El teu blog de Linux en català

Distribucions

Sou usuaris d’Ubuntu però de moment no voleu actualitzar-vos a la nova versió (10.10) que acaba de sortir avui mateix? Utilitzeu una altra distribució, però voleu provar les novetats que porta Ubuntu Maverick Meerkat? A GNULinux.cat us hem preparat una imatge de disc dur per a VirtualBox amb el nou Ubuntu 10.10 instal·lat, perquè el pugueu provar.

Logo de VirtualBox

Logo de VirtualBox

Us podeu descarregar aquesta imatge per a VirtualBox des d’aquest enllaç. Recordeu que a la nostra pàgina d’imatges per a VirtualBox ja tenim gairebé 20 imatges disponibles per què proveu algunes de les distribucions més importants.

Han passat novament 6 mesos i per fi tenim amb nosaltres una nova versió de l’Ubuntu, la 10.10, amb un bon grapat de canvis tot i que potser cap d’ells és un canvi espectacular. Com a curiositat cal dir que el nucli 2.6.35 que porta aquesta Ubuntu va sofrir una davallada molt gran de rendiment. A la pàgina de kernelnewbies podreu veure més característiques d’aquest nucli.

Escriptori inicial de l'Ubuntu 10.10

Baixa l'Ubuntu!

(més…)

Quan vam anunciar l’alliberament de Mandriva 2010 Spring, us vam explicar els problemes que havia tingut aquesta important distribució, i que possiblement seria la seva darrera versió gratuïta. Darrerament, han anat sortint diverses notícies al voltant d’aquesta distribució.

Fa poc més d’una setmana, es va crear Mageia, un fork de Mandriva. Aquest projecte no estarà recolzat per cap empresa, sinó que serà comunitària (podríem dir que de manera semblant a Debian). La distribució estarà coordinada per una organització sense afany de lucre que s’està a punt de crear, i que serà gestionada per membres de la comunitat. Sembla un projecte molt interessant, i caldrà veure com avança.

Posteriorment, després de molt temps de silenci, Mandriva ha fet un comunicat explicant la seva situació actual (us recomano la seva lectura). En aquest comunicat, expliquen uns plans força ambiciosos, segons els quals no deixarien de fer una distribució gratuïta, sinó que tindran una distribució autònoma i comunitària. Bàsicament, el mateix que es pretén amb el projecte Mageia.

Com he comentat, aquesta distribució serà autònoma, i tindrà els seus propis òrgans de gestió, per tal d’assegurar-ne la llibertat. La propera versió d’aquesta distribució comunitària està prevista per la primavera del 2011. Les versions PowerPack, Corporate Desktop i Enterprise Server estaran basades en la versió comunitària. Caldrà veure com afecta aquest anunci al projecte Mageia, si seguirà per la seva banda, o si prefereixen unir-se a aquesta comunitat Mandriva.

A més d’això, en el mateix comunitat Mandriva ha exposat la seva intenció que Mandriva Community sigui la millor distribució KDE del món. Mandriva també han anunciat que alliberaran una versió educacional, especialment dissenyada per a ser fàcilment instal·lada en aules d’ensenyament, i amb els programes de control necessaris. També han anunciat que estan treballant per a fer que Mandriva tingui una distribució especial per a Tablets i que simplificaran i milloraran la Mandriva Store.

Per últim, han parlat directament sobre alguns rumors que s’havien estès darrerament, i han dit això:

  • Mandriva és viva, i sempre ho serà per a la gent a qui interessi (comunitat, treballadors, subministradors, clients, etc).
  • No canviaran de RPM a DEB.
  • No canviaran Cooker, els comptes de Cooker, ni cap dels mètodes per a treballar en la distribució.
  • Mandriva tindrà el plaer de treballar amb qualsevol tipus de treballadors tècnics i no hauria de pertànyer a uns pocs grups tècnics. Mandriva hauria de respondra a tots aquells a qui interessi (comunitat, usuaris, treballadors, subministradors, clients, etc.).

Paral·lelament al desenvolupament de la nova versió de l’Ubuntu, la 10.10, que presentarà la seua primera beta demà, s’està també desenvolupant allò que és l’evolució de la coneguda com Ubuntu Netbook Remix: l’Ubuntu Unity.

L’Ubuntu Unity veurà la seua primera versió conjuntament amb l’Ubuntu 10.10 i suposarà un canvi d’aspecte molt important respecte a les anteriors versions de l’Ubuntu per ultraportàtils. Bàsicament és la introducció de la interfície Unity, que crea un escriptori més enfocat a la facilitat d’ús i aprofitament de la pantalla.

