El teu blog de Linux en català

Novell

Els amants de la bicicleta (i del senderisme) trobaran en My Tracks un excel·lent programa amb llicència Apache 2.0 (una llicència lliure) per fer el seguiment de les rutes que fan en cada eixida.

MyTracks ens mostra un mapa (Google Maps) on amb una línia vermella es va enregistrant la ruta. Es poden triar diverses opcions, com per exemple afegir marcadors a la ruta, seleccionar cada quant de temps/distància es vol enregistrar un punt de la ruta, freqüència, etc.

Ofereix un seguit d’estadístiques molt complet sobre el desnivell, velocitat mitjana, màxima, mínima (del total general i del total en moviment) així com altres dades interessants.

A més, el programa permet desar fàcilment l’historial a Google Docs o Google My Maps o bé exportar-ho al format KML per visualitzar-ho al Marble o al Google Maps. És realment senzill de fer servir i les possibilitats de compartició són moltes.

Al nadal vaig enviar la traducció del programa i en aquesta nova versió ja s’ha inclòs! Així que també podreu gaudir del programa en la vostra llengua. Algunes cadenes estan sense traduir i he trobat un error «greu» (a veure si algú de vosaltres el troba, hehe), però és força acceptable (o siga, que sóc un crack).

De vegades pareix mentida la quantitat de programes que existeixen per a GNU/Linux quan es parla de l’edició de vídeo. La llista comença a ser interminable: PiTiVi, OpenShot, Kdenlive, Jakasha, Cinelerra, VLMC, Kino, Lives i molts més.

I ara n’ha aparegut un de nou: Auteur. És una aplicació que actualment està en versió alfa però que està tenint un desenvolupament trepidant: s’han publicat 6 versions noves en només una setmana (la primera alfa es va publicar el 31 de gener).

Auteur

Segons el desenvolupador, l’aplicació «es centra en allò que és important per a un editor: retall de vídeo i fiabilitat abans que proveir efectes ‘guais però sense la u’».

Auteur fa servir l’Mplayer i l’Mencoder, amb la qual cosa és compatible amb la gran majoria de formats de vídeo sense necessitat de conversions. La darrera versió, a més, va incloure suport per poder afegir imatges a la línia de temps.

Però el més interessant d’aquest editor és la interfície: els diferents elements que la composen es poden canviar de posició i fins i tot fer-los fora de la finestra (a l’estil del Gimp), cosa que pot resultar molt còmoda per a molts.

No obstant, Auteur encara es troba en un estat alfa i s’ha de fer molta feina: és molt limitat quant a opcions i personalització, tot i que els que ho han provat el veuen força estable.

Auteur a l'XFCE

Instal·lació

Si voleu instal·lar-lo, a l’Ubuntu podeu fer servir el repositori següent:
sudo add-apt-repository ppa:rowinggolfer/ppa
sudo apt-get update
sudo apt-get install auteur

Existeixen paquets que es poden baixar des del web oficial per a Debian, Arch i Fedora.

Gbrainy és un joc que té com a finalitat principal exercitar les nostres neurones per evitar que es morin. Aquest joc, que ve instal·lat de forma predeterminada en algunes distribucions, com Ubuntu, i que es pot instal·lar des dels repositoris oficials de la majoria de les altres, està sent desenvolupat per un català, Jordi Mas.

Logo del Gbrainy

En la darrera entrada del seu bloc ens anuncia que, per tal d’obrir el Gbrainy al màxim nombre de plataformes, ha creat un client web de Gbrainy. O sigui que, si a partir d’ara volem jugar a Gbrainy, només cal que anem a la pàgina web de Gbrainy online.

Gbrainy online

Gbrainy online

En el joc online, hi ha proves de tres tipus (Lògica, Càlcul i Verbal). Podrem escollir en quin idioma volem jugar.

Com el Jordi ens comenta al seu bloc, encara és una primera versió de Gbrainy online, i cal acabar d’afinar-la, però ja ens permet gaudir-ne una bona estona. D’aquí a poc temps, el Jordi té previst presentar un Roadmap explicant els següents passos que seguirà el projecte Gbrainy. Estarem atents.

