat especialment adaptat per ser virtualitzat (com per exemple els nuclis Xen si virtualitzeu amb el software de virtualització Xen).

Per més informació us aconsello que visiteu la secció de documentació de GnuLinux.cat sobre màquines virtuals.

Recuperar el grub 2

Per desgràcia, alguns cops ens trobem en que el Windows, després d’insta·lar unes quantes actualitzacions no desitjades o instal·lar un nou sistema operatiu Windows, ens deixa d’arrancar l’ordinador o ens ha tret l’opció de triar amb quin sistema operatiu volem iniciar l’ordinador.

Grub 2: Escollim amb quin sistema operatiu arrancar

Això passa perquè el Windows esborra el gestor d’arrancada Grub 2 pel seu propi, que òbviament no reconeix el nostre sistema GNU/Linux com a sistema operatiu (només és reconeix a ell mateix com a únic sistema present i vàlid, o simplement, se’l carrega.

Si és aquest el nostre cas, anem a veure com el tornem a instal·lar.

Primer de tot hem d’engegar l’ordinador des d’un Live CD, com pot ser el CD d’instal·lació de l’Ubuntu, i obrim un terminal d’ordres:

Mirem en quina partició tenim instal·lat l’Ubuntu.
sudo fdisk -l

Si tenim l’Ubuntu instal·lat a sda1:
sudo mount /dev/sda1 /mnt

Si tinguéssim la carpeta boot o qualsevol altra separada en una altra partició, la muntem:
sudo mount /dev/sda2 /mnt/boot

Muntem les següents carpetes:
sudo mount --bind /dev /mnt/dev
sudo mount --bind /proc /mnt/proc
sudo mount --bind /sys /mnt/sys

Fem chroot:
sudo chroot /mnt

Si volem editar alguna opció del grub, ara és el moment de fer-ho. Sinó, ens podem saltar aquest pas.
nano /etc/default/grub

Si hem editat la configuració del grub, creem el nou fitxer de configuració del grub:
update-grub

Instal·lem el grub:
grub-install /dev/sda

Si el grub ens dona algun problema, el tornem a instal·lar:
grub-install --recheck /dev/sda

Font | Ubuntu wiki | Ubuntu help

Configurar un ordinador com a enrutador per donar Internet a un segon ordinador sense connexió a Internet

La situació és la següent. Tenim un ordinador, el servidor, que es pot connectar bé al nostre router per mitjà de l’interfície wlan0. Per contra, tenim un altre ordinador, el client, que no té targeta de connexió inal·làmbrica o pel que sigui, no es pot connectar per wifi a Internet. Així, perquè l’ordinador client tingui connexió a Internet, el connectarem a l’ordinador servidor amb un cable de xarxa ethernet creuat. Per aconseguir-ho, configurarem l’ordinador servidor perquè faci d’enrutador a l’ordinador client a través del tallafocs d’iptables.

Esquema simple d'enrutament

Llegeix-ne més

Quatre ordres útils per conèixer les característiques de l’ordinador des del terminal

Un apunt ràpid que he vist a la pàgina UbuntuLife i que vull ampliar una miqueta: ordres bàsiques que podem executar des d’un terminal per conèixer diferents característiques del maquinari del nostre ordinador:

  • lspci

Ens mostrarà informació dels dispositius pci del nostre ordinador (bàsicament tots aquelles elements que estan connectats a la placa base). Aquesta ordre la solem demanar molt a l’hora d’ajudar al fòrum per a la configuració de maquinari i esbrinar quina targeta de so, gràfica o de xarxa (per posar exemples) hi són presents. L’eixida d’aquesta ordre seria en el meu cas la següent:

Eixida de l'ordre lspci

  • lsusb

L’ordre lsusb mostrarà els ports usb de l’ordinador així com els dispositius que s’hi troben connectats (si és que n’hi ha cap de connectat). Aquesta ordre també ha estat molt útil al fòrum de gnulinux per esbrinar tipus de càmeres web o targetes de xarxa sense fils.

Eixida de l'ordre lsusb

  • lscpu

Aquesta ordre és la que he vist a UbuntuLife i que m’ha cridat l’atenció, no perquè no la reconeguera, sinó perquè feia temps que no la feia servir i me n’havia oblidat d’ella. lscpu permet conèixer les característiques bàsiques del nostre processador i les seues capacitats. Això pot ser útil a l’hora de configurar programes com el VirtualBox, ja que podem conèixer si existeixen implementecions de tipus VT-x o d’altres per obtindre millor rendiment.

Eixida de l'ordre lscpu

  • lshw

Per acabar, i una ordre que ens ha recordat en jordiet als comentaris: lshw, que permet conèixer gairebé tot allò relacionat amb el nostre maquinari de forma directa (no només «seccions» com amb les ordres anteriors).

Eixida de l'ordre lshw

Una ordre semblant a lshw és dmidecode (s’ha d’executar com a root), com ens comenta en Jordi Prats.

En definitiva, aquestes són quatre ordres molt útils per conèixer les característiques de maquinari del nostre ordinador.

Afegir directoris (camins o paths) a l'octave

Seguin amb l’article sobre com personalitzar l’octave, voldria explicar-vos com podeu afegir directoris a l’octave per poder-hi executar els vostres fixters .m. Amb això aconseguim, per exemple, que des de l’octave puguem invocar com a funcions del propi programa tots els fitxers .m que hàgim fet i que tinguem guardats a la nostra carpeta d’usuari.

Primer de tot executem:

gedit .octaverc

I llavors afegim els directoris (camins, en anglès, paths). En el meu cas vull que l’octave em reconegui tots els fitxers que tingui a la meva carpeta d’usuari i a la carpeta bin. Heu de canviar el nom de guillem, pel vostre nom d’usuari, i si no teniu la carpeta bin no l’afegiu.

addpath("/home/guillem")
addpath("/home/guillem/bin")
more off

Com veieu també he afegit l’opció more off, ja que no m’agrada que l’octave pagini els programes que executo.

Comprovació del rendiment dels discos

Hui he tingut un dubte a l’hora d’instal·lar una distribució GNU/Linux al meu ordinador a on tinc dos discos durs de diferents característiques. Podia instal·lar el linux a qualsevol dels dos, així que per tal de decidir-me on instal·lar-lo he investigat una miqueta i he trobat l’eina hdparm, que permet comprovar el rendiment dels discos.

Per comprovar el rendiment d’un disc, només cal executar:
hdparm -t /dev/sdX

Amb això podreu veure un resultat com aquest on queda prou clar que el rendiment del primer és millor que el del segon:

Resultats de l'hdparm

Iniciar l'octave en mode silenci sense que et mostri el text de benvinguda

L’octave és un programa lliure per al càlcul numèric molt semblant i compatible amb el programa privatiu Matlab.

Com que a la carrera em van ensenyar Matlab, quan vaig decidir usar programari lliure vaig adoptar l’octave com el meu programa per defecte per fer tota mena de càlculs. Una de les coses que més em molesta de l’octave, és el missatge de benvinguda que et dona cada cop que l’obres.

L'octave en el seu «noisy» mode

Treure aquest missatges és ben senzill, només cal anar a una terminal i escriure:

gedit ~/.bashrc

I escriure al final del fitxer:

alias octave='octave --silent'

L'octave en el seu «silent» mode

Font | octave –help

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.