El teu blog de Linux en català

Trucs i tutorials

Terminal 3270 en GNU/Linux

En entorns domèstics, els sistemes operatius que utilitzem es redueixen sobretot a aquells basats o derivats de Unix (Linux, BSD, MacOS, etc.) i a Windows. A més, cal tenir en compte aquells sistemes operatius específics per a mòbils (Symbian, RIM, Palm OS, etc.). En entorns empresarials s’utilitzen també sistemes operatius basats o derivats de Unix (AIX, HP-UX, Solaris, etc.), però també altres sistemes que no hi tenen res a veure, com ara GCOS, VAX/VMS, MPE i algun altre (apart de tots els que jo no conec, que en deuen ser molts). 🙂

Entre els sistemes operatius del sector empresarial no basats en Unix, per a equips tipus Mainframe d’empreses mitjanes i grans són molt importants els d’IBM, començant per l’AS/400 i passant per MVS (OS/390, zOS). Per connectar-se a aquests ordinadors, és necessari fer-ho des d’un tipus de terminal específic, anomenat Terminal 3270. Per a GNU/Linux, tenim un programa Terminal 3270 que ens permet precisament connectar-nos i treballar amb aquests sistemes operatius d’IBM, el x3270.

La instal·lació d’aquest programa en el nostre ordinador és molt senzilla, perquè es troba en els repositoris oficials de la majoria de distribucions. Per exemple, en Ubuntu el podem instal·lar directament des de Synaptic per mitjà del paquet “x3270”. Si ens sentim més còmodes treballant des del terminal (el terminal “normal” de Linux), el podem instal·lar per mitjà de la comanda següent:

sudo apt-get install x3270

Un cop instal·lat, podrem obrir el programa des del menú “Aplicacions>Oficina>x3270”. Quan l’executem, ens obrirà una pantalla en negre. Des del menú “Connect>Other” li podrem indicar l’equip al que ens volem connectar.

Pantalla del x3270

Pantalla del x3270

Una opció molt interessant de modificar és el número de línies del Terminal 3270. De forma predeterminada, està posat a 80×24, però des del menú “Options>Screen Size>Model 3” el podrem posar a 80×32, força més útil. Segurament també ens interessarà indicar-li amb quina codificació de caràcters ha de treballar. Aquests entorns IBM utilitzen codificacions EBCDIC, en comptes d’ASCII o UTF-8. Podrem trobar les codificacions EBCDIC més habituals (i altres que no ho són tant) a “Options>Character Set>…”. Les més habituals són la English o la Spanish (amb o sense símbol d’Euro). Des del menú “Options>Toggles>…” podreu trobar un munt d’opcions que es poden activar. Un cop tingueu les opcions escollides, us recomano que aneu a “File>Save Changed Options in File”. Si deseu les opcions en el fitxer que us proposa, quan engegueu el x3270 el proper cop s’agafaran de forma predeterminada.

Simulació i anàlisi de circuits electrònics amb Qucs

Per la mateixa època que vaig trobar com executar PSpice en GNU/Linux, també estava buscant alternatives a aquest programa que fossin pròpies del nostre sistema. Quan anava buscant informació, vaig trobar projectes que prometien molt i que, un cop provats, em van semblar intractables, (sobretot el projecte gEDA, que incloïa ngspice i altres programes) i altres amb els que vaig aconseguir fer algun tipus d’anàlisi, però massa senzill com per poder tenir-ho en compte (Oregano).

Logo del Qucs

Finalment, vaig trobar el programa Qucs, que facilita molt el dibuix de circuits, i permet fer anàlisi molt complets. Respecte d’aquest programa cal tenir en compte que, com que no es basa en el sistema SPICE (en el qual sí es basen tant PSpice com el ngspice) el seu funcionament, sobretot a l’hora d’analitzar circuits, és força diferent. Tot i això, el Qucs té mètodes per a importar fitxers de SPICE.

El Qucs es troba en els repositoris oficials de les distribucions més importants. Podem instal·lar-lo des del gestor de paquets propi de la nostra distribució (Synaptic si utilitzem Ubuntu) o des d’un terminal. En cas d’Ubuntu, seria per mitjà de la comanda següent:

sudo apt-get install qucs

Podreu executar el Qucs des del menú “Aplicacions>Educació>Qucs”.

