El teu blog de Linux en català

Trucs i tutorials

Optimitza el Firefox 3.5

Amb aquest article pretenc donar unes recomanacions per tal d’optimitzar el firefox que ja tenim funcionant. Originariament aquest article formava part de l’article que explica com compilar el Firefox 3.5, però he pensat que aquest article és vàlid per qualsevol Firefox 3.5 que tinguem instal·lat.

L’objectiu és fer unes petites modificacions a la configuració del Firefox per tal de navegar més ràpid. Així doncs, primer de tot entrarem al menú de la configuració global del Firefox.

Escriurem a la barra del navegador del firefox la següent direcció web:

about:config

Hi buscarem els següents paràmetes, i en cavniarem el valor pels que hi han escrits a la dreta.

Per deshablilitar el pròtocol d’IP 6 que encara no s’usa

network.dns.disableIPv6 true

Per habilitat el Pipelining

network.http.pipelining true
network.http.proxy.pipelining true
network.http.pipelining.maxrequests 8

Altres recomanacions

network.enableIDN false
network.http.max-connections 64
network.http.max-connections-per-server 32
network.http.max-persistent-connections-per-proxy 16
network.http.max-persistent-connections-per-server 8

Aquestes recomanacions d’optimització han estat extretes d’aquí.

firefoxlogo

Compila el Firefox 3.5!

Recentment hem vist en molts webs com podem instal·lar el nou Firefox 3.5. Una opció es fer-ho des dels repositoris, ja sigui la versió de continuu desnvolupament o amb un repositori exclusiu per a la versió 3.5. També tenim l’opció de descarregar-nos el paquet executable, tal i com s’explica des de somgnu.

Afegint el repositori de desenvolupament, tenim l’avantatge que sempre disponem de l’última versió però amb el desavantatge que aquest mateix fet ens suposa, que moltes extensions no seran compatibles amb la versió més nova, i que al tractar-se d’una versió de desenvolupament pot contenir errors. Descarregant-nos l’executable tenim l’avantatge que no haurem d’esperar que el mantenidor del repositori l’actualitzi cada cop que surt una versió nova de la branca 3.5, ja que serà el mateix programa el que s’encarregarà d’actualitzar-se per si mateix.

Bé doncs, ens centraren en aquesta darrera opció, que és la que trobem més interessant. Però no ens descarregarem l’executable de la web, sinó que crearem l’executable nosaltres mateixos a partir del codi font, i només amb les opcions que més ens interessin. D’aquest procés se’n diu “compilar un programa”. Perquè ho fem així? Perquè si compilem el programa a partir del codi font, obtindrem un firefox que s’engega molt més ràpid al estar optimitzat per a la nostra màquina. Particularment, i comprada la versió del firefox compilada amb la que et pots baixar ja compliada des de la web de mozzila, he aconseguit que el firefox se m’engegui quasi instantaniament, i mira que utilitzo extencions!

Anem a veure com ho fem per compilar el firefox 3.5. Ja veureu com és un procés molt senzill que l’únic que necessiteu és una mica de temps perquè el procés de compliació pot durar una bona mitja horeta, així que anar a fer un café mentres l’ordinador treballa pot ser una bona opció.

Primer de tot instal·lem les llibreries necessaries per compilar el programa.

sudo apt-get build-dep firefox
sudo apt-get install libcairo2 libcairo2-dev libasound2-dev libcurl4-openssl-dev libnotify-dev libxt-dev libasound2-dev

Ara ens descarregarem el codi font del firefox

wget ftp://ftp.mozilla.org/pub/mozilla.org/firefox/releases/3.5/source/firefox-3.5-source.tar.bz2

El descomprimim tenint present que la descompressió tardarà una miqueta

tar -xvf firefox-3.5-source.tar.bz2

Entrem al directori on hi tenim el codi preparat per a ser compilat

cd mozilla-1.9.1/

Ara hem d’aplicar un pedaç al codi font per tal que pugui ser compilat usant el motor gràfic “cairo”, que ens permetrà gaudir d’unes tipografies ben boniques

wget -O - http://hg.mozilla.org/mozilla-central/raw-file/9eca240fc4b8/gfx/thebes/src/gfxASurface.cpp > gfx/thebes/src/gfxASurface.cpp

