El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: Octubre 2009

logo-fatelfFatELF es tracta d’un projecte que té com a objectiu aconseguir paquets binaris que siguin compatibles amb totes els arquitectures, de forma que no s’hagi d’anar buscant el paquet adient per al sistema que es tingui.
Dit ràpid i malament, seria com els paquets de windows (el concepte de paquet per a tot i no pas la estructura d’aquests), si es vol un programa, és aquell programa i ja està, no caldria mirar res més. La diferència seria que aquí sí que es mantindria el millor rendiment en cada arquitectura, ja que dins del binari es mantindria la separació del codi segons arquitectura. El problema evident que té, és que al contenir codi per a els diferents sistemes, els arxius seran força més grans del que estem acostumats a veure a GNU/Linux.
A part dels paquets de instal·lació també canvien els binaris en sí del sistema, eliminant la sepració entre lib, lib32 i lib64, i fent que una instal·lació base ocupi més disc dur.

Més informació al web del projecte FatELF

(més…)

Open Sonic és un joc de codi obert basat en el mitic Sonic the Hedgehog, que ens permetrà recordar quan jugavem amb la Sega.

(més…)

Tot i que ja ho vam comentar fa uns dies de passada, hui en parlarem una miqueta més: Docky, una de les modalitats que Gnome-Do ens permetia triar i que convertia el programa en un dock a l’estil Avant Window Navigator, a partir d’ara serà un projecte separat de Gnome-Do.

L’èxit que ha tingut entre els usuaris ha portat a prendre aquesta decisió. Així, a partir d’ara podrem instal·lar “Docky” a seques i tindre directament aquest dock. Fins fa unes setmanes jo feia servir l’AWN, però per recomanació del company Ruig vaig provar la darrera versió de Gnome-Do amb Docky. Si em vaig quedar amb ella va ser per tres característiques:

  • Intellihide, s’amaga de manera intel·ligent i sense fotre (cosa que l’awn no sabia fer)
  • Possibilitat de reordenar les llançaderes directament des del dock (simplement arrossegant)
  • Possibilitat d’eliminar les llançaderes a l’estil mac, arrossegant fora del dock
  • Es pot afegir més d’un dock (un per cada vora de la pantalla)

docky

Té algunes mancances com és el cas dels ginys, però ja m’està bé. A més, el panell de configuració és molt complet. Aquells qui tingueu Ubuntu Karmic podeu afegir el següent repositori (només copiant i enganxant la següent línia el repositori s’afegirà automàticament):

sudo add-apt-repository ppa:ricotz/testing
sudo apt-get update
sudo apt-get install docky

Amb això ja el tindreu instal·lat. Aquest repositori també afegeix la darrera versió de gnome-shell (el que serà l’escriptori de Gnome 3.0). Podeu donar un cop d’ull a les característiques que tindrà Gnome-shell (provaré de traduir-lo un dia d’aquests).

Savage 2 és un joc gratuit en 3D de temàtica fantàstica (un dels millors) que combina perfectament els jocs FPS en primera persona amb els de rol en tercera persona i els d’estrategia en temps real.
En aquest joc destaquen sobretot els seus excel·lents gràfics.

(més…)

Un cop hem après a executar comandes de forma segura en un ordinador remot, ens falta veure com executar programes que tinguin interfície gràfica. Havent llegit l’anotació aquesta és força senzilla, perquè només cal afegir el paràmetre “-X” al programa ssh.

Això ens pot servir, per exemple, si volem jugar en un ordinador on no el tenim instal·lat, al Secret Maryo Chronicles, sempre i quan estigui instal·lat en l’ordinador que ens farà de servidor. O també si volem executar una còpia de seguretat dels fitxers del servidor per mitjà del Grsync que té instal·lat. Per a fer aquest segona opció, des del nostre ordinador client executem la comanda següent:

ssh -X usuari_servidor@ip_servidor grsync

En executar aquesta comanda, se’ns obrirà una finestra del Grsync. És important saber que el programa realment s’està executant en el servidor, però que aquest l’està mostrant per la pantalla del client, en comptes de la seva pròpia pantalla. És a dir, aquest programa consumeix la memòria i la cpu del servidor. A més, el servidor “encripta” la pantalla a mostrar i ens l’envia per la xarxa. El nostre ordinador client, l'”únic” que fa és desencriptar-la i mostrar-la.