Ací teniu algunes captures:

Escriptori de l'Ubuntu Unity

Selecció de finestra

Terminal en mode de pantalla completa

Nou aspecte del Centre de programari de l'Ubuntu

Navegador de fitxers

Primeres valoracions

Tot i que s’ha de dir que la nova interfície de l’Ubuntu Unity és molt maca, existeixen encara diversos errors: el cercador de fitxers/aplicacions que veieu a l’última captura no funciona gaire bé (no troba el que ha de trobar). El funcionament al meu Acer Aspire One és força desesperant: tot va molt lent i el meravellós dock de l’esquerra funciona de forma molt poc fluïda.

De tota manera cal remarcar que no veurem rastre de la típica finestra del Nautilus (el navegador de fitxers), sinó que tot es farà mitjançant la pantalla que veieu a l’última captura. Això comporta alguns problemes ja que encara no és clar com accedir a dispositius externs o fer operacions de copiar i enganxar.

Podeu baixar l’Ubuntu Unity des d’un repositori que s’actualitza cada pocs dies. El problema és que les darreres versions no són instal·lables (jo he hagut d’actualitzar des de l’Ubuntu 10.04 Netbook fins a la 10.10). Tot i així, hui mateix se n’ha publicat una de nova.

Avui s’ha publicat la versió Beta d’Ubuntu 10.10 (Maverick Meerkat). En aquest cas, les novetats s’han seguit centrant en millorar el Centre de Programari d’Ubuntu i Unity, el nou entorn que han dissenyat especialment per a Ubuntu Netbook Edition. Apart d’això, també s’ha millorat l’applet de so.

Per a Kubuntu, ja no hi ha una versió amb l’entorn d’escriptori habitual i un altre per a Netbooks, sinó que venen tots dos junts en el CD de Kubuntu, i després podrem escollir quin dels dos executar.

Si voleu provar aquesta Beta d’Ubuntu 10.10 Maverick Meerkat, us deixo els enllaços dels seus diferents colors:

UbuntuUNE http://www.ubuntu.com/testing/download

KubuntuKNE: http://releases.ubuntu.com/kubuntu/10.10/

Xubuntuhttp://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/maverick/beta/

Edubuntuhttp://cdimage.ubuntu.com/edubuntu/releases/maverick/beta/

UbuntuStudiohttp://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/maverick/beta/

Ubuntu per UEC i EC2: http://uec-images.ubuntu.com/releases/maverick/beta/

En aquesta pàgina podeu trobar el calendari de llençament de Ubuntu 10.10 Maverick Meerkat.

Ahir mateix es va publicar la versió 0.2 de Chakra, la distribució que fins no fa massa estava basada en ArchLinux, tot i que actualment ja compta amb els seus propis repositoris. Precisament Chakra Jaz és la primera versió estable en què utilitza els seus propis repositoris.

Logo de Chakra

ChakraKDE com a entorn d’escriptori principal. Aquesta nova versió porta moltes novetats, entre les quals podem destacar:

  • Nucli 2.6.33.7-2, amb suport per a lzma
  • aufs2-20100514-6
  • KDE SC 4.4.5
  • Xorg-Server 1.7.7
  • Catalyst-10.6

A més, tot i que en aquesta versió encara utilitzen «pacman» com a gestor de paquets, ja estan desenvolupant «akabei», la seva pròpia eina de gestió de programari.

Pantalla de Chakra

Pantalla de Chakra

Podeu baixar-vos les imatges per a instal·lar-vos Chakra Jaz des de la seva pàgina de descàrrega.

Proveu-lo | Si voleu provar Chakra 0.2 Jaz, us hem creat una imatge per a utilitzar amb VirtualBox. La podeu trobar a la pàgina d’imatges de GNULinux.cat.

Font | MuyLinux

De totes les distribucions que han sortit basades en Ubuntu, segurament Linux Mint és la més coneguda. Al maig ja va ser alliberada Linux Mint 9 Isadora però, des de llavors, l’equip de Linux Mint s’ha centrat en, apart de treballar ja en Linux Mint 10 Julia, oferir-nos la seva distribució amb diversos entorns d’escriptori. Així, apart de Linux Mint amb Gnome, que és el seu entorn d’escriptori principal, el tenim també amb KDE, LXDE i una Release Candidate amb Fluxbox. Aquest dimarts, a més, l’equip de Linux Mint va anunciar l’alliberament d’Isadora amb entorn d’escriptori Xfce.

