El teu blog de Linux en català

Distribucions

Ja s’ha obert el termini per traduir la propera versió d’Ubuntu. La traducció al català es coordina des de Ubuntu.cat. Si voleu ajudar, només cal que us doneu d’alta com a usuaris al Launchpad i que aneu a la pàgina de traducció d’Ubuntu Maverick Meerkat. La interfície per a fer la traducció és molt amigable, i no cal tenir coneixements tècnics per a fer-ho.

Vull ajudar a traduir l'Ubuntu!

Si no heu traduït mai cap programa, el millor és que veieu el Wiki de la traducció al català d’Ubuntu, o que envieu un missatge a la llista de correus de l’equip de traducció al català, que us ajudaran en el que necessiteu.

L’arribada de l’iPad ha estat un esdeveniment amb prou ressò que, conjuntament amb les xifres de vendes, han deixat enrere els dubtes i crítiques inicials que van arribar a catalogar-lo com a fiasco de l’any per part d’Apple.

Sembla, però, que els dispositius d’aquest tipus realment acabaran formant part de la nostra vida. De l’iPad se n’han pogut conèixer diferents competidors durant les darreres setmanes, la gran majoria amb Microsoft Windows. La impressió a tots els anàlisis ha estat la mateixa: cap d’aquests dispositius li pot fer competència a l’iPad. El problema no és, per descomptat, el maquinari dels competidors, sinó el programari inclòs: Microsoft està demostrant un i altre cop que més enllà dels ordinadors personals no sap adaptar-se ni innovar de la mateixa manera que Apple ho ha fet.

Significa això que si volem un dispositiu d’aquest tipus haurem de comprar-nos un iPad? Definitivament, no. Dues plataformes arriben i ho faran amb força. Per una part sembla que Android, el sistema operatiu desenvolupat per Google per a telèfons mòbils també tindrà la seua versió per tablets, d’això ja en parlarem.

L’altra alternativa és Meego, un sistema operatiu basat en Linux (bàsicament és una distribució GNU/Linux) desenvolupat per Intel i Nokia. Recentment es va presentar la seua versió per a ultraportàtils i telèfons mòbils Nokia, però Meego vol anar molt més enllà i ja s’ha presentat un vídeo amb una versió de Meego per tablets. Les impressions no poden ser millors:

Com podeu veure, Meego té una interfície i uns controls que realment el fan apte per a dispositius mòbils. Personalment he pogut provar la versió per a ultraportàtils i la impressió ha estat realment bona.

Meego, a més, té un avantatge important: la possibilitat de tindre’l en català. Actualment estem en procés d’activar la traducció al català, no haurem d’esperar que un altre decidisca o no si el català paga la pena (com ha fet Apple fins ara, que ha presentat una traducció al català com els ha donat la gana i amb un munt d’errors inacceptables o com fa Google amb Android, que per ara està ignorant les peticions per afegir el català).

Sembla que Meego es pot acabar convertint en la millor opció per als tablets i, a la llarga, qui sap si també per a telèfons mòbils.

Fins ara, cada cop que es publicava una nova versió dels programes més coneguts a Ubuntu, els usuaris havien de cuinar-s’ho ells mateixos per poder tindre les darrers versions d’aquest programari abans que s’alliberara una nova versió de la distribució. Això continuarà així, això sembla, però tindrem una excepció que no sabrem si es tornarà a repetir.

Ubuntu actualitzarà el Firefox a la versió 3.6.4 de forma automàtica a totes les versions des de la 8.04. Aquesta versió, que s’alliberarà la setmana vinent, porta algunes novetats molt interessants entre les quals cal destacar la capacitat multiprocés per a algunes extensions (així, si penja una extensió com el flash, doncs no peta tot el navegador).

Tot i això, sembla que la principal raó per la qual es realitza aquesta actualització és que Mozilla deixarà de donar suport a la versió 3.0 i, per tant, sembla procedent que com a mínim Hardy (versió LTS) continue tenint una versió del Firefox que continue actualitzant-se i per coherència, llavors la resta de versions també inclouen aquesta actualització.

Una bona notícia tot plegat, així que la setmana vinent tindrem actualització automàtica del Firefox a l’Ubuntu. Tant de bo les distribucions més famoses habilitaren repositoris oficials que permeteren l’actualització a noves versions d’aquest tipus: també de l’OOo, The Gimp i d’altres.

