Avui s’ha publicat la versió 2.2.2 del VirtualBox. Normalment no anunciem aquestes “subversions”, però la qüestió és que els desenvolupadors ara sí que inclouen les actualitzacions dels paquets de llengua a les versions de manteniment. La qüestió és que quan instal·leu la versió 2.2.2 ja trobareu TOT en català. Si veieu algun error a la traducció, no dubteu en comentar-ho!.
El dia 8 d’abril es va publicar una nova versió del VirtualBox, un programari lliure de virtualització de sistemes operatius, amb unes quantes interessants novetats que comentarem a continuació.
Primer de tot, el suport 3D a dins de les màquines virtuals ja és estable. Si instal·leu un sistema GNU/Linux a dins amb Compiz, veureu que ja funciona correctament (abans no ho feia, tot i que estava disponible l’opció d’acceleració 3D, o era complicat aconseguir-ho).
Una de les noves opcions és la possibilitat d’importar/exportar màquines virtuals fent servir el format OVF. Això té unes possibilitats molt interessants ja que podrem importar màquines virtuals des d’altres programes de virtualització com l’VMware (si aquests fan servir el mateix format) o el qemu.
Podeu veure la resta de canvis a la pàgina oficial. Respecte a la traducció al català, la trobareu incompleta. La culpa ha estat meua per falta de temps durant aquestes dues setmanes (van publicar els nous paquets per traduir a finals de març i amb el poc temps que he tingut, ja va ser massa tard). La política del VirtualBox no permet afegir traduccions més tard i, a més, les afegeixen a les gran versions (és a dir, caldrà esperar a la versió 2.3 per tindre la traducció completa).
Tot i així, ja tinc els paquets de llengua traduits. Si els voleu descarregar i fer-los servir al vostre VirtualBox, és senzill. Baixeu el següent tar.gz, a dins trobareu dos fitxers que heu de copiar a la carpeta /usr/share/virtualbox/nls:
Sembla que no he estat l’únic traductor que no ha completat la traducció a temps: la traducció castellana, basca, portuguesa i d’altres tampoc es troben completes. Per tant estic pensant en proposar als del VirtualBox que admeten actualitzar els fitxers de llengua a les actualitzacions menors.
Per acabar, veureu que la traducció inicial l’hem passada a la variant central. La idea és aprofitar els scripts de traducció desenvolupats per Toni Hermoso per tal de passar de la variant central a la valenciana. A veure si ho podem fer per a la propera versió.
Dissabte de vacances… I sembla que ja tot va tornant a la normalitat: amb el pis ja muntat només queda tornar a les tasques d’abans i tirar endavant. Són les 6.29h de dissabte i als carrers de Barna plou, encara és fosc…
Un cop ja tenim totes les millores que ens proporcionen les Guest Additions, anem a configurar VirtualBox per tal de poder-hi utilitzar dispositius USB. Totes el que indicaré en aquest apunt s’ha de fer a la màquina principal (no a la virtual).
El primer que cal és que tots els usuaris que vulguem que puguin utilitzar el VirtualBox estiguin en el grup “vboxusers”. Segurament el nostre usuari principal ja hi és, però es pot comprovar fàcilment des del menú “Sistema > Administració > Usuaris i grups”. Si no hi és, l’afegim des d’aquest mateix menú, o per mitjà de la comanda següent:
sudo usermod -G vboxusers -a usuari
Un cop tenim l’usuari en el grup vboxusers, cal modificar alguns paràmetres del sistema per tal que Ubuntu (i les seves distribucions derivades) puguin utilitzar l’USB en VirtualBox. Les altres distribucions (fins i tot Debian, en la que es basa Ubuntu) en principi no han de fer aquestes comandes que comentaré. Realment, les podeu trobar a un munt de pàgines d’Internet, però a mi no me’n va funcionar cap fins que no vaig seguir l’anotació d’en Faktor.
Primer s’ha d’editar el fitxer “mountdevsubfs.sh”:
sudo gedit /etc/init.d/mountdevsubfs.sh
Darrera de la línia on hi posa “domount devpts…”, cal afegir aquestes:
mkdir -p /dev/bus/usb/.usbfs
domount usbfs "" /dev/bus/usb/.usbfs usbfs -obusmode=0700,devmode=0600,listmode=0644
ln -s .usbfs/devices /dev/bus/usb/devices
mount --rbind /dev/bus/usb /proc/bus/usb
Ara, editem el fitxer “40-permissions.rules”:
sudo gedit /etc/udev/rules.d/40-permissions.rules
I substituim el que hi ha entre les línies ‘LABEL=”usb_serial_start”‘ i ‘LABEL=”usb_serial_end”‘ per aquestes:
ATTRS{idVendor}=="0403", ATTRS{idProduct}=="6001",
GROUP="vboxusers",MODE="0660", GROUP="dialout"
Ara, necessitem saber l’identificador del grup “vobxusers”. Executeu:
grep vboxusers /etc/group
L’identificador és el número que hi ha entre els dos “:”. Per últim, editem el fitxer “fstab”:
sudo gedit /etc/fstab
I hi afegim aquesta línia:
usbfs /proc/bus/usb usbfs devgid=125,devmode=666 0 0
Aquí, cal substituir el “125” per l’identificador de “vboxusers” que hem trobat abans.
