El teu blog de Linux en català

Android

 [Actualizatió important] Tot i que des de la versió 2.3.3 (publicada ja fa gairebé un any) Google ja va traduir l’Android al català, la realitat és que els fabricants de telèfons Android no han inclòs aquesta traducció. L’únic fabrincant que s’ha preoupat per posar-hi el català fins ara ha estat Sony Ericsson. Així que, si voleu tindre un mòbil Android en català teniu dues opcions:

1. Comprar-vos un Sony Ericsson

2. Instal·lar un mod com el Cyanogenmod o el MIUI. Aquí teniu una guia.

Com ja sabeu, durant els últims mesos hem estat rebent notícies sobre la traducció «oficial» de l’Android al català. Fins i tot, de forma oficial, vam veure com s’havia inclòs el català entre les llengües de la versió 2.3. El problema era que, tot i que es podia triar el català, tota la resta de la interfície continuava en anglès.

Però amb l’Android 2.3.3, que segons s’ha comentat per la xarxa, serà la versió a la qual s’actualitzaran els Desire, Nexus, Samsung i mòbils de l’estil; ja s’inclourà el català complet.

Ho he comprovat jo mateix amb la darrera versió de l’sdk. Així vos deixe les captures. Coses que vull comentar:

  • La traducció ens tracta de «vós» (visca!)
  • Amb imperatius
  • Encara resten algunes parts per traduir

Els amants de la bicicleta (i del senderisme) trobaran en My Tracks un excel·lent programa amb llicència Apache 2.0 (una llicència lliure) per fer el seguiment de les rutes que fan en cada eixida.

MyTracks ens mostra un mapa (Google Maps) on amb una línia vermella es va enregistrant la ruta. Es poden triar diverses opcions, com per exemple afegir marcadors a la ruta, seleccionar cada quant de temps/distància es vol enregistrar un punt de la ruta, freqüència, etc.

Ofereix un seguit d’estadístiques molt complet sobre el desnivell, velocitat mitjana, màxima, mínima (del total general i del total en moviment) així com altres dades interessants.

A més, el programa permet desar fàcilment l’historial a Google Docs o Google My Maps o bé exportar-ho al format KML per visualitzar-ho al Marble o al Google Maps. És realment senzill de fer servir i les possibilitats de compartició són moltes.

Al nadal vaig enviar la traducció del programa i en aquesta nova versió ja s’ha inclòs! Així que també podreu gaudir del programa en la vostra llengua. Algunes cadenes estan sense traduir i he trobat un error «greu» (a veure si algú de vosaltres el troba, hehe), però és força acceptable (o siga, que sóc un crack).

Mentre esperem que Google faça pública la propera versió de l’Android, que té moltes probabilitats d’estar en català (si no és la 2.3, serà la 2.4 o la 3.0, ja que Google ja va confirmar que estan treballant en la traducció i podríem aventurar-nos a dir que ja la tenen preparada), ja podem gaudir d’una versió modificada de l’Android completament traduïda al català: la CyanogenMOD 6.1.

Nota: tot i que és gairebé tot el sistema el que està traduït, existeixen aplicacions pròpies de Google com el Market o Maps, que no ha estat possible traduir perquè no hi ha accés al codi.

La Cyanogen és una de les modificacions més famoses de l’Android, ja que moltes de les millores que es fan s’envien al codi final que després s’implementa a versions oficials. Hui mateix s’ha publicat la versió 6.1, i aquesta versió ja inclou el català.

http://forum.cyanogenmod.com/public/style_images/4_ogo.png

La traducció i tota la currada l’ha fet el mateix company que ja va traduir un altre mod, el MIUI. En aquell cas, la versió oficial no publicava les altres llengües, amb la qual cosa calia instal·lar un paquet addicional. Cyanogen inclourà el català per defecte entre les llengües disponibles.

A més, Cyanogen està disponible per a un gran ventall de telèfons Android, amb la qual cosa gairebé tots en podreu gaudir (la MIUI, per exemple, només funcionava amb el Nexus One o Desire).

Instal·lació

En Roger va escriure ja fa un temps les instruccions per instal·lar mods a l’Android. Heu de tindre en compte que es perd la garantia del telèfon en fer aquestes coses, però realment paga la pena (sobretot si ens permet tindre el telèfon en català).

Instal·lació de MODs a un telèfon Android

Un cop tingueu el telèfon completament rootejat, el que haureu de fer serà fer una còpia de totes les vostres dades, copiar el fitxer .zip a la targeta microsd i iniciar el telèfon en mode recovery. Des d’allà haureu de fer un wipe data/wipe cache i després instal·lar el zip.

