El teu blog de Linux en català

Programari

Ja tenim una nova versió de gbrainy, la 0.6, només dos mesos després d’haver publicat la versió 0.5. El gbrainy és un joc prou semblant al joc que tots coneixem per a la Nintendo DS (i ara també de la Wii) que s’ha fet tan famós: el Brain Training.

La nova versió no té molts canvis, però entre les noves característiques implementades cal destacar la inclusió de tres nivells de dificultat. Ara, quan juguem, podrem triar entre fàcil, mitjà i mestre. Sens dubte aquesta era una característica necessària ja que cal dir que alguns dels jocs eren una mica difícils i d’altres massa fàcils.

A aquesta nova versió també s’han inclòs tres nous jocs de lògica i un nou joc de càlcul; s’han revisats tots els texts i corregit alguns errors -com sempre a les noves versions de qualsevol programa-.

La revisió del texts ha estat important en aquesta ocasió ja que la versió en anglès que mantenia en Jordi Mas, ha estat revisada per un anglès nadiu i finalment un 20% dels texts de l’aplicació han canviat. Això afecta sobretot als traductors a altres llengües -suposem que no afecta al català, ja que és el mateix Jordi que manté aquesta traducció, i suposem que en Jordi és català- :P.

Ara que l’aplicació ja es considera prou estable i jugable, la publicació de noves versions serà cada tres mesos (i no cada mes com ha estat fins ara). Per cert, ara sembla que ja s’està treballant en la versió per a Windows.

Els paquets corresponents a aquest programa podeu trobar-los a diferents llocs. Per exemple, per a Ubuntu podeu revisar la pàgina que tenen a Getdeb que, tot i que encara no s’ha publicat la versió 0.6 allà, no trigaran a fer-ho. Al peu us deixem la descàrrega al binari.

Fa un parell de dies es va alliberar una nova revisió de The Gimp, la 2.4.5. Aquesta és, efectivament, una revisió que només presenta correccions sobre la versió anterior, cap novetat important més enllà de la revisió de les traduccions.

A dins del projecte, les coses s’estan movent. Fa unes setmanes es va estrenar una nova pàgina web, més moderna, amb continguts més interessants i amb la vista posada als canvis que sofrirà el programa. Ara és molt més senzilla la navegació per la pàgina i l’accés a la documentació. A més, s’ha posat en línia per a consultes directes el manual d’usuri oficial (encara no es pot trobar en català).

Des de fa unes setmanes, s’ha donat a conèixer des del blog oficial, l’anomenat Gimp UI Brainstorming, una iniciativa per tal de millorar la interfície gràfica del programa. Els usuaris estan enviant diferents idees de com canviar/millorar la interfície gràfica i l’equip que s’ocupa de moderar les propostes, va publicant les millors.

La participació sembla important, així que és molt possible que finalment, en un temps abans del que ens esperem (segur que serà abans que l’AVE enfonse la Sagrada Família), tindrem nova versió del Gimp amb una interfície gràfica innovadora i (més) competent.

Coverflow és una interfície gràfica tridimensional que s’ha inclòs en les darreres versions de l’iTunes i del Finder (entre d’altre) al MacOSX. Aquesta interfície permet fer una navegació tridimensional molt còmoda entre els fitxers, discos, cançons que tinguem.

Basant-se en aquesta idea, un equip de desenvolupadors estan programant un equivalent per a GNU/Linux que anomenen QLCoverflow, i que està donant uns resultats molt bons i prou similars als que es poden veure al MacOSX Leopard.

L’aplicació encara no té cap funcionalitat pràctica, sembla que estan desenvolupant el motor gràfic. Tot i així, cal dir que aquesta “animació tridimensional” ja l’havíem vist abans a GNU/Linux als centres multimèdia com Elisa Media Center.

 

Un dels “problemes” que els usuaris de GNU/Linux ens trobem a l’hora de provar les betes dels programes és que no sempre trobem binaris per a les nostres distribucions.

Un dels millors exemples, és el Firefox 3 beta. Per a Windows i Mac només cal descarregar-se l’executable i instal·lar-lo com si fora un programa normal. Per fer-ho a GNU/Linux realment no és complicat, però no és tan senzill com instal·lar-lo des dels repositoris.