O sigui, que aquest mètode carrega molt el servidor, sobretot depenent del programa que executem, perquè a més d’executar el programa en sí, ha d’anar encriptant en temps real les pantalles que ens ha d’enviar. Si l’ordinador al que us connecteu no és molt potent, aquest no és el mètode més adient per a executar remotament alguns programes “gràficament potents”.

Per exemple, amb l’ordinador que jo estic utilitzant de servidor, que té uns 6 anys, i està força desfasat, no tinc cap problema per executar remotament el Grsync, però l’execució remota del Secret Maryo Chronicles el satura. Amb ordinadors més nous, es pot fer sense problemes.

Des que vam anunciar fa uns dies que el servei per demanar cd’s d’Ubuntu s’havia obert, molts usuaris es van queixar perquè no podien demanar-ne, la pàgina els explicava que ja havien superat el nombre de comandes màximes de cd’s. Hui es pot llegir un article a Slashdot on s’expliquen les raons.

L’augment de la popularitat d’Ubuntu s’ha vist reflectida en què el nombre de cd’s demanats també ha augmentat en gran mesura. Això ha fet que Canonical es plantege a qui enfocar aquest servei: s’ha decidit que Ubuntu Shipit siga un servei per a les comunitats d’usuaris d’Ubuntu, contribuïdors i usuaris primerencs.

Tot i que sovint ens hem referit sobre aquests cd’s com a “cd’s gratuïts”, per descomptat que no ho són i suposen un cost per a Canonical. Volem continuar amb el programa, però el creixement d’Ubuntu suposa haver de fer alguns canvis.

Sempre ens acusem a nosaltres mateixos del mal ús. A nivell personal, tots els cd’s de Canonical que he demanat m’han desaparegut (en total no hauré demanat més de 10 entre totes les versions) perquè els he regalat a amics. He tingut la sort de poder demanar-ne un altre més d’Ubuntu aquesta vegada, supose perquè he participat (tot i que no molt activament) en la traducció d’alguns programes a través de Launchpad.

No feu trampa: no vos registreu un altre cop per demanar nous cds. Si voleu un cd, participeu una mica més en el projecte i així tindreu una petita recompensa.

Molts coneixereu l’Spotify, un programari que permet escoltar gairebé qualsevol grup de música de forma gratuïta (via streaming) on només hem d’empassar-nos un o dos anuncis cada 3 o 4 cançons. Una meravella, per a molta gent. Jo he d’acceptar que envoltar-me encara més de publicitat no pot ser bo, així que preferisc altres solucions com Jamendo, on es poden trobar grups bons, encara que no siguen famosos (alguns ho són).

La qüestió és que el meravellós Spotify-escolta-música-gratis-escolta-anuncis només té versions per a Windows i per a Mac OSX. Aquells qui tinguem GNU/Linux sofrirem el menyspreu més ampli al qual ja estem acostumats (tot i que ja et donen pistes de com executar-ho). Com no podia ser d’altra manera, ara ja es pot executar amb la darrera versió de Wine (la 1.2) que, per cert, també permet executar els vostres virus preferits. Crec que també es podia executar amb versions anteriors, però alguns usuaris estan tenint problemes.

Per tant, si voleu executar Spotify al vostre GNU/Linux haureu d’instal·lar aquesta versió. Penseu que a Ubuntu, per defecte, s’instal·la la versió 1.1. No obstant, és possible instal·lar la versió 1.2 només indicant-ho:

sudo apt-get install wine1.2

Seguidament, baixeu-vos Spotify per a Windows i executeu l’exe fent servir wine.

wine ruta_al_fitxer.exe

Si teniu la sort de tindre un compte (i no “una compta” com dirien molts de Barcelona, conjuntament amb “cubu”, “sueltu”, “seguru” i “tornillu”), doncs podreu fer-lo servir, gaudir de la bona música i dels bons anuncis. També existeix l’opció de pagar 120€ a l’any i no escoltar anuncis (bàsicament és: et donarem pel cul, amb l’espassa o amb la maça, tu decideixes -cosa que agrada tant als catalans (el decidir, és clar)-).

