El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: juliol 2010

Quan esborrem un fitxer, ja sigui des de l’explorador de fitxers que utilitzem habitualment o des d’un terminal (mitjançant l’ordre «rm»), realment l’únic que fa el sistema és «marcar-lo com a esborrat», deixant l’espai que ocupava el fitxer disponible per a possibles escriptures posteriors. Però la informació que hi havia en el fitxer segueix estant en el disc, i es pot recuperar. Com que el sistema l’únic que fa (bàsicament) és posar una marca, es triga el mateix en esborrar un fitxer de 1 KB que un de 500 MB.

En alguns casos, ens pot interessar esborrar definitivament un fitxer, no només el fitxer en sí, sinó també la seva informació del disc. Per exemple, un fitxer que contingui contrasenyes importants, un document amb alts secrets nuclears o una foto nostra amb la Belén Esteban.

L’únic que necessitem és instal·lar des del gestor de paquets de la nostra distribució (el Synaptic si utilitzem Ubuntu) el paquet «secure-delete». També podem instal·lar-lo des d’un terminal:

sudo apt-get install secure-delete

Aquest paquet conté el programa «srm», que esborra definitivament (ara sí) un fitxer del nostre disc. Aquest programa té una sintaxi semblant al «rm», i per esborrar definitivament un fitxer només cal executar l’ordre següent:

srm nom_fitxer

Aquest programa fa una sèrie d’escriptures en els sectors del disc dur on hi havia el fitxer que fa impossible la seva recuperació. Amb aquest programa veureu com l’esborrat de fitxers grans triga molt més que el de fitxers petits, perquè realment esborra el contingut. Per exemple, l’esborrat d’un fitxer de 500 MB pot trigar més de 15 minuts.

Sobretot, utilitzeu-lo només en casos necessaris perquè, apart que triga molt en esborrar fitxers, recordeu que no podreu recuperar la informació esborrada amb srm. D’això es tracta, oi? 🙂

Edito: El paquet que s’ha d’instal·lar és el «secure-delete», i no el «secure-digital». Ho he modificat a l’anotació. Marc, gràcies per avisar.

TomTom és una de les marques de navegadors GPS més utilitzats a Catalunya. Per actualitzar les dades d’aquests GPS, cal utilitzar el programa TomTom Home, que només té versió per a Windows i per a Mac OS. A més, la versió per a Windows no es pot utilitzar amb Wine perquè, tot i que el programa en sí hi funciona perfectament, no pot connectar amb el dispositiu i, per tant, és com si no funcionés.

Fa uns mesos, em vaig posar en contacte amb TomTom per veure si podien fer una versió del TomTom Home per a Linux, i oferint-me a fer de beta-tester en cas que ho fessin. La seva resposta va ser rotunda: No tenien intenció de fer-ne una versió per a Linux. Com a curiositat, es veu que els dispositius TomTom funcionen amb un nucli Linux, i fins i tot ha estat demandada per Microsoft en relació a aquest nucli. Total, que per poder actualitzar les dades del meu TomTom fins ara havia d’utilitzar una màquina virtual amb Windows instal·lat.

Però la setmana passada vaig veure la llum. En aquesta anotació de Linux und Ich, vaig veure que hi ha un nou programa, encara en versió Beta, que permet actualitzar des de Linux el nostre dispositiu TomTom. Es tracta de jTomtom, un programa multiplataforma fet en Java.

