El teu blog de Linux en català

Programari

Fa una setmana es va publicar una nova versió de VirtualBox, la 1.6, programari de virtualització multiplataforma que l’any passat va alliberar el seu codi i que, des d’aleshores, porta un desenvolupament frenètic, i és de suposar que més encara després d’haver estat adquirit per Sun MicroSystems.

La nova versió té un nombre elevat de canvis i millores. Entre elles cal destacar que ara es pot instal·lar a MacOSX i Solaris, millores al suport de discs durs SATA, s’ha millorat la compatibilitat amb el LinuxAdditions i el suport USB, i tot un seguit d’altres millores generals que podeu veure al llistat de canvis.

Al número 34 de Linux Magazine [[Virtudes de lo virtual]] van fer una comparativa entre diferents solucions per a la virtualització i la que millor parada va eixir va ser precisament VirtualBox davant d’altres alternatives de pagament com VMWare o el mateix Parallels.

La traducció al català la mantenim des de SomGNU, així que si el proveu i veieu fallades, no dubteu en informar-nos. Més avall us deixem l’enllaç per a la descàrrega (han preparat paquets per a totes les distribucions).

Un dels principals punts que s’han tingut en compte a l’hora de desenvolupar les noves versions tant de Safari, Opera com el Firefox ha estat l’ús de memòria, sobretot a aquest últim.

Opera sempre ha estat conegut per ser un navegador prou lleuger i eficient -una llàstima que siga codi privatiu-, tot i que potser li ha mancat la part de les extensions que tan famós ha fet al navegador de Mozilla.

A Avencius han fet un test de funcionament sobre el consum de memòria de l’Opera 9.50 i del Firefox 3 (tots dos en estat beta). El test ha constat de dos tipus de proves: una on s’han obert pàgines amb una quantitat important d’afegits que necessiten del flash i java i una altra amb pàgines més senzilles.

La prova s’ha fet sota Windows i amb un Intel Core 2 Q6600 @ 2.4 GHz amb 4 GB, DDR2-800, dos discs durs 500 GB Western Digital amb RAID-0 i una targeta gràfica NVIDIA GeForce 8800 GTX, 640 MB.

Els resultats quan només es tenia oberta una pestanya a pàgines on no es feia un ús excessiu dels plugins han estat els següents:

Si es fa la mateix prova, però amb pàgines que fa un ús importants dels plugins, el resultat és:

Sembla que les dades parlen per sí mateixes i que, com s’ha anat anunciant, realment el consum de memòria del Firefox 3 ha estat realment reduït de forma dràstica. Tot i així, a GNU/Linux continuem tenint un problema important: el plugin Flash moltes vegades fa la navegació insuportable (caldrà esperar què passa amb Gnash o si Adobe realment fa un port seriós del Flash a GNU).

L’Avant Window Navigator és un dels millors docks que actualment es pot trobar a GNU/Linux. Tot i que hi ha un grapat de competidors (Simdock, kxdocker, kiba-dock, kooldock, entre d’altres), AWN és el que més ha sabut adaptar-se a l’escriptori GNU/Linux barrejant funcionalitats, qualitat i estabilitat.

A les darreres versions de gairebé totes les distribucions és possible trobar al seus repositoris paquets instal·lables de l’AWN. Ara bé, allò que no es troba sovint són els diferents applets que li donen vida al nostre dock.