Pantalla principal del Qucs amb un circuit senzill

Pantalla principal del Qucs amb un circuit senzill

Per aprendre com funciona, més endavant intentaré fer un parell o tres d’anotacions explicatives. De moment, i si no us fa nosa llegir en anglès, podeu anar a la pàgina de documentació del Qucs. De tots els documents que hi trobareu, us recomano que, a nivell d’electrònica analògica, comenceu pels següents:

Canviar els sons predeterminats / Audacity

Si esteu farts dels sons predeterminats de l’ubuntu, podeu canviar-los amb els que més us agradin.
Es troben en /usr/share/sounds/ubuntu/stereo/ només cal que proveu els sons i canviar els que no us agradin. Això si, en format .ogg i una recomanació evident, No elimineu els arxius originals, canvieu els noms, afegint-hi alguna cosa com “original”.
Jo només he canviat el so de petició de la paraula de pas i el so d’entrada, per dos talls de la versió musical de la cançó del software lliure (Join us now i You’ll be free, hacker you’ll be free- respectivament).
Per editar-la he fet servir l’Audacity, que es troba en els repositoris oficials, -per els novells: Aplicacions > Centre de programari de l’Ubuntu i alli aneu a So i Video i el trobareu- el seu funcionament es molt intuitiu:

AudacityDesprés de descarregar-lo i anar a Aplicacions > So i video > Audacity, cal anar a Fitxer > Obre i n’obtindrem el so en forma d’ona.
Despres podem seleccionar una zona, ampliar-la amb el zoom per seleccionar mes o menys zona, afegir-hi algun eco, invertir el so, el fantastic wah-wah, crear to, super to, to DTMF…. en fi, una varietat d’opcions que us podeu estar estona provant sense por, ja que com es habitual en tots els programes editors hi ha l’opció del Desfés… 🙂
També podreu provar el tall , o provar-lo en bucle, gravar des de el micròfon, ajuntar dues o mes talls de so en un de sol…

Tots els ajustaments, com és habitual es poden canviar  a Edita > Preferències i així podreu seleccionar l’entrada de so; si micròfon, entrada de línia, el visionament del so en diferents tipus d’ona o d’espectre; per fer vàlids els canvis recordeu que s’ha de reiniciar el programa.

En fi, tots aquells “joguets” per remenar que tots els petits músics i bojos per els sons ens agrada 😀

Per cert, es multiplataforma, encara que… per a que el volem en plataformes “d’altres religions”?

Execució del PSpice a GNU/Linux

Quan feia de consultor a la UOC (d’una assignatura de circuits electrònics), els alumnes havien de realitzar les seves pràctiques amb un simulador de circuits electrònics amb el PSpice (amb la versió gratuïta per a estudiants). El problema era que aquest programa només tenia versió per a Windows. Al principi, jo l’utilitzava amb una màquina virtual amb Virtualbox, i aconsellava el mateix als alumnes que utilitzaven GNU/Linux, però després de buscar bastant, vaig trobar la manera d’executar-lo amb Wine.

El primer que necessitem és instal·lar el Wine. Com a mínim, és necessària la versió 1.0, que ja té un cert temps. El Wine es troba disponible en la majoria de distribucions, o sigui que el podreu instal·lar des del gestor de paquets que utilitzeu habitualment. En cas d’Ubuntu, l’instal·larem a través del Synaptic per mitjà del paquet “wine”, o des d’un terminal:

sudo apt-get install wine

El Wine porta una sèrie de DLLs pròpies de Windows, i permet fer funcionar moltíssims programes, però a vegades necessita algunes DLL extres (també estàndards de Windows). En el cas de PSpice, necessita la “dcom98”. Per baixar DLL estàndard no incloses a Wine, hi ha el Winetricks. Per a baixar el Winetricks i instal·lar la DLL necessària, hem d’executar les comandes següents des d’un terminal:

wget http://www.kegel.com/wine/winetricks
chmod 777 winetricks
./winetricks dcom98

