El teu blog de Linux en català

Yearly Archive: 2010

A falta de gairebé un mes per l’alliberament d’Ubuntu 10.04 (Lucid Lynx), avui s’ha anunciat el nom de la versió 10.10, que sortirà el proper mes d’octubre. En aquest cas, serà “Maverick Meerkat”. Pels qui no ho sabeu (com em passava a mi), meerkat en català és un suricata, un mamífer de la família de les mangostes. Com a curiositat, Timon (el personatge del Rey León) és un suricata. 🙂  En resum, “Maverick Meerkat” es pot traduir com a “Suricata inconformista”.

Timón, el "meerkat" més famós (fins avui)

Timón, el "meerkat" més famós (fins avui)

Si voleu encara més curiositats, la primera versió d’Ubuntu, la 4.10, tenia com a nom clau “Warty Warthog”. Un warthog és un animal molt semblant a un porc senglar. En concret, en català es diu facoquer africà. Doncs bé, Pumba, el gran amic de Timon a El Rey León, és un facoquer africà. O sigui, que tot queda en família.

Què us sembla aquest nom? Jo quan l’he sentit per primer cop no m’ha agradat (sobretot la seva sonoritat), però la seva història m’ha agradat força. A veure si amb el temps m’hi acostumo una mica.

A la pàgina d’Ubuntu, ja es comencen a proposar noms per a la propera versió 11.04 (que sortirà a l’abril del 2011). Com ja sabem, en aquest cas començarà amb la lletra “N”. De moment, però, no en veig cap que m’agradi massa.

Font: UbuntuGeek

S’ha anunciat el nom en codi per a la propera versió d’Ubuntu que es publicarà a l’Octubre. El nom serà Maverick Meerkat, que vindria a ser Suricata Inconformista. Molt en la línia dels noms de l’Ubuntu. Segons la Viquipèdia:

El suricata (Suricata suricatta) és un petit mamífer membre de la família de les mangostes. Habita al desert de Kalahari (Botswana) i a Sud-àfrica. Un grup de suricates s’anomena “multitud”, “quadrilla” o “clan”. Un clan de suricates acostuma a tenir de 10 a 30 suricates, però algunes grans famílies en contenen més de 50. Tenen una vida mitjana de 12 a 14 anys.

Maco, oi?

Fitxer:Meerkat (Suricata suricatta).jpg

Fa un parell de dies es va publicar la versió final de GNOME 2.30. L’entorn d’escriptori, com sempre, no mostra canvis radicals ni noves super-funcionalitats, sinó que continua en la línia de l’estabilitat i les coses fetes amb cura per tal que funcionen a la perfecció. Aquesta versió de GNOME serà amb tota probabilitat l’última que veurem sense el GNOME Shell (o GNOME «Closca» com li agrada dir a un amic…).

A partir de la versió que es publicarà en principi el 27 d’octubre, GNOME Shell serà l’entorn per defecte (tot i que es podrà tornar a l’escriptori normal). Sembla que la transició no serà tan moguda com ho va ser la del KDE: GNOME 3.0 no aportarà en realitat grans canvis, excepte la Shell i algunes eines que faran el treball d’escriptori més fàcil. He de dir, però, que jo encara no li veig la utilitat a això: GNOME Shell no em diu res. Ja veurem com evoluciona en els propers 6 mesos.

Ara toca centrar-se en les novetats que GNOME 2.30 ens porta:

  • Nautilus / Definitvament s’ha simplificat la interfície i ara no trobarem text sota els botons per defecte. Per altra part, l’extra-pane (la vista partida) ens permetrà ara mostrar diferents vistes a una i altra finestra. Continue pensant que la divisió a Dolphin és prou més fina.
  • Empathy / A més de la possibilitat d’afegir el compte de Facebook o IRC, s’ha implementat la possibilitat d’enviar fitxers només arrossegant-los a la finestra de conversació. Una gran millora.
  • Evince / S’ha millorat l’apartat d’impressió: ara tindrem més opcions per a la impressió del document final (això és una de les coses en que falla GNU/Linux).
  • Epiphany / Aquest navegador obté una gran millora: la implementació de html5ube permetrà veure vídeos del youtube sense la necessitat de Flash.
  • Suport per a iPod, iPodTouch i iPhone / La biblioteca libmobiledevice permetrà gestionar les aplicacions instal·lades, recuperar la llibreta d’adreces, calendaris, notes i favorits, així com sincronitzar música i vídeo.

