El teu blog de Linux en català

Disseny gràfic

Sense menysprear Xsane, s’ha de dir que sembla un programa que ve dels anys 70-80 i que no ha canviat gairebé des del principi (exceptuant pel fet que abans no hi era en català i ara sí). La qüestió és que la interfície gràfica d’aquest programa que s’utilitza per a escanejar és massa enrevessada, complicada i poc intuïtiva:

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bd/XSane.png

Doncs bé, ahir mateix vaig poder saber de l’existència d’un altre projecte, anomenat gnomescan i que també es troba traduït al català que sembla que realment és una alternativa molt millor a l’xsane. La interfície és clarament menys potent que no ho és pas l’xsane, però és important tindre en compte que “la majoria de la gent” no fa servir aquestes característiques tan avançades. Així, algunes captures de gnomescan revelen la seua senzillesa:

Capture d'écran data/screenshots/0.6/20-device-selected.pngCapture d'écran data/screenshots/0.6/30-acquire-preview.png

Capture d'écran data/screenshots/0.6/40-preview.pngCapture d'écran data/screenshots/0.6/50-acquire.png

Certament no arribe a entendre per què no és el programa d’escaneig per defecte, potser en un futur no molt llunyà ho siga. La majoria de les distribucions el tenen als seus repositoris, el nom del programa és gnomescan. Per instal·lar-lo a Ubuntu:

sudo apt-get install gnomescan

A la darrera Ubuntu Developer Summit es va parlar d’un tema molt interessant: les aplicacions que per defecte es trobaran a Ubuntu Lucid Lynx. D’entre tot el que es va parlar, hi ha dos puts destacables:

  • La possible eliminació de The Gimp a la instal·lació per defecte
  • La possible inclusió de Pitivi com a editor de vídeo

Els arguments respecte a la retirada de The Gimp són, segons aquells qui ho proposen que: els usuaris “generals” no el fan servir, la interfície d’usuari és massa complexa, és una aplicació per a professionals, els usuaris només volen fer petites edicions d’imatges, cosa que ja poden fer amb l’f-spot i que ocupa molt d’espai.

Els mateixos que proposen això, també comenten que, en cas que es traiera de la instal·lació per defecte, es podria fer una secció al Centre de programari de l’Ubuntu on hi haguera una sèrie d’aplicacions recomanades, on es trobaria The Gimp.

L’altre punt seria la inclusió de PiTiVi, un editor de vídeos senzill, però que personalment encara trobe a anys llum de ser realment una solució decent (estaria millor fomentar l’OpenShot). Què en penseu vosaltres, haurien de traure The Gimp de la instal·lació per defecte?.

[poll id=35]

Recorde que un dels primers articles que més ressò van tindre en començar a escriure a SomGNU va ser un article sobre com fer funcionar AutoCAD a GNU/Linux amb wine. Malgrat que el programa arrencava i funcionava, no era còmode treballar amb ell: el renderitzat gràfic no funcionava bé, es produïen errors estranys, etc.

Les alternatives a GNU/Linux han tractat d’estar moltes, i n’hi ha de bones, però cap d’elles s’apropa mínimament a allò que AutoCAD permet fer i amb la facilitat que ho permet fer. Ahir vaig poder conèixer, via WebUpd8 (és genial aquesta web), que existeix un programa CAD, desenvolupat per l’exèrcit nord-americà i la NASA, anomenat BRL-CAD.

Si doneu una volta per la pàgina web del projecte, veureu que és molt actiu i que recentment han publicat un article anunciant que el Google Summer of Code ha seleccionat cinc persones per treballar en el projecte. Per les captures que s’han pogut veure, BRL-CAD no sembla gens intuïtiu, però sí que és cert que sembla molt potent.

Ara mateix estic baixant les fonts per compilar-lo. Existeix un paquet deb per a Ubuntu i Debian que només funciona per a 32bits (i jo tinc 64…). Cal dir que BRL-CAD no és un projecte nou, sinó que la seua importància radica en el fet que encara estiga actiu (són infinits els projectes prometedors que queden abandonats).

[Actualització] L’he compilat i instal·lat (ha estat senzill) i he d’admetre que aquest programa CAD requereix un curs de 5 mesos com a mínim per esbrinar com funciona. Serà molt potent, però d’intuïtiu res de res. Caldrà veure cap a on s’adrecen les millores ara que ha entrat al Google Summer of Code.

screenshot

L’altre dia vaig fer una entrada sobre com veure les fotos de les nostres vacances en forma de bonics mapes de caràcters ASCII, però he de reconèixer que és un post una mica inútil si no us parlo, a més, de com veure els vídeos de les vostres vacances en caràcters ASCII!