Ara, ens hem de baixar el PSpice. Podem trobar la versió gratuïta per a estudiants del PSpice 9.1 a Softonic. Un cop descarregat, el millor és que deseu el fitxer a la carpeta que Wine detecta com a C:. Podeu trobar aquesta carpeta des del menú “Aplicacions>Wine>Navegueu per la carpeta C:”. Quan el tingueu allà, feu doble clic sobre el fitxer, i us descomprimirà el seu contingut sobre la carpeta c:windwostemp del Wine. Aneu a aquesta carpeta, i feu doble clic sobre el fitxer “Setup.exe”, que ja és la instal·lació del PSpice en sí. Aneu acceptant totes les pantalles. De les opcions d’instal·lació predeterminades, només en cal canviar una. Quan pregunta quin editor d’esquemes voleu utilitzar, només hi ha marcat el “Capture”, i heu de marcar també el “Schematics”.

Un cop instal·lat, només falta una cosa. Hi ha un fitxer .ini de configuració que en la instal·lació amb Wine no queda bé. Us hem deixat a l’apartat de Projectes de GNULinux.cat el fitxer PSPICEEV.ini correcte. Només cal que us el baixeu i el deseu al directori c:windows del Wine (més amunt hem explicat com arribar a aquest directori). A més, hi ha un problema amb el PSpice amb Wine. No sé el motiu, però de tant en tant es perd la configuració, i cal tornar a copiar aquest fitxer de configuració al directori correcte, o sigui que deseu-vos aquest fitxer PSPICEEV.ini per tornar-lo a copiar quan ho necessiteu.

Un cop fet tot això, podreu executar el PSpice en el vostre sistema GNU/Linux des del menú “Aplicacions>Wine>Programs>Pspice Student>Schematics”.

PSpice executant-se en Ubuntu

PSpice executant-se en Ubuntu

Però també hi ha altres opcions natives de GNU/Linux per a poder realitzar simulacions de circuits. Us les explicaré un altre dia… 🙂

Copia de seguretat a Evolution

Evolution és un gran programa per a gestionar els nostres correus, contactes, calendaris, notes i tasques. Per no haver d’anar configurant el programa cada vegada que es canvia d’ordinador i no perdre els correus electrònics, explicarem com fer una copia de seguretat i restaurar-la posteriorment, mitjançant la línia de comandaments. Des de l’ordinador d’origen seguim el següent procediment.

Primer de tot, tancarem gconftool i Evolution:

$ gconftool-2 --shutdown
$ evolution –force-shutdown

Llavors farem el back-up:

$ cd $HOME
$ tar czf evolution-backup.tar.gz --exclude=.evolution/mail/imap .evolution .gnome2_private/Evolution
$ gconftool-2 --dump /apps/evolution > evolution_setting.xml

Aquestes comandes hauran generat dos fitxers en la nostra carpeta HOME: evolution-backup.tar.gz i evolution_setting.xml que són els dos fitxers que haurem de portar a l’ordinador on volem restaurar la configuració. Tot seguit, durem a terme el procediment contrari en l’ordinador de destí:

$ gconftool-2 --shutdown
$ evolution --force-shutdown
$ tar xzf evolution-backup.tar.gz
$ gconftool-2 --unload evolution_setting.xml
$ gconftool-2 --load evolution_setting.xml

Una vegada haurem executat els comandaments, ja podrem arrencar Evolution a l’ordinador de destí i aquest tindrà tots els comptes perfectament configurats, així com totes les dades de contactes, notes, tasques i tots els correus.

Font: http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=Evolution#Copia_de_seguridad

Jocs educatius amb JClic

GNU/Linux és una plataforma ideal per a trobar jocs educatius. Una d’elles és utilitzar el motor multiplataforma JClic. Aquest programa, desenvolupat a Catalunya, ens permet l’execució de nombrosos jocs educatius (activitats), cadascun dels quals està catalogat segons l’àrea a la que fa referència i l’edat a què està enfocada.

