El teu blog de Linux en català

Distribucions

Linux Mint 5 Elyssa

[Actualització] En pep ens ha comentat al fòrum que hi ha una guia d’introducció molt completa de Linux Mint en català. No dubteu en pegar-li una ullada.

Linux Mint és una distribució GNU/Linux basada en Ubuntu, però modificada en uns quants aspectes que la fan encara més amigable a l’usuari. Inclou eines com un gestor propi de paquets (a més del synaptic), la utilitat envy per instal·lar les darreres versions dels controladors gràfics d’ATi i NVIDIA o el gestor de còpies de seguretat MintBackup.

Linux Mint ocupa en aquest moment el quart lloc al rànquing de Distrowatch (PCLinuxOS porta uns mesos de baixada continuada). Això demostra en gran mesura que està sent una distribució molt acceptada pels usuaris.

I és que hi ha raons: Linux Mint ha estat acuradament dissenyada quant a l’aspecte gràfic. Han tractat de resoldre el gran problema d’Ubuntu: l’aspecte. Per aconseguir-ho (no calia fer gran cosa, tot s’ha de dir), han creat un menú del grub gràfic (a l’estil d’OpenSUSE), han afegit el menú Elyssa (realment és l’equivalent del gnome-main-menu).

Tot això, per descomptat, és a GNOME. Cal parlar també de Linux Mint 5 amb l’escriptori XFCE. No deixa de ser la mateixa cosa: una Xubuntu modificada per tal de facilitar la vida a l’usuari. Les característiques de la versió les podeu veure a aquesta pàgina, entre elles cal destacar la inclusió d’un gestor per activar els efectes del compiz, un centre de control anomenat mintconfig o, com ja hem comentat, una millora substancial de l’aspecte gràfic (a sota teniu una captura).

Unetbootin, instal·lant GNU/Linux a claus usb

Des de fa unes setmanes s’ha estat parlant molt d’Unetbootin. Una eina que serveix per instal·lar qualsevol distribució GNU/Linux a una clau usb.

El procés és increïblement senzill: només cal instal·lar el programa (hi ha versions per a Windows i per a GNU/Linux), l’executem, fiquem el disc usb, triem la distribució a instal·lar-hi i finalment acceptem.

El programa començarà a descarregar la iso de la distribució, la desempaquetarà i la instal·larà a la clau usb per tal que siga autoarrencable.

La versió per a GNU/Linux no funciona del tot bé (almenys jo ho he provat a Fedora i openSUSE i la cosa no funcionava bé, el programa arrencava, però el resultat final era una clau usb no autoarrencable). En canvi, des de Windows (paradoxes de la vida) funciona sense problemes.

També permet instal·lar el GNU/Linux des d’una imatge que hagem descarregat o fins i tot seleccionant un nucli i d’altres opcions (per a usuaris més avançats). Cal dir que fins ara, instal·lar qualsevol distro a una clau usb era molt difícil, ara ja no ho serà mai més.

Què ens portarà Ubuntu Intrepid Ibex?

Al blog rm -rf, avui fan una revisió de les característiques que portarà la propera versió d’Ubuntu, l’Intrepid Ibex. Algunes de les “novetats” ja es poden trobar a d’altres distros com Fedora 9 (és el cas del network manager o del menú per aturar l’ordinador), d’altres venen amb GNOME 2.24 (com la introducció de pestanyes a Nautilus) i d’altres són pròpies d’Ubuntu (com la inclusió d’Adobe Flash per defecte… sí, com ho llegiu).

Així que si fem un llistat de les novetats, tenim:

