El teu blog de Linux en català

Yearly Archive: 2010

Ara que ja estan polint els detalls de Síntel, l’última pel·lícula lliure creada per la Fundació Blender, un petit grup d’usuaris del programa, ha decidit realitzar-ne la versió interactiva.

Model lowpoli de Síntel

Per a qui no conegui el projecte Durian, ni li soni de res l’Institut Blender, farem una petit resum del tema. L’Institut Blender és el responsable del manteniment de Blender, el paquet lliure de creació 3d, animació i post-producció. Per a demostrar el potencial del seu programari i per a provar-lo en un entorn de treball real, un cop l’any aproximadament, l’Institut organitza un taller amb l’objectiu de crear un producte desenvolupat casi íntegrament amb Blender (les altres eines que s’utilitzen també són gairebé totes lliures ja que les estacions de treball de l’Institut Blender estan equipades amb Ubuntu).

Així doncs, un grup de voluntaris són seleccionats per a formar part del projecte, al qual li assignaran un nom de fruita (per a tenir un nom inicial), llavors l’equip es trasllada a Amsterdam, a les instal·lacions de l’Institut Blender i allà resideixen fins a la finalització del projecte (els voluntaris tenen l’estada pagada i reben una petita ajuda per a mantenir-se, però no tenen un sou real).

Fins ara hem vist tres productes sortits dels tallers (més el material didàctic sobre Blender que està disponible a la seva botiga electrònica): del projecte Orange en va sortir el curtmetratge Elephant’s dream, el projecte Peach es va convertir en Big Buck Bunny, el projecte Apricot va realitzar el videojoc Yo!Frankie, inspirat en el món de Big Buck Bunny, i finalment el Projecte Durian està acabant Síntel, un curtmetratge èpic-medieval sobre una jove que busca un drac…

I aprofitant l’argument d’aquest últim, un grup de desenvolupadors han decidit crear, Síntel the game, un RPG en tercera persona, totalment lliure que funciona gràcies al BGE, el motor interactiu de Blender. Tot i que el bloc va ser estrenat el passat cap de setmana, ja fa mesos que l’equip hi treballa, i de moment es troben reconstruint la ciutat d’Ishtar, que apareixerà al curtmetratge. Inicialment, el joc està pensat perquè en una tarda es pugui acabar, però el que és realment interessant d’aquests projectes, com ja van fer amb Yo!Frankie, és la participació de la comunitat d’usuaris de Blender, qui tindrà disponible el material, i podrà crear noves aventures per a allargar la durada del joc, ja que degut a l’estil d’aquest, hi poden haver diferents missions o trames, que es poden jugar simultàniament.

Esperem que aquest projecte arribi a veure la llum, però el procés de creació d’un joc d’aquest tipus és lent, sobretot quan s’ha de fer en el temps lliure dels desenvolupadors. Però mentrestant, ens haurem de conformar amb poder veure el curtmetratge el proper més de setembre un cop se n’hagi fet l’estrena al Netherlands Film Festival.

Per qüestions de feina he de fer servir el Phothoshop sovint: tots els dissenys que ens arriben venen en format PSD i per tant estem obligats a tindre el Photoshop instal·lat al nostre ordinador.

Fins ara havia trobat dues alternatives: o bé instal·lar el Photoshop CS per wine (l’únic que funcionava més o menys de forma directa, però amb moltes mancances en el seu funcionament) o bé instal·lar el VirtualBox i ja amb un Windows virtualitzat, instal·lar allà el Photoshop que volguera.

Ara, però, he descobert que és possible instal·lar el Photoshop CS4 a l’Ubuntu Lucid Lynx de forma que funcione prou acceptablement. El procés és senzill, però s’han de fer uns quants passos. Ara explicarem com.

  1. Primer de tot heu d’instal·lar el wine1.2
  2. sudo apt-get install wine1.2

  3. Després d’això, caldrà baixar el paquet de winetricks
  4. wget http://winezeug.googlecode.com/svn/trunk/winetricks

  5. Tot seguit, executarem les següents ordres (l’última ordre potser vos fa instal·lar algun programa necessari per al Windows, simplement instal·leu-lo):
  6. sudo -s
    mv winetricks /usr/local/bin
    chmod a+x /usr/local/bin/winetricks
    exit
    winetricks msxml6 gdiplus gecko