Baixada dels fitxers d’instal·lació (tots els telèfons)

En cas que vulgueu instruccions més detallades, comenteu-ho i llavors farem un article més descriptiu. De tota manera, amb les instruccions del Roger, en tindreu prou.

Per fi hem pogut confirmar que Google traduirà l’Android al català. De com hem arribat a saber-ho s’ha de donar les gràcies a un currant, l’Oriol P., que ha traduït mods sencers com la MIUI o el Cyanogen.

La qüestió és que l’Oriol, investigant, va acabar esbrinant que atès que l’Android és programari lliure, existeix el projecte de codi obert allotjat a Google. Llavors allà sí que és possible enviar les traduccions que nosaltres fem.

El problema és que hem arribat tard: ara que ja teníem les traduccions fetes i volíem enviar-les per tal que les inclogueren al projecte lliure, resulta que ens han informat que Google ja està treballant en la traducció al català.

Ho podeu comprovar en aquesta adreça de la llista de correu «contrib» del projecte de codi obert de l’Android:

http://groups.google.com/group/android-contrib/browse_thread/thread/42cc4b7de00d3362/3c384d3644bac2f3?lnk=gst&q=pellix#3c384d3644bac2f3

És més. Ens donen la possibilitat de revisar nosaltres mateixos la traducció de Google, tot i que no sé fins a quin punt seran tingudes en compte les nostres revisions (potser si ho fem com a Softcatalà… igual ho tenen en compte).

En definitiva, una gran notícia! Vull agrair a l’Oriol tota la feina que ha fet, ja que gràcies a ell hem pogut anar traduint i provant diferents MODS de l’Android en català. I finalment, gràcies a ell també, poder assabentar-nos que Google ja hi treballa.

Als amants de la bicicleta trobaran en My Tracks un excel·lent programa amb llicència Apache 2.0 (una llicència lliure) per fer el seguiment de les rutes que fan en cada eixida.


Diferents captures de «My Tracks»

Amb My Tracks es poden enregistrar les rutes mitjançant GPS i visualitzar-les en temps real conjuntament amb les estadístiques de temps, velocitat, etc. Això no serveix només per anar en bicicleta, evidentment, sinó en qualsevol ruta feta en qualsevol mitjà.

A més, el programa permet desar fàcilment l’historial a Google Docs o Google My Maps o bé exportar-ho al format KML per visualitzar-ho al Marble o al Google Maps. És realment senzill de fer servir i les possibilitats de compartició són moltes.

Abans que aquesta aplicació ja havia provat un parell i he de dir que és la millor amb diferència. La integració amb Google Maps és genial, probablement al fet que els enginyers de Google hi han participat en un 20% del codi.

A més, és un programa lliure, tot i que s’han d’acceptar alguns termes de la llicència de Google Maps. Probablement la millor solució acabarà sent una integració amb MapDroyd, però per a això, haurem d’esperar. A continuació teniu el codi per poder instal·lar-lo directament al vostre terminal.

Qui tinga més de 25 anys molt probablement recordarà un dels millors reproductors de música que va existir per a Windows: Winamp. De fet, encara existeix, però la competència s’ha tornat força dura i programes preinstal·lats com el Windows Media Player o altres com l’iTunes el van fer fora ja fa temps.

Però el desenvolupament de Winamp ha continuat i ara ens arriba una versió beta per a l’Android força atractiva i que pretén recuperar part de la quota d’usuaris que va perdre. Com podeu veure a les captures que vos mostrem a continuació, la interfície és neta i clara, fàcil de fer servir pels usuaris:

Pantalla principal de Winamp

Llistat d'àlbums al Winamp

Reproducció d'una cançó al Winamp

Giny del Winamp

Entre les seues característiques destaca la sincronització per usb o wifi amb la mateixa aplicació Winamp d’escriptori (només per a Windows), la cerca d’informació de les cançons i la possibilitat de modificar la pantalla de bloqueig del telèfon i posar-hi el reproductor.

He estat provant l’aplicació i funciona correctament. Potser estèticament s’ha de polir una mica al meu parer (botons de control multimèdia massa grans). Però per la resta s’ha de dir que compleix la seua tasca de forma excel·lent.

Per desgràcia Winamp no és programari lliure. Tots recordareu, però, que existia una versió alternativa: XMMS, un altre reproductor que a GNU/Linux va ser el rei durant molt de temps. És potser l’hora que xmms torne?

