El teu blog de Linux en català

Programari

Sembla que limitacions del sistema operatiu i distribució (no expliquen «el què»)  el Firefox no tindrà versió per a l’iPhone. Tot i així, des de Mozilla entenen que existeixen molts usuaris de l’iPhone que diàriament fan servir el Firefox als seus ordinadors personals.

Ací és on entra Firefox Home: és una aplicació per a l’iPhone que permet tindre tot l’historial, preferits i pestanyes obertes a l’iPhone, tot i que ho fa de forma que en obrir qualsevol enllaç es farà servir el navegador per defecte que estiga configurat.

http://mozcom-cdn.mozilla.net/img/mobile/features/home-features.png

Firefox Home segueix la filosofia de Firefox Sync, poder accedir a totes les dades del nostre Firefox siguem on siguem. De fet, haurem de tindre el Firefox Sync instal·lat al navegador del nostre ordinador personal per tal de permetre a Firefox Home accedir a totes les dades.

La versió actual del Firefox Home només està disponible en anglès, però en properes versions també s’hi afegiran altres llengües, com és el cas del català. Si voleu col·laborar en la traducció o, si teniu un iPhone, participar en les proves de qualitat posteriors, podeu comentar-ho a la llista de traducció del projecte Mozilla en català.

A OMG!Ubuntu han fet un recull de 5 consells per netejar el nostre Ubuntu d’antics paquets i paquets residuals, això inclou nuclis que ja no fem servir, paquets que es baixen en fer instal·lacions mitjançant synaptic/apt, etc.

Neteja de la memòria cau de paquets

La neteja de la memòria cau de paquets baixats per a les diferents instal·lacions que fem pot arribar a alliberar uns quants GB al disc dur. Tot i que existeixen formes per fer la neteja manualment, el millor que podem fer és activar l’opció que neteja la memòria cau de paquets un cop es baixen. Per fer-ho:

  1. Obriu el synaptic i aneu a Paràmetres > Preferències
  2. Trieu la pestanya «Fitxers»
  3. Feu clic a «Elimina els fitxers de paquets de la memòria cau»
  4. Marqueu la casella «Elimina els paquets descarregats després de la seua instal·lació»

Memòria cau de paquets

Elimineu nuclis antics fent servir Ubuntu Tweak

L’Ubuntu Tweak és una eina de configuració de tot el sistema que entre d’altres operacions ens permet netejar els paquets del sistema i nuclis antics que ja no es facen servir. Podeu instal·lar-lo des d’ací:

Llavors només heu d’obrir-lo i anar a:

  1. Netejador de paquets
  2. Feu clic sobre «Clean kernels» i després fer clic sobre «Unlock» i introduir la contrasenya de root
  3. Caldrà fer clic sobre «Selecciona tots» per eliminar tots els nuclis (el nucli actiu actualment no es mostra)
  4. Finalment caldrà fer «Cleanup» i així s’eliminaran els nuclis no necessaris

Neteja de nuclis amb l'Ubuntu Tweak

Elimineu els programes que mai no feu servir

Això és més un consell que cap altra cosa: tindre moltes aplicacions que no feu servir al vostre ordinador no és una cosa greu, però si no els feu servir no té sentit que estiguen allà ocupant espai.

A tots ens ha passat que vam llegir a somgnu o alliberats o epkis o a programarilliure un article sobre un programa híper-mega-fantàstic que vam instal·lar, el vam provar i mai no el vam tornar a fer servir.

Feu servir Bleachbit per fer una neteja global

El Bleachbit és un programa equivalent al CCleaner del Windows (a mi això em sona a anys llum). És un programa que es troba als repositoris i que permetrà eliminar tot tipus de contingut temporal i altre contingut del nostre ordinador.

Neteja general amb Bleachbit

Mantingueu el sistema actualitzat

Doncs això mateix. Això és un consell general per qüestions de seguretat i estabilitat més que per qüestions d’espai. Les actualitzacions també netegen l’Ubuntu de programari antic o d’altres elements.