Qualsevol distribució

Per instal·lar-la a GNU/Linux (qualsevol distribució), només cal anar a la pàgina de descàrregues del Firefox i descarregar la versió per a linux. L’hem de desempaquetar a un directori temporal a dins de la nostra carpeta personal.

Després, obrim una terminal, anem a dins del directori i per executar-lo només caldrà escriure (important que mantingueu l’espai entre ./ i firefox):
./ firefox &

A Ubuntu Gutsy

Només cal que activeu els repositoris corresponents. Heu d’anar a Sistema->Administració->Fonts de programari i a la pestanya d’actualitzacions activar les actualitzacions no suportades (backports). Tanqueu i s’actualitzaran automàticament els repositoris.

Després només heu d’anar al Synaptic i cercar “Firefox 3”. Instal·leu el primer que isca a la llista del resultats. Una vegada instal·lat el podreu trobar a Aplicacions->Internet->Firefox 3 Web Browser.

Podrem provar el firefox tranquil·lament. Això sí, caldrà tenir en compte un punt important, i és que el nou firefox farà servir la configuració del Firefox 2 que ja tenim -tot i així, la versió ja és prou estable i no passa res si la feu servir per defecte-. Per aquesta raó, serà millor abstenir-vos de fer modificacions als preferits, extensions i demés, no siga que després es perden dades (per estar segurs, sempre podeu fer una còpia del directori .mozilla que es troba entre els fitxers ocults de la vostra carpeta personal i que és on es desen totes les dades del vostre Firefox.

Voleu saber més sobre el Firefox 3 i les seues novetats?, al FirefoxCAT fan una anàlisi molt interessant.

Canonical, la companyia que hi ha darrere d’Ubuntu, va anunciar el 6 de febrer que s’està treballant per portar el programari de virtualització Parallels Workstation als repositoris no lliures de la distribució.

Parallels, anteriorment SWSoft, és la companyia que desenvolupa la solució lliure de virtualització OpenVZ. Realment Parallels és coneguda pels bons resultats de virtualització a MacOSX. En principi amb Parallels a GNU/Linux no es podrà instal·lar OSX virtualitzat, però sí Windows com ja ho fan VMWare, VirtualBox o Qemu.

Concretament, la solució comercial Parallels es posarà a disposició als repositoris “Ubuntu Partner Repository”. Aquest repositori afegeix milers d’aplicacions de codi obert i propietàries que són ofertes per companyies associades a Canonical.

Els usuaris d’Ubuntu que ho vulguen, hauran d’activar l’Ubuntu Partner Repository a les fonts de programari (des de Sistema->Administració->Fonts de programari). Caldrà anar a la pestanya “Third-Party Software” i activar els repositoris que allà s’hi troben. Una vegada fet això, l’usuari podrà afegir Parallels Workstation per a Linux (www.parallels.com/products/workstation), o qualsevol altre programari oficialment aprovat per Ubuntu.

Tot i així, no cal confondre’s. Parallels és una solució de virtualització que no és gratuïta, encara no és del tot clar com es podrà accedir a ella. Allò que sí es pot fer és accedir a les versions de prova des del menú Afegeix/Elimina d’Aplicacions (activant el repostiori comentat, això ja funciona amb Ubuntu Gutsy).

A la revista LinuxMagazine van fer un estudi (virtudes de lo virtual) sobre solucions de virtualització i sembla que la millor opció, després de tot, és VirtualBox.

Thingamablog és un programari multiplataforma que permet fer blocs a aquells usuaris que disposin de servidor web però no puguin fer servir PHP o MySQL per una raó o una altra.

Thingamablog

Amb Thingamablog és possible fer una pàgina web amb totes les característiques d’un bloc: entrades ordenades cronològicament, fil de subscripció RSS, múltiples categories, enviar notificacions (pings) a diferents serveis, etc. L’avantatge principal que incorpora és la possibilitat de publicar el bloc en servidors web que només admeten HTML i en els quals és impossible executar fitxers PHP i molt menys desar dades en bases de dades MySQL: sol ser el cas d’espais web gratuïts que proporcionen les empreses de telecomunicacions en contractar l’ADSL, per posar un exemple.