Voleu provar com funciona l’Android en el vostre ordinador? Ja podeu fer-ho gràcies al SDK (Software Development Kit) que Google ens proporciona. Amb aquest SDK podreu engegar un sistema Android emulat en una finestra. Aquest SDK us pot servir per:

  • Si desenvolupeu programari per a Android, podreu comprovar si funciona bé i depurar-lo (aquest és l’objectiu principal del SDK).
  • Si no teniu cap telèfon amb Android, podreu provar què tal funciona.
  • Si teniu un telèfon Android, i voleu posar-hi una ROM no oficial (per exemple, amb el procediment que us vam explicar), podreu provar-ho prèviament en aquest SDK. D’aquesta manera, podreu comprovar què tal funciona la ROM que hàgiu escollit, i fins i tot provar-ne més d’una per veure quina us agrada més abans d’instal·lar-la en el vostre telèfon.

El primer que heu de fer és descarregar-vos el SDK d’Android. Hi trobareu versions per a sistemes GNU/Linux, Mac i Windows. Si us descarregueu la versió de Linux, obtindreu un fitxer amb extensió «.tgz.tar». Només cal que la descomprimiu. Per exemple, podeu fer-ho anant al directori on l’hàgiu descarregat amb el vostre explorador de fitxers, fent clic amb el botó dret del ratolí sobre el fitxer i escollint «Extreu aquí». Si preferiu fer-ho per terminal, es faria amb l’ordre següent:

tar -xvzf android-sdk*.tgz.tar

Un cop descomprimit, moveu la carpeta resultant al directori on us interessi tenir aquest emulador. Podreu executar el SDK fent doble clic sobre el fitxer «android» de la subcarpeta «tools». Un cop engegat, us trobareu amb la pantalla principal de l’emulador.

El primer que cal fer és instal·lar-vos alguna de les plataformes disponibles. Aneu a la pestanya «Available Packages», seleccioneu l’únic repositori que hi trobareu, i s’actualitzaran les dades. Veureu que podeu descarregar-vos diverses plataformes. Per exemple, jo m’he instal·lat la 2.2. També m’he instal·lat l’API corresponent.

Paquets disponibles per al SDK d'Android

Paquets disponibles per al SDK d'Android

Després, des de la pestanya «Virtual Devices» creem una nova màquina a emular, fent clic al botó «New». En el camp «Target» de la finestra que s’obri, li hem d’indicar quina versió d’Android volem que tingui. Acceptem els canvis, i tornem a la pantalla principal. Aquí, seleccionem la màquina creada i fem clic a «Start» perquè s’engegui.

Nova màquina Android

Nova màquina Android

El primer cop trigarà una bona estona, però acabarem arrancant la nostra emulació d’Android.

Emulació Android en execució

Emulació Android en execució

A Mozilla.cat parlaven fa uns dies de la publicació de Firefox 4 per a l’Android i Maemo. A part de destacar el canvi de nom de «Fennec» a «Firefox», aquesta versió està basada en la versió del Firefox per a ordinadors personals amb tota la compatibilitat amb CSS3, HTML, WebM i tots els nous formats que això suposa. També inclou Firefox Sync, l’eina de sincronització que ja s’ha implementat també a la versió d’escriptori.

No vull estendre’m més amb les característiques i vull parlar més de l’experiència que he tingut amb la versió per l’Android i posar algunes captures. Faré un breu resum:

Les bones impressions

  • Un cop obert el navegador, la primera impressió és molt bona, s’ha cuidat l’aspecte i la disposició dels elements, se’ns mostra un seguit de les pàgines visitades i alguns ginys que podem instal·lar.
  • Si tenim sincronitzat el Firefox Sync, també ens permetrà cercar entre les pàgines cercades en altres ordinadors on també el tinguem.
  • Navegar entre les pestanyes o fer operacions bàsiques d’arrere/avant o marcar pàgines per a les adreces d’interès és fàcil i intuïtiu (només cal tocar i desplaçar cap a la dreta o l’esquerra per una cosa o altra).
  • L’evolució des de la versió alfa és impressionant: la interfície és molt més ràpida i precisa

El que cal millorar

  • El temps d’inici de l’aplicació és lleugerament més llarg que amb altres navegadors com l’Opera Mini o el que ve per defecte amb l’Android.
  • Tot i que la interfície ara és més ràpida que amb Fennec, encara és lenta i pesada fins a un punt que pot suposar no ser còmode treballar amb ell (amb la versió alfa era impossible).
  • Després d’uns minuts d’ús la interfície i els menús s’han tornat molt lents en el meu cas, no tenia cap altre programa obert i tampoc no havia obert més de tres pestanyes.
  • Encara no està en català (hauré de preguntar al Toni Hermoso si hi estan treballant). La traducció catalana està en curs però encara no s’ha afegit.

