El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: gener 2011

Recull: LibreOffice a prop, OpenShot 1.3, Ubuntu Maverick en valencià, Libresfera i més

Torna el cap de setmana, i torna el nostre recull. Aquesta setmana, moltes notícies mirant cap al futur no molt llunyà:

Divendres de jocs: Speed Dreams

Speed Dreams és un joc de carreres de cotxes, que va néixer com un fork de TORCS. Amb Speed Dreams podreu sentir la velocitat mentre aneu avançant els vostres contrincants (o, si sou tan dolents com jo, mentre us van avançant ells 🙂 ).

Logo de Speed Dreams

Si us voleu instal·lar a Speed Dreams, a la seva pàgina de descàrregues hi trobareu el joc paquetitzat per a Ubuntu («deb») i Mandriva («rpm»). Segurament, els mateixos paquets us serviran per a qualsevol distribució que utilitzi paquets «deb» i «rpm». Com a alternativa, també hi trobareu el seu codi font, i les instruccions per a instal·lar el joc a partir d’aquest.

De tota manera, si utilitzeu una distribució basada en fitxers deb (com ara Ubuntu), us recomano que us configureu els repositoris PlayDeb (veieu com fer-ho a la nostra guia). Un cop configurats aquests repositoris, podreu instal·lar-vos Speed Dreams directament des del Synaptic per mitjà del paquet «speed-dreams».

Un cop instal·lat el joc, podreu jugar-hi des del menú «Aplicacions>Jocs>Speed Dreams».

Selecció del circuit

Selecció del circuit

Hi ha diverses opcions de joc, com ara carrera ràpida, campionat, etc. També podeu escollir diferents cotxes i el nivell de dificultat. Els controls bàsics del cotxe són fletxa amunt per accelerar i fletxa avall per frenar o fer marxa enrere. La direcció del cotxe es fa amb el ratolí: si el teniu al centre de la pantalla el cotxe va recte i, si el moveu a dreta o esquerra, aquella direcció agafarà el cotxe. Ull, perquè la direcció del cotxe és molt sensible.

Speed Dreams en plena acció

Speed Dreams en plena acció

Si us agrada la velocitat, Speed Dreams és el vostre joc.

Voleu provar la versió 2.0?

La versió actual de Speed Dreams és la 1.4, però aviat sortirà Speed Dreams 2.0. Actualment ja hi ha disponible la versió Beta de Speed Dreams 2.0. Les principals novetats d’aquesta versió són la possibilitat de fer partides online, nous cotxes, noves pistes, més tipus de carreres, s’ha millorat el comportament físic del joc i el seu rendiment. De tota manera, recordeu que aquesta no és encara una versió definitiva del joc, sinó una versió Beta, i pot tenir encara errades.

Us podeu instal·lar aquesta versió Beta des del codi font que trobareu a Sourceforge. De tota manera, si teniu Ubuntu o alguna altra distribució basada en fitxers «deb», és millor que us descarregueu els següents paquets (depenent de l’arquitectura del vostre sistema):

Un cop descarregats, primer cal instal·lar-se les llibreries que necessiten (els paquets «libenet0debian1» i «libplib1»). A més, si teníeu instal·lat el Speed Dreams 1.4, desinstal·leu-lo primer per poder instal·lar Speed Dreams 2.0 Beta. Ho podeu fer des d’un terminal («Aplicacions>Accessoris>Terminal») per mitjà de la comanda següent:

sudo apt-get install libenet0debian1 libplib1
sudo apt-get remove speed-dreams speed-dreams-data

Després, des del mateix terminal, aneu al directori on us heu descarregat els dos paquets, i instal·leu-los:

sudo dpkg -i speed-dreams-beta*

En instal·lar aquesta versió Beta, no us crearà la llançadora des del menú d’aplicacions. Heu d’executar-lo des d’un terminal per mitjà de l’ordre següent:

/usr/games/speed-dreams

Si voleu, us podeu crear una llançadora amb aquesta ordre des de «Sistema>Preferències>Menú principal».