A partir d’aquí, el que indico ja s’ha de fer en totes les distribucions. Hem de fer que la màquina virtual reconegui un dispositiu USB concret. Per a fer-ho, hem de tenir aturada la màquina virtual i connectat el dispositiu USB que volem que reconegui. Obrim els seus Paràmetres i anem a l’apartat “USB”. Fem clic al botó per a afegir dispositius, i afegim el que ens interessi. Ara ja podem arrancar la màquina virtual, i sempre capturarà aquest dispositiu USB.
Sobretot, cal tenir en compte que si un dispositiu està sent utilitzat per una màquina virtual, no el podem utilitzar des de la nostra màquina principal. Si volem retornar el control d’un dispositiu USB a la màquina principal (tenint la màquina virtual encesa), hem d’anar al menú de la finestra de la màquina virtual de VirtualBox “Dispositius > Dispositius USB” i desmarcar el dispositiu concret.
Bé, i aquí acaba aquesta sèrie d’anotacions sobre màquines virtuals sobre VirtualBox, excepte si d’aquí a un temps recordo alguna altra informació que mereixi ser explicada, o si amb algun dubte sorgeix algun tema. 🙂
Un cop ja tenim una màquina virtual amb el sistema operatiu instal·lat, veiem que tenim certes mancances. Per exemple, la màquina virtual captura el ratolí, i per deixar-lo anar hem de prémer el botó Ctrl dret. A més, la màquina virtual té poques opcions gràfiques (perquè no té controlador gràfic avançat). No té accés als fitxers propis de la màquina física. I alguns altres.
La majoria d’aquests problemes es resolen instal·lant les Guest Additions que proporciona el mateix VirtualBox. Aquestes Guest Additions són un programa que s’ha d’instal·lar a cada màquina virtual com un programa més. Per a instal·lar-les, primer hem d’arrancar la màquina virtual i, des del menú de VirtualBox de la màquina virtual, seleccionar “Dispositius > Instal·la les Guest Additions…”, com es veu a la imatge següent:
Instal·lació del les VirtualBox Guest Additions
Això ens muntarà un CD virtual a la màquina. Si tenim una màquina virtual amb GNU/Linux, hem d’obrir un terminal i executar:
cd /media/cdrom
sudo ./VBoxLinuxAdditions-x86.run
Si a la nostra màquina virtual hi tenim instal·lat Windows, hem d’anar al CD-ROM i executar el fitxer “VBoxWindowsAdditions.exe”. Un cop instal·lades les Guest Additions, tindrem els següents avantatges:
De tots aquests, l’únic que cal explicar una mica és com compartir carpetes. Amb la màquina virtual aturada, hem de configurar-la per tal que pugui veure certes carpetes. Visualitzem els seus “Paràmetres” i anem a “Carpetes Compartides”. Fem clic al botó per afegir-ne una de nova. Al camp “Ruta cap a la carpeta” hem d’escollir la carpeta de la nostra màquina principal que volem compartir. Al camp “Nom de la carpeta” hem d’escollir amb quin nom volem que es vegi des de la màquina virtual.
Un cop configurades totes les carpetes que volem compartir amb una màquina virtual concreta, l’arranquem. Si la màquina virtual és Windows, per a poder veure la carpeta compartida, hem d’obrir un intèrpret de comandes i executar-hi:
net use x: vboxsvrnom_carpeta
La carpeta compartida la trobarem a “x:”. Si la nostra màquina virtual és GNU/Linux, hem de crear el directori sobre el qual vulguem muntar la carpeta compartida (si no l’hem creat abans), i muntarla:
sudo mkdir /media/nom_carpeta
sudo mount -t vboxsf -o uid=usuari nom_carpeta /media/nom_carpeta
Com a “usuari” hem de posar l’usuari amb que utilitzem la màquina virtual. I amb això tindrem muntada la carpeta compartida, però s’ha d’executar cada sessió. Si voleu que la carpeta quedi compartida per totes les sessions, cal editar el fitxer fstab:
sudo gedit /etc/fstab
I afegir la línia següent:
nom_carpeta /media/nom_carpeta vboxsf defaults,umask=007,gid=46 0 0
Ara sí que la nostra màquina virtual és completa. A la propera anotació veurem com utilitzar dispositius USB des de la màquina virtual.