De cara a aquest cap de setmana, us presentem un joc de tàctica i estratègia en temps real: Warzone 2100. Warzone 2100 és un altre exemple de joc comercial (es va publicar el 1999 per a Windows i PlayStation) que, amb el temps, va alliberar el seu codi, primer parcialment (2004) i finalment de forma completa (2008) sota llicència GPL. Després del seu alliberament, el joc segueix en ple desenvolupament.

Logo de Warzone 2100

Amb Warzone 2100 ens posarem al cap d’un exèrcit que, en època post-nuclear, intenta recuperar la civilització enfrontant-se a les bandes organitzades que controlen el món. Apart del sistema d’estratègia en temps real, en la majoria de pantalles tindrem un temps màxim per a acomplir la missió que se’ns hagi encarregat, augmentant així la sensació d’urgència per a assolir l’objectiu.

Pantalla de Warzone 2100

Pantalla de Warzone 2100

Warzone 2100 està disponible en els repositoris oficials de la majoria de distribucions, o sigui que si el voleu instal·lar ho podeu fer des del gestor de programari propi de la vostra distribució. Per exemple, si utilitzeu Ubuntu podeu fer-ho des del Centre de programari o des del Synaptic.

Batalla al Warzone 2100

Batalla al Warzone 2100

De tota manera, fa poc ha sortit la versió 2.3.7 de Warzone, i en els repositoris hi ha una versió un pèl més antiga (la 2.3.4). La nova versió corregeix diversos errors. Si voleu provar la versió 2.3.7 a Ubuntu, ho podeu fer si primer us configureu el repositori PlayDeb (veieu com fer-ho a la nostra Guia). Un cop configurat el repository PlayDeb, refresqueu la informació dels paquets i podreu instal·lar aquesta darrera versió des del propi Centre de programari. Si no utilitzeu Ubuntu o una distribució basada en aquesta, haureu de recórrer al seu codi font.

Warzone 2100 3 Beta 4

Com he comentat anteriorment, un cop alliberat el codi, els responsables del projecte han continuat el seu desenvolupament, i ja estan treballant en una nova versió major, el que serà Warzone 2100 3. Actualment, tenim disponible la seva quarta versió BETA i, per tant, encara no estable del tot, malgrat que ja sigui una beta avançada. Per si la voleu provar, des d’aquest enllaç podreu descarregar-vos el codi font d’aquesta versió.

Crear un bàner de forma senzilla amb «The Gimp» és una tasca molt senzilla que explicarem a continuació pas a pas.

Primer pas

El que farem serà crear un bàner senzill tipus web. Comencem obrint el Gimp, anem a Fitxer » Nou… i al desplegable on posa «Plantilla» seleccionem «Web banner common 468×60» i el creem directament sense tocar res més.

Imatge nova «Web banner common»

Ara hem de crear una capa transparent nova. Anem a Capes » Nova capa i s’obrirà un diàleg que ja tindrà marcat els valors per defecte com ens interessen. Posem el nom com a «Capa 1» i premem «D’acord». Veureu que al diàleg de capes ja apareix la nova capa.

Inserció d'una capa nova

Ara haurem de seleccionar tota la imatge amb Selecciona » Selecciona-ho tot i l’omplirem de negre prement la combinació de tecles «Ctrl + ,» i encongirem la imatge 1px Selecciona » Encongeix (per defecte ja apareix 1px) i premem «D’acord». Finalment esborrem la selecció amb la combinació «Ctrl + x».

Ara podem posar, per exemple, el nostre logo a l’esquerra del bàner. Simplement cal cercar una imatge, millor si és transparent, i enganxar-la. Quan ho hàgiu fet i esteu contents amb com ha quedat la base, aneu a Imatge » Aplana la imatge.

Bàner amb el logo de fons

Segon pas

Ara que ja tenim la base, podem continuar amb allò que serà realment crear l’animació. Bàsicament crearem un bàner que tindrà tres línies de text animat. Cada marc estarà format pel fons que hem creat i una de les frases. Llavors, ara el que farem serà duplicar la capa dos cops més anant a Capes » Duplica la capa dues vegades.