  • GNOME 2.24.x.
  • Nautilus tindrà suport per pestanyes i permetrà la “recuperació” des de la paperere.
  • File-Roller (Gestor d’arxius, compressió i tot això) farà servir p7zip per extreure fitxers i suportarà també ALZ, RZIP i TAR.7Z.
  • Empathy IM client i Hamster time tracker s’inclouen a GNOME 2.24 (la primera és un “messenger” i la segona és un gestor d’estadístiques sobre el temps que dediquem a cada tasca)
  • Quan es tracte de tancar la sessió, si hi ha programes oberts, el sistema ens avisarà i ens donarà l’opció de tancar-les.
  • Redisseny del menú d’eixida (ara s’assembla més al del Mac, el d’abans s’assemblava més al de l’XP, jo pense que el millor és el de l’OpenSUSE (molt més xulo).
  • Sembla que han tornat a canviar el tema:
  • OpenOffice.org 3.0.x amb suport per a fitxers MS Office 2007.
  • Farà servir el nucli 2.6.27 (amb la qual cosa hi haurà suport per a gairebé totes les targetes sense fils i càmeres web sense haver de fer absolutament res).
  • Compiz 0.7.7, amb moltíssims efectes inútils
  • Network Manager 0.7.x que funciona molt millor que les darreres versions i té suport per a targetes 3G.
  • Possibilitat d’accedir com a convidat a través de l’User Switcher.
  • Adobe Flash 10.xxx s’inclourà per defecte
  • Jockey (el gestor de maquinari) s’ha millorat molt, i podrà descarregar controladors de les impressores en cas que siga necessari.
  • Sistema de neteja de fitxers (una opció que molta gent demanava), que neteja el sistema automàticament després d’actualitzacions.
  • Suport oficial per a la instal·lació d’USB.
  • L’Ubiquity s’ha redissenyat
  • S’ha afegit l’opció d’entrada automàtica de l’usuari durant la instal·lació de l’ubuntu.
  • Built-in font-selector per tal de millorar els tipus de font del sistema.
  • Carpeta xifrada amb encrypt per defecte on podrem desar tots els documents confidencials.
  • X. Org 7,4, que suposadament ja tindrà suport per a les R500 i superiors d’ATI.
  • El nucli serà capaç d’actualitzar tots els mòduls (inclosos els de terceres parts) cada vegada que s’actualitze (així s’evitarà que cert maquinari deixe de funcionar cada vegada que s’actualitze)

Com podeu comprovar, hi haurà prou novetats interessants i que prometen millorar encara més l’experiència d’escriptori GNU/Linux. Una llàstima que incloguen Flash per defecte, tot i que el problema és que les alternatives encara no són reals (gnash).

Per cert, avui s’ha alliberat la cinquena versió alfa.

LSB: Estandaritzant GNU/Linux

És sabut que totes les distribucions GNU/Linux tenen diferències entre sí quant als components i versions de les biblioteques i aplicacions. Aquesta és la raó per la qual va nàixer LSB (Linux Standard Base). Durant els darrers anys, LSB ha estat lluny d’aprofitar-se al 100%, però això podria canviar amb la versió 4.0.

LSB 4.0 es publicarà a finals de 2008 i podria ser el catalitzador que permeta els distribuïdors independents d’equipament lògic desenvolupar aplicacions que pogueren ser utilitzades indistintament a qualsevol distribució que complisca amb l’estàndard LSB. Si és acceptada per més distribucions GNU/Linux, aquest podria ser l’inici d’una nova era.

Jim Zemlin, director executiu de la Linux Foundation, va dir: “És críticament important per a GNU/Linux tindre una forma fàcil perquè els desenvolupadors puguen escriure [code] per a una distribució N, siga Red Hat, Ubuntu o Novell”. Els motius per a tot això és que no es vol que li passe a GNU/Linux el mateix que va sofrir Unix: la fragmentació.

LSB defineix un conjunt central d’APIs (de l’anglès Application Programming Interface o Interfície de Programació d’Aplicacions) i biblioteques, de forma que els distribuïdors independents poden desenvolupar aplicacions que podran funcionar a qualsevol distribució certificada per a LSB. La Linux Foundation va fer la darrera actualització d’LSB al febrer, arribant a la versió 3.2.

Zemlin ha fet notar que tot i que ningú no està obligat a adoptar les proves que s’estan desenvolupant per a LSB 4.0, s’estan proveint proves de bades que s’espera cridaran l’atenció dels distribuïdors independents degut a que els resultats al final suposaran una portabilitat major d’aplicacions, cosa que beneficarà als mateixos distribuïdors independents.