Ara que ja tenim preparat el codi, prepararem les opcions de compilació que volem

gedit mozconfig

Hi hi escrivim aquestes opcions de compilació. Guardarem el document i el tanquem. Aquestes opcions són per compilar el firefox sense que reporti errors en cas de fallida, sense opcions pel desenvolupament, optimitzat, sense fer tests durant la compilació, amb el que estalviareu molt de temps, amb suport criptogràfic i usant el cairo com a motor gràfic. Podeu trobar més opcions de compilació al final d’aquesta web.

mk_add_options MOZ_CO_PROJECT=browser
mk_add_options MOZ_OBJDIR=@TOPSRCDIR@/ff-opt
ac_add_options --enable-application=browser
ac_add_options --disable-tests
ac_add_options --enable-optimize --disable-debug
ac_add_options --enable-default-toolkit=cairo-gtk2 --enable-system-cairo
ac_add_options --disable-crashreporter
ac_add_options --enable-crypto

Ara li diem on està el fitxer de configuració al sistema. Val la pena comentar que el símbol “~” en gnu/linux equival a escriure la ruta cap a la teva carpeta d’usuari, en el meu cas equivaldria a escriure “/home/guillem”

export MOZCONFIG=~/mozilla-1.9.1/mozconfig

I bé, ara ja només cal compilar-lo. Agafeu una tassa de te i mireu un capítol de lost. Tingueu present que necessitareu força memòria RAM per fer la compilació i una memòria lliure de 500 Mb al disc dur.

make -f client.mk build

Si teniu dos processadors, per exemple, podeu utilitzar-ne la potència compilant amb aquesta comanda. Noteu que per a dos processadors l’opció és “-j (N+1)”

make -j 3 -f client.mk build

Ara ja teniu el programa compilat, felicitats! El podeu provar anant al directori

cd ff-opt/dist/bin

I executant el firefox. Quan feu això assegureu-vos que no tingueu cap firefox obert, sinó només us obirarà una finestra més de la versio que estigueu fent servir.

./firefox

Ara només ens queda fer-ne l’executable independent de la resta de llibreries que hi ha a la carpeta mozzila-1.9.1, que ja deveu haver vist que ocupa quasi 500 Mb. Això ho farem amb l’orde següent.

cd mozilla-1.9.1/ff-opt/
make package

Ara haurem obtingut el programa executable en aquesta carpeta, llest per ser passat als vostres amics.

~/mozilla-1.9.1/ff-opt/dist/firefox-3.5.en-US.linux-i686.tar.bz2

Us el podeu instal·lar, per exemple, creant una carpeta per al vostre usuari que es digui “bin”, o a on més us agradi. A tall d’exemple

mkdir ~/bin
cp ~/mozilla-1.9.1/ff-opt/dist/firefox-3.5.en-US.linux-i686.tar.bz2 ~
tar -xvf ~/firefox-3.5.en-US.linux-i686.tar.bz2
mv ~/firefox ~/bin/firefox

Perquè quan crideu el firefox se us obri sempre el firefox 3.5 que acabeu de compilar i que l’heu ficat a la carpeta ~/bin

unlink /usr/bin/firefox
ln -s ~/bin/firefox/firefox /usr/bin/firefox

Ara que ja us funciona el Firefox 3.5, només és ens queda catalantizar-lo. Això ho farem un cop obert, anirem a aquesta web i ens instal·larem el paquet de traducció pel català. Un cop fet, reiniciarem el Firefox.

http://releases.mozilla.org/pub/mozilla.org/firefox/releases/3.5/linux-i686/xpi/ca.xpi

Ara si volem, podem optimitzar el firefox perquè navegui més ràpid, tal i com s’explica en aquest article.

Nota de l’autor pels més Geeks

Altres opcions que he pensat que també podrien estar bé són aquestes, encara que jo no ho he provat. Us recomano que les afegiu si heu aconseguit ja compilar-lo un cop, llavors us podeu dedicar a optimitzar-lo més al vostre gust. Aquestes opcions són per deshabilitar l’accessibilitat que suposo que no necessito, per deshabilitar el lector de feeds del firefox que tampoc utilitzo, el viso d’ajuda, qui l’utilitza?, els constrols parentals??, i els perfils que tampoc crec que utilitzi massa gent, i un nivell d’optimització superior, podeu provar també amb -O2.