Igual que en el cas de les imatges, això ens permet reproduïr recursos a través de la terminal, cosa que, com el company Roger ens indicava, és una bona manera d’estalviar recursos o visualitzar arxius si no disposem d’entorn gràfic.

Bé, heus aquí com es fa. Hem d’instal·lar el paquet libcaca0 (o també l’he vist com libcaca, no ho sé, proveu-ho 😉 ). Es tracta d’una llibreria gràfica del reproductor mplayer que ens permet codificar vídeo de manera que obtens text enlloc de píxels. A la terminal:

sudo apt-get install libcaca0

Ja tenim tot el que fa falta. Per executar un vídeo a través de la terminal teclegem el següent:

mplayer -vo caca nom_de_la_pel·lícula.avi

(recordeu que ens hem d’assegurar d’haver accedit al directori on es troba a través de la terminal abans d’executar-ho, o bé escriure l’adreça del directori abans del nom de l’arxiu)

I a gaudir! Per si us ho esteu preguntant, el so se sent de manera completament normal, de manera que no és necessari conèixer el codi morse.

Aquí teniu una captura de pantalla d’aquest invent tan pràctic. El personatge que hi apareix és en Sheldon, de la magnífica sèrie d’humor americana The Big Bang Theory (la qual, per cert, us recomano).

sheldon-1.png

Espero que us sigui útil 😀 Salut!

El mode de finestra única ha estat oficialment confirmat per a la versió 2.8 de l’editor d’imatges Gimp. Peter Sikking, el dissenyador de la interfície i interactivitat del programa deixa clara aquesta decisió al seu bloc on explica les raons del canvi.

El millor de tot, però, és que el mode multi-finestra no desapareixerà i com a usuaris podrem triar quin aspecte volem mitjançant una opció del menú. Això es pot considerar tot un encert: la demanda de finestra única ha estat sempre present, però si el canvi no es feia era perquè hi havia tanta gent a favor com en contra.Així ho diu el mateix Sikking:

Després vaig recordar que aquest és un món 50-50: prop del 50% dels usuaris de Gimp estan encantats amb la interfície multi-finestra i no volen perdre-la, i l’altre 50% els encantaria poder treballar amb una interfície de finestra única. Amb el món dividit en dos, el que farem serà donar la possibilitat de triar una o altra configuració en el menú Finestra, podent canviar entre el mode de finestra única o múltiple.

Per descomptat, aquesta no serà l’única gran característica d’aquesta nova versió:

  • Es podrà fer servir més d’una columna per a tots els diàlegs -això no sé ben bé què vol dir…-
  • Es podrà canviar entre les imatges obertes amb una barra que tindrà imatges petites de les imatges obertes (com al photoshop)
  • Possibilitat de mostrar múltiples parts d’una imatge amb diferents zooms

A més d’aquests canvis, no fa molt vam escriure un article amb altres canvis que portaria aquesta versió del Gimp. Sembla que encara no hi ha un disseny final de la interfície, però s’han presentat algunes idees de com podrà quedar.

Heus aquí una petita utilitat que, tot i que per mi no passa de curiositat, segur que vosaltres li trobeu una utilitat real: l’aplicació Caca-Utils!

Aquesta aplicació ens permet seleccionar qualsevol fotografia que tinguem al nostre ordinador i visualitzar-la a través de la terminal en forma de mapa de caràcters ASCII, que després podem ampliar, modificar, etc. És un petit exemple de l’extens món de l’Art ASCII (enllaç en anglès!) aplicat a la nostra terminal en sistemes GNU/Linux 🙂

Per a instal·lar-lo en ubuntu, fem el següent. A la terminal:

sudo apt-get install caca-utils

Introduïm la contrassenya de root i ja està!

El Caca-Utils permet visualitzar imatges en la majoria de formats: .jpg, .png, .gif… Per a veure una imatge, haurem d’accedir al directori on estigui a través de la terminal i executar la següent ordre:

cacaview nom_de_la_imatge.png

I se’ns obrirà una petita finestra de la terminal on podrem veure la imatge en qüestió transformada.

En voleu un exemple?