En més d’una ocasió hem escrit sobre el fet que mentre que als equips d’escriptori les estadístiques d’ús de GNU/Linux són prou ridícules (1-2%), a l’hora de parlar de servidors aquesta situació és diferent, el percentatge d’ús de GNU/Linux és un mínim del 22%. Segons aquest article de MuyComputer sembla que el percentatge podria ser encara més gran, ja que les dades es basen en compres de servidors [que porten un SO ja instal·lat]. Sembla que molts clients compren el servidor i després hi instal·len GNU/Linux.

La cosa canvia, però, quan parlem de superordinadors. I és que segons les últimes dades que s’han pogut conèixer, dels 500 ordinadors més potents del món, el 91% porten instal·lat alguna distribució GNU/Linux. A la següent imatge podeu veure un gràfic molt representatiu sobre quina és la presència de cada sistema operatiu a aquests 500 superordinadors:

Gràfic de quota de SO als ordinadors més potents del món

Estadístiques detallades dels ordinadors més potents del món

A la pàgina web de la BBC, on s’han fet públiques aquestes dades, també és possible obtindre més informació al respecte: una gran majoria d’aquests computadors es fan servir per recerca, seguit per l’ús acadèmic i la indústria. Més de la meitat dels superordinadors són als EUA. A Barcelona sembla que hi ha com a mínim 1.

La raó per la qual els ordinadors més potents del món fan servir GNU/Linux és senzilla: es necessiten sistemes operatius que siguen capaços d’adaptar-se a les característiques de maquinari. Per tant, l’SO ha d’ésser modificable i adaptable fàcilment. Per aquesta raó Windows té un percentatge tan ridícul que es queda en l’1% (curiosament el mateix percentatge que té GNU/Linux als ordinadors d’escriptori).

MeeGo és l’evolució de Moblin després que Intel i Nokia arribaren a un acord de col·laboració per tal de desenvolupar un sistema operatiu enfocat a dispositius mòbils i ultraportàtils. Aquest acord es va produir ja fa uns mesos i no havíem rebut cap notícia sobre el seu desenvolupament. Finalment ja el tenim ací i cal dir que no sembla molt diferent d’allò que ja era Moblin. Existeix una diferència gran, però, i és que MeeGo es pot instal·lar al Nokia N900. Això és un avantatge entre d’altres coses perquè la traducció és comunitària i per tant el català no trigarà molt a estar disponible (per desgràcia actualment no hi és).

MeeGo 1.0 està basada en el nucli 2.6.33 (l’últim publicat actualment), fa servir una interfície Qt (això li agradarà al Manu Tortosa), el sistema de fitxers que utilitza és Btrfs (la propera generació de sistemes de fitxers) i després conté tot un seguit d’eines per facilitar l’experiència de l’usuari al màxim.

MeeGo Netbook Myzone

Interfície de MeeGo

Com podeu comprovar a la captura, la interfície no és gaire diferent de la del Moblin: simplement sembla tenir més colors. Si vos fixeu, veureu també que el navegador per defecte és Chrome, una decisió lògica tenint en compte el tipus de dispositius als quals està enfocada aquesta distribució. MeeGo és una distribució «social», tot i que és possible instal·lar més programari (no he trobat informació sobre quina distribució base han fet servir, a Moblin era Fedora).

Instal·lació

MeeGo s’instal·la generalment fent servir un disc usb. Per tant, haureu de baixar la imatge. Després haureu de connectar el disc usb i desmuntar-lo (de forma que estiga connectat a l’ordinador però no muntat) i seguidament obrir un terminal i executeu:

sudo dd bs=4096 if=ruta_a_la_imatge_meego of=/dev/sdxx

Amb això ja tindreu MeeGo al vostre disc usb preparat per iniciar-lo des de qualsevol dispositiu mòbil per usb. En el cas del Nokia N900 serà diferent, per descomptat.

He provat MeeGo al meu ultraportàtil AAO i he d’admetre que ha millorat molt respecte a Moblin. Tot i que l’aspecte és molt semblant, el comportament és extraordinàriament millor. Sembla també que han polit la integració de les aplicacions amb la interfície del sistema. Estic gratament sorprès i em sembla que aquest cop MeeGo es quedarà com la distribució definitiva al meu AAO. Vos deixe unes quantes captures que he fet a continuació.

