Si voleu enllaçar la tira a la vostra pàgina web només heu d’afegir el codi de forma la següent manera:
<a href="/tira-ecol/"><img src="http://tira.somgnu.cat/actual-100px.png" alt="Tira Ecol en català" /></a>
(encara estem en procés de canviar això)
Tot i que oficialment no es presentarà l’OpenSUSE 11.1 fins al 18 de desembre, ja es pot llegir a moltes webs que les imatges de cd i dvd ja estan disponibles per a la seua descàrrega.
Així que aprofitem per avançar-nos a la presentació oficial i comentar per sobre quines són les característiques principals que portarà aquesta versió. Bàsicament presenta les mateixes que Fedora 10: nucli 2.6.27, GNOME 2.24 i KDE 4.1 i l’OpenOffice.org 3.0.
És una llàstima que no s’haja pogut incloure per defecte KDE 4.2. Probablement això haguera aconseguit que molta més gent decidira migrar a l’OpenSUSE. Els desenvolupadors han habilitat un repositori per tal d’activar KDE 4.2, però ja és una cosa “extra”.
Cal destacar les millores gràfiques que s’han fet a l’instal·lador, a hores d’ara el que més bon aspecte presenta de totes les distribucions GNU/Linux (opinió personal, per descomptat). Per altra part, aquesta versió continua presentant un sistema de gestió de repositoris poc intuïtiu i lent (en comparació amb l’apt de debian, això també és una opinió personal).
Com a últim apunt, a Phoronix han provat diferents distribucions amb el nucli Intel Atom. El resultat ha estat que l’OpenSUSE 11.1 RC1 és la més lenta en molts dels casos.
Marble és un programa lliure que molts pensareu que és bàsicament com el Google Earth. Efectivament, Marble és més o menys això, amb algunes característiques de més i altres de menys.
Està programat amb biblioteques Qt4 (millor per a entorns KDE) i amb ell es pot consultar el mapa geogràfic del món de diverses en diversos modes incloent, per exemple, un mode que mostra el mapa geogràfic del món a l’any 1689.
Un dels avantatges que té el Marble davant el Google Earth és que Marble no requereix acceleració gràfica per funcionar. Per altra part, està en continu desenvolupament i ja s’ha aconseguit suport de mapes en línia gràcies a OpenStreetMap. Amb això, Marble pot interpretar fitxers kml, que són els que fa servir el Google Earth/Google Maps.
Marble es troba gairebé als tots els repositoris de les distribucions que facen servir KDE4. Només cal que cerqueu el paquet del mateix nom amb el vostre gestor de paquets i podreu instal·lar-lo sense problemes (tant a KDE com a GNOME).
Voldria deixar constància de quatre ajustos fets en instal·lar la branca en proves del Debian, nom en clau lenny, en un ordinador portàtil força antic, una cafetera Acer de la sèrie Aspire, número 1660 (Mononucli P4@2,8GHz, 512MB, sense cap suport inalàmbric de sèrie).
El lenny ens vé per defecte amb el nucli 2.6.28. Si no compileu el nucli ajustant-lo a les vostres necessitats (vegeu menuconfig), haureu de deshabilitar l’APIC (Advanced Programmable Interrupt Controller) en l’engegada, ja que el xipset de control de les interrupcions d’aquest ordinador no és trobat per l’APIC:
MP-BIOS BUG 8254 timer not connected
Solució: als paràmetres d’entrada del nucli, substituiu
kernel /vmlinuz-2.6.26-1-686 root=/dev/hda4 ro quiet
per
kernel /vmlinuz-2.6.26-1-686 root=/dev/hda4 ro quiet noapic
D’aquesta manera aconseguireu reduïr molt el temps d’engegada. Atenció: en segons quines arquitectures derivades d’x86 això pot provocar penjades durant l’engegada. Us recomano que proveu primer de reiniciar l’ordinador i editar temporalment l’entrada del GRUB (pitjeu la tecla e sobre l’entrada principal del menú dues vegades per a editar-la, i afegiu-hi noapic al final).
