El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: octubre 2009

Si ahir parlàvem sobre la Evo Smart, avui es el torn d’aquestes dues consoles portàtils pensades principalment per emular, veure vídeos, fotos, escoltar musica, etc. La GP2X Wiz i la Dingoo A320

(més…)

Amb la nova versió d’Ubuntu que tinc instal·lada al meu portàtil, una de les coses que més em molesten és el ‘beep’ del sistema. He estat tafanejant una mica per la xarxa i he trobat una solució que pot ser vàlida per a qualsevol distribució. Fent servir alsamixer (un gestor de volum des del terminal) és possible controlar aquest paràmetre (a més de molts altres).

alsamixer

A Ubuntu existeix, teòricament, la possibilitat de deshabilitar el beep des dels controls de so. Però sembla que això no afecta a tots els casos: jo tenia deshabilitat el beep d’eixa manera, però en tancar el sistema continuava fent un soroll que, no sé per què, al meu portàtil és horrorós i a més posa dels nervis. Així, si voleu treu el beep aquest de forma efectiva i a qualsevol distribució, els passos que heu de seguir són 3:

  1. Obriu un terminal i teclegeu:
  2. sudo alsamixer

  3. Aneu al control de “PC Beep” (us heu de moure amb les fletxes del teclat) i abaixeu el volum al màxim i premeu la tecla “m” per posar-ho en mute.
  4. Per desar els canvis per tal que la propera vegada que inicieu el sistema el beep continue en mute, executeu:
  5. sudo alsamixer store

Fins avui, hem vist un parell d’eines que permeten la connexió segura entre dues màquines a través del protocol ssh (en el cas de Linux, l’estem fent amb la implementació lliure openssh). Els dos programes que hem vist fins ara, i que formen part del grup d’eines de ssh són el scp i el sftp (totes dues ens servien per a copiar fitxers de forma segura entre equips). El protocol ssh funciona amb una arquitectura client-servidor. És a dir, hi ha un ordinador (el client) des del qual ens connectem a un equip remot (el servidor). Com vam veure en l’anotació del sftp, a la majoria de distribucions hi ha instal·lat el client ssh (per a poder-nos connectar amb altres equips per mitjà de ssh), però no el servidor, i per tant, hem d’instal·lar el paquet “openssh-server” en aquells equips on volem acceptar connexions d’altres ordinadors (els servidors).

Logo d'OpenSSH

A l’hora d’identificar-nos en el servidor, ssh preveu dos mètodes bàsics. El primer és el que hem vist fins ara: ens intentem connectar, i el servidor ens demana l’usuari i la contrasenya. El segon mètode és el que mostrarem en aquesta anotació: emprar l’infrastructura de clau pública i clau privada. Bàsicament, el que farem és, en el client, generar un parell de claus: una de privada, que ens quedarem per a nosaltres, i una altra de pública, que enviarem als equips als quals ens vulguem connectar per tal que puguin desxifrar el que els enviem. L’avantatge d’això és que, un cop el servidor accepti la nostra clau pública, no haurem d’entrar mai la contrasenya de l’usuari de connexió.

Per a generar el nostre parell de claus (pública + privada), hem d’executar la comanda següent des d’un terminal de l’ordinador client:

ssh-keygen

Si premem [Enter] a totes les preguntes que ens faci el programa, ens generarà dos fitxers en el propi equip client, tots dos en el directori /home/el_nostre_usuari/.ssh:

  • id_rsa: És la nostra clau privada. L’hem de deixar tal qual.
  • id_rsa.pub: És la clau pública. La passarem a l’equip que faci de servidor.