Hui s’ha publicat Fedora 13, carregada de novetats i amb tot un seguit de característiques que la fan una mica més amigable per a l’usuari. Algunes de les característiques que inclou aquesta versió ja les podíem trobar des de fa temps a distribucions com a Ubuntu com són la instal·lació automàtica de paquets d’idioma així com la instal·lació dels mòduls d’impressió. Aquestes característiques són bàsiques i és un pas endavant fet per l’equip de Fedora haver-les inclòs (per fi):

  • Instal·lació automàtica dels mòduls d’impressió
  • Instal·lació automàtica dels paquets d’idioma
  • Disseny nou per a l’eina de gestió d’usuaris
  • Suport 3D experimental per a targetes NVIDIA

Una altra característica molt interessant és la inclusió de Btrfs, un sistema de fitxers del qual hem parlat més d’un cop i que com a principal avantatge permet fer «captures» del disc en moments concrets de forma que si volem tornar a un estat anterior, la cosa serà molt fàcil. Això va molt bé després d’actualitzacions fallides o altres casos en què no hauríem d’haver fet alguna cosa que ha espatllat l’ordinador.

La instal·lació ha canviat: el principal canvi és referent a la partició dels discos. Ara s’ha de seleccionar el disc sobre el qual es vol instal·lar Fedora i un cop fet això, se’ns mostrarà un senzill diàleg on se’ns demana com ho volem fer: un diàleg molt semblant al diàleg que mostra el Mozilla Weave a l’hora de sincronitzar les dades del nostre navegador.

Diàleg de particionament de Fedora 13

Un cop instal·lada, el primer canvi que es veu a Fedora és el punter: quan l’ordinador està «pensant», l’animació mostrada al punter ha canviat i ara és una mica més atractiva. També han canviat el fons de pantalla i entre les aplicacions per defecte cal destacar la inclusió de Shotwell com a gestor de fotografies, gnote com a gestor de notes, l’eina de còpies de seguretat Déja Dup, s’ha eliminat The Gimp (bé, no tinc clar si The Gimp ja venia instal·lat en versions anteriors), com a client social s’inclou Pino i el Rhythmbox ja té suport per a l’iPod i l’iPhone.

En definitiva, Fedora 13 inclou moltes novetats i ara caldrà veure fins a quin punt és amigable i estable. Per ara, no he pogut instal·lar-la a una màquina virtual (probablement perquè és massa nova), però per la resta sembla funcionar bé. Més endavant provaré l’eina de suport d’idioma així com la instal·lació de còdecs propietaris i comprovaré el sistema de detecció d’impressores.

?Després de l’enrenou de la sortida dels *buntu 10.04, veiem que ha sortit la versió amb LXDE, Lubuntu, que ells anomenen encara una beta avançada en lloc de la LTS que correspon a les seves germanes (o cosines, mai se sap). Els visitants de SomGNU estan també interessats en versions lleugeres de GNU/Linux, pel que s’ha vist. Això permet sovint donar nova vida a ordinadors que s’han quedat justets per a les distribucions actuals.

Fa uns dies va sortir la distribució MEPIS 8.5 (amb escriptori KDE4) i ara fa poc han sortit les seves «germanes petites» (però eixerides): una versió de MEPIS per a llapis de memòria USB de 1 GB (amb la vista posada als ultraportàtils) i la distro lleugera de la família, AntiX. Potser no és tan minimalista com Slitaz o Puppy, però té versions que poden funcionar fins i tot en un 486, i s’espavila amb poca memòria, menys de 128 MB. Tot i això, està també traduïda al català i no cal ser una eminència en la línia d’ordres per a configurar-la.

Trobareu més informació al seu lloc web. La nova versió manté la base de MEPIS 8.5, amb kernel 2.6.32 i usa els entorns IceWm o Fluxbox de sèrie, tot i que es pot instal·lar LXDE, XFCE, KDE o Gnome en un cop de ratolí. També la trobareu a la rèplica de Caliu. Com MEPIS i moltes distribucions actuals, és un CD autònom i la podeu provar sense instal·lar-la (tot i que en un ordinador vellet, els CDs van més aviat lents…). Ja ens direu què us sembla.

Captura de l'escriptori d'AntiX

Després de molts mesos de desenvolupament, per fi s’ha publicat Lubuntu 10.04, una distribució basada en Ubuntu Lucid (i, per tant, amb tots els seus paquets) que prova de ser lleugera però completa quant a programari i compatibilitat i facilitat d’ús.