La gestió de les entrades es fa a través d’una interfície en Java, que a més actúa també de lector de RSS, de manera que a través sol espai rebem la informació de la blogosfera i podem publicar els nostres propis apunts. Es pot fer servir des de Windows, GNU/Linux o MacOS X.

Les millores que es van afegint a la propera versió del Firefox es centren de forma especial en el consum de memòria. Pel que comenten a Ars Technica, el consum de memòria a Linux es reduirà de forma crítica segons el que ha dit en Chris Blizzard, membre de la Fundació Mozilla.

Blizzard va parlar a la Southern California Linux Expo (SCALE), i va aprofitar l’ocasió per parlar del futur del Firefox i en concret de les novetats que portarà el Firefox 3. L’objectiu a llarg termini de la Fundació és fer que “internet es mantinga com una plataforma viable” tot i els intents de Microsoft i Adobe d’imposar tecnologies com Silverlight i AIR que amenacen en desplaçar els estàndards oberts.

Aquest objectiu també es tractarà de complir amb el Firefox 3, que porta ja unes 12.000 correccions des que aparegué el Firefox 2 i que entre les característiques més importants portarà un comportament més lleuger a Linux.

El Firefox, sobretot amb la versió 2.0, ha estat criticat pel seu elevat consum de memòria. Aquest nou canvi farà el Firefox més competitiu, però caldrà anar amb compte: perquè sembla que tant Apple com Microsoft han après la lliçó i estan millorant en gran mesura els seus navegadors.  Sobretot sembla que Safari s’ha tornat molt ràpid

La gent que treballa en el projecte ReactOS pretén aconseguir crear un nou sistema operatiu lliure amb compatibilitat binària (drivers i aplicacions) amb Windows NT i Windows XP.

I pel que sembla, de moment, ho estan aconseguint. La darrera versió estable disponible de ReactOS és la 0.4.3, encara en estat alpha, per la qual cosa no és recomanable per a usuaris finals. Però tot i això, ja s’hi poden executar la versió per a Windows de l’OpenOffice.org, la del navegador web Dillo, el WinRar, el Nero Burning Rom, el Flash Player d’Adobe, el Quake 1 o el OpenTTD entre d’altres.

S’espera que quan el projecte ja estigui més madur tingui una compatibilitat total amb tots els programes que es poden usar en Windows. De moment, ReactOS es pot descarregar en sabors diferents: una imatge de CD per a instal·lar-lo al disc, una imatge LiveCD, una versió preinstal·lada per a VMWare i una altra per a QEmu. Les tres darreres fan possible provar-lo sense fer cap canvi al disc dur de l’ordinador.

Que ningú no pateixi per la repetició de feina en el sí de la comunitat del programari lliure: els programadors de ReactOS treballen mà a mà amb els de Wine.

iPod Tracker és un projecte sota llicència lliure GNU GPL que en determinats casos permetrà als propietaris d’un iPod descobrir qui els ha robat l’aparell si mai es troben en aquesta desagradable situació. Evidentment el programari no permet saber el nom i cognoms del lladre ni la seva localització exacte, però sí que dona algunes dades que poden ser d’especial interès.

iPod

Quan el lladre en qüestió connecta l’iPod al seu ordinador per afegir-hi noves cançons, l’iPod Tracker executa un programa que ocupa molt poc espai en disc (només 42 kb), fa una sèrie de comprovacions i envia l’adreça IP del lladre, el nom de l’ordinador i el nom d’usuari amb què hagi iniciat sessió, la data i l’hora a un servidor web prèviament configurat que emmagatzema tota la informació a una base de dades MySQL, a disposició del damnificat.

Evidentment, tot aquest procés només funciona en cas que el lladre faci servir Windows i no hagi configurat l’ordinador per evitar l’execució de les normes establertes als arxius de configuració autorun.

Encara que Plucker es presenta com un navegador offline per a dispositius que funcionin amb Palm, el seu format s’ha fet popular en la distribució de llibres electrònics i ja està disponible per a moltes plataformes.