JClic es troba en els repositoris oficials de les distribucions més importants. En Ubuntu, per exemple, el podem instal·lar per mitjà del paquet “jclic” des del Synaptic. Si preferim fer-ho des de terminal, cal executar el següent:

sudo apt-get install jclic

Podrem executar el programa des del menú “Aplicacions>Educació JClic”. Però amb el programa no en tenim prou. Al principi, he definit el JClic com un “motor”, perquè per sí sol no fa res (si l’obrim sense més veurem una “pantalla blanca”). És com si ens instal·lem el Java, que per sí sol no fa res, però és necessari per a poder executar altres programes. Cal que instal·lem en el JClic alguna (o moltes) “activitats”.

Trobarem  moltíssimes activitats disponibles (actualment se’n compten gairebé 1.300) a la Zona d’Activitats de JClic. En aquesta, podem fer un filtratge per l’àrea a què ha de pertànyer l’activitat, la franja d’edat a qui està destinada (hi ha activitats per a edats entre els 3 i els 18 anys), l’idioma de l’activitat (hi ha disponibles més de 15 llengües), etc.

Filtrat d'activitats a la pàgina del JClic

Filtrat d'activitats a la pàgina del JClic

Quan trobem l’activitat que ens interessa, hi fem clic per veure’n les propietats. En la seva pàgina de propietats, veurem un enllaç on posa “Instal·la’l a l’ordinador”. Hi fem clic, i se’ns instal·larà l’activitat al JClic. Ara ja podrem obrir el JClic, i a la pantalla principal veurem les activitats que hàgim instal·lat. Fem clic sobre la que ens interessi, i ja hi començarem a jugar/estudiar/aprendre/reforçar la matèria relacionada amb l’activitat.

Activitat matemàtica al JClic

Activitat matemàtica al JClic

Per últim, si volem, també podem crear les nostres activitats per a JClic. Quan instal·lem el programa, trobarem un entorn de programació d’activitats a “Aplicacions>Educació>JClic Author”.

JClic no és l’únic joc educatiu per a GNU/Linux (en anotacions posteriors en veurem altres) però és un dels més complets, i el nombre d’activitats que posa a la nostra disposició és simplement impressionant.

Programa PADRE (declaració de la Renda) per a GNU/Linux

Aquest any, per primer cop, l’Agència Tributària posa a la nostra disposició el programa PADRE per a fer la declaració de la renda des d’entorns amb GNU/Linux. L’any passat, per a poder fer la declaració en GNU/Linux des d’Internet (amb un certificat digital), però aquest any ho podrem fer de forma local amb el programa PADRE.

De moment, com cada any ja passava amb entorns Windows, només ha sortit la versió 1.00, la qual és provisional i només està en castellà. El dia 15 ja tindrem la versió 1.01 (definitiva), disponible també en català, gallec i euskera. Si voleu utilitzar el programa PADRE, us recomano que espereu a que surti aquesta versió (no només per l’idioma, sinó també perquè ja serà la definitiva).

Per a poder executar el programa, necessitem tenir instal·lat el Java. Si utilitzem Ubuntu, ho podem fer des del Synaptic per mitjà del paquet “sun-java6-jre” o des d’un terminal:

sudo apt-get install sun-java6-jre

Per descarregar-vos el programa, heu d’anar a la pàgina de descàrregues del programa PADRE l’Agència Tributària. Aquí hi trobareu els enllaços per descarregar-vos el programa per a tots els entorns, entre ells per a GNU/Linux. Un cop el descarregueu (segurament en la versió 1.01 el fitxer tindrà un nom semblant a “renta2009_unix_1_01.sh”), cal donar-li permisos d’execució. Per fer-ho de forma gràfica, obriu el navegador de fitxers del vostre entorn (segurament el Nautilus), aneu a la carpeta on l’hàgiu desat, feu-hi clic amb el botó dret del ratolí i escolliu l’opció “Propietats”. En la finestra que s’obri, aneu a la pestanya “Permisos”, activeu la casella d'”Execució” i accepteu els canvis. Ara, per instal·lar el programa, feu doble clic sobre el fitxer descarregat.

La instal·lació és molt senzilla, i realment es tracta d’anar acceptant les 8 o 10 pantalles per les que hem d’anar passant fent clic al botó “Siguiente”  (ja m’havia oblidat daquest sistema d’instal·lació de programes, des que no utilitzo altres entorns).

