El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: setembre 2007

Filezilla 3

Ara fa uns dies s’ha estat anunciant que la nova versió del client FTP Filezilla (un dels millors considerats a nivell informàtic), la versió 3, havia tret també versions per a GNU/Linux i MacOSX a més de per a Windows.

Al fòrum hi ha gent que ha comentat que ja feia temps que el feia servir. Curiosament, si mirem als repositoris d’Ubuntu (des de synaptic per exemple en cas de tenir activats backports i demés) hi trobarem la versió 3.0beta7 (probablement canvie en poc temps).

Entre les novetats d’aquesta nova versió podem trobar:

  • Actualitzacions automàtiques
  • S’ha ampliat el suport d’idioma (inclòs el català)
  • Suport per a connexions a través de tallafocs
  • Suport per a connexions FTP sota TLS/SSL (FTPS)
  • Suport per enviament i recepció de fitxers de més de 4Gb
  • Gestió de límits de transferència de fitxers
  • Nous temes per la barra d’eines i nova icona de l’aplicació

Si voleu provar ja la versió final (tingueu la distro que tingueu) el procediment és el següent: descarregueu FileZilla des de l’enllaç que us posem al peu de la notícia. El descomprimiu i tindreu un directori anomenat FileZilla i llavors el copieu al directori /opt:

sudo cp -r FileZilla3 /opt

Després aneu (a GNOME) a Sistema->Preferències->Menú Principal i allà aneu a la secció “Internet” i cliqueu sobre “Element nou”. Heu de crear una entrada com la següent:

Així ja podreu gaudir de la darrera versió d’aquest client FTP. Cal dir que no hi ha versió server per a GNU/Linux (tampoc per a Mac, només per a Windows). Així ja podem afegir un altre client als nostres favorits: FireFTP (per al Firefox), GFTP (del GNOME) i d’altres que vosaltres ja caneixereu.

Distros en desenvolupament

En els propers mesos es presentaran les darreres versions de distribucions importants com openSUSE, Mandriva o Ubuntu. El desenvolupament de les versions 10.3 i 2008 referents a l’openSUSE i Mandriva es troben en estat més avançat, on ja s’han publicat en el primer cas la tercera beta i en el segon cas la primera candidata a versió final.

Però, què hi ha de nou?. Doncs en general, d’alguna forma les versions finals no es publicaran fins que no es publique la darrera versió de GNOME (això passarà a totes les distros que estan “a punt”). Cap de les distros que es presentaran portaran KDE4, no només perquè encara no hi ha versió estable sinó perquè encara que n’haguera no s’arriscarien a ficar-la com a escriptori per defecte. D’aquesta manera, els escriptoris que trobarem a les distros que es publicaran d’ací poc hi seran KDE 3.5.7 i GNOME 2.20.

Per altra part, els kernels ja s’han establert a la versió 2.6.22.  Aquest nou nucli millora substancialment el funcionament de les xarxes sense fil (gràcies a Devicescape) i l’estalvi d’energia als portàtils (això com a canvis més interessants, els altres canvis podeu veure-los ací).

Altres de les novetats que s’esperen és l’OpenOffice 2.3 que entre d’altres coses, inclourà una nova eina per fer diagrames així com una generador d’informes d’error. En aquest punt cal comentar que Jesús Corrius ha decidit deixar el lideratge de la traducció de l’OpenOffice.org al català i l’equip està en debat intern per veure què es fa.

Altra novetat interessant que es presentarà en aquestes versions és la inclusió (siga per defecte o no) de Compiz Fusion. Si a això juntem que ATi no trigarà molt en publicar uns controladors amb suport d’aiglx, doncs les expectatives són bones. Si voleu, podeu descarregar les darreres versions publicades de les següents distros.

      

KDE4 Beta2, ja se li veu el cap

Després de l’anunci de la demora que sofrirà l’eixida de la versió final de KDE4, que no serà fins al al desembre, la segona alfa ha estat publicada. I, ara sí, ja podem veure el cap de KDE4: l’aspecte gràfic és molt bo.