Ara, hem de copiar la nostra clau pública a l’ordinador que ens fa de servidor. Podem aprofitar el propi programa scp, executant des d’un terminal en l’equip client:

scp /home/el_nostre_usuari/.ssh/id_rsa.pub usuari_servidor@ip_servidor:id_rsa.pub

Aquesta comanda ens demanarà la paraula de pas de l’usuari del servidor (perquè encara no hi tenim acceptada la nostra clau). Aquesta ordre ens haurà deixat la nostra clau pública al directori /home/usuari_servidor. Per tal que el servidor accepti aquesta clau, només cal afegir el contingut de la clau pública al final del fitxer authorized_keys del servidor. O sigui que, en el servidor, i des d’un terminal, executem la comanda següent:

cd /home/usuari_servidor
cat id_rsa.pub >> .ssh/authorized_keys

I ja ho tenim. A partir d’ara, quan des de l’equip client utilitzem qualsevol programa que formi part del grup d’eines de ssh (com el scp, el sftp i alguna altra que veurem en anotacions futures), com a destí només caldrà posar “usuari_servidor@ip_servidor“, i en cap moment ens demanarà la seva contrasenya, perquè s’acceptarà automàticament. Per exemple, ens podrem connectar via sftp amb les comandes següents:

sftp://usuari_servidor@ip_servidor

En cap moment ens demanarà la contrasenya de l’usuari. És més, si el nom d’usuari del client i del servidor són el mateix, nomès caldrà posar “ip_servidor” (en el cas de sftp, serà “sftp://ip_servidor“).

En anotacions posteriors veurem altres coses que podem fer amb les eines del paquet ssh.

Evo Smart es una consola opensource pensada per jugar als jocs de linux.
El seu sistema operatiu actual es la distribució de Linux Mirrors Evolution, una modificació de Fedora 8.

Encara que Evo Smart està disponible en diferents versions, la versió Linux i la versió de Windows que inclou el nou Windows 7 i Blu-ray.

(més…)

Com que feia temps que no ho feia, aquest matí he decidit fer una ullada a les estadístiques de l’W3Counter per veure com anava l’evolució de GNU/Linux. Així com els darrers anys la cosa anava avançant, fins arribar a l’abril a un 2,16% de quota d’ús segons els llocs web que comptabilitza aquest sistema, la cosa ha anat baixant fins a l’1,84% de setembre. Una llàstima, això és una pèrdua d’un 0,32% en 5 mesos (en termes relatius suposa una caiguda d’un 15% d’usuaris).

Les coses són així, però. I crec que tots estem d’acord en què això arribarà un moment en què canviarà. No és només un pressentiment, ja que per exemple IBM ha encetat una campanya important conjuntament amb Canonical (Ubuntu) per vendre ordinadors amb aquesta distribució als EUA i també és una realitat que als darrers dos anys han començat a aparèixer ordinadors a centres comercials amb Ubuntu o altres distribucions GNU/Linux instal·lades (i no estic parlant només d’ultraportàtils).

Anem, però, a un repàs de les novetats d’aquesta setmana:

Fa unes setmanes, el Pol ens va explicar com copiar fitxers des de terminal de forma segura a un ordinador remot. Avui veurem com navegar, també de forma segura, per les carpetes i fitxers d’un equip remot, de manera que hi treballarem com si fos un directori propi, i hi podrem copiar dades, visualitzar documents, o el que més ens interessi.

El primer que necessitem és instal·lar el servidor ssh en l’equip al qual ens volem connectar (això també era necessari en l’scp que ens va presentar el Pol). Això es pot fer a través del paquet “openssh-server”, que tenim disponible directament des dels repositoris oficials de la majoria de distribucions. En el cas d’Ubuntu, el podem instal·lar directament des del Synaptic o, si ho preferim, des d’un terminal:

sudo apt-get install openssh-server

D’aquest ordinador remot, apart, necessitem saber la seva adreça ip. Podem conèixer-la executant-hi la comanda següent:

ifconfig | grep "inet addr"

Aquesta comanda ens retornarà dues adreces ip: la 127.0.0.1 i una altra. Ens interessa l’altra. 🙂

Un cop instal·lat el servidor en la màquina remota, en el nostre equip local obrim un Nautilus (o l’explorador de fitxers que utilitzem habitualment) i, en la barra d’adreces escrivim el següent:

sftp://adreça_ip_remota

Amb aquesta comanda, el primer cop que ens connectem ens demanarà confirmació. Acceptem, i després ens demanarà l’usuari i constrasenya amb què ens volem connectar.