Ara haurem de posar el text que portarà cada una de les capes. Farem servir l’eina estàndard de text (la icona «T» de la barra d’eines) i farem clic allà on volem posar el text. Tingueu en compte que és important posar el text de les tres capes a la mateixa posició per tal que la transició no siga estranya (bé, això també depèn de cada u). Per tant, ara, ens anem movent per les capes posant el text que anirà en cada una d’elles. Cada cop que afegim el text, haurem de fusionar-lo amb la capa a la qual estem. Finalment haurem de tindre tres capes que consistiran en el fons inicial més el text creat per cada una d’elles.

Capes de text

Tercer pas

Ara cal establir el temps que es mostrarà cada una de les capes a l’animació. Ara provarem a crear una animació d’uns 12 segons. El temps de durada de cada animació s’estableix posant un comentari amb el temps de durada en milisegons).

Per tant, al diàleg de capes, fem doble clic sobre qualsevol capa i s’obrirà una finestra amb el nom de la capa (o ens permetrà editar el nom allà directament). Simplement hem d’afegir el temps de durada de la transició en milisegons entre parèntesi. Per exemple: (2000ms):

Temps de visualització de les capes

Per comprovar que tot funciona correctament, podem anar a Filtres » Animació » Reprodueix i s’obrirà una finestreta des d’on podrem veure l’animació. En aquest punt ja tindríem l’animació més senzilla possible: una transició entre capes.

Últim pas

Finalment indexem la imatge anant a Imatge » Mode » Indexat… S’obrirà un nou diàleg, acceptem directament.

Ara ja podeu previsualitzar l’animació com ho hem fet abans o bé desar la imatge en format GIF. En fer-ho, s’obrirà un diàleg que ens demanarà si volem fusionar les capes o bé crear l’animació, marcarem la casella de Anomena i desa com a animació… i al següent diàleg no caldrà tocar res més (recordeu deixat marcat el bucle infinit). Ara ja tindrem l’animació feta. La podreu obrir amb el vostre navegador.

GNULinux.cat no és només un portal sobre el programari lliure en català a Internet. La nostra tasca divulgativa va més enllà d’aquest mitjà, i és per aquest motiu que ja des dels inicis del nostre projecte comú, vam apostar també per tenir presència a la premsa escrita.

D’aquesta manera, ja des del febrer del 2009, vam començar a escriure articles de divulgació generals per novells al periòdic bimensual La Bicicleta.

Així, i fruit dels contactes establerts amb el periòdic tarragoní La Bicicleta, aquest octubre el setmanari La Directa ens va realitzar una entrevista. D’aquest primer contacte, va sorgir el compromís d’escriure un article cada quatre números. La secció la vam inaugurar aquest novembre passat, i per elecció nostra, la vam anomenar “Codi rebel”.

Portada de La Directa

Portada de La Directa

La Directa és una publicació que al meu parer està molt bé. És un diari que ofereix un anàlisi de la realitat quotidiana des d’una perspectiva crítica i intel·ligent, i que sobretot, dista molt de la resta de notícies que et sols trobar a la resta de mitjans. La gent hi escriu i hi col·labora voluntàriament, i els continguts són escollits entre tothom que hi col·labora. Actualment compta amb uns 1.400 subscriptors que permeten sustentar el projecte. El seu preu també està molt bé, val 1.70€ i, o bé t’hi pots subscriure i te l’envien a casa, o bé el pots comprar en qualsevol d’aquests punts de venda. Personalment, hi estic subscrit i trobo molt recomanable la seva lectura. Us deixo un exemplar perquè li feu un cop d’ull.

Esperem, doncs, que a partir d’ara pugueu gaudir dels nostres articles en format paper de la mateixa manera que nosaltres ho fem en escriure’ls, i no dubteu en proposar temes que us agradaria que hi escrivíssim. Pròximament anirem publicant els articles que han anat sortint al setmanari La Directa. Podreu trobar-los tots en aquest enllaç.

Speed Dreams és un joc de carreres de cotxes, que va néixer com un fork de TORCS. Amb Speed Dreams podreu sentir la velocitat mentre aneu avançant els vostres contrincants (o, si sou tan dolents com jo, mentre us van avançant ells 🙂 ).

