El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: octubre 2007

Com altres vegades, aprofitant l’apunt a FirefoxCAT sobre l’ús de firefox a la xarxa (us recomanem que li doneu una ullada), fem una anàlisi de l’ús de GNU/Linux a la xarxa durant els darrers mesos, i aquesta vegada tenim bones notícies.

Segons l’W3Counter, durant la tercera setmana de l’octubre, GNU/Linux ha despuntat molt més que no ho havia fet abans: ha passat de l’1,38% a l’1,70%, més de 3 dècimes de pujada. Tenint en compte que la presència de linux als ordinadors de la xarxa és discreta, aquesta pujada significa un 23% més en només 10 dies. Ací teniu la gràfica (feu clic sobre ella per ampliar):

Quina és la raó d’aquesta pujada?. Doncs molt probablement, la publicació de les noves versions d’Ubuntu 7.10 i OpenSUSE 10.3 han ajudat en gran mesura i han empentat una línia que es trobava estancada i que amb aquestes dues noves versions l’han fet pujar fins un 23% més.

Fa un parell de mesos vam poder conèixer que l’ús de linux havia igualat el de Windows 98, amb aquesta pujada se separa definitivament i se situa darrere de Windows 2000, que té un percentatge del 3.81%. Destaca també la pujada de MacOSX, que passa del 3,79% al 4,46% dels ordinadors i se situa com a segon sistema operatiu superant fins i tot al Vista (amb un 4,14%), tots dos darrere del “rei”, el Windows XP que baixa una dècima es queda al 81,02%.

Elisa Media Center és un programa que converteix el nostre escriptori GNU/Linux en un complet centre multimèdia on podem reproduir pel·lícules i música i veure fotos de manera fàcil i intuïtiva en un entorn molt atractiu. Elisa suporta tot tipus de formats, des de l’ogg fins pel·lícules en mp4, mov o wmv i, per descomptat, també DVD’s. A més, suporta la visualització d’imatges que estiguen allotjades a Flickr.

Alguna vegada ja us hem parlat d’altres centres multimèdia, però Elisa es pot considerar el més senzill d’instal·lar i el que menys complicacions porta (de fet, cap complicació). A més, Elisa cerca a la nostra xarxa local per trobar servidors multimèdia (a l’estil que ja ho fa la PS3 i d’altres), detecta automàticament iPods, càmeres, discos usb…

Es pot controlar a distància amb qualsevol dispositiu bluetooth. En un futur proper, s’espera que Elisa es puga fer servir com a eina per fer vídeo-conferències per VoIP; també s’està afinant la versió per a Windows que encara no és funcional. A la pàgina oficial podeu descarregar el tarball (us deixem l’enllaç al final). Per a Ubuntu tenim uns repositoris propis que hem d’afegir al sources.list:
deb http://elisa.fluendo.com/packages gutsy main

He gravat un vídeo del seu funcionament que podeu veure a continuació. La veritat és que l’estètica del programa és molt bonica i el seu funcionament és molt fluid. Ara toca provar-lo per a Linux a la PS3 i veure si aconseguim per fi un centre multimèdia en condicions.

Avui no ficarem el rotllo, només posarem una imatge que mostra el que es pot fer amb VirtualBox i Compiz Fusion (no és gens complicat aconseguir-ho)… pregunteu, pregunteu…

Després de gairebé 2 anys de desenvolupament (i interminables revisions de la versió 2.2), per fi tenim una versió renovada de The Gimp, el programa lliure per excel·lència per a la edició d’imatges que ara incorpora un bon grapat de funcionalitats noves a més d’haver sofert alguns canvis d’aspecte i d’organització de les eines de les quals disposa.

  • Un nou aspecte

S’ha creat un nou tema d’icones per a aquesta versió, basats en l’estil Tango per tal que s’integre bé a totes les plataformes (ja siga KDE, GNOME o XFCE a Linux o bé al Windows o a MacOSX. A més, també s’ha millorat la usabilitat en temes més obscurs, cosa comuna en els dissenyadors.

  • Eines de selecció

Les eines de selecció han estat reescrites per tal de permetre tornar a dimensionar seleccions existents. A més, l’eina de selecció rectangular inclou l’opció d’arrodonir els cantons (operació típica al disseny de pàgines web). Gràcies a les claus de funcionalitat, ara serà molt més fàcil treballar amb The Gimp a l’hora de moure o canviar la dimensió del llenç. Les diferents eines s’han redisenyat per tal que siguen més fàcilment comprensives als principiants (tot i que es mantenen les funcions antigues).