Com que no tinc compte (tot i que ja l’he demanat), no puc mostrar-vos res més que la pantalla de login iniciant-se al meu sistema (oi que molen les taronges?).

spotify

Fins ara, hem après algunes eines que formen part de ssh i que ens permetien, per mitjà d’una connexió xifrada, copiar fitxers amb scp o navegar pels directoris remots amb sftp. En aquesta anotació veurem com connectar-nos des d’un terminal del nostre ordinador a l’equip remot, de manera que totes les comandes que executem es faran en el servidor.

Això ens serà molt útil en entorns empresarials, on tenim diversos servidors, i no podem anar a treballar físicament en cadascun d’ells, perquè potser estan en diverses ubicacions, o en CPDs. En entorns domèstics, on els ordinadors són molt més propers, segurament la seva utilitat és més limitada, però no descartable.

Per a connectar-nos des d’un terminal a un ordinador remot (com hem comentat en articles anteriors, ha de tenir instal·lat el paquet “openssh-server”), cal executar la comanda següent:

ssh usuari_servidor@ip_servidor

Aquesta comanda ens connectarà directament amb el servidor si hem configurat correctament la connexió a través de clau pública+clau privada. En cas contrari, ens demanarà la paraula de pas de l’usuari en el servidor.

Un cop establerta la connexió, totes les comandes que escrivim en aquest terminal seran executades en el servidor, i aquest ens mostrarà la resposta de les comandes a través del mateix terminal des del que estem connectat. És a dir, és com si, en el terminal, estiguéssim connectats de forma local en el servidor i, per tant, veurem la seva estructura de directoris i els seus fitxers, però no els “nostres”. Per a tancar la connexió amb el servidor, només cal executar en el mateix terminal l’ordre següent:

exit

Una altra opció que tenim amb ssh és la d’executar-hi una comanda qualsevol, però sense mantenir la connexió establerta un cop s’acabi l’ordre. Això es pot fer amb la comanda següent:

ssh usuari_servidor@ip_servidor "ordre_a_executar_al_servidor"

Aquesta comanda executa l’ordre indicada en el servidor. El servidor ens retorna la resposta de la comanda i, un cop acabada, tornem a tenir el terminal desconnectat del servidor (de forma que no cal executar “exit” per a desconnectar-nos).

De moment, tal i com ho hem vist fins ara, només podrem executar comandes del servidor que no tinguin interfície gràfica (si ho provem, ens donarà l’error “no display specified“). En la propera anotació veurem com executar programes de l’ordinador remot que tinguin interfície gràfica.

Ho vaig veure primer a Slashdot i ahir ja en parlaven altres pàgines com The Inquirer, la font original de tot és un bloc anomenat opensourcenerd. El titular, tot i així, porta a confusió: ha de quedar clar que els virus afecten només als programes que fan servir Wine, no al sistema en general.

3060834097_9c15383c90

Sembla que Wine ha avançat tant amb el seu desenvolupament que ha aconseguit la possibilitat de poder ser infectat per un virus fet per a windows. Des d’aquest bloc que us comentem, es va fer l’experiment d’instal·lar un anomenat malware que es pot trobar per internet i que es fa passar per antivirus, l’anomenat Windows Police Pro.

Wine executa tan bé aquest programa que el procés d’infecció s’inicia correctament. Així, el sistema Wine es va modificar incloent explorer.exe, cosa que va suposar que per netejar-ho tot calguera purgar el paquet wine i tornar a instal·lar-lo. Sense cap mena de dubte una experiència curiosa.

Potser caldria que alguns programadors de GNU/Linux es dedicaren a programar virus de forma seriosa per veure com reacciona el sistema ja que tots sabem que, tot i que actualment el tema dels virus no ens preocupa, en un futur podria ser un problema. Millor estar preparats.

Llegiu també:

Fa poc ha sortit el OOo4kids 0.5 (beta), que és una aplicació basada en el conegut Openofice orientada a nens de 7 a 12 anys, ja que té una serie de característiques que el fan més facil d’utilitzar que l’Openoffice.

(més…)