Logo de Speed Dreams

Si us voleu instal·lar a Speed Dreams, a la seva pàgina de descàrregues hi trobareu el joc paquetitzat per a Ubuntu («deb») i Mandriva («rpm»). Segurament, els mateixos paquets us serviran per a qualsevol distribució que utilitzi paquets «deb» i «rpm». Com a alternativa, també hi trobareu el seu codi font, i les instruccions per a instal·lar el joc a partir d’aquest.

De tota manera, si utilitzeu una distribució basada en fitxers deb (com ara Ubuntu), us recomano que us configureu els repositoris PlayDeb (veieu com fer-ho a la nostra guia). Un cop configurats aquests repositoris, podreu instal·lar-vos Speed Dreams directament des del Synaptic per mitjà del paquet «speed-dreams».

Un cop instal·lat el joc, podreu jugar-hi des del menú «Aplicacions>Jocs>Speed Dreams».

Selecció del circuit

Selecció del circuit

Hi ha diverses opcions de joc, com ara carrera ràpida, campionat, etc. També podeu escollir diferents cotxes i el nivell de dificultat. Els controls bàsics del cotxe són fletxa amunt per accelerar i fletxa avall per frenar o fer marxa enrere. La direcció del cotxe es fa amb el ratolí: si el teniu al centre de la pantalla el cotxe va recte i, si el moveu a dreta o esquerra, aquella direcció agafarà el cotxe. Ull, perquè la direcció del cotxe és molt sensible.

Speed Dreams en plena acció

Speed Dreams en plena acció

Si us agrada la velocitat, Speed Dreams és el vostre joc.

Voleu provar la versió 2.0?

La versió actual de Speed Dreams és la 1.4, però aviat sortirà Speed Dreams 2.0. Actualment ja hi ha disponible la versió Beta de Speed Dreams 2.0. Les principals novetats d’aquesta versió són la possibilitat de fer partides online, nous cotxes, noves pistes, més tipus de carreres, s’ha millorat el comportament físic del joc i el seu rendiment. De tota manera, recordeu que aquesta no és encara una versió definitiva del joc, sinó una versió Beta, i pot tenir encara errades.

Us podeu instal·lar aquesta versió Beta des del codi font que trobareu a Sourceforge. De tota manera, si teniu Ubuntu o alguna altra distribució basada en fitxers «deb», és millor que us descarregueu els següents paquets (depenent de l’arquitectura del vostre sistema):

Un cop descarregats, primer cal instal·lar-se les llibreries que necessiten (els paquets «libenet0debian1» i «libplib1»). A més, si teníeu instal·lat el Speed Dreams 1.4, desinstal·leu-lo primer per poder instal·lar Speed Dreams 2.0 Beta. Ho podeu fer des d’un terminal («Aplicacions>Accessoris>Terminal») per mitjà de la comanda següent:

sudo apt-get install libenet0debian1 libplib1
sudo apt-get remove speed-dreams speed-dreams-data

Després, des del mateix terminal, aneu al directori on us heu descarregat els dos paquets, i instal·leu-los:

sudo dpkg -i speed-dreams-beta*

En instal·lar aquesta versió Beta, no us crearà la llançadora des del menú d’aplicacions. Heu d’executar-lo des d’un terminal per mitjà de l’ordre següent:

/usr/games/speed-dreams

Si voleu, us podeu crear una llançadora amb aquesta ordre des de «Sistema>Preferències>Menú principal».

Aquest nadal m’han regalat un Nvsbl L337 v2, un magnífic lector de llibres electrònics (que porta un sistema operatiu Linux 🙂 ). De seguida que el vaig tenir, vaig començar a buscar un programa que em permetés gestionar els llibres electrònics que hi volia passar. No vaig haver de buscar massa (amb el Synaptic és molt senzill cercar els programes adequats per a les tasques habituals), i de seguida vaig trobar exactament el que necessitava: Calibre.

Logo de Calibre

La seva instal·lació és molt senzilla, perquè es troba en els repositoris oficials de la majoria de distribucions. Només cal que aneu al gestor de programari propi de la vostra distribució (Synaptic en el cas d’Ubuntu) i instal·leu el paquet «calibre».

Calibre pot gestionar una gran quantitat de formats de llibres electrònics, i convertir els nostres llibres entre els diferents formats. Si el vostre lector de llibres electrònics l’accepta, us aconsello el format lliure EPUB. Quan connecteu el vostre lector de llibres electrònics, Calibre hi enviarà de forma automàtica els nous llibres que tingueu.