Com veieu, són millores petites però prou útils. Podeu veure’n més a l’anunci oficial. GNOME 2.30 ja es troba a les versions en desenvolupament d’Ubuntu, Fedora i OpenSUSE (a més d’altres distros). Quant al GNOME Shell, el desenvolupament continua i una de les coses més interessants que ja s’han afegit és el registre d’activitat. El que fa és mantindre un registre cronològic de tots els fitxers utilitzats i permet etiquetar i establir relacions entre grups de fitxers. El registre d’activitat del GNOME és la interfície gràfica del Zeitgeist, el motor que registra tota l’activitat de l’escriptori i que permet etiquetar i marcar elements com a preferits.

http://library.gnome.org/misc/release-notes/2.30/figures/rnlookingforward.shell.png.ca

Interfície del GNOME Shell a la 2.30

A la feina de la meua germana estan buscant la millor opció per a implementar un TPV. La qüestió és bàsicament que no volen gastar-se diners en pagar llicències per programes TPV que fa poden fer el mateix que qualsevol programa lliure. Vaig estar buscant programes d’aquest estil per a GNU/Linux i vaig trobar-ne uns quants, els que més cal destacar:

FacturLinex, tot i que és fàcil d’instal·lar, m’ha estat impossible configurar el tema de la base de dades. No entenc ben bé per què, però tot i que les dades eren correctes, no es connectava i per tant no funcionava. L’OpenBravo POS és el més complet, però està fet amb java i consumeix massa recursos (el ordinador és un pentium III amb 256mb de ram). I sembla que LemonPOS és la solució, ací teniu una captura:

Administrador Squeeze de LemonPOS

Instal·lació

Tots els programes de TPV necessitaran una connexió amb una base de dades. Per tant, caldrà tindre instal·lat en aquest cas MySQL. Per veure com instal·lar la base de dades, podeu visitar aquest article on s’explica com instal·lar-ho tot. Realment és senzill, només heu d’executar la següent ordre i durant la instal·lació establir la contrasenya de l’usuari root de mysql i triar apache o lighttpd (millor el primer):

sudo apt-get install apache2 php5-mysql libapache2-mod-php5 mysql-server phpmyadmin

Un cop instal·lat mysql, podrem procedir amb la instal·lació de lemonpos. Probablement el trobareu als repositoris de les vostres distros. Heu de cercar per la cadena «lemonpos». Tot i així, existeixen paquets per a OpenSUSE, Madrinva i Arch. A Ubuntu:

sudo apt-get install lemonpos

Amb lemonpos i mysql instal·lats, queda un altre pas: carregar la base de dades. Per fer això, heu d’obtindre el fitxer que es troba al paquet font del programa (al directori database_resources). Jo l’he extret i l’he penjat al meu DropBox per què el descarregueu directament des d’ací. El fitxer es diu lemon_mysql.sql. El baixeu i el deixeu al vostre home (o allà on vulgueu). I executeu des d’un terminal des del mateix directori on es troba el fitxer la següent ordre:

cat lemon_mysql.sql | mysql -u root -p

Amb això ja haureu finalitzat la instal·lació.

Primers passos amb LemonPOS

LemonPOS consta de dues interfícies: una que es coneix com a Squeeze i des de la qual es gestionen els productes que es venen, els venedors,els clients, les categories, gràfiques de venda, etc. Després tenim la interfície de venda, Lemon, que en iniciar-se ens demana el nom d’usuari i contrasenya del venedor (per defecte admin i contrasenya linux) i que ocupa tota la pantalla un cop iniciada.