El servidor remot ens demana l'usuari de connexió

El servidor remot ens demana l'usuari de connexió

Un cop entrades, ja hi estarem connectats, i ens podrem moure pels seus directoris com si fos la nostra màquina local. Com sabrem si estem veient els nostres directoris o els remots? Doncs, perquè a la barra d’adreces el nostre directori actual començarà per “sftp://adreça_ip_remota” si estem veient els directoris remots.

Nautilus amb la connexió a l'equip remot

Nautilus amb la connexió a l'equip remot

Apart d’això, si us fixeu en la captura anterior, a la barra lateral del Nautilus tindrem un accés directe a aquest equip remot, com si fos un dispositiu que hàgim connectat, del qual ens podrem desonnectar també com si desmuntéssim un dispositiu.

Amb aquesta connexió, com he comentat abans, podrem copiar fitxers d’un equip a l’altre, obrir els documents remots, copiar carpetes, o el que més ens interessi. A més, com que estem utilitzant la infrastructura ssh, totes les dades viatjaran xifrades.

Per últim, només volia comentar que el programa sftp també es pot invocar des d’un terminal, de la mateixa manera que ho hem fet des del Nautilus.

Robombs es un joc basat en el clàssic Bomberman, però en 3 dimensions. Es un joc multijugador disponible en LAN o Internet (encara no ho he provat) i, evidentment, amb la opció de jugar individualment.

(més…)

Existeixen diverses aplicacions matemàtiques per a GNU/Linux que o bé no tenen interfície gràfica, o la que tenen no és precisament un complement que millore el programa. Doncs a partir d’ara, sembla que això se solucionarà amb Cantor (el nom del qual està triat en honor a Georg Cantor, un matemàtic del segle XIX), un programa que actua com a interfície gràfica per a diversos motors com Sage, Maxima i R.

Cantor (el programa, no el matemàtic), ens permetrà resoldre equacions, integrar, diferenciar o representar funcions d’una forma més accessible amb el nostre motor favorit. Està programat en Qt4, per la qual cosa és més adient per a KDE (tot i que evidentment podrà fer-se servir a qualsevol escriptori).

https://i2.wp.com/edu.kde.org/cantor/pics/cantor-full.png?resize=612%2C303

Sembla que als de Microsoft se’ls va ocórrer la magnífica idea d’instal·lar una paraeta al Japan Linux Symposium. M’ha agradat comprovar que en Linus Torvalds té molt bon sentit de l’humor:

dsc_1576

Hui s’han penjat als servidors d’Ubuntu la candidata a versió final d’Ubuntu 9.10 Karmic Koala. Som molts qui fem servir aquesta versió des de fa setmanes i podem afirmar que el seu funcionament és prou fi. Els retocs que es puguen fer d’ací a 7 dies quan es publique la versió final ja seran pocs.

Ubuntu: For Desktops, Servers, Netbooks and in the cloud

Serà llavors quan farem un resum de les característiques bàsiques que inclou aquesta nova versió i que ja es poden veure a tot rendiment en aquesta RC. Tot i així, destacar alguns canvis generals com un nou tema d’icones, evolució del Human de sempre, però molt millor, un inici de sistema “més bonic” i fluïd, Ubuntu One s’activa per defecte i permetrà sincronitzar les notes de Tomboy i els preferits del Firefox (i a la llarga segur que molt més).

Així que aquells qui no pugueu aguantar-vos més, podeu baixar-la des dels següents enllaços (curiós això d’Edubuntu, no sé si serà un cd autònom o de complements):