Pantalla principal de Calibre

Pantalla principal de Calibre

A més, quan convertiu els vostres llibres, podeu indicar-li al programa que faci automàticament algunes transformacions interessants. Per exemple, per aprofitar millor la pantalla del vostre lector, podeu indicar al programa que, en convertir a format EPUB, modifiqui els canvis de paràgraf per tal que, en comptes de veure’s com si hi hagués un doble «Enter», deixi un espai simple entre ells, però que el següent paràgraf comenci amb sagnat.

Una altra opció que trobo molt interessant és poder descarregar-se fonts RSS i crear un llibre electrònic amb ells. D’aquesta manera, per exemple, podem crear-nos un llibre electrònic amb les darreres «x» notícies de les seccions de política, economia, internacional, esports i comunicació del nostre diari preferit. Calibre s’encarrega de descarregar-se totes aquestes fonts (fins i tot li podem dir que ho faci de forma automàtica cada dia) i genera un llibre electrònic amb elles. També podem utilitzar Calibre per descarregar-nos les fonts RSS dels nostres blocs preferits.

Gestió de fonts RSS amb Calibre

Gestió de fonts RSS amb Calibre

A través de Calibre també podrem fer una previsualització dels llibres electrònics que gestioni, per veure si es veuran bé en el nostre lector, o per llegir-los directament des de l’ordinador.

Un dels grans avantatges que ens proporcionen els processadors de textos moderns, és la possibilitat de treballar amb estils.

Però que són els estils?

Els estils són una manera de jerarquitzar el text. Per exemple, podem marcar una tros de text amb l’estil “Encapçalament 1”, un altre tros de text amb l’estil “Encapçalament 2”, i un altre tros de text amb l’estil “Cos del text”. D’aquesta manera, i sense tenir més informació sobre el contingut del text, sabrem que hi ha un títol (Encapçalament 1), un subtítol (Encapçalament 2), i un text explanatori del subtítol (Cos del text”).

I de que serveixen?

Ara ens quan ens preguntem, de que ens serveix establir aquests nivells de categorització. Doncs la resposta és senzilla. Classificant el text segons la seva funció al document ens permet, per exemple, canviar de cop la mida de la lletra de l’estil “Cos del text” sense que afecti els altres estils o no haver de ficar retorns de carro per separar els diferents paràgrafs. També ens permet, enumerar els títols i els subtítols del nostre document de forma automàtica (1. o 1.1, etc.). I aquí no s’acaba tot. Podem també, crear un índex automàtic, que ens mostri els diferents títols i subtítols, així com a la pàgina on es troben. Com veieu, existeixen molts avantatges associats a treballar amb estils.

Cas pràctic: Enumerem els títols

Amb aquest cas pràctic, aprendrem a establir estils al text utilitzant el processador de text Open Office, i a enumerar els títols i els subtítols.
(més…)

Aquest matí he estat imprimint una memòria, en veure el primer full m’he trobat amb el problemeta que imprimia sols el roig, és a dir, o bé no tenia tinta o bé necessitava una neteja de capçals.

Jo tinc una EPSON CX3600 i des que la vaig connectar que imprimeixo sense problemes (i sense instal·lar absolutament res a diferència de Windows 7 que es un maldecap), el problema és que les ferramentes per defecte de l’Ubuntu no funcionaven, així que he instal·lat un paquet que a part de donar-me la possibilitat de fer-ho via consola també em dona la possibilitat de fer-ho  amb les ferramentes per defecte (Administració->Impressores->Propietats).

El programa en qüestió s’anomena Guteprint i és instal·lable amb aquest paquet:

El descomprimim i a un terminal fem el següent:

sudo ./configure
sudo make
sudo make install

Després podem fer el següent:

sudo escputil -i -u -r /dev/usblp0 #(mostra els nivells de tinta)
sudo escputil -c -u -r /dev/usblp0 #(neteja els capçals)
sudo escputil -n -u -r /dev/usblp0 #(imprimeix un full de prova)
escputil -h -u -r /dev/usblp0 #(mostra la llista d'ordres i altres opcions)