S’ha publicat la segona alfa d’Ubuntu 9.04, la Jaunty Jackalope. En Cubells ja s’està trobant amb canvis molt útils. Només destacar que aquesta versió ja funciona amb el nucli 2.6.28-rc8 i amb Xorg 1.6. Segons el calendari, la següent alfa es publicarà el 15 de gener.
Podeu descarregar aquesta versió des dels següents enllaços:
Tot i que oficialment no es presentarà l’OpenSUSE 11.1 fins al 18 de desembre, ja es pot llegir a moltes webs que les imatges de cd i dvd ja estan disponibles per a la seua descàrrega.
Així que aprofitem per avançar-nos a la presentació oficial i comentar per sobre quines són les característiques principals que portarà aquesta versió. Bàsicament presenta les mateixes que Fedora 10: nucli 2.6.27, GNOME 2.24 i KDE 4.1 i l’OpenOffice.org 3.0.
És una llàstima que no s’haja pogut incloure per defecte KDE 4.2. Probablement això haguera aconseguit que molta més gent decidira migrar a l’OpenSUSE. Els desenvolupadors han habilitat un repositori per tal d’activar KDE 4.2, però ja és una cosa “extra”.
Cal destacar les millores gràfiques que s’han fet a l’instal·lador, a hores d’ara el que més bon aspecte presenta de totes les distribucions GNU/Linux (opinió personal, per descomptat). Per altra part, aquesta versió continua presentant un sistema de gestió de repositoris poc intuïtiu i lent (en comparació amb l’apt de debian, això també és una opinió personal).
Com a últim apunt, a Phoronix han provat diferents distribucions amb el nucli Intel Atom. El resultat ha estat que l’OpenSUSE 11.1 RC1 és la més lenta en molts dels casos.
Al bloc D’Oh! he vist un escrit molt curiós sobre Knoppix que us traduïsc ací:
Us en recordeu? Igual algun la segueix usant. Jo no, i fa molt que no he sentit gens d’ella, així que assumisc que vosaltres, a l’igual que jo, us heu oblidat completament -i sens dubte, ai!, injustament- d’ella. A mi m’ha vingut al cap ara mateix i no sé per què. Em pose a pensar i moltes distribucions han acabat o acabaran adoptant el modus operandi de Knoppix -que molts seguirem escrivint de forma errònia “Knoopix”-, probablement per això ha deixat de tindre la importància que va tenir en el seu moment. Però la seua importància va ser vital en la Història de Linux.
Recordeu bé. Per alguna raó, els linuxers tendim a oblidar-nos del passat molt ràpid. Però va haver un dia, encara que coste creure-ho, en què no existia Ubuntu, ni la seua ona de renovació i aire fresc que va afectar a totes les distros (ho reconeguen o no). Eren dies en els quals el nucli 2.6 no existia o acabava de publicar-se i no tenia molta difusió. Això implicava que no existia udev o era tan nou que encara no s’usava massa, i per tant era necessari que les distros feren servir “detectors de maquinari” a la instal·lació per a fer fàcil el procés. Moltes no els usaven, i a les què s’usaven es podria dir que el de “detectar maquinari” era alguna cosa molt metafòrica: fallava més que les retransmissions des de l’estranger del telenotícies d’Antena 3, i calia recórrer a la consola i /etc/modules a la mínima. A més, a part del nucli, estaven les X. Recomanar Linux a qui eren els teus amics era de vegades una manera que deixaren de ser-ho…
Per a completar el quadre, els instal·ladors de moltes distros eren en mode text, i en les quals no ho era, els instal·ladors eren de vegades tan dolents, que com si ho anaren. I el que és encara més important: no existia Firefox. Molta gent ha oblidat com era el món abans del Firefox, però allò sí que va ser un canvi radical. Abans de Firefox s’usava Mozilla, Galeon, Konqueror, Opera… però degut al fet que cap d’ells podia desafiar a l’IE, havia moltes, moltíssimes pàgines que simplement no funcionaven amb res que no fóra l’IE. Només per això, Linux no podia ser utilitzat per persones normals. Així de dur. Fixeu-vos en com hem avançat. Ni tan solament s’havia encunyat en la llengua popular la paraula “Web 2.0” (alguna cosa positiva havien de tindre aquells temps).
Tornant a Knoppix, recorde perfectament la commoció que va suposar. La idea dels LiveCD no era nova, però no era un concepte que estiguera precisament popularitzat entre la gent, informàtics o no. Poder usar un Sistema Operatiu decent complet des d’un CD va ser una veritable revolució. Ja no calia instal·lar tot el SO per a veure si Linux suportava la teua màquina, recomanaves usar Knoppix per a veure si arrancava i punt. Knoppix tenia el millor sistema d’autodetecció de maquinari. Però el seu punt fort de l’autodetecció estava en… configurar les X automàticament! Allò va ser una autèntica commoció cerebral, especialment per al món Debian (Knoppix era [és] un derivat de Debian).