En la seva pàgina web es poden veure diverses captures de pantalla: en totes elles s’està executant sobre Palm. No obstant això, el seu desenvolupament transparent coordinat a través d’una llista de correu i la seva condició de programari lliure han permès a altres desenvolupadors aconseguir que els seus programes poguessin mostrar llibres en format Plucker.

El resultat és que avui Plucker és un dels formats més universals, en el sentit que un llibre publicat en aquest format pot veure’s en moltes plataformes, inclosos diversos models telèfons mòbils que funcionen amb Linux, diversos models de dispositius Palm i Windows Mobile i escriptoris Windows, GNU/Linux i *BSD.

FBReader

FBReader és un lector de llibres electrònics capaç de llegir molts de formats, entre ells Plucker. Des que va ser desenvolupat originalment per a Sharp Zaurus no han parat d’aparèixer versions per a altres plataformes. En aquests moments funciona en escriptoris Linux, Windows XP, FreeBSD, Nokia 770/N800, Siemens Simpad, Motorola I680i/A780, IRex iLiad, PepperPad 3 i, és clar, el propi Sharp Zaurus.

FBReader

Una funcionalitat molt curiosa d’aquest lector és que permet girar el text 90 graus de manera que els usuaris de dispositius mòbils poden girar la pantalla com els sigui més còmode, i llegir amb el dispositiu en horitzontal o en vertical.

FBReader és programari lliure: es pot distribuir sota els termes de la llicència GPL de GNU. El seu desenvolupament es coordina, com el de plucker, en una llista de correu. En aquests moments, els seus desenvolupadors treballen a millorar les versions ja disponibles i en una futura versió per a Windows Mobile.

Vade Mecum

Els usuaris de dispositius mòbils amb Windows Mobile no hauran d’esperar ni tan sols que l’equip de desenvolupament de FBReader acabi el seu treball per a aquest sistema operatiu. Vade Mecum ja els permet gaudir dels avantatges de Plucker.

Vade Mecum

Vade Mecum és una mica més limitat que FBReader quant al número de formats addicionals que permet llegir. El seu desenvolupament, a més, sembla una mica més aturat: no s’ha publicat una versió estable des de març de 2005 i una versió experimental a l’abril de 2006.

No obstant, presenta el gran avantatge de proveir als usuaris de Pocket PC d’un lector de Plucker completament funcional, que a més permet posar punts de llibre virtuals i notes en les parts del text que l’usuari desitgi.

Vade Mecum està desenvolupat per Jamis Buck i Henrik Kjoelhede i i també és lliure.

Crear eBooks i llegir subscripcions RSS

Per poder veure llibres electrònics o llegir subscripcions RSS en un dispositiu mòbil existeix el programa Sunrise, disponible per a Windows, GNU/Linux i Mac OS X i publicat amb llicència BSD.

Sunrise

Sunrise permet configurar diferents opcions que repercuteixen en el llibre electrònic resultant, tals com la grandària màxima de les imatges que es mostraran (quant menor sigui la grandària màxima, menor serà l’espai en disc que ocuparà l’eBook), el títol del llibre i fins i tot classificar el llibre en una categoria per si l’usuari desitja ordenar els seus llibres. A més, permet als usuaris de Palm i algunes altres plataformes llegir les seves subscripcions RSS sense dependre de serveis de tercers com AvantGo.

Plucker, un format alternatiu

El format .lit de Microsoft Reader és un dels més utilitzats en aquest moment per a la distribució de llibres electrònics. Adobe va fer també una incursió en el món dels eBooks, encara que la fusió d’Adobe eBook Reader amb Acrobat Reader sembla un signe que l’aposta ha perdut força.

Ambdós formats, el de Microsoft i el d’Adobe, estan molt orientats a la protecció anti còpia. El format Plucker també permet una certa protecció mitjançant l’opció owner-id que fa que un document només pugui ser llegit per una sola persona (aquella l’ID de HotSync de la qual coincideixi amb l’ID especificat en generar el llibre).

No obstant això, Plucker presenta dues avantatges fonamentals: el fet que l’especificació del format Plucker sigui pública i el valor afegit que representa que un llibre editat en aquest format sigui vàlid per a moltes plataformes.