Aquí teniu una bonica foto del nostre amic Mariano Rajoy després d’haver vist un nen somrient anticonstitucionalment:

rajoy3

I aquí el tenim convertit en un mapa de caràcters, tot conservant la mateixa mirada aterrada:

Captura-Finestra sense títol.redimensionadaOh no! Llibertat de pensament!

Què, us ha agradat? La veritat és que no sé perquè serveix, però almenys podreu passar una bona estona codificant les fotos de les vostres vacances i les imatges dels vostres polítics preferits 😉

Salut i alliberament!

La propera versió de The Gimp es publicarà probablement a finals de 2009 (encara no hi ha una data concreta). La versió en desenvolupament ja està presentant moltes noves característiques i millores de les que farem un xicotet apunt ara mateix:

  • Una de les primeres característiques implementades ha estat la possibilitat de crear grup de capes
  • Els pinzells ara són editables (es poden rotar, inclinar i canviar el radi)
  • S’ha inclòs el suport per a etiquetes a l’hora de crear elements editables a la interfície (per exemple, els mateixos pinzells)
  • Una de les novetats més importants: edició directa sobre elements canvas (això es reflectirà en què podrem introduir text directament sobre la imatge, i no haurem de fer-ho primer a una caixa a una finestra externa)
  • S’ha canviat el tema de desar les imatges: si volem desar-les com a png o jpg haurem de fer clic sobre “exporta” (cosa que té més sentit)
  • A la secció d’exportació també trobarem la possibilitat d’exportar a CSS, PHP, Java, Python o text pla, una eina molt útil per a dissenyadors de pàgines web
  • Es podrà editar la finestra principal i canviar les eines que allà hi apareixen

Queda en l’aire què passarà amb allò que vam comentar fa un temps sobre el tema que The Gimp passaria a agrupar-ho tot a una finestra (com el Photoshop al Windows o el Krita de KDE). Aquesta versió porta moltes novetats interessants i molt útils. L’equip de The Gimp està fent molt bona feina.

Mentre que a KDE tenim una opció al tauler de control que ens permet gestionar els tipus de lletra instal·lats al sistema, a GNOME no disposem de cap opció a dins de l’administració que servisca o complisca aquesta finalitat. Per solucionar aquest problema tenim Font manager.

Font manager s’integra perfectament amb GNOME i ens permet visualitzar tots els tipus de lletra instal·lats al sistema, cercar per nom o previsualitzar-ne un de concret. A més, aquest gestor també permet organitzar-les en col·leccions personalitzades creant noves carpetes i arrossegant els tipus desitjats.

Una opció molt curiosa és la d’activar o desactivar un tipus, així com la possibilitat d’exportar la col·lecció (però curiosament no permet la importació). Per desgràcia, la instal·lació de nous tipus cal fer-la manualment arrossegant-los a la carpeta predefinida (normalment ./.fonts).

Per a properes versions permetran comparar un mateix text amb diferents tipus de lletra, una característica que a molts els semblarà molt interessant i facilitarà el treball per a d’altres. Podeu baixar el programa des de la pàgina web oficial del projecte, trobareu paquets rpm, deb i un tar.gz, la instal·lació és trivial.

font-manager

Cheese és un programa que forma part del projecte Gnome, molt fàcil d’utilitzar i que ens permet fer fotografies i gravar vídeos des de la nostra webcam. I no només el seu ús, sinó que també la seva instal·lació és molt senzilla, perquè es troba en els repositoris oficials d’Ubuntu, de manera que es pot instal·lar directament des de Synaptic. Si ho preferim, també el podem instal·lar des d’un terminal mitjançant l’ordre següent:

sudo apt-get install cheese

Un cop instal·lat, trobarem el programa a través del menú “Aplicacions>Gràfics>Cabina de fotografia del Cheese”. La seva pantalla principal ja ens mostra aquesta simplicitat d’ús de què parlo.

Pantalla principal del Cheese

Pantalla principal del Cheese

Per fer una fotografia, hem de seleccionar “Foto” i prémer el botó “Fes una foto”. Per gravar un vídeo, en canvi, cal seleccionar “Vídeo” i prémer el botó “Comença l’enregistrament”.

Efectes disponibles al Cheese

Efectes disponibles al Cheese

Per últim, si seleccionem el botó “Efectes” veurem que podem afegir tota una sèrie de filtres i animacions a les nostres fotografies i als nostres vídeos, des de fer-los en blanc i negre o amb un filtre verd, fins a diversos tipus de distorsió.