Juntament amb KDE4 s’ha presentat la tercera Alfa de KOffice, la suite que acompanyarà a aquest escriptori i de la qual tenim curiositat fins a quin punt podrà competir amb l’OpenOffice.org. Com ja hem comentat, d’aquesta segona beta destaca l’aspecte gràfic, ja li veiem canvis substancials. Ací tenim una primera captura:

 

I és que aquesta imatge ja s’assembla prou més a les idees que es presentaven a kde-look per a kde4. Encara ha de canviar, però ja es pot veure una integració major entre les diferents aplicacions. Des de la publicació de la primera beta, els desenvolupadors de KDE4 han estat afegint noves característiques i funcionalitats a les diverses llibreries i programes base. Com ja es va comentar, a partir d’ara ja no hi haurà novetats, sinó que s’està fomentant la integració entre els diferents components del sistema així com aconseguir un escriptori estable i útil.

Hi ha unes quantes captures a l’anunci oficial. Entre elles podem veure la segona alfa de KOffice, algunes aplicacions funcionant sota KDE4 i una de d’elles, que gairebé podríem dir una de les més esperades: AmaroK 2.

Si tenim en compte que ara es centren més en la integració de l’escriptori que a l’aparença, és clar que la demora pagarà la pena. Si KDE4 compleix tots els objectius, significa això que qui usem GNOME ens passarem a KDE?. És clar que GNOME té els seus avantatges, però KDE4 pretén millorar molt les darreres versions, així que qui fem servir GNOME haurem de provar-lo, cosa que ja podem fer amb els live cd’s que hi ha i que us deixem ací baix (està basat en openSuSE).

 

AMD publica nou controlador: més rendiment i suport per a AIGLX

AMD ha publicat una nota de premsa on explica les novetats de la nova sèrie 8.41.x de controladors gràfics de targetes ATi que estaran disponibles al llarg de setembre.

Les notícies són bones: en aquesta nova versió s’assegura que el rendiment dels controladors són gairebé un 90% més grans que els anteriors (la comunitat ja feia temps que es queixava del rendiment dels controladors d’ATi); i un altre punt important és que a partir d’ara hi haurà suport per a AIGLX.

Però la cosa va més enllà i és que sembla que AMD ha fet pública la seua intenció de recolzar a la comunitat oferint l’esquelet del controlador per a les targetes amb xipset R500 amb suport 2D i es publicaran especificacions per tal que la comunitat puga desenvolupar els controladors 3D.

A la web de Phoronix han tingut accés al nou controlador 8.41 i han fet proves comparant el rendiment amb les targetes NVIDIA: sembla que ara en moltes de les proves les targetes ATi superen a NVIDIA.

Ja feia temps que la comunitat tenia certa resignació amb ATi/AMD ja que poc després de la compra d’ATi per part d’AMD es va anunciar que alliberarien els controladors gràfics, però no va passar res. Tot i així, el gest d’AMD és molt millor del que es podia esperar. I una cosa més important: per fi hi haurà AIGLX per a tothom.

VirtualBox als repositoris de Debian Sid

Després de solucionar tots els problemes de llicències i copyrights, VirtualBox finalment està disponible en els repositorios oficials de Debian Unstable “Sid”. El paquet binari està disponible per a les arquitectures i386 i AMD64, a més del paquet de les fonts del mòdul del Kernel de VirtualBox.

Per a integrar VirtualBox en Debian es va haver de remoure una mica de codi que no era totalment lliure, i per això el seu paquet no conté les Guest Additions, que inclou un driver de video especial millor que el VESA de 8 MB inclòs per defecte.

Actualització: La nova versió de VirtualBox, la 1.5, presenta una millora al estil de Parallels (Mac), Seamless, que permetrà integrar les finestres de altres sistemes operatius en el teu propi escriptori. Aixo també es pot simular amb Compiz Fusion, però això es un pas enorme en comparació. Com podeu veure en el següent vídeo es com el Parallels, aixo si, gratis i lliure.

Sofa, un altre MediaCenter

Sofa és un MediaCenter per a GNOME a l’estil MythTV, Freevo, Elisa o d’altres dels quals ja hem parlat alguna vegada. Sofa pretén ser un MediaCenter senzill i fàcil de fer servir. Això realment es pot comprovar només instal·lar-lo, ja que porta només quatre mòduls referents al Rythmbox, Mplayer, Gpodder i un altre que no queda del tot definit.

El projecte és prou novell, només porten uns mesos de desenvolupament, però el resultat és bo. No només perquè hagen aconseguit la senzillesa que es pretenia, sinó perquè ho han aconseguit fer en un entorn gràfic agradable a l’usuari. A més, el fet que el programa siga modular és important: realment és una interfície que fa servir altres programes (mitjançant els mòduls) per funcionar.