Per instal·lar aquests applets, normalment cal afegir repositoris (ubuntu/debian) o bé fer altres camins a les altres distribucions. Al wiki de l’AWN teniu instruccions per a totes les distribucions (Debian, openSUSE, Gentoo, Mandriva, Fedora…).
Per exemple, per a Ubuntu podeu fer servir els següents repositoris (diferents als que recomana la guia, però funcionen bé):

Hardy

deb http://ppa.launchpad.net/awn-testing/ubuntu hardy main
deb-src http://ppa.launchpad.net/awn-testing/ubuntu hardy main

Gutsy

deb http://ppa.launchpad.net/awn-testing/ubuntu gutsy main
deb-src http://ppa.launchpad.net/awn-testing/ubuntu gutsy main

Amb aquests repositoris per a Ubuntu només caldria instal·lar els paquets corresponents (si teniu l’AWN instal·lat prèviament, desinstal·leu-lo):
sudo apt-get install awn-manager-trunk awn-extras-applets-trunk

Ara bé, anem a donar una ullada a alguns dels applets que podem trobar. Per exemple, l’applet del menú principal (es pot triar entre diferents tipus, aquest n’és un:

L’stack applet us recordarà molt a una de les imatges més famoses des que va publicar-se MacOSX Leopard. Permet veure, per exemple, tots els elements que hi ha a la paperera de forma ràpida a més de permetre’ns eliminar-los:

Un dels applets que personalment més m’agraden és el de la terminal. Només amb un clic et presenta una terminal amb la qual es pot treballar fàcilment i podem amagar i recuperar sense cap problema:

Per acabar, un altre applet molt útil és el de l’oratge. Amb aquest applet podem veure la previsió metereològica per als següents dies. A més, a les noves versions de l’AWN s’ha inclòs el mapa metereològic:

També es poden trobar altres applets, ho podeu comprovar a la galeria que tenen a la mateixa web de l’AWN. Allà també podreu trobar diferents temes per al vostre dock.

Actualitzat amb data dc abr 16 19:10 CEST 2008

Tot i els considerables avenços que el programari lliure ha fet en els últims anys en el que s’anomena la «quota de mercat» que representa respecte a les alternatives privatives en diferents àmbits de la informàtica, encara són pocs aquells en què gaudeix de supremacia. Són pocs aquests àmbits, però un d’ells és el dels servidors web.

Efectivament, Apache, un servidor web lliure és un dels més utilitzats i, probablement, les alternatives lliures en aquest camp en el seu conjunt són més utilitzades que les seves equivalències privatives. Però per bé que el programari lliure s’hagi demostrat molt eficaç per gestionar allò que sustenta les pàgines web (és a dir, els servidors) no s’ha d’oblidar que també ofereix euines molt potents per fer les webs pròpiament dites.

kompoZerÉs possible fergaire bé qualsevol tipus de web amb programari lliure. A aquelles persones que estiguessin acostumades a fer servir editors visuals per a construir-ne, com ara Dreamweaver, segur que els interessarà saber de l’existència de kompoZer. Mozilla va crear una aplicació per fer webs amb la mateixa facilitat amb què es maqueta un document en un processador de textos. Aquesta aplicació va rebre el nom de Mozilla Composer i estava integrada en el paquet de programari d’internet que ara es coneix amb el nom de Mozilla Seamonkey. Aquest paquet de programari ja no el manté Mozilla, va passar a estar gestionat per una comunitat de desenvolupadors i el Mozilla Composer no s’actualitzava gens. Així les coses, Linspire, una empresa de programari lliure, va patrocinar una mena de continuació del Mozilla Composer, que va anomenar NVU. NVU tampoc no s’actualitza des de setembre de 2006, així que un grup de programadors ha fet kompoZer, que bàsicament és una revisió de l’última versió publicada de NVU amb la correcció de tots els errors que hi han trobat. Malgrat l’embolic que hi ha darrera el seu procés de desenvolupament, kompoZer és una eina ben útil per crear pàgines web simples sense haver d’aprendre HTML, o bé per editar-les sense complicacions.