--disable-accessibility
--disable-feeds
--disable-help-viewer
--disable-parental-controls
--disable-profile-modules
--disable-profilelocking
--disable-profilesharing
--enable-optimize=-O3

I segur que em deixo moltes coses, així que si en sabeu d’altres o en descobriu de noves, no dubteu en deixar-ho escrit als comentaris. 😉

Referències per compilar el firefox: Font 1, Font 2

firefoxlogo

Com gravar el que feu a l'escriptori de GNU/Linux

A vegades, per explicar com funciona un programa, va molt bé crear un vídeo-tutorial de la seva utilització. Hi ha altres casos en els quals també us pot interessar gravar en un vídeo el que feu al vostre escriptori. Això ho aconseguirem gràcies al programa RecordMyDesktop. A més, per a fer més senzilla la seva utilització, ens instal·larem el “gtk-recordmydesktop”, que és un entorn gràfic a través del qual podem executar de forma més fàcil el programa.

La seva instal·lació és molt senzilla, perquè es troba en els repositoris de la majoria de distribucions. En Ubuntu, per exemple, es pot fer directament des del Synaptic, o des d’un terminal, executant l’ordre següent:

sudo apt-get install gtk-recordmydesktop

Un cop instal·lat, podrem executar el programa des de “Aplicacions>So i vídeo>gtk-recordMyDesktop”. Per a començar a gravar, ens trobarem a la part esquerra de la barra superior del nostre escriptori un botó rodó vermell (el típic per a gravar). Per aturar la gravació, haurem de tornar a prémer el mateix botó, que durant la gravació serà quadrat.

Quant a la seva configuració (qualitat amb que ha de gravar la imatge i altres opcions) he pensat que el millor era mostrar-vos-ho amb un vídeo-tutorial gravat amb el mateix RecordMyDesktop. Les opcions que jo marco són les que fan que amb el meu ordinador (que no és massa nou) es gravi bé el vídeo. Segurament amb un ordinador més potent es podrà augmentar una mica més el mostreig.

Emulació de la Nintendo DS a GNU/Linux

Per a entorns GNU/Linux hi ha diversos emuladors per a jugar a les còpies de seguretat que hàgim fet dels nostres jocs de Nintendo DS. Un d’ells és el Desmume, que és molt senzill d’instal·lar, perquè es troba en els repositoris de la majoria de distribucions. Tot i que últimament ha millorat força, gràcies a un nivell d’acutalitzacions prou bo, el seu rendiment no ha arribat a un nivell òptim (com a mínim en el meu ordinador, que no és que sigui molt nou) i, a més, no acaba d’emular bé alguns dels jocs d’aquesta consola de vídeojocs, sobretot als que aprofiten els efectes 3D de la Nintendo DS. Entre altres, no es pot jugar a “New Super Mario Bros” ni al “Zelda Phantom Hourglass”. I per a mi, que sóc molt de Mario i MOLT de Zelda, això suposa un gran inconvenient.

Com a alternativa, he trobat l’emulador iDeaS. El rendiment d’aquest emulador és molt bo i, a més, em permet jugar amb els meus estimats Mario i Zelda (bé, amb el Link). Tot i que iDeaS no es troba en els repositoris d’algunes distribucions de GNU/Linux (entre elles, Ubuntu), és molt senzill instal·lar-lo.

Primer, ens hem de baixar l’última versió d’iDeaS des de la pàgina de descàrrega de l’emulador (actualment és la versió 1.0.3.1). El fitxer que ens baixem tindrà extensió “tar.bz2”. El podem descomprimir des del Nautilus (l’explorador de fitxers), fent clic amb el botó dret del ratolí i escollint l’opció “Extreu aquí”. Es descomprimirà en una carpeta que es dirà “ideas1031” (com a mínim es dirà així per a la versió 1.0.3.1) i que podem renombrar, per exemple com a “iDeaS”. També el podem extreure des d’un terminal, executant la comanda següent:

tar -xvf ideas1031.tar.bz2

Un cop descomprimit, ja podem executar l’emulador (no cal compilar res). Podem fer-ho des d’un terminal, anant al directori on tenim instal·lat iDeaS i executant el següent:

./ideas

Una opció més senzilla és crear-nos un enllaç al menú d’aplicacions. Per a crear-lo, anem al menú “Sistema>Preferències>Menú Principal”. Al panell esquerre, escollim “Jocs” (per tal que iDeaS ens quedi sota “Aplicacions>Jocs”), i premem el botó “Element nou”. En la pantalla que se’ns obre, hi posarem els següents valors (tenint en compte que jo he desat iDeaS al directori “/home/el_meu_usuari/Jocs/iDeaS”):

