El teu blog de Linux en català

Distribucions

La versió 8.10 de l’Ubuntu (i variants) s’anomenarà Intrepid Ibex. Finalment ja s’han publicat les dates de les versions prèvies i la versió final, prevista per l’octubre del 2008.

  • 12 de juny – Alfa 1
  • 3 de juliol – Alfa 2
  • 24 de juliol – Alfa 3
  • 14 d’agost – Alfa 4
  • 4 de setembre – Alfa 5
  • 18 de setembre – Alfa 6
  • 2 d’octubre – Beta
  • 23 d’octubre – Release Candidate
  • 30 d’octubre – Versió final

L’equip desenvolupador d’openSUSE ha publicat la segona beta d’openSUSE 11.0.

Respecte a l’anterior beta, s’han arreglat uns quants errors que es produïen durant la instal·lació com per exemple el fet que no es poguera iniciar el mode Live amb GNOME, tot i que encara queden alguns detalls per solucionar.

Entre aquests detalls, el més significatius són el comportament estrany de la configuració automàtica després de la instal·lació i, sobretot, el funcionament molt lent del GNOME.

Tot i així, l’hem instal·lat i funciona bé. S’ha canviat l’aparença de KDE4 per a adaptar-la al tema verd d’openSUSE i ja sembla que KDE 4.1 millorarà substancialment el KDE4: s’han augmentat opcions de configuració d’elements bàsics, s’ha integrat kget amb Konqueror (això vol dir no perdre descàrregues mai més) a més de moltes altres millores.

Segons el calendari, la següent beta es publicarà el dia 13 de maig i la versió final ja es publicarà el dia 19 de maig (suposem que tractaran d’integrar el Firefox 3 final i la versió de 4.1 de KDE).

Desktop Selection Login

LCada vegada són més les veus que mostren certa desafecció per Ubuntu, sobretot per qüestions de programari privatiu que inclou i per algunes de sus polítiques de funcionament de les quals ja s’ha parlat en més d’una ocasió.

Personalment considere que no existeix distribució perfecta i que allò que hem de fer com a usuaris és forçar els canvis en la mesura del que ens siga possible. Ara bé, Ubuntu es troba en una posició privilegiada, captant la gran majoria de nous i antics usuaris de GNU/Linux i cal exigir més.

A part d’exigir, el que es pot fer és, sense cap mena de dubte, passar-se a una altra distribució més lliure (tot i que això de la llibertat és relatiu i poques distribucions se salven).

Una vegada explicat el rotllo, anem per feina. Com molts sabreu, Ubuntu és una distribució basada en Debian. Ara bé, Debian té diferents branques de desenvolupament i la que normalment és visible, és la versió stable, que es queda una mica endarrerida quant a versions de programes es refereix.

Altra branca és testing. Aquesta és la branca a la qual es basa Ubuntu i conté programari molt més actualitzat. Des d’on obtindre-la?. Des del següent enllaç:


Debian Testing

Aquesta imatge no conté un livecd, però sí permet la instal·lació amb un entorn gràfic prou senzill i intuïtiu. La instal·lació és bàsica, no instal·la ni OpenOffice.org, ni The Gimp, ni Synaptic. Tampoc, per descomptat, còdecs privatius.

Els repositoris per defecte no són complets, així que ací us deixem uns amb gairebé tot allò que pugueu necessitar. Només cal que editeu el fitxer /etc/apt/sources.list, esborreu tot allò que hi haja a dins, i afegiu totes aquestes línies (i deseu):
deb http://ftp.fi.debian.org/debian/ testing main contrib non-free
deb-src http://ftp.fi.debian.org/debian/ testing main contrib non-free
deb http://ftp.fi.debian.org/debian/ unstable main non-free contrib
deb-src http://ftp.fi.debian.org/debian/ unstable main non-free contrib
deb http://http.us.debian.org/debian/ ../project/experimental main contrib
deb http://people.debian.org/~rdonald/nvidia/ unstable/i386/
deb http://people.debian.org/~rdonald/nvidia/ unstable/all/
deb http://people.debian.org/~rdonald/nvidia/ modules-unstable/i386/
deb http://people.debian.org/~rdonald/nvidia/ pre/i386/
deb http://idefix.eup.uva.es/soleup/ soleupix main games java openoffice
###MARILLAT
deb http://www.debian-multimedia.org testing main
deb http://www.debian-multimedia.org sid main
#deb http://www.debian-multimedia.org experimental main

Després, per descomptat, caldrà que actualitzeu els repositoris amb apt-get update. Per instal·lar tots els còdecs amb suport multimèdia:
sudo apt-get install gstreamer0.10-plugins-bad gstreamer0.10-plugins-bad-multiverse
sudo apt-get install gstreamer0.10-plugins-ugly gstreamer0.10-plugins-ugly-multiverse gstreamer0.10-ffmpeg gstreamer0.10-pitfdll
sudo apt-get install ffmpeg lame faad sox mjpegtools w32codecs libdvdcss2

Amb això ja tindrem preparada la nostra Debian per anar a vore món. Cal dir que Ubuntu permet fer coses amb un clic. Amb Debian potser cal fer tres clics, no és complicat però cal una mica d’iniciativa i impuls propi. Si necessiteu ajuda, al fòrum us ajudarem encantats.