A l’inici del primer runlevel, aquest nucli s’adona del fabricant del l’ordinador i intenta engegar el mòdul acer-wmi per a networking. Però com que no troba res endollat, perd encara més temps
acer-wmi: No or unsupported WMI interface, unable to load
Afegiu aquest mòdul a la llista negra:
echo 'blacklist acer-wmi' >> /etc/modprobe.d/blacklist
Una altra cosa que us recomano és que useu una partició ext2 separada per al punt de muntatge de /boot. Els sistemes de fitxers que no fan journaling van lleugerament més ràpid en execució, ja que no registren temps en memòria, i són menys corruptibles en petades del sistema. Li he donat 32MB.
Sempre estem parlant de Linux contra el Windows pel fet que el segon és el sistema operatiu majoritari -almenys per aquesta part del món- però no només es pot comparar amb el sistema de l’empresa de Bill Gates. Mac OSX és un sistema operatiu molt cuidat estèticament i molt senzill d’utilitzar. Tot així, però, Linux es comporta millor que Mac OSX en 10 aspectes.
El millor d’ells és la flexibilitat. Amb això no es vol dir que OSX no siga un sistema operatiu senzill i configurable per l’usuari. Sinó més aviat que OSX és més en el sentit Windows que Linux, és a dir, que es tenen una opcions estipulades i d’ací no es pot eixir, perquè no hi ha més. Un exemple per a il·lustrar-ho, a l’OSX pots moure el Dock de lloc, fer-lo més gran, més menut, fer que s’amague de forma automàtica, fins i tot hi ha molts temes aplicables. Però d’ací no es pot passar. Si per exemple es vol canviar la barra d’eines superior, això és tasca impossible. Amb Linux es pot disposar del gestor de finestres que es vulga i hi ha un nivell de personalització pràcticament inacabable.
El següent aspecte a tindre en compte és el codi obert. Un dels grans problemes per als usuaris de Linux és la llicència restrictiva de l’OSX. Apple va fer ús d’un nucli BSD per a crear el nucli Darwin, que va ser llançat sota llicència Apple Public Source License, acceptada per la FSS (Free Software Foundation), i posteriorment es va unir/afegir tot el programari propietari per a crear OS X.
El tercer punt ha estat atorgat a la línia d’ordres. Encara que molts usuaris d’OSX afirmen que no hi ha necessitat alguna d’usar-la, molts usuaris avançats saben que la línia d’ordres és crucial per a importants tasques administratives. En aquest aspecte OSX falla en comparació de Linux, atès que pràcticament pot fer-se tot des d’una línia d’ordres de Linux. Amb OSX es disposa de diverses ordres, però no és tan completa com la línia d’ordres de Linux.
El següent punt són els requisits de maquinari, sent des de lluny Mac OSX molt més exigent que Linux. Amb això no s’està comparant amb l’omnipresent Ubuntu. Hi ha distribucions Linux molt més lleugeres que afirmen funcionar sobre qualsevol processador i amb només 256 megues de RAM. Però comparant directament els requisits d’Ubuntu amb OSX:
La seguretat és altre punt a tenir en compte i ací tan sols cal remetre al resultat de la competició “Pwn 2 Own”.
El següent aspecte a tractar és la portabilitat, i amb això es parla de la capacitat de migrar una pròpia instal·lació d’una configuració de maquinari a una altra. Linux disposa d’una gran adaptabilitat que li permet relocalitzar i organitzar el sistema al nou maquinari. Amb OSX estem parlant d’una instal·lació des de 0.
El cavaller D. Diners és el següent punt. El cost d’OSX davant del Linux(0 €). Partint que per a disposar d’OSX (legalment) cal disposar d’una màquina Apple, no només es compara amb els 129 $ que costa el sistema. El portàtil més barat MacBook que es pot adquirir són 999 dòlars. Es pot adquirir un portàtil per menys de 400 euros i córrer Linux perfectament.
Programari disponible. Encara que a molts els sone a sorpresa, hi ha molt més programari disponible per a Linux que para OSX, tan sols cal que realitzar una carca al Google amb OSX Software i Linux Software, els resultats són 19 milions i 45,7 milions aproximadament. A més d’això, a Linux hi ha una característica que el diferencia de la resta de sistemes: hi ha moltes utilitats disponibles per a realitzar una mateixa tasca. És a dir, per exemple a Mac, es té disponible Microsoft Office i OpenOffice com opcions majoritàries, després s’entra a la categoria de menor nivell amb Bean, Nisus, Mellel i NeoOffice. A Linux es poden trobar OpenOffice, i després: Textmaker, Abiword, Hangul, EZ, Kwrite, gedit, nano, vaig veure, emacs, Flwriter, Ted, Siag Office, LaTeX, EditPad Pro, i un llarg etcètera. A més, és possible instal·lar aplicacions de Linux OSX gràcies a Fink.