Al mateix temps, amb Knoppix es podia provar -i fins i tot usar- Linux tal com és en el món real. Per a un món molt reticent a particionar solament per a instal·lar i provar altre SO, allò va ser una revolució. Recorde que fins i tot les persones més ignorants informàticament reconeixien que això d’usar un SO des d’un CD era una puta genialitat. A més, després es va afegir un instal·lador que funcionava des del mateix LiveCD, la qual cosa va ser genial i una gran innovació en el món dels SO de propòsit general. Tot bon friki linuxer tenia el CD de knoppix a mà, doncs a més de tot això, també s’utilitzava com a CD de recuperació. Després va arribar Ubuntu, que va batre a tots en termes de facilitat, i que des que va afegir LiveCD com a mètode principal d’arrencada a la seua ISO, va aconseguir que les distros LiveCD alternatives (recordeu aquell projecte de “metadistros” d’hispalinux?) quedaren bastant relegades a un racó…
Què ha estat de Knoppix? Segueix existint, òbviament -mai he pretés dir el contrari-, molta gent segur que la segueix descarregant, però també és evident que està en declivi. Els seus fòrums oficials tenen molt poc tràfic de missatges, triguen un any a llançar una nova versió… Acabarà desapareixent amb el temps, doncs no pot competir amb el LiveCD de Ubuntu, Fedora o Suse. Però és just reconèixer l’enorme importància que va tindre per a Linux. Gràcies a meravelles com el Knoppix, és com Linux ha aconseguit evolucionar. Reconeguem el valor dels guerrers caiguts en batalla.
S’ha publicat el full de ruta per a Fedora 11. A partir del 9 de desembre s’inicia un compte enrere que culminarà el 26 de maig del 2009 amb la publicació de la versió final.
Encara és difícil predir quins seran els canvis principals de la distribució més enllà dels grans canvis que suposen les noves versions del GNOME o KDE, Firefox o l’OpenOffice.org i que es publicaràn en les següents dates:
I a continuació teniu el calendari de publicacions de Fedora 11:
No sé quants de vosaltres teniu la PS3 i heu tractat d’instal·lar linux a dins. Certament és una tasca una mica enutjant i amb un resultat prou penós. El funcionament de linux a la PS3 no és bo.
Una de les principals causes d’això és que les actuals distribucions gnu/linux no han pogut tindre accés a certs components interns de la memòria, principalment a la memòria de vídeo.
Però això sembla que ha canviat. Terrasoft, que desenvolupa la distribució Yellow Dog Linux, ha publicat la versió 6.1 per a PS3 i sistemes PowerPC/Power5 d’IBM. Aquesta nova versió inclou actualitzacions del nucli, Firefox, OpenOffice i del Cell SDK entre d’altres, a més d’una nova eina per configurar la xarxa sense fils.
Tot i així, la millora més interessant és que per primera vegada es pot accedir a la memòria de vídeo del RSX de la PlayStation 3, de forma que es pot fer servir com a partició swap i accelerar així el funcionament del sistema molt notablement.
Com sempre, Terrasoft només allibera aquesta versió per a subscriptors en un principi. Però a partir del 3 de desembre ja es podran adquirir els dvds. En unes quatre setmanes serà possible descarregar la nova versió des dels servidors oficials.
Després de molts mesos de dur treball, per fi tenim una nova versió de Fedora.
Una de les principals novetats que inclou aquesta nova versió de Fedora és Plymouth, un sistema d’inici que augmenta la velocitat de càrrega a l’inici aprofitant una de les noves característiques de les darreres versions del nucli Linux.
Com que Fedora 10 inclou el nucli 2.6.27, també suporta un gran nombre de càmeres web i targetes sense fils de forma que ens permet eliminar controladors propietaris del nostre ordinador. Una altra característica interessant és PackageKit, que permet la instal·lació de còdecs sota demanda (és a dir, quan provem d’obrir un fitxer que necessite un còdec que no tinguem instal·lat, PackageKit s’encarregarà d’instal·lar-lo).
Una de les eines més interessants de Fedora és SELinux, una eina de seguretat que fa que Fedora siga una de les distribucions més interessants per a entorns on es necessite evitar intrussos. Cal dir que SELinux és a vegades una mica enutjant ja que a vegades bloqueja aplicacions, i desbloquejar-les no és una tasca molt intuïtiva.
Podeu veure més novetats a la pàgina de característiques d’aquesta nova versió. Jo l’he estat provant des de la beta, i he d’admetre que m’agrada molt. Encara s’han de polir alguns punts, com per exemple el gestor de paquets que s’instal·la per defecte o el problema que suposa SELinux en alguns casos.
Per descomptat, ja es poden descarregar els cds i dvds de la nova versió tant per a versions de 32 com de 64 bits. També us deixem a continuació una guia d’actualització de Fedora 9 a la 10, l’únic problema és que és en anglès.
Com us vam comentar ahir, Ubuntu ha publicat la primera alfa de Jaunty Jackalope, la versió 9.04.
Els primers canvis respecte a Intrepid s’han centrat en la coordinació amb els canvis que s’han anat produint a Debian. Per altra part, s’ha dedicat part d’aquest temps en la implementació de la versió per a processadors ARM.