Tenint això clar, el primer pas seria crear els productes que es vendran i les seues categories. Vos recomane crear un parell de productes des de l’Squeeze i seguidament anar a la interfície Lemon per tal de veure com seria el procés de venda. És realment senzill i ho podreu comprovar per vosaltres mateixos.

L’últim que quedaria ara seria configurar la impressora. En aquest cas no he pogut aconseguir fer-la funcionar a la botiga de la meua germana (gran problema, per cert). La qüestió és que tenen una impressora per a la qual no existeixen controladors per a GNU/Linux i a la xarxa no he trobat cap informació excepte gent dient que li funcionava. Per tant:

Si mai decidiu muntar un TPV amb un sistema GNU/Linux, assegureu-vos que el maquinari extern (lector i impressora) tenen controladors per a GNU/Linux. Si no, la tasca podria ser gairebé impossible.

Més informació a:

Avui ha sortit la versió 2.30 de GNOME, un dels entorns d’escriptori més utilitzats de GNU/Linux, juntament amb KDE. Aquesta versió de GNOME és la que vindrà ja de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions.

Logo de GNOMEÉs més, les versions de test de la majoria de distribucions (com per exemple Ubuntu 10.04 Beta 1 o OpenSUSE 11.3 Milestone 4) ja utilitzen la versió de desenvolupament de  GNOME 2.30 (i actualitzaran aviat a la versió definitiva de 2.30), o sigui que si les esteu utilitzant, aviat gaudireu de les novetats d’aquesta nova versió. S’ha de tenir en compte, a més, que GNOME no inclou només l’entorn d’escriptori, sinó també alguns dels programes que ja venen amb aquest, com per exemple el visualitzador de documents Evince, el gestor de correu Evolution, el Nautilus, els GNOME Games, el client de conferència Ekiga i uns quants més.

En el GNOME 2.30 podreu trobar, entre altres, aquestes novetats:

  • L’Evince té suport per a fitxers de còmics cbt. També mostra miniatures per a fitxers remots.
  • L’Evolution té una nova implementació del protocol IMAP, que millora el seu rendiment. A més, integra els contactes amb el Google Maps.
  • El Vinagre (servidor d’escriptori remot) pot utilitzar compressió JPEG per a disminuir l’ample de banda que necessita. També permet la seva utilització a través d’un túnel SSH per tal que les dades vagin encriptades.
  • Podrem traspassar (per mitjà d’un copia-enganxa) les notes del Tomboy mantenint el seu format.
  • En el Nautilus podrem utilitzar la visualització partida (fins ara ja ho podíem fer, però configurant un repositori PPA), i s’ha reorganitzat la seva interfície.
  • El nou programa Comptador de temps ens mostra què hem estat fent a l’ordinador.
  • La calculadora de GNOME s’ha millorat substancialment, tant en la seva interfície com en la seva funcionalitat.
  • Nombroses millores en el navegador Epiphany.

I hi ha moltes millores més. Si voleu la llista completa de novetats, us recomano que llegiu les notes de la versió.

Podeu veure el procés complet que ha portat fins a la versió 2.28 al seu calendari de llençament.

Com ja sabreu Canonical va decidir posar els botons “minimitzar-maximitzar-tancar ” a la part esquerra de les finestres (Sembla que nomès als temes Ambiance i Radiance) i aquest fet ha originat una gran controversia entre els usuaris de Ubuntu, ja que molts pensen que és un gran error per part de la companyia.

A causa d’aquest canvi, la part dreta de la finestra ha quedat “buida” i alguns usuaris ja han començat a publicar mock-ups amb propostes força interessamts per posar en aquest espai buit.

Propostes

ZeitButton

(més…)

A Phoronix van publicar ahir una comparació de rendiment entre l’Ubuntu 10.04 i el MacOSX 10.6.2. Per fer les proves s’han fet servir les darreres versions disponibles fins al moment de tots dos sistemes operatius a un Mac Mini amb un processador Intel Core 2 Due a 2.00GHz amb 1GB de memòria RAM DDR3 i una targeta gràfica NVIDIA GeForce 9400. S’han fet les proves deixant les configuracions per defecte de tots dos sistemes.