Instal·lació del programa PADRE

Instal·lació del programa PADRE

Un cop instal·lat, podrem executar el programa des del menú “Aplicacions>Altres>Renta 2009”. El programa té un (HORRORÓS) fons verd/groc. Des de la pantalla principal, podrem crear una nova declaració (tant individual com conjunta) o anar al gestor de declaracions. Quan el dia 15 surti la versió 1.01, suposo que des d’un menú d’aquesta pantalla podrem canviar l’idioma del programa per posar-lo en català. Si creem una nova declaració, després de demanar-nos unes dades bàsiques (nom, DNI, estat civil, etc.) arribarem a la pantalla on podem començar a entrar les dades fiscals.

Programa PADRE en GNU/Linux

Programa PADRE en GNU/Linux

Font: Ubuntu Life

EDITO: El 15 d’abril ja ha sortit la versió 1.10 (no 1.01 com deia abans) del programa PADRE. Amb aquesta versió ja es pot escollir l’idioma català (i també l’euskera i el gallec), des del menú “Editar>Preferencias>Idioma”.

Teclat en català i més complet

No es tracta de la configuració del teclat mitjançant Sistema > Preferències > Teclat o

Sistema > Preferències > Configuració de l’SCIM o IBus ….

Simplement es tracta de perdre el temps en apuntar directament en el teclat els caracters resultants de la combinació de tecles amb “Alt Gr” i “Alt Gr + Shift” (he omés els caràcters que es repeteixen), tot i que no descarto escriurel’s mes endavant, així com coses que m’hagin pogut fugir del cap.

I canviant tot el que es pugui al català; i aquí en teniu el resultat:


Test Disk: Recupera i arregla les teves particions

TestDisk és un programari de codi obert sota llicencia GPL, principalment creat per recuperar particions eliminades, arreglar la taula de particions i convertir dics no bootejables en bootejables, problemes que poden ser causats al manipular particions del nostre disc dur incorrectament. El programa s’executa en la terminal, però és bastant fàcil d’utilitzar, i altament recomanat.

Pot ser especialment útil a l’hora de desinstal·lar un sistema operatiu, ja que si no es fa correctament, podriem eliminar alguna partició o el sector d’arrancada.

(més…)

GTick, un metrònom en el nostre ordinador

Gràcies a aquesta consulta del Jordi als fòrums de Cobert.cat, m’he assabentat de l’existència del programa GTick, que convertirà el nostre ordinador en un metrònom. L’he estat provant, i la veritat és que l’he trobat molt complet.

Logo del GTickGTick es troba en els repositoris oficials de la majoria de distribucions, o sigui que el podreu instal·lar directament des del gestor de paquets que utilitzeu. En el cas d’Ubuntu, el podeu instal·lar directament des del Synaptic o, si us sentiu més còmodes treballant des de terminal, ho podeu fer executant la comanda següent:

sudo apt-get install gtick

Un cop instal·lat, podrem executar el programa des del menú “Aplicacions>So i vídeo>GTick”. L’aparença inicial del programa és molt senzilla, però en ella ja podrem escollir la velocitat del temps, el volum, i quin tipus de ritme volem portar (2/4, 3/4, 4/4, etc.). Si escollim l’opció “Uniforme”, no ens marcarà l’inici de cada compàs. Quan premem el botó “Inicia” el programa ens marcarà el ritme que li hàgim indicat.

Pantalla principal del GTick

Pantalla principal del GTick

Però el programa té moltes més opcions. A través del menú “View>Visual Tick” el GTick ens mostrarà gràficament en quin temps del compàs ens trobem, i el moviment del metrònom.

GTick amb metrònom visual

GTick amb metrònom visual

També és interessant l’opció “View>Profiles”, que ens permetrà desar una configuració concreta del metrònom per poder-la recuperar fàcilment més endavant. Per exemple, en la captura de pantalla posterior he gravat un perfil per a un ritme Adagio 8/4, un Moderato 4/4 i un Largheto 3/4. Per últim, a “View>Beat Table” podrem configurar quin (o quins) temps dintre del compàs volem que sigui el fort.

GTick amb totes les seves opcions

GTick amb totes les seves opcions

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.