  • Formats suportats

S’ha ampliat el nombre de formats suportats. Cal destacar el suport per obrir les brotxes ABR del Photoshop; millora a la lectura/escriptura de dades EXIF en JPEG; importació de rutes de retalls en TIFF, les màscares de capa es poden desar en format PSD; suport per a mapa de bits de 16/32 bits i canal alfa a BMP i la possibilitat de poder obrir i desar les icones de 24bits del Windows Vista.

  • Edició a pantalla completa

El mode a pantalla completa s’ha millorat per tal de permetre una edició còmoda. Durant el dissenya i retoc de fotografies, el mode de pantalla completa manté tots els elements de distracció fora de la vista amb només prémer una tecla (es fa la comparació amb veure les estreles des del camp o la ciutat.

També tenim eines d’alineament d’objectes, una nova funcionalitat per eliminar els ulls vermells, noves eines per retallar imatges, de gestió del color, per calcar imatges aplicant perspectiva, molt útil per a eliminar objectes d’una fotografia, eina per centrar i ajustar els objectes i d’altres.

Ara tenim millor informació d’estat per a les eines a la barra d’estat de la finestra de treball, millora al sistema d’impressió (que fins ara no havia estat molt fi), la reorganització dels menús que a la versió anterior, per exemple, els efectes estaven organitzats en dos menús Filtres i Funcions (cosa que per a un dissenyador aquesta divisió segons criteris informàtics no tenia sentit). La nova distribució de menús distingeix per funcionalitat, així doncs es té el menú Colors i el menú Filtres.

En definitiva, un nou The Gimp millorat en gran mesura, innovador i més potent. Això sí, mai m’ha agradat l’organització de la interfície…

Des que es va anunciar que AMD alliberaria les especificacions de les targetes ATi, no hem parat de tindre novetats sempre positives al respecte. I és que AMD primer va publicar la versió 8.41 del seu controlador per a GNU/Linux que augmentava en gran mesura el rendiment de les targetes ATi al nostre sistema operatiu.

Amb el llançament d’aquesta versió també es va anunciar que la següent versió, la 8.42 ja tindria suport per a AIGLX. Mentrestant, els desenvolupadors dels controladors lliures anunciaven a abans de cap d’any tindríem una versió lliure amb suport 3D per a les nostres targetes ATi.

Doncs bé, avui tenim una de les millors notícies (a nivell pràctic qui tenim ATi) des que vam conèixer Compiz, Beryl i Compiz-Fusion: ja s’ha publicat el controlador 8.42 amb suport AIGLX i està disponible per a la descàrrega.

Al següent enllaç podeu veure les instruccions per instal·lar-lo al vostre ordinador i començar a gaudir -per fi- sense complicacions de Compiz Fusion (si us plau, si teniu problemes comenteu-ho al fòrum per millorar la guia en cas que hi haja cap error). Jo ja l’he provat i estic que no m’ho crec.

Com era d’esperar, amb la nova versió d’Ubuntu es van presentant poc a poc les diferents variants que existeixen. Una de les més famoses: Ubuntu Studio, que acaba d’actualitzar-se també a Gutsy.

Es presenta en una imatge de DVD de 800Mb (ja que ho fan en DVD podrien haver afegit alguns paquets més). La que ha sigut la petició més demandada, el suport per a 64bits, ha estat coberta. A part d’això, aquesta nova versió d’Ubuntu Studio no porta gaire més novetats que les que ha aportat Ubuntu Gutsy.

Simplement tenim que ara tots els paquets d’Ubuntu Studio es trobaran als repositoris d’Ubuntu de forma que des del nostre Ubuntu Gutsy podem aprofitar-nos dels paquets d’Ubuntu Studio (ja siga l’aspecte, programes, etc.)

Un apunt interessant sobre Ubuntu Studio és que fa servir el kernel real-time (RT) que millora en gran mesura la latència, especialment per a aplicacions d’àudio com l’Ardour. Podeu veure tots els paquets inclosos a la distro des d’aquest enllaç.