Tipus: Aplicació
Nom: iDeaS
Ordre: /home/el_meu_usuari/Jocs/iDeaS/ideas
Comentari: Emulador de Nintendo DS

Havent fet això, ja podrem executar iDeaS des del menú “Aplicacions>Jocs>iDeaS”. Quan obrim algun joc amb iDeaS (“File>Open…”), si veiem que ens va una mica lent, podem millorar el seu rendiment augmentant el percentatge de “fotogrames” que es pot saltar per mitjà del menú “Options>Frames Skip” o augmentant la velocitat de CPU amb “Options>Increase CPU Speed”. També podem augmentar la mida de les pantalles a “Options>Rotation and Zoom”.

Zelda Phantom Hourglass amb iDeaS

Zelda Phantom Hourglass amb iDeaS

Una altra opció que també us pot interessar és fer que la segona pantalla de la DS estigui en una finestra (de forma predeterminada és com una imatge sense finestra en el nostre escriptori). Per a fer-ho, hem de desactivar l’opció “Options>Lock Windows”.

Perdoneu, us he de deixar, que he de continuar la partida… 🙂

Retoc fotogràfic amb el Gimp. 9-Caricaturitzar

A l’anotació d’avui veurem com podem, a partir d’una fotografia d’una persona, modificar les seves faccions, per exagerar-les i fer-ne una caricatura. A més, la mateixa eina que utilitzaré jo en aquesta entrada és la que utilitzen certes revistes o pàgines web per a fer més esvelta la figura d’una noia, ampliar els músculs d’un home o més voluptuoses les formes d’una model.

Per a mostrar el funcionament d’aquesta eina, hauria pogut agafar una fotografia de qualsevol company d’Alliberats.cat, com ja he fet un cop, però aquesta vegada he pensat que seria massa cruel, i al final m’he aplicat la caricatura a mi mateix. Partiré d’aquesta fotografia on ens trobem el meu amic Musculman i jo (jo sóc el de la dreta 🙂 ).

Fotografia original

Fotografia original

Segurament haureu observat que hi ha una “subtil” diferència entre el Musculman i jo. Com podem fer-ho per semblar-nos una mica més? Per exemple, puc fer més grans els meus ulls i ampliar també una mica els llavis. Comencem pels ulls (la resta es farà igual). L’eina amb la que treballarem resulta més còmoda per a treballar-hi si primer realitzem una selecció de la zona que volem modificar, perquè així podem visualitzar millor la previsualització que ens mostra. O sigui que anem a “Eines>Eines de selecció>Selecció rectangular” i realitzem una selecció on hi surtin els dos ulls (no cal que sigui massa acurada). Ara sí, obrim el panell de deformació interactiva per mitjà del menú “Filtres>Distorsions>Deforma interactivament”.

Panell de deformació interactiva

Panell de deformació interactiva

Veiem que hi ha diferents tipus de deformació. Tot i que per a augmentar la mida dels ulls podríem utilitzar la deformació “Creix”, utilitzarem la “Mou”, perquè és més fàcil de controlar. El radi que ve donat de forma predeterminada és de 20, i va bé per a retocs petits. Però per al que volem nosaltres, que és caricaturitzar, millor ampliar-lo a 30 (o fins i tot a 40). A partir d’aquí, a la zona de previsualització arrosseguem amb el ratolí les zones que volem fer més grans (els ulls). En aquest cas, l’haurem d’arrossegar de manera radial (en direcció cap enfora de l’ull). Un cop ampliats els ulls, repetim la mateixa acció amb els llavis i arribem al resultat següent:

Fotografia caricaturitzada

Fotografia caricaturitzada

Com veieu, ara m’assemblo una mica més que abans al Musculman. Encara hauria pogut semblar-m’hi una mica més ampliant el meu front, però he preferit conservar una mica la dignitat. 🙂 Com que la zona del front és més gran que els ulls (per exemple), en aquest cas sí que m’hauria anat bé fer més gran el radi de deformació (arribant potser a 50).

Retallar trossos de cançons

“Si vols aquesta melodia pel teu mòbil, envia melodia al 5037”. Amb aquesta frase tan senzilla ens volen enganxar per pagar uns quants euros per obtenir un petits talls d’una cançó per posar-la com a melodia del mòbil. És més, molts cops no és un retall de la cançó original, sinó només una versió de la seva melodia. I a sobre, de baixa qualitat.