Una cosa que ens agrada a molts usuaris de sistemes GNU/Linux és provar diverses distribucions, per tal de veure com funcionen i quina s’adapta millor a les nostres necessitats. Molts cops, arribem a la conclusió que la nostra distribució actual ja era la apropiada per a nosaltres, però altres cops trobem alternatives interessants.

Una opció molt bona per a fer aquestes proves és per mitjà d’una màquina virtual. Recordeu que a la nostra secció de documentació teniu una sèrie d’articles explicant tot el necessari per a executar màquines virtuals des de VirtualBox.

Per tal de facilitar aquesta «feina», des de GNULinux.cat us hem preparat unes imatges de disc dur que tenen preinstal·lades algunes de les distribucions més interessants. Aquestes imatges estan preparades per ser utilitzades (prèvia descompressió del fitxer descarregat) des de VirtualBox. Podeu trobar com utilitzar-les en aquest article de la nostra documentació.

De moment, us oferim imatges de disc dur amb les següents distribucions (hi indiquem també l’escriptori que tenen instal·lat):

  • Chakra Panora – KDE
  • Debian Stable – Gnome
  • Fedora 13 – Gnome
  • Fedora 13 – LXDE
  • Mandriva 2010.1 – KDE
  • OpenSUSE 11.3 – KDE
  • Ubuntu 10.04 – Gnome
  • Ubuntu Netbook Edition 10.04 – Gnome (Netbook)

Podeu trobar totes aquestes imatges a la nostra pàgina d’imatges de VirtualBox.

Seguim treballant per ampliar ben aviat el nombre d’imatges que us oferim. Lògicament, també estem oberts a suggeriments. 🙂

Hui s’ha publicat la segona beta del Firefox 4 i la primera cosa curiosa que he pogut comprovar és que, per primera vegada en els darrers anys, el català no és entre les llengües a triar. Bé, és clar que això no és cap problema ja que és una versió beta, però diria que el fet que el responsable de la traducció estiga de vacances (merescudes) pot ser una de les raons per les quals això ha passat. Al llistat de baixades de la segona beta ho podeu comprovar.

Hi ha un bon grapat de novetats en aquesta segona beta. Destaquem les següents:

  • Les pestanyes ja es mostren per defecte a la part de dalt a Windows i MacOSX.
  • El tema de GNU/Linux encara s’està desenvolupant i per això no veurem canvis visuals per ara.
  • Millores en la velocitat de Javascript.
  • Millores en la velocitat general del navegador així com del moviment amb la barra de desplaçament gràcies a les noves «retained layers».
  • I més canvis…

Realment no puc evitar preguntar-me per què està sent tan complicat implementar la nova interfície del Firefox a GNU/Linux. Els de l’Opera ho van fer i ja tenen un resultat molt acceptable que, per cert, és el que podria ser el resultat final del Firefox. Potser una possible solució seria el canvi a biblioteques Qt, com l’Opera. Continuarem atents.

http://mozcom-cdn.mozilla.net/img/firefox/beta/4/screenshot.png

Per provar aquesta versió només heu de baixar-la i executar el fitxer «firefox» que trobareu a dins. Certament s’aprecia que aquesta versió és força més ràpida que les 3.X.

Aquesta setmana s’ha publicat la versió 1.2 de Wine. Wine és un programa que representa una reimplementació de les llibreries de Windows, cosa que fa que per mitjà de Wine puguem executar aplicacions de Windows en els nostres sistemes Linux. El Wine es programa per enginyeria inversa. És a dir, els seus programadors miren quins resultats s’obtenen amb les llibreries originals de Windows, i programen el Wine perquè obtingui els mateixos resultats (sense saber com estan programades exactament les llibreries originals).

Logo de Wine

Malgrat que, si volem utilitzar un programa de Windows en els nostres sistemes GNU/Linux, en general és millor trobar un programa alternatiu que sigui natiu en GNU/Linux, estic segur que Wine ens ha estat útil en molts a la majoria de nosaltres, i cal agrair la feina que fan els seus desenvolupadors.