  7. Ara baixarem una biblioteca necessària i la copiarem al directori de windows del wine:
  8. wget http://dl.dropbox.com/u/120126/atmlib.dll
    mv atmlib.dll ~/.wine/drive_c/windows/system32/

  9. Finalment caldrà obrir les preferències del Wine a Aplicacions » Wine » Configureu el Wine. Allà aneu a la pestanya «Libraries» i al quadre on posa «New override for library» escriviu «atmlib.dll» i feu clic sobre «Add». Finalment seleccioneu aquesta biblioteca que s’ha afegit i feu clic sobre «Edit», a la finestra que s’obri seleccioneu «Native (Windows)» i finalment tanqueu. Amb això ja tindrem totes les configuracions necessàries completades.
  10. Ara només caldrà tindre el Photohop (jo ho he provat amb el Photoshop CS4 Micro) i instal·lar-lo amb wine amb una ordre semblant a la següent (el fitxer d’instal·lació no té per què ser «setup.exe»):
    wine setup.exe

Photoshop CS4 a Ubuntu 10.04 Lucid Lynx

Quan escrivim un document LaTeX amb Texmaker, el programa utilitzarà la codificació de caràcters que tinguem definit en el sistema. Si, per exemple, el nostre sistema utilitza UTF-8 (que serà l’habitual), al principi del document ho hem d’indicar per mitjà de la línia següent:

usepackage[utf8]{inputenc}

Però si hem de fer un treball col·laboratiu en LaTeX amb gent que utilitza Windows, o si nosaltres mateixos treballem des de diversos ordinadors, alguns dels quals tinguin Windows, cal tenir en compte que aquest sistema treballa amb una codificació de caràcters diferent (windows-1252) , i quan passem el document a PDF el resultat final no es veurà correctament (sobretot pot donar problemes en els accents i els signes de puntuació). Això és degut a que part del document (el que hàgim escrit des de Linux) estarà codificat amb UTF-8, una altra part (la que s’hagi escrit des de Windows) estarà escrita en windows-1252, i en el document hem indicat que agafi la UTF-8.

Per a solucionar-ho, l’únic que cal fer és treballar en tots els ordinadors amb la mateixa codificació de caràcters i, a més, indicar al document LaTeX que estem treballant amb aquesta codificació concreta. En el nostre cas, farem que el Texmaker treballi amb codificació windows-1252.

Per a fer-ho, obrim el Texmaker i anem a «Opcions>Configurar Texmaker». En la finestra que s’obri, seleccionem el panell «Editor». En el camp «Codificació de la lletra de», posem el valor «windows-1252».

Configuració de la codificació de caràcters al Texmaker

Configuració de la codificació de caràcters al Texmaker

Un cop fet això, el Texmaker ja escriurà en aquesta codificació de caràcters, igual que fa al Windows. Només cal indicar al LaTeX que és aquesta la codificació que ha d’utilitzar quan passi el document a PDF. En el document, només cal canviar la línia que hem escrit al principi de l’anotació per aquesta:

usepackage[latin1]{inputenc}

I ja ho tindrem tot configurat per poder treballar en LaTeX de forma col·laborativa  entre entorns Linux i Windows.

A l’hora de gestionar servidors, existeixen diferents eines que ens faciliten les tasques per realitzar la gestió. Entre aquestes eines, en el mercat de servidors podem trobar opcions privatives com Panels, o Plesk. D’opcions lliures existeixen unes quantes, una de elles és Virtualmin.

Virtualmin és nascuda com a extensió de Webmin, que ens permet gestionar un servidor web amb allotjaments virtuals. D’aquesta manera podem crear allotjaments per a cada entitat o persona,  sense que afecti ni comparteixin eines entre els altres allotjats.

La instal·lació és molt senzilla per aquells que tenen coneixement de terminal. Des de la web official podem descarregar un script per executar, que ens permetrà instal·lar un servidor LAMP, de DNS, i de correu. L’script esta preparat per intal·lar-se en servidors Debian, CentOS o RedHat i Ubuntu 8.04.

Dins del virtualmin podrem crear un allotjament virtual, que ens permetrà accés ssh, gestió dels dns, redireccionar dominis, crear alies de domini, entre moltes altres coses.

A part de la versió lliure, existeix una versió de pagament que ens complementa altres opcions. La versió lliure té les suficients opcions per gestionar un servidor.

Un any més, es celebra a Olot la festa de les noves tecnologies Volcànica.cat. Enguany s’arriba a la cinquena edició d’aquesta trobada, que tindrà lloc entre els dies 16 i 18 de juliol al Local social Bosc de la Tosca (veieu com anar-hi).