El penúltim aspecte al qual Linux és superior a OSX és que Mac OSX sempre mostra la mateixa aparença i usabilitat, dóna igual que un siga un usuari novell, que un usuari avançat. I quan un porta un temps amb el sistema, això es nota. El sistema està realitzat amb la simplicitat en ment, i no sempre és bo. A Linux es pot triar entorn gràfic, gestor de finestres o simplement una consola de text, així com qualsevol barreja de les opcions anteriors, cosa que dóna flexibilitat per a l’ús que es necessita donar a l’ordinador en aquest moment.
I l’últim punt és l’eficiència del teclat. Si s’arriba d’un sistema Windows o Linux, només entrar en contacte amb un teclat Mac un s’adona que hi ha coses que no funcionen com ho haurien de fer. Exemples, la tecla Delete no funciona com cal, per a fer-la funcionar cal prémer fn + Delete. El mateix passa amb la tecla Fi, perquè funcione: Fn + Fi. Les combinacions de tecles també són bastant estranyes en ocasions, encara que al cap i a la fi cada sistema té les seues. Altre problema és el ratolí i els seus botons. És clar que és fonamental en el disseny d’Apple però la majoria de gent fa ús dels dos botons del ratolí. A més, a Linux es pot fer ús dels 3 botons del ratolí de sèrie.
Aquests són 10 punts als quals Linux és superior a OSX. Per descomptat tot això pot ser rebatible, però cal abandonar el mite generalitzat que OSX és un sistema “perfecte”. Per descomptat, Linux tampoc ho és (i tractarem de fer un resum de coses dolentes del Linux un altre dia).
Actualització: Per cert, com bé comenta en Marc: Hi ha un aspecte fonamental que òbviament els hipanoparlants i angloparlants ignoren completament, i que és més important que la majoria dels punts exposats: Linux és multilingüe, Mac és enemiga del multilingüisme. I aquí és on Linux té una avantage simple, clar i evident per a qualsevol usuari de llengües no grans.
Justament avui estava mirant una pel·lícula de megavideo.com, i m’ha sortit la ja clàssica restricció de que no es poden veure més de 72 minuts seguits i que m’havia d’esperar no se quan de temps. Talla el rotllo, i sobretot quan una pel·lícula normal sol durar 90 minuts, o sigui que la restricció et surt quan ja estàs al final de la peli. En fi, que se m’ha ocorregut navegar a travès d’un proxy per tenir una altra adreça ip i així poder seguir veient el vídeo tan tranquilament. Pels que se us ocorreixi de dir-me que reinici el router: tinc ip estàtica. Tele2 ho assigna així als seus clients.
En resum, que no m’ha quedat cap altra opció que usar un proxy, i amb això he caigut amb el que un dia un àmic em va dir sobre que existia un projecte anomenat tor que permetia navegar per internet amb l’anonimat que et concedeixen les adreces ips que no són teves.
Si us el voleu instal·lar, i cal dir que internet us anirà més lent degut a la xarxa d’ordinadors que hi ha per mig, només cal que seguiu aquest breu tutorial.
1. Instal·lar el tor i privoxy
sudo apt-get install tor privoxy
2. Afegir a:
sudo gedit /etc/privoxy/config
Aquesta linia de codi (amb el punt final):
forward-socks4a / localhost:9050 .
3. Instal·lar aquesta extensió pel firefox per poder canviar d’usar proxy a no usar-ne amb un sol click sense haver de modificar els paràmetres de conexió cada cop manualment al firefox.
https://addons.mozilla.org/extensions/moreinfo.php?application=firefox&id=125
4. Reinciar el firefox
Un cop reinstal·lada l’extensió, reiniciar el firefox i anar al menú
Eines-> Switch Proxy-> Manage Proxies-> Add -> Standard -> Next
I afergir la següent infromació pels dos camps HTTP i SSL:
Label: tor
Hostname: 127.0.0.1 Port: 8118
Hostname: 127.0.0.1 Port: 8118
5. Iniciar la navegació a través del proxy mitjançant un clic amb el botó secundari del ratolí a l’aresta inferior dreta del navegador firefox on hi apareix “Proxy: None” i sel·leccionar l’opció Tor.