H@ckandela 2011 a Valls

Properament, durant les festes de decennals de la Mare de Déu de la Candela, es celebrarà a Valls la H@ckandela 2011. En aquestes jornades, que faran activitats al llarg de tres dies, tenen com a objectiu fomentar l’ús del programari lliure. la H@ckandela 2011 està organitzada per H@ckLabValls i Casa Caritat.

Les jornades tindran lloc a les aules Òmnia de Casa Caritat, a la Carretera del Pla 35, de Valls. Podeu veure com arribar-hi a través d’aquest enllaç de Google Maps. A la H@ckandela 2011 hi trobareu les següents activitats:

  • Dilluns 31 de gener, 11h-13h: Taller de hardware
  • Dilluns 31 de gener, 15h-17h: Festa d’instal·lació de GNU/Linux
  • Dimarts 1 de febrer, 11h-13h: Taller de Gimp
  • Dimarts 1 de febrer, 15h-17h: Taller de Joomla
  • Divendres 4 de febrer, 11h-13h: Taller d’edició musical amb GNU/Linux

Totes les activitats són gratuïtes, si bé per al torneig de Frets on Fire (un joc semblant al Guitar Hero) cal inscriure’s ja sigui durant els dies d’activitats previs al torneig o el mateix dia de l’activitat.

Gestió de llibres electrònics amb Calibre

Aquest nadal m’han regalat un Nvsbl L337 v2, un magnífic lector de llibres electrònics (que porta un sistema operatiu Linux 🙂 ). De seguida que el vaig tenir, vaig començar a buscar un programa que em permetés gestionar els llibres electrònics que hi volia passar. No vaig haver de buscar massa (amb el Synaptic és molt senzill cercar els programes adequats per a les tasques habituals), i de seguida vaig trobar exactament el que necessitava: Calibre.

Logo de Calibre

La seva instal·lació és molt senzilla, perquè es troba en els repositoris oficials de la majoria de distribucions. Només cal que aneu al gestor de programari propi de la vostra distribució (Synaptic en el cas d’Ubuntu) i instal·leu el paquet «calibre».

Calibre pot gestionar una gran quantitat de formats de llibres electrònics, i convertir els nostres llibres entre els diferents formats. Si el vostre lector de llibres electrònics l’accepta, us aconsello el format lliure EPUB. Quan connecteu el vostre lector de llibres electrònics, Calibre hi enviarà de forma automàtica els nous llibres que tingueu.

Pantalla principal de Calibre

Pantalla principal de Calibre

A més, quan convertiu els vostres llibres, podeu indicar-li al programa que faci automàticament algunes transformacions interessants. Per exemple, per aprofitar millor la pantalla del vostre lector, podeu indicar al programa que, en convertir a format EPUB, modifiqui els canvis de paràgraf per tal que, en comptes de veure’s com si hi hagués un doble «Enter», deixi un espai simple entre ells, però que el següent paràgraf comenci amb sagnat.

Una altra opció que trobo molt interessant és poder descarregar-se fonts RSS i crear un llibre electrònic amb ells. D’aquesta manera, per exemple, podem crear-nos un llibre electrònic amb les darreres «x» notícies de les seccions de política, economia, internacional, esports i comunicació del nostre diari preferit. Calibre s’encarrega de descarregar-se totes aquestes fonts (fins i tot li podem dir que ho faci de forma automàtica cada dia) i genera un llibre electrònic amb elles. També podem utilitzar Calibre per descarregar-nos les fonts RSS dels nostres blocs preferits.

Gestió de fonts RSS amb Calibre

Gestió de fonts RSS amb Calibre

A través de Calibre també podrem fer una previsualització dels llibres electrònics que gestioni, per veure si es veuran bé en el nostre lector, o per llegir-los directament des de l’ordinador.

Amarok 2.4 Slipstream alliberat

Aquesta mateixa setmana ha estat alliberat una nova versió del que, segons molts (entre els que m’incloc) és el millor reproductor de so per a Linux. Ja tenim aquí Amarok 2.4 «Slipstream». Per a aquesta versió, els desenvolupadors d’Amarok han centrat els seus esforços a millorar-ne el rendiment, l’usabilitat i l’estabilitat.