Efecte vertígen

Efecte vertígen

Com veieu, el Cheese ens permet exactament el que he promès: una manera senzilla d’obtenir fotografies i vídeos, i fins i tot aplicar alguns efectes senzills. En els propers dies escriuré algunes anotacions per presentar altres programes que ens permetran treure-li tot el suc a la nostra webcam.

Molts cops, ens trobem amb la càmera fotogràfica davant d’un paisatge tan impressionant o un edifici tan alt que no ens hi cap en una sola fotografia. Gràcies a Hugin, la solució és ben senzilla. El que hem de fer és obtenir diverses fotografies consecutives, en cadascuna de les quals hi tindrem una part del paisatge. Per exemple, en el cas del paisatge, comencem a fer la primera fotografia per la part dreta, i anem enfocant cap a l’esquerra fent altres fotografies, fins on ens interessi. Hi ha moltes càmeres que tenen programes per a ajudar-nos a fer-les, tot i que com veurem no és necessari.

En el nostre ordinador, només hem de tenir instal·lat el programa Hugin. Aquest programa s’encarregarà d’ajuntar les fotografies obtingudes, calculant automàticament els punts que tenen en comú, i les perspectives relatives que tenen les fotografies. Podem instal·lar el Hugin directament des del Synaptic (paquet “hugin”), o des d’un terminal, executant l’ordre següent:

sudo apt-get install hugin

Per a mostrar el funcionament del Hugin, partiré de les tres fotografies següents (estan ordenades d’esquerra a dreta):

Part esquerra

Part esquerra

Part central

Part central

Part dreta

Part dreta

Un cop instal·lat, trobarem el Hugin al menú “Aplicacions>Gràfics>Hugin panorama creator”. Quan l’engeguem, ens trobarem amb un assistent on, de forma molt senzilla i per mitjà d’un procediment de tres passes, podrem unir les nostres fotografies.

Assistent del Hugin

Assistent del Hugin

El primer que hem de fer és prémer el botó “1. Load images”. Aquí, només haurem d’escollir les fotografies a partir de les quals volem crear la panoràmica. Després, hem de prémer el botó “2. Align”. Aquest procés durarà una estona, perquè el Hugin carregarà les imatges, trobarà els punts coincidents entre elles, els canvis de perspectiva que hi ha, i ens mostrarà una vista prèvia.

Vista prèvia del muntatge

Vista prèvia del muntatge

El funcionament del Hugin, que fins aquí ha estat molt senzill, es complica força en aquest punt. Com veieu, ha unit totes les parts, però d’aquesta previsualització hem de treure una imatge rectangular. Com podeu imaginar, quan “retallem” la part que ens interessa, perdrem una part de les fotografies originals, però el conjunt obtingut ens en mostrarà una panoràmica espectacular. El primer que hem d’escollir és el tipus de projecció. La que m’agrada més és la rectilínia, però podeu provar la resta per veure quina us convenç més.

Un cop escollit el tipus de projecció, hem de col·locar bé la fotografia. Si fem clic amb el botó dret del ratolí sobre la fotografia definirem la línia de l’horitzó. Això ens mourà la fotografia amunt o avall, però també ens modificarà la perspectiva. Amb el botó esquerre del ratolí rotarem la imatge. Com comentava, aquest procediment és una mica complicat, i al principi cal tenir paciència, però amb una mica de pràctica arribarem a tenir la imatge correctament centrada.

Per últim, hem d’apropar-nos a la imatge, de manera que no es vegi cap part d’aquest fons negre. Això s’aconsegueix per mitjà de les barres de desplaçament horitzontal i vertical, que ens ampliaran o reduiran el camp de visió horitzontal i vertical, respectivament. Aquesta part no és tan complicada com l’anterior.

Vista prèvia definitiva

Vista prèvia definitiva

Un cop tenim correcta la vista prèvia, premem el botó “Actualitzar”, i podem tancar aquesta finestra. Tornem a ser a la finestra de l’assistent on, si premem l’últim botó (“3, Create panorama”). Cal tenir en compte que el Hugin només pot desar els fitxers en format TIFF o sigui que, un cop desat el fitxer, haurem d’utilitzar el Gimp o algun programa alternatiu per convertir la imatge a altres formats com PNG o JPG.

Panoràmica definitiva

Panoràmica definitiva