Aquesta nova versió presenta uns 23.000 canvis respecte de Wine 1.0. Els canvis més destacables són:

  • Suport per a aplicacions Windows de 64 bits.
  • Les llibreries de 16 bits s’han passat a mòduls separats.
  • S’han millorat les icones del programa, i queden millor integrades amb el sistema.
  • S’han implementat algunes de les llibreries més noves de Visual C++.
  • El nostre sistema GNU/Linux ara també reconeix les extensions de fitxers que estan relacionats amb programes de Wine.

En els nostres sistemes, ja fa temps que podem utilitzar la versió beta de Wine 1.2, i realment és molt estable. De tota manera, si voleu instal·lar-vos la versió definitiva de Wine 1.2, la teniu disponible a la pàgina de descàrrega del Wine.

Font | MuyLinux

Probablement molts de vosaltres fareu servir el gestor de correu de Mozilla i haureu comprovat que els repositoris de l’Ubuntu no s’han actualitzat a la darrera versió, que corregia un bon nombre d’errors respecte a la versió 3.0.x.

Thunderbird 3.1

Entre les millores de la versió 3.1, com indiquen a Mozilla.cat, destaca la millora general del rendiment del programa, un motor de cerca i filtratge més potent, auxiliar de migració des de versions anteriors, etc.

Per instal·lar aquesta versió podeu o bé fer servir el binari que es pot baixar des de Mozilla o bé fer servir el següent repositori ppa per a l’Ubuntu. Només cal executar les següents ordres a un terminal:
sudo add-apt-repository ppa:eugenesan/mozilla && sudo apt-get update
sudo apt-get install thunderbird

Amb això ja tindreu la darrera versió estable (no la inestable, que és la que s’instal·la amb el repositori de Mozilla daily). Gaudiu-la!

Durant anys i panys ens hem queixat d’una problemàtica amb les aplicacions a GNU/Linux que, al meu parèixer, realment no és cap problema sinó un sistema de funcionament diferent: la instal·lació de les aplicacions.

La pàgina web Portable LinuxApps.org ens porta un canvi important al món de les aplicacions GNU/Linux: ens permet baixar fitxers auto-executables de les aplicacions més populars: firefox, amule, transmission, pidgin, opera, kompozer, filezilla, etc.

Aquestes aplicacions es baixen, se’ls dóna permisos d’execució i s’executen. No cal instal·lar-les ni fer res més. Si volem esborrar-les, només hem d’esborrar el fitxer. Aquest és un sistema molt semblant al de Mac OS X (sí, és un gran invent de la gent d’Apple malgrat segur que provenen de l’infern). Aquestes aplicacions inclouen tot el que necessiten per funcionar i, per tant, el maldecap és mínim. Entre les 53 aplicacions disponibles actualment podem trobar:

  • Opera
  • Firefox 1.0
  • Kompozer
  • Midori
  • Pidgin
  • Shotwell
  • emesene
  • amule
  • Liferea
  • Blender

Per desgràcia, no tots els programes es troben en la seua darrera versió. Penseu que això pot ser molt útil simplement per a baixar un programa i provar-lo sense haver de fer tot el procés d’instal·lació de biblioteques que podria suposar instal·lar-lo mitjançant els repositoris. Realment és un bon invent. A la pàgina LinuxApps.org trobareu el llistat de programes i més informació.

Si esteu pensant a canviar-vos de casa o si canviar els mobles de la vostra habitació, Sweet Home 3D és la vostra aplicació. Amb Sweet Home 3D podreu dissenyar la distribució dels mobles d’una habitació o d’una casa sencera.

Logo de Sweet Home 3D

Per a instal·lar-nos aquesta aplicació, si tenim Ubuntu podem fer-ho configurant primer el repositori GetDeb, tal i com ja vam explicar. Quan els tingueu configurats, podeu instal·lar el Sweet Home 3D mitjançant el paquet «sweethome3d» en el Synaptic o, si ho preferiu, des d’un terminal:

sudo apt-get install sweethome3d

Un cop instal·lat, us trobareu el programa a «Aplicacions>Accessoris>Sweet Home 3D».