Logo d'Amarok

Així, cal destacar les següents novetats:

  • S’ha reescrit el mòdul que cerca nous fitxers d’audio, i ara és molt més ràpid.
  • Amarok ara escriu les estadístiques de les cançons i les cobertes en el propi fitxer.
  • Tornem a tenir disponible l’opció per amagar el menú.
  • Millor integració amb MusicBrainz.
  • Permet utilitzar dispositius més nous, com ara iPod touch 3G.
  • Amb Amarok es pot convertir un fitxer a un altre format.
  • Conté una utilitat per mostrar els acords de guitarra de la cançó que estem escoltant.
  • Suport per a col·leccions uPNP.
Amarok 2.4

Amarok 2.4

    XFCE 4.8

    Avui ha estat alliberat Xfce 4.8, una nova versió d’aquest entorn d’escriptori lleuger.  Aquesta versió ja és la que vindrà instal·lada de forma predeterminada en les properes versions de les distribucions que l’utilitzin, com ara Xubuntu.

    Logo de Xfce

    Les novetats principals de Xfce 4.8 són:

    • Des de l’explorador de fitxers Thunar podrem navegar directament per carpetes remotes, amb navegació ftp o sftp, recursos compartits de Windows, WebDav, etc.
    • S’ha modificat la finestra d’operacions amb fitxers.
    • S’ha reescrit el panell d’aplicacions.
    • S’ha millorat el panell de configuració.

    També podeu veure les novetats de Xfce 4.8 al Tour que ens han preparat els seus desenvolupadors.

    Connexió via Terminal Server a ordinadors Windows

    En els sistemes Linux, podem controlar l’escriptori d’un ordinador des d’un altre per mitjà dels programes Vino (servidor d’escriptori remot) i Vinagre (client d’escriptori remot). Per a Windows, també es pot fer el mateix per mitjà del Terminal Server. En entorns Linux, també disposem d’un client de Terminal Server, des del qual podem visualitzar i interactuar remotament amb l’escriptori d’un ordinador Windows.

    Per a poder-lo utilitzar, primer cal activar en l’ordinador Windows el servidor de Remote Desktop. Després, en el nostre ordinador amb Linux, trobarem el client de Terminal Server a «Aplicacions>Internet>Client de Terminal Server».

    Pantalla del client de Terminal Server

    Pantalla del client de Terminal Server

    En aquest programa cal passar les dades de l’ordinador a què ens volem connectar. Per exemple, al camp «Ordinador» hi hem de posar la seva adreça IP o, si el tenim configurat a la xarxa, el seu nom. També podem configurar l’usuari de connexió, el domini i la contrasenya. Amb això, si fem clic a «Connecta» veurem que iniciem una sessió a l’ordinador remot en el nostre escriptori.

    Apart d’això, hi ha altres configuracions que pot ser interessant modificar. Per exemple, a la pestanya «Pantalla» podem fer que quan ens connectem a l’ordinador remot se’ns mostri en pantalla completa. A la pestanya «Recursos locals» podem fer que el so que es generi en l’ordinador remot se’ns escolti a través del nostre ordinador, o (una opció molt interessant) que els nostres discos locals es vegin en la connexió que tenim a l’ordinador remot. D’aquesta manera, podrem intercanviar fàcilment fitxers entre el nostre ordinador local i el remot.

    A la pestanya «Programes» podrem fer que, en iniciar la connexió remota, s’engegui de forma automàtica un programa. Des de la pestanya «Rendiment» podrem activar la memòria cau del mapa de bits per tal que la connexió vagi més ràpida. A més, un cop tinguem configurada la connexió a una certa màquina, ens podem desar aquesta configuració, per tenir-la disponible de forma senzilla.

    Si tenim una o més connexions d’aquest estil desades, podem instal·lar en el panell superior de Gnome una miniaplicació que ens facilitarà la connexió a aquestes. Per a tenir-la, fem clic amb el botó dret sobre el panell superior de Gnome i seleccionem l’opció «Afegeix al quadre…». A la finestra que s’obri, fem doble clic sobre la «Miniaplicació del client de Terminal Server». Se’ns afegirà aquesta miniaplicació. Quan hi fem clic a sobre, ens sortiran totes les connexions que tinguem configurades, per tal que ens hi puguem connectar fàcilment, o per crear una connexió nova.