Logo de Volcànica.catUna de les activitats principals de Volcànica.cat és la LAN Party, però també hi ha tornejos de videojocs, xerrades i altres activitats. Tot i que Volcànica.cat és una festa de noves tecnologies d’àmbit general, també té molt en compte el programari lliure, i algunes de les xerrades tracten sobre diversos aspectes del programari lliure.

Per als que hi estigueu interessats, encara sou a temps d’inscriure-us.

Mozilla va alliberar anit la primera beta de Firefox 4, la versió final està previst que es publique abans de final d’any. Ara que Firefox 4 ja ha arribat a la versió beta, estem en posició de fer una valoració més seriosa sobre si realment aquesta serà una versió que podrà competir en aspecte i rendiment amb el Chrome (crec que queda clar que la batalla dels navegadors lliures es lliura actualment entre el Chrome i el Firefox).

La interfície

La interfície és la primera gran decepció que ens portarem els usuaris de gnu/linux: Mozilla no ha canviat gairebé res: l’estructura dels diferents elements de la interfície continua sent la mateixa. Mentrestant, a Windows i a MacOSX ja es veu la nova interfície. Desconec si Mozilla pensa fer algun canvi o fer el mateix que ha fet sempre que hi ha hagut un canvi a la interfície: no aplicar-lo a gnu/linux. Ací teniu un exemple de la nova versió a Windows i a GNU/Linux:

Firefox 4 beta1 al Windows

Firefox 4 beta1 a GNU/Linux

Rendiment

En aquest aspecte Firefox 4 sí que suposa una millora substancial respecte a les 3.X. Firefox 4 s’obre i es tanca més ràpid (supose que més d’un haureu sofert eixe insuportable espai de temps que existeix des que premeu el botó per tancar la finestra i el moment en que es tanca la mateixa).

Tot i així, Firefox 4 encara continua per sota (a nivell perceptiu) en la fluïdesa de funcionament del programa en sí. Ara bé, un punt al qual sí que destaca és la càrrega de les pàgines: es pot apreciar fàcilment que la càrrega de pàgines és més ràpida. A GNU/Linux s’ha afegit una animació a les pestanyes que mostra l’estat de càrrega de la pàgina.

De tota manera, tot i que Firefox 4 sí que presenta una millora important respecte a la versió 3.X, les proves de rendiment comparant diferents navegadors encara mostren que hi ha camí per recòrrer:

Font | conceivablytech.com

Baixades

Els paquets del Firefox per a les diferents plataformes, incloses les de linux 64bits (això és una novetat) els podreu trobar al seu servidor (encara no s’ha habilitat una pàgina oficial). Provar-lo a GNU/Linux és senzill: només heu de descomprimir el fitxer tar.gz i executar el fitxer «firefox». Recordeu fer una còpia de la vostra carpeta .mozilla a la vostra carpeta personal -per si de cas.

Firefox 4 va pel bon camí, però encara ha de millorar força si vol tornar a ser el navegador líder, una posició que Chromium li està llevant a poc a poc.

Els desenvolupadors de K3b han anunciat la versió final de K3b 2.0: una versió completament adaptada a Qt4 i que com a gran novetat presenta el suport per a gravar discos Blu-Ray.

K3b 2.0 corregeix un nombre molt gran d’errors que a la versió 1.0 feien que el programa no fora del tot estable. La integració amb KDE4 és gairebé total: es fa servir la capa solid per a la comunicació amb el maquinari, tot el tema d’icones i botons són també de KDE4 i el programa continua sent tan potent com sempre ho ha estat, però més estable.

Interfície del k3b 2.0

K3b és probablement el paquet de gravació de cd/dvd més complet que hi ha actualment per a GNU/Linux i el que presenta un aspecte més clàssic. Tot i així, atès que existeixen certes limitacions a nivell de mòduls lliures de maquinari, el rendiment de les aplicacions lliures de gravació no és el millor. Per això vull comentar el fet que existeix una alternativa privativa i de pagament: Nero. Per descomptat no és l’opció recomanada, però probablement és interessant veure la diferència de rendiment que existeix entre ambdós programes. Sembla que NeroLinux ara és tan «potent» com la seua versió per a Windows.