WordpressAvui en dia, però, son molts usuaris els que busquen quelcom una mica més complex. Com ara un bloc. Existeixen diverses alternatives lliures que permeten fer blocs amb facilitat, algunes fa molts anys que existeixen, són molt madures i compten amb molt de suport als fòrums per la gran quantitat d’usuaris que tenen (com ara WordPress); d’altres tot just comencen (com Gesbit); d’altres eren privatives i s’han passat al codi lliure (com MovableType). D’entre totes aquestes, centrarem el comentari en WordPress que és potser la més utilitzada. Un cop instal·lat, WordPress permet gestionar un bloc, és a dir, un seguit d’entrades ordenades cronològicament, d’una forma senzilla i còmode. Inclou un intuïtiu panell d’administració disposat a tal efecte. Cap detall no se’ls ha escapat als seus programadors: hi ha una opció per penjar i gestionar imatges fàcilment, per incloure enllaços a blocs amics, per ordenar per categories cadascuna de les entrades que cada autor vagi escrivint, etc. També és possible escriure «Pàgines», és a dir, entrades que escapen a l’ordre cronològic típic d’un bloc per poder posar-hi per exemple l’avís legal, la política de privadesa o altres textos que hagin de ser visibles de forma permanent.

PHP-NukeTambé podem fer servir programari lliure si el que busquem són solucions encara més completes. Per exemple, si volem crear la pàgina web d’una associació, probablement necessitarem que inclogui un fòrum, un lloc per penjar-hi documents, una espai per a les notícies, etc. No cal dir que pensar en programar tot això de bon principi pot produir esgarrifances. Ens les podem estalviar tot utilitzant algunes de les solucions lliures que ja existeixen, com son PHP-Nuke, PostNuke o Joomla.

PostNukePHP-Nuke és un programari lliure que permet la creació de «portals» o «espais per a comunitats» de forma molt fàcil. Un com instal·lat, proveeix de cercador intern, mòdul de notícies, de documents, d’articles, d’entrades ordenades alfabèticament, un fòrum i un servei d’estadístiques entre d’altres coses. Totes les seves funcionalitats es poden ampliar gràcies a la seva estructura modular i a la gran quantitat de mòduls gratuïts que es poden trobar a internet. Existeix una comunitat en català en torn a aquest programari, anomenada NukeCatalà, però d’un temps ençà no s’actualitza gaire. A partir de PHP-Nuke va nàixer PostNuke, un programari amb força similituds i alguna diferència, com un sistema de gestió de permisos a usuaris més complex (els sistemes de gestió de permisos serveixen per especificar qui pot veure cada cosa).

A més d’aquestes alternatives comentades, Drupal i Joomla són programes que també poden servir per a aquesta mateixa tasca, molt madurs i amb una gran comunitat d’usuaris darrera, la qual cosa els ha permès anar guanyant popularitat en els darrers temps, fins al punt que avui en dia són probablement més utilitzats que no pas PHP-Nuke i PostNuke.

Tanmateix, és possible que el que necessitem és només un complement per la nostra web, com ara un fòrum (no una solució completa per a comunitats com les que ja hem comentat) o alguna eina que ens permeti editar textos entre més d’una persona sense gaire complicacions, com passa a la Wikipedia. D’això se n’encarreguen, respectivament, phpBB i MediaWiki.

phpBBphpBB és l’eina ideal per a fer un fòrum. L’administrador pot triar si cal que els visitants es registrin per participar o no i, en general, pot seleccionar les opcions que cregui més convenients en aquest sentit, fins al punt de restringir la possibilitat de lectura a tots aquells que no es facin un usuari i l’administrador els permeti l’entrada, possibilitant la creació de fòrums privats, si s’escau. Els participants poden adjuntar a les seves contribucions de manera automàtica petites fotografies o imatges que els identifiquin, així com una «firma», és a dir, un text que apareix a peu de text en cada contribució i que acostuma a tenir un enllaç a una web personal o una frase o citació.

MediaWikiMediaWiki és el programari que fa servir la Wikipedia i, per tant, una de les millors alternatives per poder construir textos entre dues o més persones. Inclou eines de control per aconseguir que entre les persones que participen de bona fe en l’edició no es coli algun visitant malintencionat que malmeti la feina. És possible comparar la versió vigent d’un text a una data i hora determinades amb la versió més recent per comprovar-ne els canvis, i aquesta comparació es mostra en pantalla de forma molt gràfica i explícita, fent possible la detecció còmode d’errors o omissions. En definitiva, una eina molt ben pensada per a la redacció conjunta de textos.