Com veieu, només cal millorar el rendiment, perquè per la resta el Firefox 4 per a l’Android és molt millor que l’Opera o el navegador que ve per defecte. La forma d’accedir i navegar entre els elements i les opcions està molt ben pensada i és molt agradable a nivell gràfic. Estarem atents a l’evolució de les properes versions.

A continuació teniu algunes captures que he fet. Si esteu interessats en baixar el Firefox per al vostre mòbil Android o Maemo, podeu fer-ho des de la pàgina oficial (recordeu que a l’Android haureu d’eliminar la restricció per poder instal·lar programes de tercers, ja que el Firefox 4 no és al market).

Aquells qui vulgueu fer del vostre ordinador amb GNU/Linux un centre multimèdia que pugueu controlar des del vostre telèfon amb Android trobareu a l’aplicació VLC Remote el que necessiteu.

VLC Remote és una aplicació per a l’Android molt senzilleta que ens permet controlar l’VLC del nostre ordinador (siga quin siga el nostre sistema operatiu) d’una manera ràpida i còmoda, permetent-nos navegar entre els fitxers del nostre sistema i obrir-los o tancar-los ràpidament (fitxers multimèdia, és clar).

Per fer això, només cal tindre instal·lat l’VLC al nostre ordinador i iniciar-lo en mode de control http. Això es pot fer de dues maneres: o bé iniciant-lo per terminal tot passant-li uns paràmetres:
vlc --extraintf=http --fullscreen --http-album-art --qt-start-minimized

O be obrint-lo i anant a: Eines » Preferences (allà, a sota a l’esquerra, seleccioneu a Show settings, Tot. Després aneu a Interfície » Interfície d’aparença i allà activem la casella Interfície de control remot HTTP.

Fet això, només caldrà connectar el nostre Android a la xarxa sense fils on estiga connectat l’ordinador i el programa detectarà automàticament la ip. Un cop seleccionada, ja podrem començar a fer servir el nostre Android com a control remot. Fàcil, no? A més, està llicenciat sota GPLv3 i no té publicitat.

En aquesta mini guia explicarem els passos per actualitzar un Android a la versió 2.2 (tot i que serveix per qualsevol versió), sense que la nostra operadora hagi decidit fer-ho de manera general.

Tots aquells que fem servir el sistema operatiu Android al nostre mòbil sabem que fa temps que existeix la versió 2, la 2.1 i la 2.2 (Froyo). Tot i això, la meva HTC Magic de Vodafone, seguia amb la versió 1.6 i tot i la promesa de que actualitzaran a tothom, serà 1 any més tard, si finalment és fa.

Com que Android 2.2 ja és oficial, porta moltes millores i funciona perfectament en el nostre telèfon, ho farem sense esperar a la nostra operadora. Per a això, instal·larem una ROM no oficial, que incorpori la versió d’Android que ens interessi.

Atenció: Fer-se root o instal·lar una ROM al nostre telèfon teòricament n’invalida la garantia, i per això s’ha de fer sota el vostre propi risc.

Els passos que jo he seguit han sigut els següents:

  1. Aconseguir privilegis de root al telefon, amb Androot.
  2. Instal·lar ROM Manager
  3. Instal·lar la ROM i les aplicacions de Google

1. Aconseguir privilegis de root al telefon.

Android és a fi de comptes un Linux, però que a difèrencia de una distribució normal, l’usuari no es mai root, i normalment no sap com aconseguir ser-ho ni ho necessita.

Per aconseguir ser root:

  1. Descarregar (buscant a fora del Market) una aplicació anomenada Androot. Jo he fet servir aquest enllaç (que conté la versió 1.6.1): http://www.megaupload.com/?d=W3OGVL6E
  2. Amb el mateix navegador fem clic a sobre de la descarrega i ens donarà l’opció d’instal·lar-la. L’instal·lem.
  3. Obrim el programa, i fem clic a l’opció root. Si tot va bé, ens ho comunicarà i ja podrem obtenir permisos de root, quan ho volguem!
Androot

Per aconseguir ser root, descarreguem Androot des de fora del Market, i l'executem

(més…)