De K3b 2.0 sembla que encara no hi ha paquets disponibles per a cap distribució excepte per a Arch Linux (probablement Gentoo i altres en desenvolupament també l’afegiran). Així que per ara només podreu instal·lar-lo compilant des de les fonts.

Un mes després de l’aparició de la primera Alpha d’Ubuntu 10.10 (Maverick Meerkat), ja tenim aquí la segona. Fa dies que es van comentant els canvis que segurament portarà aquesta segona alpha. Algunes de les més interessants són:

  • Noves millores al Centre de Programari. Ja porten molt temps millorant-lo (el canvi amb Lucid Lynx ja va ser molt important), i en aquesta segona alpha del Maverick s’hi han centrat especialment.
  • L’Ubuntu Netbook Edition ja porta de forma predeterminada l’entorn Unity i el Global Menú, que ens deixarà uns quants píxels més disponibles per a les finestres a la pantalla del nostre Netbook.
  • S’ha modificat l’indicador de so.
  • L’aptitude ja no ve instal·lat de forma predeterminada. 🙁
  • Ja hi ha disponible el nou sistema de fitxers BTRFS, de moment en període de proves molt preliminar. Aquesta característica només es pot utilitzar si us baixeu el CD d’instal·lació Alternate o Server.

Si voleu provar aquesta segona Alpha d’Ubuntu 10.10 Maverick Meerkat, us deixo els enllaços dels seus diferents colors:

Ubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/releases/maverick/alpha-2/

Kubuntu i UNR: http://cdimage.ubuntu.com/kubuntu/releases/maverick/alpha-2/

Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/maverick/alpha-2/

UbuntuStudio: http://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/maverick/alpha-2/

Ubuntu per UEC i EC2: http://uec-images.ubuntu.com/releases/maverick/alpha-2/

Sobretot, de moment NO ÉS RECOMANABLE INSTAL·LAR-LO EN ENTORNS PRODUCTIUS, NI PER A ORDINADORS DE SOBRETAULA HABITUALS (excepte si teniu clar què significa una versió Alpha i n’assumiu les possibles conseqüències). Cal tenir molt clar que es tracta encara d’una versió de proves, de manera que segurament distarà molt de ser estable. Aquestes versions serveixen per a poder provar les seves noves funcionalitats, i trobar-hi possibles errades per tal de notificar-les i que les versions definitives siguin molt estables.

En aquesta pàgina podeu trobar el calendari de llençament de Ubuntu 10.10 Maverick Meerkat.

Potser alguns de vosaltres ja coneixeu l’inkscape. L’inkscape és un programa d’edició d’imatges vectorials molt similar al freehand o a l’illustrator d’Adobe, però amb la diferència que és programari lliure.

Logo de l'inkscape

Doncs bé, la nova versió 0.48 ja és pràcticament aquí. Entre els seus canvis en destaca que ja es poden definir numèricament els valors de separació entre lletres, ja es poden incloure imatges vectorials pdf amb el text a banda en un document LaTeX, s’ha millorat el treball amb nodes i s’ha polit molt més els petits detalls que fan d’usar el programa una delícia. Una llista completa dels canvis la podeu trobar aquí.

Personalment he de dir que m’encanta l’inkscape, i he fet diversos dissenys gràfics amb aquest programa amb molt bons resultats. A més a més, és un programa intuïtiu i fàcil d’aprendre.

A l’ubuntu Karmik Koala encara hi ha la versió anterior, la 0.47. Doncs bé, si sou dels que no podeu esperar a la versió final i voleu començar a provar la nova versió 0.48, us podeu instal·lar aquesta versió en beta. Cal dir que encara s’han de corregir errors pel que el seu ús professional és desaconsellat.

Per fer-ho només heu de seguir aquest passos.

Us descarregueu aquest paquet, i tot seguit l’instal·leu fent-li dos clics.

wget http://http.us.debian.org/debian/pool/main/p/popt/libpopt0_1.16-1_i386.deb

Seguidament us descarregueu aquest paquet, i tot seguit l’instal·leu fent-li dos clics.

wget https://launchpad.net/~ricotz/+archive/staging/+build/1752361/+files/inkscape_0.48~pre0-0ubuntu1~10.10~ricotz4_i386.deb

Què el gaudiu 😉

Font

Altres usos del LaTeX

Si us ha agradat el LaTeX com a eina d’edició de documents, no deixeu de pegar un cop d’ull a totes les possibilitats que ofereix:

  • Creació de presentacions amb Beamer
  • CV professionals: el paquet moderncv