Si teniu Ubuntu i voleu aprofitar part d’Ubuntu Studio, com ja hem dit, el seu aspecte, programes de so, vídeo, etc., podeu instal·lar alguns dels següents paquets:

  • ubuntustudio-desktop: l’escriptori base
  • ubuntustudio-audio: aplicacions i eines de so
  • ubuntustudio-plugins: paquet d’extensions (Plug-ins)
  • ubuntustudio-video: aplicacions i eines de vídeo
  • ubuntustudio-graphics: aplicacions i eines gràfiques
  • ubuntustudio-look: tema d’Ubuntu Studio

La versió ja està disponible per a la descàrrega, en versió de 32 i 64bits. Tenen un wiki propi on podeu trobar tot tipus d’informació sobre aquesta distro.

No fa molt parlàvem al fòrum sobre diferents formes de protegir una carpeta amb contrasenya o, simplement, restringir l’accés d’una forma senzilla però eficient. Cap solució proposada era realment fàcil i efectiva: es va proposar amagar la carpeta posant el típic “.” a l’inici del nom, o simplement restringir els permisos de forma directa.

Però està clar que eixos mètodes no són efectius, qualsevol amb una mica de coneixement sabria com arribar-hi. Amb Crypt Manager, per fi, tenim un sistema fàcil per protegir les nostres carpetes: podem xifrar-les i posar-les contrasenya.

Crypt manager és bàsicament una recopilació d’eines que permeten xifrar, obrir, tancar i desxifrar carpetes en un entorn d’escriptori. Està escrit en python i fa servir cryptsetup i LUKS com a rerefons. Concretament, es composa de quatre parts:

  • Un mòdul de python anomenat cryptsetup.py
  • Una eina de línia d’ordres anomanenada crypt-manager
  • Interfície GTK anomenada gcrypt-manager
  • Una extensió per al Nautilus

Al wiki us deixem una guia molt senzilla sobre com s’instal·la i es fa servir el programa. Hi ha paquets precompilats per a debian i Ubuntu (a la guia us expliquem com compilar-lo també).

Ara ja podreu amagar el porno sense por.

Amb la publicació d’Ubuntu 7.10 Gutsy Gibbon, també s’han alliberat les versions per a processadors d’IBM, els coneguts PowerPC (o ppc). A més, com que la PS3 té un processador d’aquest tipus, també tenim versió per a la PS3.

El problema és que les versions desktop que s’han alliberat no funcionen. Al 82% de la instal·lació, falla. Llavors la instal·lació només es pot fer pel medi “Alternate” i, tot i així dóna una fallada (però que es pot arreglar).

Per això he escrit un manual (enllaç al final) per a la instal·lació d’Ubuntu Gutsy a la PS3, comentar-vos que puc veure qualsevol vídeo, fer servir la xarxa sense fils, puc veure vídeos del youtube i totes les coses bàsiques que li podem demanar a la PS3 com a ordinador.

El funcionament és una mica lent, però he pogut comprovar que a cada nova versió del kernel de linux, el rendiment és major. Fa un temps vaig instal·lar YellowDog, suposadament la distro que “Sony recomana”, i no funcionava malament. Però fa servir l’escriptori “Enlightenment” que té carències molt grans. Llavors vaig instal·lar l’escriptori GNOME i el sistema ja gairebé no es podia fer servir: massa lent.

En canvi, amb Feisty i ara Gutsy, el rendiment és prou millor. Cal comentar que openSUSE també aconsegueix un bon rendiment, però la detecció de maquinari és molt dolenta, i gairebé no hi ha documentació ni ajuda a la xarxa al respecte.

El camí a recórrer encara és llarg, es pot millorar moltíssim el rendiment de linux a la PS3. Mentrestant podem aprofitar les versions actuals que ja ens permeten un ús bàsic sense mal de caps. El resultat serà aquest:

Així que si us animeu, només heu de seguir el tutorial i no us costarà molt instal·lar-la.

Ja queda poc per l’arribada de KDE4. I ara més que mai ja comença a semblar un escriptori de veritat: modern, coherent, potent i atractiu que ara ha arribat a la tercera Beta i que arribarà a la versió final entre desembre i gener.

Aquesta tercera beta ens ha sorprès molt, i és que l’escriptori ja té forma, ja se li veu la cara a la versió final. Una primera ullada a aquesta nova versió ens mostra un nou fons d’escriptori que és molt més bonic que el gris anterior; també podem apreciar l’aspecte la nova barra de tasques.

El menú Kickoff s’ha integrat una mica més. Alguna vegada ja us hem parlat d’aquest menú desenvolupat iniciament a OpenSUSE. Fa un parell de dies vam estar comentant que s’estava desenvolupant un nou menú, anomenat Raptor i que realment sí que tenia un nou concepte respecte al funcionament del menú. Per ara, però, ens quedarem amb el Kickoff que també és un menú atractiu.