Linux Mint amb Xfce

Linux Mint és una distribució molt valorada perquè, a més d’estar basada en Ubuntu porta instal·lats de forma predeterminada tota una sèrie de paquets que amb Ubuntu ens hem d’instal·lar nosaltres mateixos, com per exemple alguns códecs de vídeo i de so. En aquest cas, se’ns presenta amb l’entorn d’escriptori lleuger Xfce.

Pantalla de Linux Mint 9 Isadora amb Xfce

Pantalla de Linux Mint 9 Isadora amb Xfce

Si us el voleu baixar, ho podeu fer des de la pàgina de descàrregues de Linux Mint, on trobareu també enllaços per a baixar-vos aquesta distribució amb els altres entorns d’escriptori.

Proveu-lo | Si voleu provar Linux Mint 9 Xfce, us hem creat una imatge per a utilitzar amb VirtualBox (la primera que creem amb entorn d’escriptori Xfce). La podeu trobar a la pàgina d’imatges de GNULinux.cat. També us hem generat una imatge de Linux Mint amb el seu entorn d’escriptori principal (Gnome).

Font | Ubuntips

La setmana passada va sortir una nova versió, la 5.1, de Puppy Linux. El seu nom clau és Lupu. Aquesta és una distribució molt lleugera, especialment dissenyada per a ordinadors antics.

Logo de Puppy Linux

Tot i que s’aconsella un mínim de 128 MB de RAM, Puppy Linux pot executar-se amb màquines de fins a 64 MB de RAM (si ajusteu correctament el Swap). Per aconseguir-ho, utilitza l’entorn d’escriptori JWM, que consumeix molt pocs recursos, apart de tenir instal·lats programes molt lleugers. Per exemple, no porta cap programa del paquet ofimàtic OpenOffice.org, que carrega molt l’equip, sinó que té instal·lat l’Abiword com a processador de texts, el Gnumeric com a fulla de càlcul, etc. Com a navegador web, tindrem instal·lat el NetSurf, també molt lleuger. I així amb tots els programes.

Puppy Linux en plena acció

Puppy Linux en plena acció

Però amb Puppy Linux trobarem poques limitacions amb els programes que hi vulguem instal·lar. I és que, des de Puppy Linux 5, aquesta distribució utilitza els repositoris oficials d’Ubuntu (apart d’alguns de propis), de manera que ens podrem instal·lar qualsevol programa disponible per a Ubuntu. Si el nostre ordinador és una mica antic, haurem d’anar amb compte amb no carregar-lo amb programes massa pesats. Podem instal·lar programes des del gestor de paquets propi de Puppy Linux, que trobarem a «Menu>Setup>Setup Puppy>Puppy Package Manager».

Per a instal·lar-vos Puppy Linux, us heu de baixar el seu fitxer iso corresponent des de la seva pàgina de descàrregues, gravar-la en un CD, i engegar l’ordinador amb aquest CD.

A més, si la voleu provar, teniu dues imatges virtuals amb Puppy Linux (una amb la versió 5.0.1 i l’altra amb la versió 5.1) preparades per a utilitzar en VirtualBox que us podeu descarregar des de la nostra pàgina d’imatges.

Edito: Tal i com m’indica el Joan per correu electrònic, el nom clau de Puppy Linux 5 és Lupu i no Quirky.

Avui fa 17 anys que Ian Murdock va enviar aquest missatge, on anunciava l’aparició d’una nova distribució GNU/Linux: Debian. Aquesta distribució, a diferència d’altres com Fedora, OpenSUSE o Ubuntu, no té darrera una empresa, sinó que està mantinguda per la comunitat.

Logo de Debian

Des de llavors, aquesta ha estat una de les distribucions clau en el desenvolupament dels sistemes GNU/Linux. És convenient recordar que és la base de moltes distribucions actuals, com per exemple Ubuntu.

Font | Ubuntips

Fa un parell de dies es va alliberar la versió final 1.0 de Jolicloud, una distribució GNU/Linux basada en l’Ubuntu que proposa un canvi de concepte d’escriptori molt innovador (en el cas dels ordinadors).

Jolicloud instal·la un sistema linux amb l’escriptori GNOME. Tot i així, el que fa és crear una capa per sobre del GNOME des d’on s’executa el nou escriptori. Aquesta capa està programada amb HTML5 i altres noves tecnologies web i fa servir el Google Chrome en un mode especial de pantalla completa que fa la impressió d’ésser un escriptori diferent, a l’estil de l’EyeOS, però funciona molt més fluid i està una miqueta millor dissenyat (el propòsit és diferent, però).