Per poder-lo utilitzar, hem de tenir instal·lat el Java. Ens pot servir tant el de Sun (a Ubuntu és el paquet «sun-java6-jre») com la implementació Java de codi obert OpenJDK (paquet «openjdk-6-jre»). Quan ja tinguem instal·lat el Java, ens hem de descarregar la darrera versió del jTomtom des de la seva pàgina de descàrrega. Així descarregarem el fitxer anomenat «jTomtom.jar», que podem desar a qualsevol directori. En el meu cas, l’he desat a «/home/el_meu_usuari/bin/jTomtom.jar». En aquest cas, per obrir el programa s’ha d’executar l’ordre següent des d’un terminal:

java -jar /home/el_meu_usuari/bin/jTomtom.jar

També podem afegir el programa al nostre menú d’aplicacions si anem a «Sistema>Preferències>Menú Principal». A la pantalla que s’obri, seleccionem «Accessoris» (perquè afegeixi el programa en aquest menú) i fem clic al botó «Element nou». Poseu «jTomtom» com a nom, i en el camp «Ordre» escriviu «java -jar /home/el_meu_usuari/bin/jTomtom.jar». Un cop fet això, connecteu el dispositiu TomTom a l’ordinador i podreu executar el programa des del menú «Aplicacions>Accessoris>jTomtom».

Pantalla principal del jTomtom

Pantalla principal del jTomtom

Des d’aquest programa, podem fer una còpia de seguretat de la informació del nostre dispositiu, actualitzar les dades dels satèl·lits (pestanya «QuickFix») o actualitzar els radars de trànsit (actualment, hi ha disponibles els de França i el desenvolupador de jTomtom està treballant per tenir aviat els d’Espanya).

Per cert, vaig aprofitar que estava provant el funcionament del programa per traduir-lo, o sigui que el podreu utilitzar en català. 🙂

Avui s’ha alliberat la versió 2010 Spring de Mandriva, que té “Farman” com a nom clau. Darrerament, havien sortit rumors indicant que l’empresa Mandriva podria estar a la venda degut a problemes econòmics. Finalment, el 7 de juliol (gràcies Xavifumi per aquesta informació), Mandriva va confirmar que està passant per una mala situació financera, que els fa replantejar l’estratègia de la companyia per tal d’enfocar-la més de cara a empreses. O sigui que, tot i que Mandriva no desapareixerà, aquesta pot ser la seva darrera versió gratuïta.

Logo de MandrivaCom ja és habitual en aquesta distribució, des de la seva pàgina de descàrrega ens podem baixar tres edicions diferents de Mandriva 2010 Spring:

  • Mandriva PowerPack. Versió de pagament.
  • Mandriva One. Versió gratuïta.
  • Mandriva Free. Versió gratuïta que conté únicament programari lliure.

Aquesta versió de Mandriva porta moltes novetats, entre les que podem destacar les següents:

  • Versió 2.6.33.5 del nucli.
  • Utilitza els escriptoris Gnome 2.30.1 i KDE 4.4.3, depenent del que escollim en la seva instal·lació.
  • Inclou el Gnome Activity Journal, que permet navegar pels fitxers que s’han modificat darrerament.
  • S’ha millorat la seguretat envers l’usuari “guest”.
  • S’ha introduït una nova eina, anomenada KA, que permet instal·lar Mandriva en un nou equip a partir d’una instal·lació ja feta en un altre ordinador (amb característiques similars).
  • Les particions encriptades podran ser de qualsevol tipus, i no només ext3/ext4 com fins ara (sobretot, el directori /boot no pot estar en una partició encriptada).
  • Es pot utilitzar una contrasenya encriptada en el Grub.
  • Gutenprint afegeix el suport per a moltes impressores noves Epson.
  • S’han afegit molts programes als repositoris de Mandriva: Openshot, Chromium, Opera, Clementine, XBMC, Sagemath, Jmol, etc.

Podeu trobar la llista completa de novetats a les notes de la versió.

Escriptori de Mandriva 2010 Spring

Escriptori de Mandriva 2010 Spring

Screenlets és un programa que ens proporciona una sèrie de ginys que podem afegir al nostre escriptori. A GNULinux.cat ja n’hem parlat algun altre cop. Un dels més interessants és el giny que ens mostra la previsió meteorològica per a la ciutat que li indiquem.