Aquesta versió, a més, no cap en un sol cd en aquest moment. Per tant, les imatges descarregades s’hauran de gravar en dvds. S’han publicat les versions Ubuntu, Xubuntu, Kubuntu i Ubuntu Studio (on està Edubuntu??).
La veritat és que no comenten les novetats incloses (tot i que a Phoronix van enumerar algunes de les que ja es podrien veure en aquesta primera alfa), i jo ara mateix no tinc equip ni connexió per provar-la, així que ens quedem amb les ganes (quan algú en parle de les novetats, ho posarem ací).
Segons el calendari de Fedora, la versió 10 es publicarà el dia 25 de novembre (només resten 13 dies!). He de dir que per mi aquesta ha estat la millor versió de Fedora (porte utilitzant-la des de la beta i encara no he sentit la tentació de tornar a Ubuntu).
Una de les millores generals ha estat el suport d’instal·lació de còdecs i programes multimèdia. Fins ara, es podien trobar dos repositoris (livna i freshrpms) que finalment s’han unit per crear RPMFusion. D’aquesta manera, amb un sol repositori extra, podem disposar de gairebé tot el programari necessari per tindre a punt el nostre ordinador.
A més de totes les millores que comporta el fet de servir el nucli 2.6.27, GNOME 2.24 i demés noves del programari bàsic d’una distribució GNU/Linux, Fedora implementa tot un seguit d’eines pròpies com:
Realment les coses no són tan diferents entre un distribució i una altra, i molt menys quan ja la teniu configurada al vostre gust. Com a apunt, Fedora 10 sí que inclou OpenOffice.org 3.0. I la detecció de maquinari va estar, en el cas del meu MacBookPro, perfecta (acceleració gràfica amb el nou controlador lliure radeon, reconeixement de la càmera web, teclat, etc.).
A més, el sistema de traducció de Fedora no és el Launchpad… Actualment tenim la versió Preview, que es va publicar el 4 de novembre. No us recomane instal·lar-la, ja que encara conté algunes fallades (bé, després d’haver-la actualitzat tot s’ha solucionat, però millor que espereu a la versió final).
Us deixem amb el vídeo de la pantalla d’arrencada del sistema.
Darrerament s’ha sentit parlar prou d’Arch Linux, una distribució GNU/Linux prou lleugera i que segueix el principi conegut com KISS (Keep It Simple, Stupid!). És una distribució que una vegada instal·lada, només es té un sistema bàsic (a l’estil de Gentoo), sense interfície gràfica i res més que tot allò necessari per començar a construir el nostre sistema.
Per descomptat, aquesta no és una distribució per a usuaris novells, sinó una distribució enfocada a tots aquells usuaris que volen tindre un sistema robust i al seu gust. La qüestió és que Arch és una distribució ràpida, lleugera i flexible optimitzada per a processadors i686 que fa servir un gestor de paquets únic, el pacman, que a més de permetre tindre el sistema completament actualitzat de forma molt senzilla, conté també les darreres versions dels millor programari.
Com ens comenta en Xavi, a diferència de Gentoo, a Archlinux no cal compilar res. El pacman és molt semblant a l’apt-get de Debian o el yum de Fedora. També ens comenta que Archlinux utilitza un sistema “rolling release”, que permet que la distribució es mantinga sempre actualitzada amb l’últim programari, no hi ha salts de versions cada x mesos o anys, com passa amb la majoria de distribucions: Arch s’instal·la un cop i es va actualitzant suaument al llarg dels anys.
En definitiva, Arch Linux està enfocat per als frikis del linux. Això sí, és una distribuició que com Gentoo, té un gran prestigi i una gran comunitat al darrere, amb tot un seguit de guies d’instal·lació i configuració que farà que qualsevol puga fer-la servir.
Tots sabem que l’entorn d’Ubuntu és massa seriós, i existeixen uns quants projectes, com per exemple el Linux Mint, que tracten de fer una variant a la qual els principals canvis són a nivell de l’aspecte gràfic.
Una d’aquestes distribucions és Comfusion. Inicialment va ser una de les primeres distribucions que activava Compiz per defecte inclús al mode Live (això va ser bastant sonat). Actualment ja no és tan famosa com en aquell moment, però continua tenint aspectes interessants.
Primer de tot, Comfusion 2 es basa en Ubuntu 8.04 a la qual li han llevat un bon grapat de programes i han afegit d’altres com l’Ubuntu Tweak, Unetbootin, Prism, Pando downloader, PlayonLinux (assisten per instal·lar i jugar a jocs de Windows, amb wine), Miro TV, Gnome Art… i un bon grapat de programes més. Tot en una imatge iso de 1.4Gb (per gravar-la a un dvd mini).
Un altre punt important, és l’aspecte de l’escriptori, que parla per sí mateix i que té instal·lat per defecte l’Avant Window Navigator com es pot veure a les captures.
Altre punt curiós, és que Evolution l’han configurat per tal que puga rebre missatges de hotmail o també la inclusió dels tipus de lletra de MacOSX. També inclou tots els còdecs necessaris per reproduir qualsevol fitxer multimèdia.
Comentaris recents