Si utilitzeu una altra distribució, podeu baixar-vos el programa des de la pàgina de descàrregues de Sweet Home 3D. És un fitxer «.tgz» que podeu descomprimir en el directori que us interessi, i des d’allà el podreu executar fent doble clic sobre el fitxer «SweetHome3D».

Disposició de mobiliari amb Sweet Home 3D

Disposició de mobiliari amb Sweet Home 3D

El programa és molt senzill d’utilitzar. Primer cal dibuixar les parets de l’habitació o de les habitacions i anar posant els mobles. Els mobles que hi ha tenen unes mides inicials, però podem modificar-les per tal que coincideixin amb les dels nostres mobles. A més, el programa ens va mostrant com queda en una visualització 3D (d’aquí el nom del programa), que podem apropar, allunyar, girar, etc.

Font: Ubuntips

A propòsit d’aquesta menció de Virtualmin he pensat que valia la pena comentar algunes de les diferencies entre els diferents panells que et permeten administrar un servidor web de manera visual (o sigui sense tocar la linia de comandes) i en quins casos els que són lliures són, fins i tot, millors que els privatius.

Abans que res, cal saber que Virtualmin funciona sobre Webmin. Mentre que Webmin s’encarrega d’administrar la maquina en general, Virtualmin només ho fa de l’allotjament web, però que integrats en un sol menú et donen la possibilitat de passar d’un a l’altre sense adonar-nos-en.

Diferències de Webmin/Virtualmin respecte els panells comercials més coneguts

La combinació de Webmin amb Virtualmin es un pel diferent dels panells comercials tradicionals: Cpanel, Plesk, DirectAdmin, etc… Aquests panells privatius son ideals per revenedors de hosting (en anglès resellers) que ho ofereixen a terceres persones, perquè tenen opcions integrades com ara control de factures, i son més visuals alhora que no integren totes les opcions de configuració com si que fa Webmin/Virtualmin. En general també són més limitats per a l’usuari i per tant tenen menys opcions. Són per tant enfocats a aquells que volen gestionar el mínim relacionat amb el seu hosting. (més…)

Spotify és una aplicació que sota una interfície semblant a la del Songbird (o iTunes) permet escoltar qualsevol cançó que vulguem només cercant-la (incloent-hi cançons comercials, per descomptat). Fins ara, Spotify només funcionava a GNU/Linux si s’executava amb wine o bé amb Spokify a KDE (només amb comptes de pagament).

Ara sembla que per fi, després que els usuaris hagen demanat a la pàgina de propostes la creació d’una versió nativa per a GNU/Linux, els desenvolupadors s’han animat i l’han fet: però només per als comptes de pagament. Això és degut al fet que encara no s’ha pogut implementar el tema dels anuncis, que és el mitjà pel qual l’Spotify ens pot oferir la música debades. Aquesta versió nativa fa servir les biblioteques Qt.

Els d’Spotify han habilitat un repositori per a Debian/Ubuntu sense suport. Si teniu un compte Spotify Premium i voleu instal·lar-lo, només cal que executeu les següents ordres. Primer afegiu aquesta línia al vostre /etc/apt/sources.list:
deb http://repository.spotify.com stable non-free

Després haureu de baixar i activar la clau del repositori:
gpg --keyserver wwwkeys.de.pgp.net --recv-keys 4E9CFF4E
gpg --export 4E9CFF4E |sudo apt-key add -

I finalment actualitzeu i instal·leu els paquets necessaris:
sudo apt-get update
sudo apt-get install spotify-client-qt spotify-client-gnome-support

Amb això ja el tindreu instal·lat i només caldrà executar «spotify» a un terminal, no he vist que es cree cap accés directe a cap dels menús del GNOME (potser a KDE sí que es crea).