A més de l’LSB 4.0, la Linux Foundation està fent un esforç complementari que consisteix en la creació d’una plataforma anomenada Xarxa de Desenvolupadors Linux (Linux Developer Network), que proveirà d’eines per a la creació d’aplicacions per a GNU/Linux de forma més senzilla.

L’LSB està basada en l’especificació POSIX, l’Especificació Única de UNIX (Single UNIX Specification) i en altres estàndards oberts.

Sobre el nou aspecte d'Ubuntu

Molt s’està parlant les darreres setmanes sobre si hi haurà o no canvis importants al disseny d’Ubuntu 8.10 (amb nom en codi Intrepid Ibex).

Han aparegut infinitat dels anomenats Mockups que no són més que propostes (fetes amb qualsevol editor d’imatges a partir de captures i muntatges) i s’han publicitat fins a la sacietat.

Amb KDE4 vam poder aprendre la realitat d’aquestes pseudocaptures: que el que fan és crear generalment una il·lusió més ben falsa del que es pot aconseguir. És clar que hi ha muntatges més realistes que d’altres i que alguns són més fàcil d’implementar que d’altres, però amb el temps s’ha pogut comprovar que el 90% són captures massa fantasioses.

Tornant al tema d’Ubuntu 8.10, sembla que els usuaris volen, d’una vegada per totes, fer els canvis que calguen per millorar l’aspecte de l’escriptori d’Intrepid Ibex. Entre les típiques propostes, ha eixit una proposta interessant i més o menys realista del qual es poden descarregar els temes de l’emerald i del GTK:

Continua el tema marró que a molts ens desagrada. Però cal acceptar que la combinació amb el groc/carn degradat sembla prou bona. (disculpeu que no siga fi descrivint els colors). Tot i així, un punt important a canviar a GNOME, serien les transicions d’entrada i eixida de l’escriptori. No són fluïdes i els elements apareixen de forma desordenada i a trompicons.

Qui hageu provat KDE 4.1 sabreu que amb Compiz existeix un connector que permet l’entrada i eixida fluïda. Això dóna sensació d’estabilitat a l’escriptori. Un altre canvi que sembla que també s’aplicarà serà el GDM. El proposat és el següent, que a més ja podeu descarregar:

Si comparem aquestes captures amb les típiques que sempre s’han pogut veure a KDE i GNOME-Look, es pot confirmar que són molt més realistes. Si us fixeu, realment no hi ha grans canvis: s’elimina el panell de sota, s’instal·la l’Avant Window Navigator i es canvien els colors del panell de dalt i dels menús.

Ubuntu 8.10 encara està en una fase molt temprana de desenvolupament, i és de suposar que a les següents versions anirà sofrint més canvis. En aquest cas cal acceptar que OpenSUSE s’ho ha currat molt més a nivell artístic. En un món on les coses entren pels ulls, un canvi d’aspecte d’Ubuntu serà un bon reclam per atraure gent.

Primera alfa de Fedora 10

Amb nom en codi Cambridge, s’ha presentat la primera alfa de Fedora 10. Aquesta versió, a l’igual que la primera beta de Mandriva 2009 que es va publicar fa poc més d’una setmana, incorpora per defecte KDE 4.1 (abans que la 3.5.X).

Com que és la primera alfa, en realitat no hi ha gaire canvis excepcionals. Caldria esmentar la possibilitat de compartir la connexió a internet. Això, si no s’entèn malament, voldria dir tindre un camí senzill per tal que un altre ordinador poguera aprofitar la nostra xarxa mitjançant un ordinador ja connectat.

Per altra part, entre els objectius que sembla que es van acomplint, està la millora de la interacció amb comandament remots per infrarojos, la reducció de consum d’energia de PulseAudio, el pas a RPM4.6 (molt més ràpid i amb moltes millores) i una nova eina de seguretat anomenada SecurityAudit per detectar intrusos al sistema.

També cal comentar que volen canviar totes aquelles imatges/icones que no siguen compatibles amb la GPL per d’altres que siguen completament lliures. Quant a maquinari, gràcies a les noves versions del nucli, el suport per a webcams serà molt millor (connectar i funcionar) a l’igual que, esperem, les targetes sense fils fent servir mòduls lliures.

