Programari

Actualitzat amb data dc abr 16 19:10 CEST 2008

Tot i els considerables avenços que el programari lliure ha fet en els últims anys en el que s’anomena la «quota de mercat» que representa respecte a les alternatives privatives en diferents àmbits de la informàtica, encara són pocs aquells en què gaudeix de supremacia. Són pocs aquests àmbits, però un d’ells és el dels servidors web.

Efectivament, Apache, un servidor web lliure és un dels més utilitzats i, probablement, les alternatives lliures en aquest camp en el seu conjunt són més utilitzades que les seves equivalències privatives. Però per bé que el programari lliure s’hagi demostrat molt eficaç per gestionar allò que sustenta les pàgines web (és a dir, els servidors) no s’ha d’oblidar que també ofereix euines molt potents per fer les webs pròpiament dites.

És possible fergaire bé qualsevol tipus de web amb programari lliure. A aquelles persones que estiguessin acostumades a fer servir editors visuals per a construir-ne, com ara Dreamweaver, segur que els interessarà saber de l’existència de kompoZer. Mozilla va crear una aplicació per fer webs amb la mateixa facilitat amb què es maqueta un document en un processador de textos. Aquesta aplicació va rebre el nom de Mozilla Composer i estava integrada en el paquet de programari d’internet que ara es coneix amb el nom de Mozilla Seamonkey. Aquest paquet de programari ja no el manté Mozilla, va passar a estar gestionat per una comunitat de desenvolupadors i el Mozilla Composer no s’actualitzava gens. Així les coses, Linspire, una empresa de programari lliure, va patrocinar una mena de continuació del Mozilla Composer, que va anomenar NVU. NVU tampoc no s’actualitza des de setembre de 2006, així que un grup de programadors ha fet kompoZer, que bàsicament és una revisió de l’última versió publicada de NVU amb la correcció de tots els errors que hi han trobat. Malgrat l’embolic que hi ha darrera el seu procés de desenvolupament, kompoZer és una eina ben útil per crear pàgines web simples sense haver d’aprendre HTML, o bé per editar-les sense complicacions.

Avui en dia, però, son molts usuaris els que busquen quelcom una mica més complex. Com ara un bloc. Existeixen diverses alternatives lliures que permeten fer blocs amb facilitat, algunes fa molts anys que existeixen, són molt madures i compten amb molt de suport als fòrums per la gran quantitat d’usuaris que tenen (com ara WordPress); d’altres tot just comencen (com Gesbit); d’altres eren privatives i s’han passat al codi lliure (com MovableType). D’entre totes aquestes, centrarem el comentari en WordPress que és potser la més utilitzada. Un cop instal·lat, WordPress permet gestionar un bloc, és a dir, un seguit d’entrades ordenades cronològicament, d’una forma senzilla i còmode. Inclou un intuïtiu panell d’administració disposat a tal efecte. Cap detall no se’ls ha escapat als seus programadors: hi ha una opció per penjar i gestionar imatges fàcilment, per incloure enllaços a blocs amics, per ordenar per categories cadascuna de les entrades que cada autor vagi escrivint, etc. També és possible escriure «Pàgines», és a dir, entrades que escapen a l’ordre cronològic típic d’un bloc per poder posar-hi per exemple l’avís legal, la política de privadesa o altres textos que hagin de ser visibles de forma permanent.

També podem fer servir programari lliure si el que busquem són solucions encara més completes. Per exemple, si volem crear la pàgina web d’una associació, probablement necessitarem que inclogui un fòrum, un lloc per penjar-hi documents, una espai per a les notícies, etc. No cal dir que pensar en programar tot això de bon principi pot produir esgarrifances. Ens les podem estalviar tot utilitzant algunes de les solucions lliures que ja existeixen, com son PHP-Nuke, PostNuke o Joomla.

PHP-Nuke és un programari lliure que permet la creació de «portals» o «espais per a comunitats» de forma molt fàcil. Un com instal·lat, proveeix de cercador intern, mòdul de notícies, de documents, d’articles, d’entrades ordenades alfabèticament, un fòrum i un servei d’estadístiques entre d’altres coses. Totes les seves funcionalitats es poden ampliar gràcies a la seva estructura modular i a la gran quantitat de mòduls gratuïts que es poden trobar a internet. Existeix una comunitat en català en torn a aquest programari, anomenada NukeCatalà, però d’un temps ençà no s’actualitza gaire. A partir de PHP-Nuke va nàixer PostNuke, un programari amb força similituds i alguna diferència, com un sistema de gestió de permisos a usuaris més complex (els sistemes de gestió de permisos serveixen per especificar qui pot veure cada cosa).

A més d’aquestes alternatives comentades, Drupal i Joomla són programes que també poden servir per a aquesta mateixa tasca, molt madurs i amb una gran comunitat d’usuaris darrera, la qual cosa els ha permès anar guanyant popularitat en els darrers temps, fins al punt que avui en dia són probablement més utilitzats que no pas PHP-Nuke i PostNuke.

Tanmateix, és possible que el que necessitem és només un complement per la nostra web, com ara un fòrum (no una solució completa per a comunitats com les que ja hem comentat) o alguna eina que ens permeti editar textos entre més d’una persona sense gaire complicacions, com passa a la Wikipedia. D’això se n’encarreguen, respectivament, phpBB i MediaWiki.

phpBB és l’eina ideal per a fer un fòrum. L’administrador pot triar si cal que els visitants es registrin per participar o no i, en general, pot seleccionar les opcions que cregui més convenients en aquest sentit, fins al punt de restringir la possibilitat de lectura a tots aquells que no es facin un usuari i l’administrador els permeti l’entrada, possibilitant la creació de fòrums privats, si s’escau. Els participants poden adjuntar a les seves contribucions de manera automàtica petites fotografies o imatges que els identifiquin, així com una «firma», és a dir, un text que apareix a peu de text en cada contribució i que acostuma a tenir un enllaç a una web personal o una frase o citació.

MediaWiki és el programari que fa servir la Wikipedia i, per tant, una de les millors alternatives per poder construir textos entre dues o més persones. Inclou eines de control per aconseguir que entre les persones que participen de bona fe en l’edició no es coli algun visitant malintencionat que malmeti la feina. És possible comparar la versió vigent d’un text a una data i hora determinades amb la versió més recent per comprovar-ne els canvis, i aquesta comparació es mostra en pantalla de forma molt gràfica i explícita, fent possible la detecció còmode d’errors o omissions. En definitiva, una eina molt ben pensada per a la redacció conjunta de textos.

Ni tant sols no haurem d’acudir al programari privatiu per a l’edició i manipulació d’imatges: amb GIMP o Krita es pot fer una bona feina. En definitiva: són moltes les eines lliures que poden servir de base per fer pàgines web.