La primera cosa que el Jolicloud demana en entrar a l’escriptori és la creació d’un usuari que s’associarà al sistema. Aquest usuari el podrem fer servir sobretot per sincronitzar dades a diferents ordinadors. És possible crear usuaris directament a Jolicloud o bé fer servir el nostre compte de Facebook.

La interfície es podria dir que és a l’estil de l’iPhone o l’Android: tenim tot un seguit d’aplicacions a les quals accedir. Podem instal·lar-ne de noves des del centre de programari, configurar els aspectes bàsics de l’escriptori, etc.

Però la cosa és millor encara: les aplicacions de Jolicloud no són només aplicacions típiques de distribucions GNU/Linux, sinó que a més inclou aplicacions web: en instal·lar-les i obrir-les simplement s’obri una finestra nova que es pot posar a pantalla completa i que pot ser una simple aplicació web. Amb això, navegar amb Google Maps, Facebook, Twitter i d’altres és realment un gust.

Escriptori principal de Jolicloud

Instal·lar noves aplicacions és també un gust: ens presenten un llistat realment bonic amb moltíssimes aplicacions (web i clàssiques) i instal·lar-les requereix un sol clic ràpid que ni tan sols ens demana contrasenya. Podem anar afegint vàries i Jolicloud les va afegint a la cua i les va instal·lant. Realment és el mètode més fàcil i ràpid que he vist mai per instal·lar aplicacions a una distribució GNU/Linux.

Instal·lació de programari a Jolicloud

Tot funciona de manera fluïda, la interfície és intuïtiva i atractiva, el nombre de programes que s’ofereixen és molt gran i s’inclou Pandora, Skype, Boxee, The Cloud Player (un reproductor web que s’executa com si fora una aplicació), aplicacions de Google Map, GMail, Facebook, Youtube, Dropbox i bàsicament qualsevol servei web i aplicació clàssica de GNU/Linux que vulguem.

Les aplicacions web disponibles són moltes, però encara podrien ser més. És molt possible que a la llarga siga possible afegir les nostres pròpies aplicacions (un diari, la caixa, etc.) per fer-les servir de la mateixa manera que les fem servir amb l’iPhone o l’Android.

La interfície de Jolicloud té una espècie de navegador de fitxers, però més bé és un llistat, ja que en fer clic sobre qualsevol dispositiu s’acabarà obrint el Nautilus amb un tema adaptat al Jolicloud però que en realitat no s’integra bé. Cal pensar que en un futur milloraran el navegador de fitxers propis en el seu aspecte més bàsic.

Navegadors de fitxers del Jolicloud

L’últim punt del qual caldria parlar és de les opcions de configuració de l’escriptori Jolicloud: molt limitades per no dir nul·les. La secció de configuració permet només modificar aspectes bàsics del nostre perfil, però no permet canviar gairebé cap paràmetres de l’escriptori. Aquest també és un punt que segurament millorarà en properes versions.

Preferències del Jolicloud

Conclusions

He d’admetre que estic molt sorprès amb el Jolicloud. En un principi pensava que seria una distribució més, sobretot pensant que el Meego ja complia el paper que vol complir el Jolicloud. Però Jolicloud és realment diferent, copiant la forma de funcionar dels telèfons mòbils amb Android i iPhone, amb tots els seus avantatges i amb un linux per sota que fa que les possibilitats siguen infinites (totes les que un sistema linux permeta).

Tot i així encara queden alguns aspectes per millorar com la integració amb el GNOME: s’ha de dir que és lleig veure el nautilus amb el tema que li han posat després d’haver estat treballant amb la interfície del Jolicloud. Altre aspecte a millorar és la personalització de la interfície i altres opcions de configuració: actualment és molt limitat el que podem personalitzar.

Jolicloud pot acabar convertint-se en una distribució ideal per la gent que només vol l’ordinador per a un ús bàsic i no tan bàsic. A més, podria considerar-se una distribució ideal per als nouvinguts. Caldrà estar atents al seu desenvolupament.

Descàrrega

Podeu baixar la versió 1.0 de Jolicloud des de la secció de baixades del seu web. La instal·lació és exactament igual que amb una Ubuntu i podeu fer-ne proves abans d’instal·lar-la. Permet dos tipus d’instal·lació, un amb wubi o bé amb una iso normal.