Amb Audacity podrem realitzar edicions senzilles d’arxius de so. Entre altres coses, podrem obtenir un retall de la part que més ens agrada d’una cançó per a passar-nos-lo al mòbil i posar-lo com a melodia de les trucades entrants. La instal·lació d’Audacity és molt senzilla, perquè es troba en els repositoris de la majoria de distribucions. Per exemple, a Ubuntu es pot instal·lar directament des del Synaptic, o executant la comanda següent en un terminal:

sudo apt-get install audacity

Per obrir el programa, hem d’anar al menú “Aplicacions>So i vídeo>Audacity”. Primer, hem d’obrir (“Fitxer>Obre…”) la cançó de la qual volem obtenir el retall per al nostre mòbil. A la pantalla de l’Audacity hi veurem la seva forma d’ona. Si el fitxer era estèreo, veurem una forma d’ona per a cada sortida d’altaveu (dreta i esquerra).

Audacity

Audacity

Amb el ratolí podrem seleccionar fàcilment la part del fitxer que ens interessi retallar. Per a fer més senzilla la identificació del punt inicial i final del nostre retall, l’Audacity ens pot reproduir només aquesta part. Tot i que podeu retallar la mida que més us interessi, normalment com a melodia pel mòbil el millor és obtenir un tall d’entre 15 i 25 segons. Un cop seleccionat el tall, el passem a un fitxer nou per mitjà de l’opció del menú “Fitxer>Anomena i exporta la selecció…”. Aquesta opció primer ens mostrarà una pantalla on podrem editar les metadades del fitxer nou.

Metadades del fitxer

Metadades del fitxer

Quan acceptem, haurem d’indicar com volem desar el fitxer i en quin format concret (ogg, wav, mp3, etc.). En aquesta pantalla tenim el botó “Opcions” per si volem modificar la qualitat del fitxer resultant. Per exemple, en el format ogg podrem indicar un valor entre 1 i 10, i en mp3 podrem escollir el mode de resolució i el mostratge.

Opcions dels fitxers mp3

Opcions dels fitxers mp3

Per últim, només haurem de passar el fitxer resultant al mòbil pel mètode que utilitzem habitualment: Bluetooth, infrarojos, cable USB, etc.

Speed Dial, un gran complement pel Firefox

Segurament molts de vosaltres utilitza els complements per a millorar les prestacions del Firefox. Dels que jo utilitzo (que en són uns quants) el meu favorit és l’Speed Dial. Amb aquest complement, tindrem al nostre abast de forma molt senzilla les pàgines que visitem més habitualment.

Per instal·lar el complement, hem d’anar a la seva pàgina com a complement del Firefox i fer clic al botó “Afegir-lo al Firefox”. Ens demanarà que confirmem que el volem instal·lar i en pocs segons ja el tindrem. Per acabar la seva instal·lació, hem de reiniciar el Firefox. Com a comentari, aquest complement també està disponible en Ubuntu des de Synaptic, però es tracta d’una versió força antiga i, a més, personalment prefereixo instal·lar els complements des del Firefox mateix.

Per mitjà d’aquest complement, tindrem disponibles de forma gràfica les pàgines que més ens interessin, com podeu veure a la imatge següent:

Speed Dial

Speed Dial

L’Speed Dial ens permet organitzar aquesta pantalla com més ens agradi. Jo utilitzo una distribució de tres files i quatre columnes en les pantalles “normals” i de dues files i tres columnes en el Netbook. En aquest últim cas, a més, tinc dos grups de marcadors, arribant d’aquesta manera també als 12 “dials”. A més, automàticament ens activa les dreceres “Ctrl+1” per a obrir el “dial” número 1, “Ctrl+2” per al número 2, etc. Això el fa molt àgil d’utilitzar.

Per configurar l’organització dels marcadors i moltes altres opcions, hem d’anar a l’administrador de complements del Firefox (“Eines>Complements”), seleccionar l’Speed Dial i fer clic a “Preferències”. A la pestanya “Predeterminat” podrem indicar les files i columnes de l’Speed Dial.