6. Per saber la vostra ip actual amb la qual hi esteu navegant, aneu a la següent pàgina web:
7. Per canviar la vostra ip: (Aquest truc és mol útil en el cas d’estar a una pàgina web on et fiquins restriccions d’ús basades en la teva direcció ip com ara megavideo.com)
sudo /etc/init.d/tor restart
8. Per veure més informació sobre la ip en la qual hi esteu navegant:
Font: primera
Salut i bon cap de setmana a tots!
Avui cançat del clàssic tema clearlooks, m’he decidit a trobar un tema bonic que fes disfrutar als meus ulls de les estones passades davant de l’ordinador.
En primer lloc he pensat en un tema a l’estil mac os x, però després buscant els temes gtk2 més ben valorats de gnome-look m’he trobat amb aquest tema tan bonic que permet disfrutar de tota la bellesa estètica que porta el nou kde 4 però permetent disfrutar-lo al gnome.
Aquí us deixo el tema per si us el voleu instal·lar. Només cal anar al menú Sistema->Aparença->Tema->Instal·la i sel·leccioneu l’arxiu comprimit (sense descomprimir-lo) que us heu descarregat.
Pàgina del projecte
Pàgina del projecte a gnome-look
Ummm, una mica més i us quedeu sense recull. Dissabte passat vaig anar a Galway, i des d’allà als Cliffs of Moher a on quasi caic pel precipici. Vaig poder agarrar-me a tot això i me’n vaig salvar per ben poc:
Google s’ha donat pressa a treure la versió final de chrome, molta gent es pensava que aquest navegador seria una altra beta eterna més de google com gmail, docs, gtalk… Llàstima que no es donin la mateixa pressa a tenir un chrome per a linux, s’hem fa estrany que sent un projecte de programari lliure i en molts idiomes des del principi no es preocupessin també de que fos multiplataforma, i ara els hi està costant molt de fer-lo compatible.
Aquesta versió final arriba amb menor temps de càrrega, millora del motor de JavaScript V8 amb el qual es posa a l’altura de firefox en quant a temps de càrrega de web’s, també millora la gestió de marcadors fent més fàcil importar i exportar a més de classificar grans quantitats de marcadors.
Això d’aconseguir tant ràpid una versió final és degut a que tenen la intenció de establir acords amb amb preses muntadores per a que chrome vagi preinstal·lat en molts ordinadors, ja es veurà com reacciona Microsoft si això es converteix en una realitat.
A mi personalment em sembla bé que la gent hi vegi més enllà de Internet Explorer ja que després de la gran pujada i baixada de quota de chrome, va pujar la de firefox, però tampoc m’agrada com està fent les coses google últimament: tecnologies no disponibles en sistemes de 64 bits (google gears), moltes coses no disponibles per a GNU/linux (videoconferència per a Gtalk) i les que hi són estan poc cuidades (google earth)…
Descarrega Google chrome per a Windows
El món de la gestió de la música digital ha canviat molt des de el naixement de l’Amarok ara fa quatre anys i mig. La primera versió de l’Amarok va aconseguir una molt bona reputació gràcies a la innovació que va suposar.
Ara, gràcies a les noves possibilitats que suposa el KDE4, l’Amarok ha millorat i evolucionat en molts aspectes oferint un resultat molt original i que s’ix de l’aspecte general de la resta de reproductors de música (a vegades massa semblant a l’estructura de l’iTunes).
Després de dos anys de treball (2 anys!), avui per fi podem gaudir d’una nova i flamant versió de l’Amarok. El nombre de canvis respecte a la versió anterior és excessivament gran, gairebé podríem dir que s’ha reescrit gairebé de forma completa. Aquesta versió ens porta característiques molt interessants:
Els mateixos desenvolupadors comenten que Amarok 2.0 és un començament, i no un final. De fet, no totes les característiques de l’Amarok 1.4 s’han pogut migrar a la versió 2.0 i per tant caldrà esperar a les noves versions.
A més, tenint en compte que l’equip de desenvolupament del KDE està encara treballant en la migració de les biblioteques a Windows i Mac OSX, l’Amarok podrà ser executat aviat a aquests sistemes.
L’Amarok 2.0 ja està disponible en paquets precompilats per a diferents distribucions. Gaudiu-lo!
Comentaris recents