El primer que cal fer és instal·lar el paquet «screenlets» des del Synaptic («Administració>Sistema>Gestor de paquets Synaptic»). També podem fer-ho des d’un terminal, mitjançant l’ordre següent:

sudo apt-get install screenlets

Un cop instal·lat, engeguem el gestor d’Screenlets des del menú «Aplicacions>Accessoris>Screenlets» i fem doble clic sobre el giny anomenat «ClearWeather». A més, en la barra lateral esquerra, hem d’indicar-li que aquest Screenlet s’engegui en arrancar l’ordinador, activant la casella «Auto start on login».

Configuració dels Screenlets
Configuració dels Screenlets

Quan fem això, ens apareixerà al fons de pantalla un giny gris fosc, que de moment ens dirà que no té dades meteorològiques. Cal indicar-li per a quina ciutat volem obtenir les previsions. Veiem com fer-ho.

Aquest Screenlet obté les prevision a partir de la web Weather.com, que no treballa a nivell de ciutat, sinó mitjançant uns codis. Anem a obtenir el codi per a la nostra ciutat. Per a fer-ho, hem d’anar a la pàgina principal de Weather.com i buscar la ciutat (no hi són totes, però n’hi ha moltes). Per exemple, si busquem «Manresa, Spain» ens envia a aquesta adreça:

http://www.weather.com/weather/today/Manresa+Spain+SPXX0242?lswe=manresa

De tot l’enllaç, ens hem de quedar amb el codi que hi indica (en aquest cas, «SPXX0242»). Ara, fem clic amb el botó dret sobre el giny que ens ha aparegut abans sobre la pantalla, i seleccionem «Zip Code…». Hi posem el codi obtingut i, un cop acceptats els canvis, ens mostrarà les previsions del temps per a aquesta ciutat.

Screenlet amb la previsió meteorològica
Screenlet amb la previsió meteorològica

Gràcies a un missatge que ens heu enviat, hem vist que no es podien donar d’alta nous usuaris al nostre fòrum, perquè no es visualitzava el Captcha. Hem detectat que el problema és degut a una incompatibilitat amb el tema que hi teníem aplicat.

De moment hem canviat el tema, i n’hem activat un de molt senzill, però que permet el registre d’usuaris nous i la utilització normal del fòrum. Tan aviat com tinguem solucionat el problema, tornarem a activar un tema més complet.

Disculpeu les molèsties.

Ara que ja estan polint els detalls de Síntel, l’última pel·lícula lliure creada per la Fundació Blender, un petit grup d’usuaris del programa, ha decidit realitzar-ne la versió interactiva.

Model lowpoli de Síntel

Per a qui no conegui el projecte Durian, ni li soni de res l’Institut Blender, farem una petit resum del tema. L’Institut Blender és el responsable del manteniment de Blender, el paquet lliure de creació 3d, animació i post-producció. Per a demostrar el potencial del seu programari i per a provar-lo en un entorn de treball real, un cop l’any aproximadament, l’Institut organitza un taller amb l’objectiu de crear un producte desenvolupat casi íntegrament amb Blender (les altres eines que s’utilitzen també són gairebé totes lliures ja que les estacions de treball de l’Institut Blender estan equipades amb Ubuntu).

Així doncs, un grup de voluntaris són seleccionats per a formar part del projecte, al qual li assignaran un nom de fruita (per a tenir un nom inicial), llavors l’equip es trasllada a Amsterdam, a les instal·lacions de l’Institut Blender i allà resideixen fins a la finalització del projecte (els voluntaris tenen l’estada pagada i reben una petita ajuda per a mantenir-se, però no tenen un sou real).