Una de les aplicacions que més criden l’atenció en aquesta versió de KDE4 és el gestor de descàrregues Kget, i és que a més de la integració sobre l’escriptori, ofereix diferents modes de visualització de les descàrregues, cada una més sorprenent que l’anterior, i fan que siga més intuïtiu que mai.

 

De l’Amarok2 ja us hem mostrat diferents captures al llarg d’aquests mesos, cada nova captura sempre aporta una mica més. I aquesta que us mostrem a continuació no tenim cap dubte que també us sorprendrà: l’aplicació pren forma i ja no sembla una versió en desenvolupament: tot quadra.

Per altra part tenim un conjunt d’aplicacions afegides, programades expressament per aprofitar el potencial de KDE4, que mostren en tota la seua plenitud la bellesa de la integració amb l’escriptori. Per exemple, Marble, una espècie d’atlas o els applets de Plasma:

En definitiva, tenim un escriptori integrat, amb unes aplicacions ben integrades amb l’estètica del sistema i que, més enllà de l’aspecte, es mostren fàcils de fer servir i entendre. KOffice també continua per aquest camí i són molts qui estan impacients per veure la versió final degut al descontent generalitzat (per diverses qüestions) que existeix amb l’OpenOffice.org (és clar que sense menysprear-lo).

L’eixida de la versió final de KDE ha sofert moltes variacions al llarg del seu desenvolupament. Tot i que en un principi s’esperava per al setembre d’aquest any, l’equip va decidir endarrerir l’alliberament uns mesos més tar, fins al desembre. Fa un parell de setmanes, a la llista de kde es va fer un nou avís que informava que no tindríem, probablement, versió final fins al gener. Allò que és clar és que el treball ja està donant els seus fruïts.

Fa uns moments ja està disponible la nova i esperada versió d’Ubuntu 7.10 amb nom ‘Gutsy Gibbon’. Primer que res, cal dir que els dies de llançament els servidors es col·lapsen, així que heu de tindre paciència. Us recomanem que feu servir el servidor principal en lloc dels servidors d’Espanya ja que aquests últims han deixat de funcionar a primeres hores del matí.

Què ens du de nou aquesta nova versió?. Doncs tot i que l’aspecte gairebé no ha canviat, l’escriptori d’Ubuntu ha evolucionat una mica més per facilitar a la gent el seu ús afegint, per exemple, un cercador ràpid d’escriptori i un applet que permet fer canvi ràpid entre usuaris.

Una de les característiques que més criden l’atenció és que si l’instal·leu per primera vegada, quan executeu el firefox i trobeu una pàgina a la qual necessiteu el plugin de flash, us apareixerà una finestra demanant-vos si voleu instal·lar el GNASH o la versió FLASH d’Adobe.

Una altra novetat que va cridar molt l’atenció el dia que vam saber d’ella és el nou GUI per a la configuració de les targetes gràfiques que, a més, funciona en cas que les X no es puguen iniciar (mai més apareixerà la pantalla blava informant-nos que no s’ha pogut carregar l’entorn gràfic). Tot i així, cal dir que durant aquests dos darrers mesos l’he provat i no m’ha arribat a convèncer, però és una bona novetat.

La detecció d’impressores ara és impressionant: només cal connectar la impressora i el sistema directament la reconeixerà i la deixarà a punt:

Altres novetats d’aquesta versió són el suport complet per a escriptura a particions NTFS (amb ntfs-3g), una millora en la gestió de l’energia gràcies al nou kernel, possibilitat de fer una instal·lació encriptada (de la qual ja us hem fet una guia), el Compiz Fusion per defecte i funcionant molt bé (molt millor que Compiz a Feisty) i d’altres novetats que vosaltres mateixos descobrireu.

Podeu descarregar la nova versió dels servidors oficials o bé actualitzar la vostra versió d’Ubuntu Feisty a Gutsy només executant des de consola (recordeu que és recomanable que canvieu el servidor a Sistema->Administració->Fonts de programari ja que el servidor d’Espanya està saturat):
sudo update-manager -d

Podeu demanar cd’s d’Ubuntu des del Shipit, com sempre. Aquesta vegada només podem demanar 2 cd’s com a molt. Ara toca gaudir d’aquesta nova versió. Per descomptat, amb Ubuntu també s’han publicat KUbuntu, EdUbuntu, XUbuntu i UbuntuStudio.