[Actualització] Ja disposem de la versió final. Podeu veure ací l’anunci del llançament.

Quan vam parlar de les xerrades de l’Stallman a Barcelona, us vam comentar que ell considera que Ubuntu no és una solució, sinó un mitjà per arribar a un món completament lliure.

Aleshores li vam preguntar sobre quines distribucions recomanava i entre elles estrava gNewSense, a la qual la FSF està ficada en el seu desenvolupament.

gNewSense es va publicar per primera vegada amb la publicació de Ubuntu Dapper Drake. Ara, amb Hardy Heron, s’ha presentat gNewSense 2.0 beta. Per tant, es pot dir que gNewSense és una distribució que aprofita els avantatges d’Ubuntu llevant-li, però, totes les traces de programari privatiu que aquest té.

Més enllà, per exemple, han decidit retirar el firefox com a navegador per defecte i posar l’epiphany (cal dir que hi ha novetats importants respecte a l’Epiphany, que sembla que tindrà nou motor d’ací poc).

A aquesta nova versió de gNewSense també s’ha tractat d’augmentar la compatibilitat amb paquets Debian (cosa que Ubuntu cada vegada fa menys i menys). Tampoc no sabem exactament què en pensen a l’FSF sobre el fet que les traduccions d’ubuntu es facen amb Rosseta (una eina no lliure).

En definitiva, si voleu una distribució el més lliure possible, no dubte en fer servir gNewSense. Aneu amb compte amb el maquinari suportat, perquè si us toca fer servir mòduls privatius, la distribució perd la seua “màgia”.

Suposem que molts de vosaltres heu estat esperant aquest dia: per fi s’ha publicat Ubuntu Hardy Heron.

No en parlarem molt ací ja que hi ha una pàgina on s’expliquen detalladament totes les novetats d’aquesta nova versió d’Ubuntu. A més, ja hem parlat molt a sobre durant els darrers mesos.

Només cal destacar que Ubuntu Hardy Heron és una versió que es denomina “LTS” (Long Time Support) que vol dir que durant 3 anys, ni més ni menys, es mantindrà actualitzada i mantinguda de forma gratuïta per Canonical.

També és important remarcar que amb Hardy Heron s’ha afegit per primera vegada a Ubuntu la possibilitat d’instal·lar-la des de Windows, amb el menor perill possible ja que no es fan particions ni res per l’estil.

No direm més. Excepte que Enjuto Mojamuto ja se l’ha instal·lat i sembla que li va molt bé.

Dissabte es va publicar la versió beta d’OpenSUSE 11 que té com a principal novetat la inclusió del nucli 2.6.25 (cal dir que Ubuntu Hardy es quedarà amb la versió 2.6.24 i per tant sense el suport “complet” ext4 que dóna el 2.6.25).

Per descomptat, aquesta versió inclou les darreres versions de KDE 4 (la 4.0.3) així com el GNOME 2.22.1. Pel que comenten, a més, YAST passa a fer servir completament biblioteques de la plataforma de desenvolupament Qt4 (això, entre d’altres coses, proporciona un millor aspecte visual).

La gestió de paquets ha estat un punt important a millorar a aquesta versió i sembla que amb libzypp s’ha aconseguit millorar el rendiment i la rapidesa en aquest tipus de tasques. El canvi més vistós de tots, sens dubte i del qual ja us hem parlat abans, és l’instal·lador del sistema.

Encara queden errors que s’han de corregir: la imatge de 64bits no entra a un cd de 700Mb, l’instal·lador gtk no funciona, el livecd no s’inicia al VirtualBox, per exemple. Ja es poden descarregar les diferents ISO (us deixem a continuació l’enllaç) i informar dels errors que us trobeu.

os110beta1-kde3_thumb.jpg os110beta1-gnome_thumb.jpg

Des d’avui mateix ja podeu encarregar a la web de Canonical CD’s d’Ubuntu Hardy.