Fins ara hem vist tres productes sortits dels tallers (més el material didàctic sobre Blender que està disponible a la seva botiga electrònica): del projecte Orange en va sortir el curtmetratge Elephant’s dream, el projecte Peach es va convertir en Big Buck Bunny, el projecte Apricot va realitzar el videojoc Yo!Frankie, inspirat en el món de Big Buck Bunny, i finalment el Projecte Durian està acabant Síntel, un curtmetratge èpic-medieval sobre una jove que busca un drac…

I aprofitant l’argument d’aquest últim, un grup de desenvolupadors han decidit crear, Síntel the game, un RPG en tercera persona, totalment lliure que funciona gràcies al BGE, el motor interactiu de Blender. Tot i que el bloc va ser estrenat el passat cap de setmana, ja fa mesos que l’equip hi treballa, i de moment es troben reconstruint la ciutat d’Ishtar, que apareixerà al curtmetratge. Inicialment, el joc està pensat perquè en una tarda es pugui acabar, però el que és realment interessant d’aquests projectes, com ja van fer amb Yo!Frankie, és la participació de la comunitat d’usuaris de Blender, qui tindrà disponible el material, i podrà crear noves aventures per a allargar la durada del joc, ja que degut a l’estil d’aquest, hi poden haver diferents missions o trames, que es poden jugar simultàniament.

Esperem que aquest projecte arribi a veure la llum, però el procés de creació d’un joc d’aquest tipus és lent, sobretot quan s’ha de fer en el temps lliure dels desenvolupadors. Però mentrestant, ens haurem de conformar amb poder veure el curtmetratge el proper més de setembre un cop se n’hagi fet l’estrena al Netherlands Film Festival.

Per qüestions de feina he de fer servir el Phothoshop sovint: tots els dissenys que ens arriben venen en format PSD i per tant estem obligats a tindre el Photoshop instal·lat al nostre ordinador.

Fins ara havia trobat dues alternatives: o bé instal·lar el Photoshop CS per wine (l’únic que funcionava més o menys de forma directa, però amb moltes mancances en el seu funcionament) o bé instal·lar el VirtualBox i ja amb un Windows virtualitzat, instal·lar allà el Photoshop que volguera.

Ara, però, he descobert que és possible instal·lar el Photoshop CS4 a l’Ubuntu Lucid Lynx de forma que funcione prou acceptablement. El procés és senzill, però s’han de fer uns quants passos. Ara explicarem com.

  1. Primer de tot heu d’instal·lar el wine1.2
  2. sudo apt-get install wine1.2

  3. Després d’això, caldrà baixar el paquet de winetricks
  4. wget http://winezeug.googlecode.com/svn/trunk/winetricks

  5. Tot seguit, executarem les següents ordres (l’última ordre potser vos fa instal·lar algun programa necessari per al Windows, simplement instal·leu-lo):
  6. sudo -s
    mv winetricks /usr/local/bin
    chmod a+x /usr/local/bin/winetricks
    exit
    winetricks msxml6 gdiplus gecko

  7. Ara baixarem una biblioteca necessària i la copiarem al directori de windows del wine:
  8. wget http://dl.dropbox.com/u/120126/atmlib.dll
    mv atmlib.dll ~/.wine/drive_c/windows/system32/

  9. Finalment caldrà obrir les preferències del Wine a Aplicacions » Wine » Configureu el Wine. Allà aneu a la pestanya «Libraries» i al quadre on posa «New override for library» escriviu «atmlib.dll» i feu clic sobre «Add». Finalment seleccioneu aquesta biblioteca que s’ha afegit i feu clic sobre «Edit», a la finestra que s’obri seleccioneu «Native (Windows)» i finalment tanqueu. Amb això ja tindrem totes les configuracions necessàries completades.
  10. Ara només caldrà tindre el Photohop (jo ho he provat amb el Photoshop CS4 Micro) i instal·lar-lo amb wine amb una ordre semblant a la següent (el fitxer d’instal·lació no té per què ser «setup.exe»):
    wine setup.exe