    Miniaplicació del client de Terminal Server

    Miniaplicació del client de Terminal Server

    Com veieu, es tracta d’un client de Terminal Server molt complet i que ens permet una interacció molt gran entre el nostre equip Linux i l’ordinador Windows remot al que ens connectem.

    Com NO FER una migració a l'OpenOffice.org en 10 passos

    Tafanejant el bloc d’un dels nostres visitants he descobert aquesta senzilla guia en castellà sobre com no fer una migració a l’OpenOffice.org en 10 passos. Per això he volgut traduir-la i deixar-la aquí, perquè paga la pena.

    Les decisions que ha de prendre un empresari per obtindre un fracàs absolut en la migració cap a l’OpenOffice.org són les següents:

    • Ha d’esperar que Microsoft li demane una renovació de llicències per no-sé-quants-mil euros per pensar en canviar de programari.
    • Ha de considerar que aquest estalvi és la principal motivació pel canvi.
    • No ha de comunicar als seus empleats que es canviarà el programari.
    • No ha de fer cap estudi previ dels problemes que puguen sorgir amb el canvi, tampoc no ha de planificar el temps.
    • No ha d’impartir cap tipus de formació al seu personal (que hi haja cursos gratuïts no ha de fer-lo dubtar)
    • Ha de fer la migració de la nit al dia. Microsoft Office s’elimina i s’instal·la l’OpenOffice.org.
    • Ha d’esperar fins que els seus empleats comencen a queixar-se per cercar l’ajuda necessària per resoldre els nous problemes.
    • No ha de cercar al millor expert, ha de confiar en el seu proveïdor informàtic d’outsourcing que ja s’encarregarà de subcontractar algú que subcontractarà a l’especialista.
    • Ha de regatejar al màxim per obtindre el preu més baix (tot i que al final acabarà pagant més, ja que hi ha subcontractistes pel mig).
    • En el moment que l’expert aparega per l’empresa, no se li ha de dir res. Que s’espavile ell solet, que per això és un «expert».

    Per contra, el nostre company Albert Baranguer ens ensenya com fer una migració correcta:

    Enquesta nova: Encerta Ubuntu amb Unity?

    Encetem una nova enquesta, aquest cop sobre Unity, la nova capa d’escriptori desenvolupada per l’equip de l’Ubuntu i que vindrà per defecte amb la versió 11.04. Ací teniu un exemple de la darrera versió en desenvolupament que han fet els de WebUpd8:

    Vos sembla una bona idea? Creieu que han traït GNOME-Shell? Tindrà èxit?… Digueu la vostra!

    [poll id=45]

    Treballar amb estils a l'openoffice i autoenumerar les seccions

    Un dels grans avantatges que ens proporcionen els processadors de textos moderns, és la possibilitat de treballar amb estils.

    Però que són els estils?

    Els estils són una manera de jerarquitzar el text. Per exemple, podem marcar una tros de text amb l’estil “Encapçalament 1”, un altre tros de text amb l’estil “Encapçalament 2”, i un altre tros de text amb l’estil “Cos del text”. D’aquesta manera, i sense tenir més informació sobre el contingut del text, sabrem que hi ha un títol (Encapçalament 1), un subtítol (Encapçalament 2), i un text explanatori del subtítol (Cos del text”).

    I de que serveixen?

    Ara ens quan ens preguntem, de que ens serveix establir aquests nivells de categorització. Doncs la resposta és senzilla. Classificant el text segons la seva funció al document ens permet, per exemple, canviar de cop la mida de la lletra de l’estil “Cos del text” sense que afecti els altres estils o no haver de ficar retorns de carro per separar els diferents paràgrafs. També ens permet, enumerar els títols i els subtítols del nostre document de forma automàtica (1. o 1.1, etc.). I aquí no s’acaba tot. Podem també, crear un índex automàtic, que ens mostri els diferents títols i subtítols, així com a la pàgina on es troben. Com veieu, existeixen molts avantatges associats a treballar amb estils.

    Cas pràctic: Enumerem els títols

    Amb aquest cas pràctic, aprendrem a establir estils al text utilitzant el processador de text Open Office, i a enumerar els títols i els subtítols.
    (més…)

    GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

    Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.