La principal diferència respecte a altres vegades és bàsicament que només es podrà encarregar un CD (quins temps aquells en què podíem encarregar un milió o més per fer-ne col·lecció).

Estem a menys d’una setmana per a que Ubuntu Hardy siga publicada. Despús-ahir s’hauria d’haver publicat la Release Candidate. Sembla, però, que alguns problemes d’última hora amb el nucli van fer impossible publicar-la i finalment es va publicar ahir per la vesprada.

Si doneu una ullada al calendari, podreu comprovar també que per al 3 de juliol s’espera que isca la versió 8.04.1 (versions revisades que també es van publicar amb Dapper). Aprofitem també per comentar-vos que a diferents ciutats es faran festes d’instal·lació.

A Phoronix han fet un test on s’ha comparat el rendiment d’Ubuntu Gutsy amb l’Ubuntu Hardy (encara en estat beta, però a pocs dies de la seua publicació). Segons els resultats que s’han pogut obtindre, la diferència és nul·la (inclús la Gutsy supera lleugerament la Hardy).

Les proves s’han fet amb Bootchart, Doom 3, codificació LAME, lectura de discs, compressió Gzip i RAMspeed. Tot això sota un ordiandor Lenovo ThinkPad T60 amb Intel Core Duo T2300 (1.83GHz), 1Gb de RAM DDR2, disc dur 80Gb SATA i ATI Mobility Radeon X1400 amb 128Mb. Per al cas de la targeta gràfica s’han fet servir els controladors privatius Catalyst 8.3.

I aquests han estat els resultats:

 

 

 

 

 

 

 

 

Com s’ha comentat, la diferència és quasi zero. Fins i tot la Gutsy és més ràpida en arrencar que no pas la Hardy. I això que des d’Ubuntu Dapper, amb cada nova versió, el temps d’arrencada s’havia anat reduint significativament. Tot i així, estem parlant que Hardy té un nombre important de canvis al nucli que, aquesta vegada, ja no han fet millorar el temps d’arrencada.

I així queda la cosa. Ubuntu Hardy eixirà a finals de mes i serà una LTS, potser per això mateix el canvi no ha estat tan gran respecte a la Gutsy, ja que s’han centrat més en tindre una versió estable i segura.

 

Ahir es va presentar la versió 2008.1 de Mandriva Linux. Ja és usual que anomenen a aquesta versió “Spring” (primavera).

Segons la nota de premsa, aquesta nova versió inclou centenars de millores que han aconseguit augmentar la velocitat i potència de la distribució, que és més fàcil de fer servir que mai. Tot i així, una de les característiques incloses és “Codeina”, una espècie de gestor de controladors restringits que amablement ens instal·la còdecs i demés per un mòdic preu…

Entre els canvis inclosos, cal comentar la nova utilitat de control patern, la inclusió del centre multimèdia Elisa (com el Windows Media Center); també s’ha millorat la sincronització amb dispositius mòbils tant a GNOME com KDE; per descomptat, com ja ho estan fent totes les distribucions, s’ha inclòs PulseAudio a més d’altres millores quant a les eines d’administració de paquets.

KDE 4.0.2 no es troba instal·lat per defecte, tot i que es troba disponible als repositoris. A més, aquesta nova versió de Mandriva té suport personalitzat per al popular ultraportàtil d’ASUS, l’EeePC.

Més d’una vegada us hem parlat de gOS, un sistema operatiu lliure basat en Ubuntu que s’instal·lava (i es continua instal·lant) a uns ordinadors que es venien a WallMart (la famosa xarxa de supermercats dels EUA).

Doncs sembla que a les darreres setmanes han canviat l’aspecte i la finalitat de la distribució. Així com en un principi estava basada en serveis web centrant-se en Google, ara es centra en MySpace. El canvi no deixa de ser curiós: han passat de la versió 2.0 a la 2.9 i ni tan sols ens hem assabentat.

gOS Space inclou aplicacions de mySpace com Super Mood, Super Graffiti, Super Quotes i Current Time. A més, es pot accedir de forma directa als serveix MySpace, News, Photos, Videos, Music, TV and Movies, Work i Fun (ho posem en anglès perquè per ara sembla que es quedarà així).

Veiem, no és realment revolucionari i no deixa de ser una variant més com ho va ser l’inicial gOS que incloïa les aplicacions de Google. Ara tenim el mateix, però amb MySpace (que és de Microsoft…). El que crida molt l’atenció, però, és l’aspecte, realment atractiu i del qual us deixem algunes captures.

Al blog ls -lisa expliquen que aquesta nova variant de gOS ja s’inclou, a l’igual que la seua antecessora, al MyMiniPC: un pc mini (tipus mac mini).