Photoshop CS4 a Ubuntu 10.04 Lucid Lynx

Quan escrivim un document LaTeX amb Texmaker, el programa utilitzarà la codificació de caràcters que tinguem definit en el sistema. Si, per exemple, el nostre sistema utilitza UTF-8 (que serà l’habitual), al principi del document ho hem d’indicar per mitjà de la línia següent:

usepackage[utf8]{inputenc}

Però si hem de fer un treball col·laboratiu en LaTeX amb gent que utilitza Windows, o si nosaltres mateixos treballem des de diversos ordinadors, alguns dels quals tinguin Windows, cal tenir en compte que aquest sistema treballa amb una codificació de caràcters diferent (windows-1252) , i quan passem el document a PDF el resultat final no es veurà correctament (sobretot pot donar problemes en els accents i els signes de puntuació). Això és degut a que part del document (el que hàgim escrit des de Linux) estarà codificat amb UTF-8, una altra part (la que s’hagi escrit des de Windows) estarà escrita en windows-1252, i en el document hem indicat que agafi la UTF-8.

Per a solucionar-ho, l’únic que cal fer és treballar en tots els ordinadors amb la mateixa codificació de caràcters i, a més, indicar al document LaTeX que estem treballant amb aquesta codificació concreta. En el nostre cas, farem que el Texmaker treballi amb codificació windows-1252.

Per a fer-ho, obrim el Texmaker i anem a «Opcions>Configurar Texmaker». En la finestra que s’obri, seleccionem el panell «Editor». En el camp «Codificació de la lletra de», posem el valor «windows-1252».

Configuració de la codificació de caràcters al Texmaker

Configuració de la codificació de caràcters al Texmaker

Un cop fet això, el Texmaker ja escriurà en aquesta codificació de caràcters, igual que fa al Windows. Només cal indicar al LaTeX que és aquesta la codificació que ha d’utilitzar quan passi el document a PDF. En el document, només cal canviar la línia que hem escrit al principi de l’anotació per aquesta:

usepackage[latin1]{inputenc}

I ja ho tindrem tot configurat per poder treballar en LaTeX de forma col·laborativa  entre entorns Linux i Windows.

A l’hora de gestionar servidors, existeixen diferents eines que ens faciliten les tasques per realitzar la gestió. Entre aquestes eines, en el mercat de servidors podem trobar opcions privatives com Panels, o Plesk. D’opcions lliures existeixen unes quantes, una de elles és Virtualmin.

Virtualmin és nascuda com a extensió de Webmin, que ens permet gestionar un servidor web amb allotjaments virtuals. D’aquesta manera podem crear allotjaments per a cada entitat o persona,  sense que afecti ni comparteixin eines entre els altres allotjats.

La instal·lació és molt senzilla per aquells que tenen coneixement de terminal. Des de la web official podem descarregar un script per executar, que ens permetrà instal·lar un servidor LAMP, de DNS, i de correu. L’script esta preparat per intal·lar-se en servidors Debian, CentOS o RedHat i Ubuntu 8.04.

Dins del virtualmin podrem crear un allotjament virtual, que ens permetrà accés ssh, gestió dels dns, redireccionar dominis, crear alies de domini, entre moltes altres coses.

A part de la versió lliure, existeix una versió de pagament que ens complementa altres opcions. La versió lliure té les suficients opcions per gestionar un servidor.

Un any més, es celebra a Olot la festa de les noves tecnologies Volcànica.cat. Enguany s’arriba a la cinquena edició d’aquesta trobada, que tindrà lloc entre els dies 16 i 18 de juliol al Local social Bosc de la Tosca (veieu com anar-hi).

Logo de Volcànica.catUna de les activitats principals de Volcànica.cat és la LAN Party, però també hi ha tornejos de videojocs, xerrades i altres activitats. Tot i que Volcànica.cat és una festa de noves tecnologies d’àmbit general, també té molt en compte el programari lliure, i algunes de les xerrades tracten sobre diversos aspectes del programari lliure.

Per als que hi estigueu interessats, encara sou a temps d’inscriure-us.