Una altra opció que recomano és fer que l’Speed Dial sigui la pàgina que es vegi quan engegueu el Firefox i quan obriu una pestanya o finestra nova. Això es fa des de la mateixa pantalla de configuració, a la pestanya “Principal”, activant les opcions “Carrega en una nova finestra en blanc” i “Carrega en una nova pestanya en blanc”. Per últim, anem a les preferències del Firefox (“Edita>Preferències”) i a la pestanya “Principal” i li indiquem que “Quan s’iniciï el Firefox:” mostri una pàgina en blanc (que, tal i com hem configurat, realment obrirà la pàgina de l’Speed Dial).

Pantalla de configuració de l'Speed Dial

Pantalla de configuració de l'Speed Dial

Encara falta saber com afegir els “dials”. La manera més senzilla és anar al panell de configuració de l’Speed Dial on ja hem estat abans i, a la pestanya “Principal” activem les opcions “Menú contextual a l’àrea de navegació” i “Menú contextual a les pestanyes”. Així, quan anem a una pàgina que vulguem assignar a algun “dial”, fem clic amb el botó dret del ratolí al fons o a la seva pestanya i veurem l’opció “Estableix com a Speed Dial” per assignar-lo al número que ens interessi. A partir d’ara, ja el veurem a la pàgina de l’Speed Dial, i hi podrem accedir directament amb el “Ctrl+nn” corresponent.

A més, aquest impressionant complement va ser programat (i segueix sent actualitzat) per un gironí, Josep del Río, que el 2006 va ser premiat per la fundació Mozilla per considerar un altre complement seu (Firefox Showcase) com al que millor utilitzava les funcions del Firefox.

Impressora multifunció Epson SX105 (i altres models) a GNU/Linux

Aquest cap de setmana m’he comprat una impressora multifunció Epson SX105. El meu ordinador amb Ubuntu 9.04 me la detectava correctament, però a l’hora d’escanejar em donava un problema d’accés al dispositiu. Després de buscar una estona, he vist que la mateixa Epson ha creat els drivers de la impressora per a GNU/Linux (cosa que m’ha sorprès molt gratament), i en aquesta anotació explicaré com intal·lar-los. A més, ho explicaré de manera que pugui servir a qui tingui algun altre model d’impressora Epson.

Epson té tots els drivers per a GNU/Linux dels seus dispositius a través d’Avasys. Podeu trobar els drivers en un d’aquests quatre apartats:

En el meu cas, per a la Epson SX105 he anat a l’enllaç de Mutlifunció. Aquí, cal trobar el model concret. El meu no hi era, però hi havia el de la Epson SX100, que és de la mateixa família. L’he seleccionat i he omplert el qüestionari que hi ha a sota (on demanen quina distribució tenim, la seva versió, i alguna informació més) i, un cop acceptat, s’arriba a la pàgina de descàrrega (ull, aquesta ja només és vàlida per a certs models d’Epson). D’aquí ens hem de baixar dos drivers, un per a la seva utilització com a impressora i un altre per la seva utilització com a Scanner. Tot i que la part d’impressió ja m’havia funcionat correctament, he preferit de tota manera instal·lar els drivers d’Epson. O sigui que, anem a pams:

Drivers d’impressió

Són els fitxers que hi ha enllaçats com a “pips-snx100-*.tgz”. Hem de localitzar els drivers corresponents (o els més semblants) a la nostra distribució (i la seva versió). Si la nostra distribució no és cap de les indicades (ni derivada d’elles) sempre ens podem acabar baixant el codi font i compilar-lo. En el meu cas, he agafat els drivers per a Ubuntu 8.10 (no hi havia els d’Ubuntu 9.04, però els de 8.10 m’han funcionat). El problema que hi ha (tant amb Ubuntu com amb les altres distribucions) és que els fitxers són amb extensió “tgz”, però per això tenim la comanda Alien, de la qual ja vam parlar. Amb l’Alien instal·lat, podem transformar el fitxer “tgz” en fitxer “deb”. Des d’un terminal, anem al directori on tenim el fitxer “tgz” i, per facilitar-nos la feina, el renombrem com a “pips.tgz”. Des del mateix terminal, transformem aquest fitxer en “deb”:

sudo alien pips.tgz

Ara ja podem instal·lar el fitxer obtingut:

sudo dpkg -i pips*.deb

Si la nostra distribució requereix fitxers “rpm”, amb el mateix Alien podem fer la transformació:

sudo alien -r pips.tgz

En aquest cas, instal·larem el fitxer “rpm” amb la comanda adient per a la nostra distribució (yum, rpm, rpmi, etc.).