D’entre totes les distribucions lleugeres que he provat, Lubuntu ha estat realment la que millor m’ha funcionat i que més satisfet m’ha deixat: en equips amb només 256Mb de RAM funciona molt bé (penseu que una Ubuntu a un equip amb 256Mb de RAM i el corresponent processador va realment lenta). Això ho fa gràcies a molts factors, però entre ells:

  • Escriptori LXDE (basat en GTK, però molt més lleuger que el GNOME)
  • Fa servir Chromium com a navegador per defecte
  • Alguns canvis al nucli i altres hacks

Jo ja l’he provada en diferents ordinadors i allà s’ha quedat. A més, el fet de tindre-ho tot actualitzat i també tindre una gran part en català, doncs ja està bé (cal tindre en compte que altres versions de distribucions lleugeres no tenen versió en català). Bé, cal dir que la traducció de LXDE al català és incompleta i algunes traduccions estan desfasades, però com a mínim existeix un suport mínim. Si teniu ordinadors amb 256Mb (potser també 128Mb), Lubuntu és una molt bona distro per instal·lar-hi.

downloadlubuntu[4]lubtorr[5]

Aspecte inicial del Lubuntu

Ara que molts ja tindreu instal·lada Ubuntu Lucid és molt probable que vulgueu canviar algunes coses i afegir-ne d’altres per tal de tindre-la ben apunt per a les tasques diàries. A continuació vos presentem un script que han fet a WebUpd8 i que deixa el sistema «a punt». Entre les coses que ens permet fer l’escript tenim (totes són opcionals a l’hora d’executar-lo):

  • Instal·la des dels repositoris programes importants com The GIMP, Pidgin, WINE, permet triar entre els tres principals docks per a GNOME (Docky, Cairo Dock i l’Avant Window Navigator), instal·la Google Earth, els temes Bisigi i  Community (i més encara), el navegador Chromium , Gnome Do, Guake, VLC media player, Mplayer, SMplayer, Thunderbird, Dropbox, còdecs (multimedia, java, flash), suport per a DVDs, Ubuntu Tweak, Deluge Torrent, CompizConfig Settings Manager i eines de desenvolupament (el build-essential, subversion, git i més).
  • També baixa i instal·la el Google Chrome, el Flash per a 64bits i l’Skype.
  • Després fa algunes modificacions a l’escriptori: torna els botons de les finestres a la dreta, canvia el comportament del gestor d’actualitzacions, deshabilita el so d’entrada del GNOME i el llistat d’usuaris a la finestra d’entrada, baixa i instal·la diferents tipus de lletra, muntarà particions ntfs automàticament en iniciar l’ordinador.
  • Traduït a moltes llengües, entre elles el català (per un tal Joan Pedrosa… gràcies Joan per la feina! -tot i que he vist un parell d’errors importants-).

Per instal·lar-lo caldrà que executeu les següents ordres a un terminal:

wget http://launchpad.net/ubuntustart/0.4.x/0.4.8/+download/ubuntu-10.04-start.tar.gz
tar -xvf ubuntu-10.04-start.tar.gz
cd ubuntu-10.04-start/
sudo ./ubuntu-10.04-script

Un cop iniciat, l’script no té cap complicació ja que ens mostra les opcions que tenim i si volem aplicar-ho o no. És interessant comentar que totes les opcions que activem tenen la possibilitat de restablir-se, així que si vos en penediu, podreu tornar enrere tot executant l’script un altre cop i seleccionant l’opció  «Restableix».

Finestra de selecció de llengua i opcions de l'script

Ja s’han obert els servidors per tal que els usuaris puguen començar a baixar la darrera versió de l’Ubuntu amb nom en codi «Lucid Lynx». Aquesta versió de l’Ubuntu serà una LTS (Long Term Support) que bàsicament vol dir que tindrà actualitzacions durant com a mínim cinc anys, això vol dir que la versió d’Ubuntu que es publica avui tindrà suport fins a 2015. Al següent gràfic queda molt bé explicat això:

ubuntu-release-cycle_6

L’escriptori

Ubuntu 10.04 és una de les versions que més canvis ha introduït respecte a les anteriors versions: això es veurà d’entrada comprovant que el tema per defecte s’ha canviat així com tot el tema d’icones, fons, inici del sistema, finestra d’entrada, etc. Per desgràcia algunes icones encara tenen el taronja de sempre (tot i que una mica retocat). L’aspecte de l’escriptori en una instal·lació nova quedarà com veieu a continuació. Certament és prou més bonic que els escriptoris per defecte anteriors:

Aspecte per defecte de l'Ubuntu 10.04

Les aplicacions

Ubuntu 10.04 ha fet una reestructuració important respecte a les aplicacions incloses per defecte: s’han eliminat un bon grapat de jocs i només s’ha inclòs el gbrainy. El Gimp ja no es troba a la instal·lació per defecte, tampoc hi és l’Xsane. Sembla que la gent d’Ubuntu pensa que les funcions bàsiques que fan servir els usuaris amb el Gimp ja es poden fer amb l’F-Spot. Quant al canvi de l’XSane pel Simple Scan era un canvi realment necessari.