Els tests realitzats inclouen: Urban Terror, OpenArena, Warsow, X-Plane 9, MPlayer, Codificació MP3 Lame, Mencoder, dcraw, compressió 7-Zip i Gzip, GraphicsMagick, John The Ripper, MAFFT, PostgreSQL, Sudokut, Crafty, TSCP, Tachyon, C-Ray i Bork. A continuació teniu els resultats:

Joc Urban Terror

Joc OpenArena

(més…)

S’acaba de publicar la cinquena alfa de Chakra, una distribució inicialment basada en Arch que fa servir KDE com a entorn d’escriptori per defecte i que tracta de funcionar només amb biblioteques Qt evitant l’ús de les biblioteques GTK.

En Manu Tortosa, un dels traductors de KDE al català i desenvolupador de Chakra ens ha comentat que entre les principals novetats que trobarem en aquesta nova versió es pot destacar:

  • Instal·lador completament reescrit, ara inclou un mode «fàcil», la instal·lació triga menys de 15 minuts i ara es pot usar en monitors més petits (800×600) com ara els dels netbooks.
  • KDE 4.4.1, amb una selecció més completa de programari: Amarok, Kaffeine, Choqok. K3b, Yakuake, Rekonq…
  • Implementació completa de les impressores, també en mode Live.
  • Gestió completa de suports òptics, es poden muntar imatges de CD/DVD també en mode Live
  • Molts idiomes afegits al menú d’arrencada
  • Primera versió alliberada del Kernel Chakra amb implementació LZMA (nucli diferent del d’Arch)
  • Nou gestor de paquets Shaman2 i Aqpm2

Podeu baixar-la des del servidor de Caliu o visitar el projecte a Sourceforge:

http://chakra-project.org/img/alpha5-news.png

Segons es pot llegir a InfoWorld, un dels primers passos significatius que ha realitzat Oracle després de la compra de Sun afecta directament a Solaris, que podrà obtindre’s de forma gratuïta des de la pàgina web, però amb una llicència d’ús de només 90 dies. A més, caldrà un registre previ per baixar-se aquesta versió de prova. El canvi de llicència no té caràcter retroactiu, per la qual cosa els clients que van adquirir Solaris en el passat podran continuar fent-lo servir sense cap mena de restricció, tot i que probablement ja no tindran accés a actualitzacions i correccions d’errors.

Això, d’entrada, no afecta a OpenSolaris quant a termes de llicència. El que sí que podria afectar seria que OpenSolaris no rebera els canvis fets a Solaris, cosa que conjuntament amb el fet que la comunitat darrere d’OpenSolaris no és molt nombrosa, faria que OpenSolaris acabara sent abandonada. El canvi de llicència de Solaris podria afectar sobretot a aquelles petites i mitjanes empreses que cercant una solució gratuïta i potent van acabar amb aquest sistema operatiu. En el futur s’hauran de debatre en iniciar un manteniment propi d’OpenSolaris, pagar les llicències o bé trobar una altra solució (probablement basada en GNU/Linux).

Serà interessant veure què passa amb la resta de grans projectes: MySQL, OpenOffice.org, VirtualBox, etc. Per sort, en aquests casos, hi ha molta més comunitat al darrere i es crearien forks en cas que fora necessari (de fet, ja existeixen un parell de forks de MySQL i també de l’OpenOffice.org).

http://www.windowsitpro.net/main//gnlcontent/uploads/images/stories/CodeIT2/solaris_logo.png

TestDisk és un programari de codi obert sota llicencia GPL, principalment creat per recuperar particions eliminades, arreglar la taula de particions i convertir dics no bootejables en bootejables, problemes que poden ser causats al manipular particions del nostre disc dur incorrectament. El programa s’executa en la terminal, però és bastant fàcil d’utilitzar, i altament recomanat.

Pot ser especialment útil a l’hora de desinstal·lar un sistema operatiu, ja que si no es fa correctament, podriem eliminar alguna partició o el sector d’arrancada.

(més…)