Drivers d’scanner

Són els fitxers que hi ha enllaçats com a “iscan-*” al final de la pàgina. En aquest cas sí que tenim els fitxers ja en format “deb” o “rpm”. No sé per què no era així en els drivers d’impressió… De tota manera, això ens facilita una mica la feina. Ens hem de descarregar el fitxer corresponent a la nostra distribució i arquitectura d’ordinador (32 bits o 64 bits). En el meu cas, m’he baixat el de 32 bits que indicava “for Ubuntu 8.10 or later” i l’he instal·lat amb la següent comanda:

sudo dpkg -i iscan-*.deb

Apart dels drivers, amb això ens instal·la un programa d’escaneig (iScan) que he trobat més senzill d’utilitzar que l’Xsane, per bé que amb moltes menys opcions. El tindrem disponible a “Aplicacions>Gràfics>Image Scan!”, i també directament des d’una opció del Gimp (“Fitxer>Crea>Scanning (iscan)…”).

I amb tots dos drivers instal·lats, ja tenim la nostra impressora multifunció Epson preparada per al que li demanem.

Problemes amb l'ubuntu 9.04 i el totem o el vlc reproduint videos flash

Finalment m’he decidit a actualitzar-me al nou ubuntu 9.04 jaunty jackalope, i com no, els problemes assossiats a aquesta actualitzación han vingut sense fer-se esperar.

El problema ha vingut quan intentava veure els videos que tinc baixats del youtube. Resulta que el reproductor multimèdia per defecte del gnome, el totem, se’m tancava de cop sense poder veure ni escoltar els videoclips.

Quan intentava veure el video cridan-lo des de la consola, per exemple:

$ totem la-terra-es-plana.flv

m’apareixia aquest error:

/var/lib/python-support/python2.6/gdata/tlslite/utils/cryptomath.py:9: DeprecationWarning: the sha module is deprecated; use the hashlib module instead
import sha
The program 'totem' received an X Window System error.
This probably reflects a bug in the program.
The error was 'BadAlloc (insufficient resources for operation)'.
(Details: serial 91 error_code 11 request_code 132 minor_code 19)
(Note to programmers: normally, X errors are reported asynchronously;
that is, you will receive the error a while after causing it.
To debug your program, run it with the --sync command line
option to change this behavior. You can then get a meaningful
backtrace from your debugger if you break on the gdk_x_error() function.)

Investigant una mica pel goole, he trobat la solució. Resulta que el nou controlador gràfic dels que usem una targèta gràfica d’intel té un problema en la nova versió 2.6 que porta per defecte la nova versió de l’ubuntu. Per solucionar aquest problema només cal tornar a la versió 2.4 que duia l’anterior versió de l’ubuntu. Ho farem de la següent manera.

Per mirar si utilitzem una targeta gràfica d’intel escriurem en una terminal

lspci -nn | grep VGA

Si ens surt Intel, aquest és el problema. Ara obrim el fitxer

sudo gedit /etc/apt/sources.list

I hi afegim aquestes tres linies al final de tot

#xserver-xorg-video-intel-2.4 downgrade des de la 2.6
deb http://ppa.launchpad.net/siretart/ppa/ubuntu jaunty main
deb-src http://ppa.launchpad.net/siretart/ppa/ubuntu jaunty main

Afegim la clau GPG

sudo apt-key adv --recv-keys --keyserver keyserver.ubuntu.com 0xce90d8983e731f79

Actualitzem els repositoris i instal·lem la versió més antiga del driver de la targeta gràfica

sudo apt-get update && sudo apt-get install xserver-xorg-video-intel-2.4

Ara reiniciem l’ordinador

sudo reboot

Cal afegir que si això no ens funcionés, només cal treure les tres línies afegies anteriorment i executar la següent ordre per tornar a l’estat anterior

sudo apt-get update && sudo apt-get install xserver-xorg-video-intel

Referències

Convertir les nostres particions d'ext3 a ext4

Alguns de nosaltres, potser tenim instal·lada una distribució de GNU/Linux amb una versió prou nova que ja té suport per als sistemes de fitxers ext4 (per exemple, Ubuntu 9.04 Jaunty Jackalope, Fedora 11 Leonidas), però els nostres sistemes de fitxers encara són ext3. Això pot ser degut a que hem fet una actualització a partir d’una versió més antiga que encara no tenia suport per a ext4, o a que, quan ens vam instal·lar la nova versió, vam preferir el sistema ext3 (potser perquè havíem llegit que hi havia problemes amb ext4). Realment això últim era un problema provocat per la manera com certes aplicacions escrivien les dades, i no del sistema ext4 en sí.