Entre les futures funcionalitats, s’espera implementar un lector RSS, mòdul de l’oratge, Podcasts (aquest ja és disponible), reproducció de dvd’s, etc. Cal comentar que permet l’ús de comandament a distància.

La darrera versió publicada és la 0.2.4 i a la pàgina del projecte podeu trobar les instruccions per instal·lar-la (és prou senzill tenint en compte que no hi ha paquets precompilats).

aTunes 1.7.2

aTunes és un gestor i reproductor d’àudio, desenvolupat en el llenguatge de programació Java, de manera que pot ser executat en diverses plataformes com Windows, GNU/Linux, sistemes Unix, …

El programa suporte actualment els formats d’àudio mp3, ogg, wma, wav, flac, mp4 i també reproducció de ràdio a través d’internet, permetent als usuaris editar fàcilment els tags, organitzar la música i ripejar CDs d’àudio.

Recentment s’ha publicat la versió d’aTunes 1.7.2. Principalment conté correccions d’errors i una nova funció que permet esborrar físicament fitxers del disc dur directament des de dins el programa. També s’hi ha afegit la traducció a l’eslovac, gràcies a Andrej Herich.

Podeu veure aquí la llista completa amb totes les funcions del programa.

BulletproofX – X a prova de bales

Estant la versió 7.10 d’Ubuntu cada vegada més prop del seu llançament, les novetats estan apareixent poc a poc. Si ja vam dir que ara seria molt més fàcil editar la configuració de la nostra targeta gràfica sense tocar la terminal, ara veiem que van molt més enllà. Es tracta de BulletProofX (X a prova de bales), i el seu objectiu és oferir una manera a prova de fallades totalment gràfic quan nostra configuració o els nostres drivers siguin incorrectes.

Com gairebé tots els usuaris de Linux que hagin tingut problemes amb la seva targeta gràfica sabran, si les X fallen el que veurem serà una dolorosa pantalla blava i la manera terminal com única sortida. Però Ubuntu 7.10, seguint amb la seva política de facilitar totes les petites fallades que els han acompanyat des de la seva sortida, oferirà una manera gràfica mínima però funcional, i a més llançarà per defecte la utilitat que comentàrem l’altre dia. Així, si volem trastejar amb els nostres drivers (l’etern debat entre els propietaris i els lliures) no haurem de caminar tocant els nostres fitxers de configuració en cap moment.

Però encara hi ha més, ja que si no trobem el nostre monitor exacte i el genèric no ens funciona, podrem indicar-li el CD dels drivers de Windows i ell soles ens ho configurarà. Encara que altres S.O. ja duen incloent des dels seus inicis eines similars, no deixa de ser un gran avanç dintre del món Linux, i segur que moltes distribucions seguiran distribucions seguiran els seus passos.

KDE4, demorat fins al desembre

Finalment l’equip de KDE sembla que no podrà tindre preparat KDE4 per a la data proposada a l’octubre. El llançament s’ha endarrerit, ni més ni menys, en dos mesos fins al 20 de desembre, data en què s’espera que isca la versió final.

D’aquesta forma, s’inicia un procés durant el qual, gairebé cada mes, es presentarà un nou avenç (nova Beta o Release Candidate). Les dates que es proposen ara són les següents, on la tercera beta es presentarà el 24 de setembre i la versió final s’espera per al 20 de desembre:

  • 24 de setembre, 2007: Beta3
  • 22 d’octubre, 2007: Beta4
  • 19 de novembre, 2007: Total Release Freeze
  • 21 de novembre, 2007: Release Candidate 1
  • 5 de desembre, 2007: Release Candidate 2
  • 20 de desembre, 2007: Release final

L’anunci de la demora l’ha fet el mateix equip de KDE i comenten que hi ha alguns elements crucials de la nova versió de l’escriptori que necessiten més temps de desenvolupament i que, per tant, és necessari endarrerir la publicació de la versió final. A més, comenten que encara es pot endarrerir més ja que aquestes dates són subjectives i poden canviar.

Mentrestant, tot i que hi ha aspectes que no estaran preparats per a la data prevista anteriorment, podem gaudir d’alguns aspectes de KDE4 com les icones d’oxygen que es van presentar per a GNOME i també per a KDE i que ací us deixem per fer una mica més suportable l’espera.

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.