Quedarà també saber si serà possible aquella promesa sobre que Fedora 10 s’engegarà en pocs segons.

Linkat 2.0 Pas a Pas

Linkat 2.0 Pas a Pas

linkat

(més…)

Novetats per a la propera versió d'Ubuntu

Fa un parell de setmanes es va publicar un informe relatiu als temes tractats a l’Ubuntu Developer Summit que es va celebrar a Praga. A l’informe s’arrepleguen els punts més importants i novetats que vindran amb la nova versió d’Ubuntu: la 8.10 amb nom en codi Intrepid Ibex.

Les novetats seran les següents (les hem agafades de la traducció a BlogUbuntu):

  • Nou tema i canvis visuals de l’entorn d’escriptori (això havia estat planejat per a Hardy, però no va donar temps a implementar-lo)
  • Augment de la integració de Firefox 3 a KDE (actualment, no només a Ubuntu, Firefox no s’integra bé amb KDE4 i el tema oxygen)
  • Suport per a xarxes 3G
  • Millora del rendiment i arrancada del sistema (caldrà veure també què faran els de Fedora, que asseguren que volen reduir el temps d’inici a gairebé 0)
  • Acabar d’integrar Flash al sistema i donar una espenta a les alternatives lliures
  • OpenOffice.org 3.0 ja estarà inclòs a Intrepid Ibex (dependrà més de possibles endarreriments de la suite de Sun que d’Ubuntu: OpenOffice.org 3.0 està pensat per al 2 de setembre i Ubuntu per al 30 d’octubre)
  • Millores en Wubi, l’instal·lador des de Windows
  • S’inclourà el nucli 2.6.26 (per tant sembla que no s’aprofitaran de la nova característica anunciada per al 2.6.27)
  • Es començarà a fer servir Grub2 que entre d’altres coses, canviarà l’aspecte del Grub de menera important (serà menú gràfic)
  • Nous connectors per al Compiz Fusion, entre els quals cal destacar el que permet fer l’entrada i eixida de l’escriptori amb un esvaiment gradual

Gentoo 2008.0

L’equip de desenvolupadors de Gentoo ha tingut molts problemes durant gairebé dos anys. Amb la marxa d’alguns membres del projecte i divergències entre d’altres, ens hem passat molt de temps sense rebre una nova versió de Gentoo.

Finalment, però, sembla que tot torna a la normalitat i per fi, després d’una beta presentada fa uns mesos, s’ha publicat Gentoo 2008.0 amb importants novetats que us relatem a continuació.

L’instal·lador des del livecd (que ara fa servir XFCE) ha estat millorat (tot i que jo encara no he estat capaç d’instal·lar gentoo fent-lo servir), s’ha fet l’actualització al nucli 2.6.24 (el mateix que tenen Ubuntu Hardy i Mandriva 2008) i s’ha fet una actualització general de tots els paquets.

Un tema que afecta més profundament al sistema ha estat el canvi de perfils del sistema. Això afecta sobretot al fet que diferents directoris on es desaven les dades han estat modificats. Per això és important pegar una ullada a la guia d’actualització.

Per ara s’han posat a disposició dels usuaris livecds, però no livedvds de les arquitectures x86 i x86_64. Els podeu descarregar des de la pàgina oficial o dels enllaços que us deixem a continuació.

Revisió d'Ubuntu Hardy

Al fòrum vam estar comentant que alguns dels “problemes” que tenia Ubuntu Hardy se solucionarien amb la publicació d’una revisió final, amb diferents correccions i actualitzacions, que representaria realment l’anomenada “versió estable” que tots buscàvem.

D’aquesta manera s’ha publicat Ubuntu Hardy 8.04.1, que ja inclou Firefox 3.0. També s’han corregit alguns problemes amb SAMBA, que ara permet autenticació amb el client LANMAN i s’han corregit alguns problemes de FUSE a la interfície del GNOME.

Simplement és una revisió que tindrà suport fins al 2011 per a versions d’escriptori i fins 2013 per a servidors. S’han publicat totes les distros associades: Kubuntu, Mythubuntu, Xubuntu i Ubuntu Studio (Edubuntu no la llisten).

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.