Ni tant sols no haurem d’acudir al programari privatiu per a l’edició i manipulació d’imatges: amb GIMP o Krita es pot fer una bona feina. En definitiva: són moltes les eines lliures que poden servir de base per fer pàgines web.

GNOME-Art Next Generation és un programa que permet canviar de forma fàcil l’aspecte del GNOME. És exactament el mateix que l’aplicació que es fa servir per defecte al GNOME per canviar l’aparença, però té una novetat interessant.

El programa no mostra només els temes d’icones, fons d’escriptori, fonts, etc. instal·lats al sistema, sinó que mostra tots els temes de GNOME-Art. Això vol dir que podem triar entre una quantitat molt gran de fons d’escriptori, icones, decoració de finestres, etc. amb només un clic. Ja no caldrà anar a pàgines com gnome-look o la mateixa gnome-art per cercar nous temes o fons d’escriptori.

La instal·lació és més que senzilla, ja que no n’hi ha. Només cal descarregar el fitxer comprimit que us deixem al final, descomprimir-lo i fer doble clic sobre el fitxer .sh per executar-lo. El programa començarà a funcionar sense cap problema (cal comentar que ha de descarregar algunes quantes coses i això triga una estona).

En definitiva, una eina prou interessant per canviar l’aspecte de l’escriptori sense mal de caps i a només un clic del ratolí de distància.

http://developer.berlios.de/dbimage.php?id=3883

Avui volem mostrar-vos un programa interessant per crear la casa dels nostres somnis (bé, amb certes limitacions). Es tracta de Sweet Home 3D (hogar dulce hogar, que dirien els castellans).

El programa permet dissenyar la nostra pròpia casa de forma virtual, permetent-nos personalitzar parets, finestres, portes i altres elements que tenen les cases normals (no, no funciona amb els pisos de 30 metres cuadrats).

Podem personalitzar el nombre de dormitoris, la cuina, el bany i les altres estàncies que tenen els rics a les seues cases i de les quals nosaltres no en sabem ni el nom. Fer-lo servir és prou senzill ja que hi ha una gran varietat d’elements predissenyats amb diferents mides. Finalment podrem imprimir el resultat.

Aquest programa té versions tant per a Windows, MacOSX com per a GNU/Linux, a més, es distribueix sota llicència GPL. No teniu raons per no provar-lo.

Fa un temps ens vam assabentar que Google està “pagant” per tal que el Photoshop funcione a GNU/Linux.

Això passa, evidentment, per millorar el wine. També vam poder saber fa poc que la nova versió de wine havia millorat substancialment la compatibilitat amb alguns productes privatius (com ara el Photoshop).

Darrere d’això sempre hi ha un dilema: val la pena subvecionar projectes d’aquest tipus o és millor gastar els diners en projectes lliures amb finalitats “lliures”?. Ara la discussió no importa gaire, perquè hem de parlar de fets: s’ha aconseguit fer funcionar l’Adobe Photoshop CS3 a GNU/Linux amb wine.

Encara no està clar si funciona a la perfecció, però és interessant conèixer que ja funciona. A l’enllaç anterior també s’explica la recepta de com fer-ho funcionar. Jo, personalment, estic content amb The Gimp. Bé, però, com més sucre, més dolç. A mi m’agradaria que l’AutoCAD funcionara a GNU/Linux, no sé quant de temps hauré d’esperar.

Després de molt de temps en versió beta, finalment s’ha publicat la versió final d’Skype 2.0.

La principal característica respecte a la versió 1.4 és que ara s’inclou el suport de vídeo-conferència. La interfície és més bonica que la versió anterior i sembla que tenim més funcionalitats/opcions tot i que encara estem molt per darrere de les versions per a Windows o MacOSX.