Després d’estar provant durant força temps l’ext4 en un ordinador i no trobar-me amb cap tipus de problema (ans al contrari, el rendiment és força més alt que el d’ext3) he decidit fer la conversió de les particions del meu altre ordinador de ext3 a ext4. Cal recordar que, com he comentat abans, això només es pot fer si la versió que utilitzeu de la vostra distribució ja té suport per a aquest tipus de sistema de fitxers (per exemple, jo utilitzo Ubuntu 9.04). He de dir que, només amb aquest canvi, m’ha baixat un 10% el temps d’arrancada. No és molt, però no està malament, oi? 🙂

Per a fer el canvi, he partit de les instruccions que vaig llegir fa unes setmanes al blog del Josep Sánchez. L’únic que necessitarem és un LiveCD d’alguna distribució que tingui suport per a ext4 (Ubuntu 9.04, Fedora 11, etc.). Jo he utilitzat el d’Ubuntu 9.04.

El primer que cal fer, com sempre que toquem parts delicades del nostre sistema, és una còpia de seguretat de les dades que per a nosaltres siguin imporants (documents, fotografies, etc.). Després, ens hem de llistar les particions ext3 que tenim. Hi ha diverses maneres de fer-ho, però jo les he llistat des d’un terminal, havent arrancat l’ordinador de manera normal (és a dir, de moment no l’he arrancat amb el LiveCD):

grep ext /etc/mtab

En el meu cas, tinc dues particions amb ext3, com podem comprovar en el resultat que m’ha donat la comanda anterior:

/dev/sda1 /   ext3   rw,relatime,errors=remount-ro   0   0
/dev/sda6 /home   ext3   rw,relatime   0   0

Ara sí, ja podem començar a aplicar el canvi. Jo ho he fet partició a partició. És a dir, primer he transformat una partició, i he arrancat el sistema per veure si anava bé. Després, una altra partició i a comprovar. També podria haver transformat totes les particions alhora, però he preferit anar pas a pas. Ara sí, engeguem l’ordinador amb el LiveCD. Per a convertir la partició que ens interessa d’ext3 a ext4 hem d’obrir un terminal des del LiveCD i executar la comanda següent:

sudo tune2fs -O extents,uninit_bg,dir_index /dev/xxxx

En aquest cas, “/dev/xxxx” és la partició que volem transformar. La comanda s’executa molt ràpid, i acaba avisant-nos que hauríem de fer una comprovació de la partició, perquè és probable que hagin quedat alguns errors. Li fem cas, i executem el següent:

sudo fsck -pDf /dev/xxxx

Aquesta comanda ens donarà uns missatges avisant-nos que ha arreglat alguns grups descriptors. Ja tenim una partició passada a ext4. 🙂  Per acabar, haurem de modificar el fitxer “fstab” del nostre ordinador per tal que monti aquesta partició ja amb el nou format. Sense sortir del LiveCD, executem les comandes següents:

sudo mkdir /media/temp
sudo mount -t ext4 /dev/yyyy /media/temp

En aquest cas, “/dev/yyyy” és la partició que en el nostre ordinador muntada a “/” (en el meu cas, /dev/sda1). A més, hem de tenir en compte que, si aquesta partició encara no l’hem transformada a ext4, haurem de posar “-t ext3”. Un cop muntada, editem el fitxer “fstab”:

cd /media/temp/etc
sudo gedit fstab

A la línia on hi ha la referència a la partició que acabem de transformar, cal canviar “ext3” per “ext4”. Ja de pas, segurament la mateixa partició tindrà l’opció “relatime”, i si ens interessa la podem canviar per “noatime”. Amb aquest canvi, el sistema no es guardarà registre de l’últim cop que s’ha accedit a un fitxer (sí que es guardarà la última data de modificació, clar), i encara millorarà una mica més el rendiment. Desem els canvis al fitxer fstab, i ja podem reiniciar l’ordinador. En tornar-se a engegar, tindrem ja una de les particions convertida a ext4. Si ho veiem bé, podem repetir les mateixes instruccions per a convertir les altres particions que tinguem amb ext3.

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.