Llistat d'aplicacons - jocs

Xarxes socials

Sembla que a Canonical tenen clar que la importància de les xarxes socials com facebook, twitter i altres s’està convertint en un factor necessari. Per això mateix Ubuntu Lucid inclou aplicacions d’integració amb les xarxes socials més famoses i conegudes. A més, serà molt fàcil accedir-hi des de la safata del sistema. L’aspecte de l’empathy s’ha millorat força i gwibber ens permet connectar-nos a diferents xarxes socials. La integració amb el Facebook és molt bona, tot i que probablement queden alguns aspectes que millorar.

Aplicacions socials de l'Ubuntu Lucid

Ubuntu One i l’Ubuntu Music Store

Una de les grans novetats implementades a Lucid és l’Ubuntu One i l’Ubuntu Music Store. Si ben és cert que l’Ubuntu One ja el vam trobar a Karmic, en aquest cas les seues funcions s’amplien de forma molt interessant: no servirà només per tindre una carpeta per compartir, sinó que ens permetrà sincronitzar les nostres llibretes d’adreces, adreces d’interès, la música baixada amb l’Ubuntu Music Store. L’UMS és precisament un dels punts més interessants quant a l’enfocament de Canonical per començar a ingressar diners: la venda de música tot provant d’assegurar-nos que aquesta música, tot i no ser lliure, sí que estarà lliure de tecnologies per evitar la còpia i, a més, serem lliures de copiar-la en els nostres reproductors (telèfon, mp3, altre ordinador nostre) -tot i que això puga semblar evident, la realitat és que amb altres botigues com iTunes això no es permet, com s’especifica als seus avisos legals-. Com podeu veure a la captura següent, l’UMS està molt ben integrada al Rhythmbox, que també millora en aspecte i característiques.

Ubuntu Music Store al Rhythmbox

Centre de programari de l’Ubuntu

Una altra part del sistema que ha sofert importants canvis és el centre de programari de l’Ubuntu, que es va incloure a l’Ubuntu Karmic per primer cop i que a Lucid s’ha redissenyat de forma important. Personalment encara em sembla una mica com de joguina: jo provaria de donar-li un aspecte més semblant a l’Apple Apps Store o l’Android Apps Store. Tot i així, es nota la millora i la interfície és molt més intuïtiva i atractiva:

Centre de programari de l'Ubuntu

Què més?

La gestió d’usuaris ha canviat: ara és molt més fàcil afegir usuaris nous. També ha canviat la interfície del suport d’idioma i, per exemple, ara és més fàcil seleccionar la variant valenciana. El nautilus s’ha retocat força i si feu servir elementary el resultat pot ser realment bo. Hi ha més canvis que vosaltres mateixos podreu anar descobrint un cop la tingueu instal·lada o bé podeu visitar la pàgina amb les notes de la versió.

Per altra part, cal comentar que en aquesta versió de l’Ubuntu s’han produït dos problemes importants respecte a les traduccions catalanes:

  • La versió de l’OpenOffice.org inclosa és la 3.2.0. Per desgràcia, la traducció d’aquesta versió no es va acabar a temps i diversos factors van fer que moltes cadenes que estaven traduïdes no arribaren a la versió final. Això vol dir bàsicament que molts menús interns de l’OOo estaran en anglès. A la versió 3.2.1 ja hem arreglat això, però no tenim clar que l’Ubuntu Lucid actualitze mai a aquesta versió. Per tant caldrà enviar un bug al launchpad.
  • La versió en variant valenciana actualment arriba al 70% de la interfície. I un problema més greu és el fet que la variant valenciana del KDE, que sí que està enllestida al 100%, no està present. També hem enviat un bug al launchpad per tal que se solucione.

I a partir d’ara?

GNOME3 està previst que es publique al setembre i es pot assegurar que Ubuntu ja inclourà el Gnome Shell per defecte a la propera versió. Això significa un canvi realment gran. Sembla que la integració amb xarxes socials continuarà millorant-se així com l’aspecte gràfic general de la distribució. Com a curiositat cal comentar que es vol eliminar la safata del sistema a les properes versions. Ja veurem com avança tot.

Descàrrega

Vos recomane baixar-vos aquesta versió des del rebost de Softcatalà (en el moment que es faça pública la versió, el rebost s’actualitzarà)

També podeu anar a la pàgina oficial del llançament i trobar més enllaços de baixada, també d’altres versions (Xubuntu, Mythubuntu, etc.) a la pàgina oficial de l’Ubuntu. També podeu donar un cop d’ull a la pàgina del manual de l’Ubuntu (en anglès).