Els requeriments de maquinari de la versió són processador a 1Ghz, 256Mb de RAM, 20Mb d’espai al disc dur, targeta gràfica amb suport Xv i, evidentment, connexió a internet. Quant a programari, es requereix Qt 2.4.1 o superior, D-Bus 1.0.0 i libasound2 1.0.12.

Existeixen paquets precompilats per a gairebé totes les distribucions incloent Ubuntu, Fedora, Mandriva, openSUSE, Debian, CentOS i Xandros. També es poden descarregar els paquets preparats per compilar.

Per fi s’ha publicat la versió beta de Gnash, el reproductorflash lliure que impulsen des de la Free Software Foundation.

Aquesta nova versió té importants i nombroses millores respecte a l’anterior versió: el suport amb els vídeo del youtube és ara millor que mai, es suporten gran nombre de característiques la SWF v7 i classes ActionScript 2, a més d’algunes característiques de SWF v8 i v9.

Gnash s’executa a Linux, BSD, diferents tipus de processadors (per exemple, a la PS3) i també arquitectures de 64bits. Actualment s’està portant també a Darwin i Windows.

A Barrapunto alguns preguntaven per què perdre el temps desenvolupant una versió lliure de Flash. Les respostes han estat moltes, però hi ha hagut una especial i concreta, que fa referència a “quina és la nostra lllibertat” quan fem servir el programari d’Adobe. Aquestes són les condicions.

· “Usted no podrá modificar, adaptar, traducir o crear trabajos derivados basados en el Software”
· “Usted no puede Usar ningún Web Player en ningún aparato que no sea un PC ni tampoco en ninguna versión de aparato de cualquier sistema operativo”
· “el Software no podrá ser enviado, transferido o exportado a ningún país, ni se utilizará en ninguna forma que prohíba la Ley de Administración de Exportaciones de los Estados Unidos de América (United States Export Administration Act)”
· “Usted acepta no acceder ni intentar el acceso a Funciones del Documento desactivadas o por cualquier otra forma evitar los permisos que controlan la activación de dichas Funciones del Documento”
· “Usted no está autorizado a integrar o utilizar el Adobe Reader con ningún otro programa de software, conexiones o mejoras que utilicen o dependan del Software cuando se convierten o transforman los archivos PDF en otros formatos de archivos (por ejemplo, un archivo PDF en un archivo TIFF, JPEG o SVG)”
· “Usted no puede integrar o usar el Adobe Reader o acceder a documentos PDF que contengan instrucciones (i.e. Java Script) con la finalidad de (i) guardar datos localmente (en el mismo ordenador)”
· “Guardar las modificaciones en un archivo PDF, excepto cuando esté autorizado mediante el uso de las Funciones del Documento que hayan sido activadas utilizando la tecnología de Adobe que las activa”.

Suposem que amb les noves versions de totes les distribucions ja s’inclourà com a “opció fàcil” davant el reproductor flash d’Adobe.

S’ha publicat la versió 8.3 dels controladors d’AMD per a les targetes gràfiques ATI. La principal novetat d’aquesta revisió és la inclusió de l’extensió Xvideo a les targetes Xpress 1200 (molts portàtils amb processadors turion porten aquest model).

L’extensió Xvideo es fa servir per l’escalat del vídeo i la conversió de l’espai de colors. A més, s’han corregit tota una sèrie d’errors (i encara queden uns quants) sobre la reproducció de vídeo en programes que feien servir XVideo, així com problemes de lluentor d’algunes aplicacions i jocs en OpenGL com el Quake 3.

La descàrrega y l’anunci oficial es poden trobar a la pàgina web d’AMD, on podeu trobar els detalls complets de la nova versió. Així també us recordem que al wiki teniu un article detallat sobre com instal·lar aquesta versió a Ubuntu.