Un cop tenim instal·lat el VirtualBox, ja podem crear la nostra primera màquina virtual. Obrim el programa des de “Aplicacions > Eines del sistema > Sun xVM VirtualBox” i s’obre la pantalla principal del VirtualBox.
Panell principal del VirtualBox
Per donar d’alta una màquina nova, fem clic a “Nova”. Veurem que l’assistent ens facilita molt la feina. Primer s’ha d’indicar quin nom donarem a la màquina i quin tipus de Sistema Operatiu hi executarem. Després ens demana la quantitat de memòria RAM que li volem assignar.
Assignació de memòria a la màquina virtual
Per a saber la quantitat òptima, primer cal tenir en compte els requeriments del Sistema Operatiu que hi vulguem instal·lar, però d’altra banda, també hem de saber que la memòria que assignem a aquesta màquina s’agafarà a costa de la nostra real. Jo, normalment, agafo un terç de la RAM que té la meva màquina física.
Després, ens demana la mida del disc dur (virtual) que li volguem assignar. Això depen de l’ús que li vulguem donar a la màquina virtual. Per a una de proves, entre 8 i 10 Gb n’hi ha d’haver prou. El disc dur pot ser de mida fixa, o que es vagi expandint si té més necessitats. Jo el prefereixo de mida fixa (per no trobar-me amb sorpreses si comença a créixer), però l’altra opció també és vàlida. Li hem d’indicar que és un disc dur nou. En el nostre disc dur físic, el disc dur virtual serà un fitxer d’extensió “.vdi”.
Amb això, ja tindrem creada la nostra màquina virtual. Des de la pantalla principal del VirtualBox podem canviar algun altre paràmetre important fent clic a Paràmetres. Algun d’interessant és donar una mica més de memòria a la targeta gràfica (amb 64 Mb està bé), activar l’acceleració 3D (si voleu) o activar l’àudio (també si voleu).
Ara ja tenim una màquina virtual. Però no hi té res. Falta instal·lar-hi el sistema operatiu. Per a fer-ho, hem de tenir el CD/DVD o un fitxer “.iso” d’instal·lació del Sistema Operatiu en qüestió (qualsevol distribució GNU/Linux, MacOS, Windows, Solaris, etc.). Per a instal·lar-lo, anem als Paràmetres de la màquina virtual, apartat CD/DVD-ROM i marquem “Munta la unitat CD/DVD”. Li hem d’indicar que agafi el CD/DVD o el fitxer “.iso” d’instal·lació, i acceptem. Amb el botó “Inicia” de la pantalla principal de VirtualBox arrancarem la màquina virtual, i veurem com s’inicia la instal·lació del Sistema Operatiu que hàgim escollit.
Un cop feta la instal·lació del Sistema Operatiu a la màquina virtual, ja la tindreu completament operativa. Abans de tornar a arrancar la màquina virtual recordeu-vos d’anar a Paràmetres i desactivar l’arranc des del CD/DVD-ROM o la iso d’instal·lació que hem utilitzat.
Amb aquesta màquina ja podrem fer gairebé tot, o sigui que ja hi podeu començar a treballar. Només ens faltarà acabar d’afinar-la. Per exemple, de moment quan fem clic sobre la màquina virtual, aquesta capturarà el ratolí, i no en podrem sortir a menys que premem el botó Ctrl dret. A la propera anotació explicaré com arreglar aquest problema i altres.
A l’anotació anterior vaig explicar per sobre com funcionen les màquines virtuals, i ja vaig comentar que explicaria com instal·lar-les amb el programa VirtualBox. Abans que res, cal saber que hi ha dues versions de VirtualBox. A la versió OSE (Open Source Edition) tot el codi és obert. A la versió completa, tot i ser també gratuïta, part del codi no és obert, però té certes característiques que no té la versió OSE. La més important és el suport per a dispositius USB, però podeu veure la llista completa aquí (no és molt llarga).
Si no necessiteu utilitzar dispositius USB a la màquina virtual, la versió OSE és perfecta. A més, es troba en els repositoris d’Ubuntu, de manera que la podeu instal·lar directament per mitjà del Synaptic, o des d’un terminal:
sudo apt-get install virtualbox-ose
Si voleu instal·lar la versió completa de VirtualBox (és la que jo tinc), primer heu d’afegir un repositori a Ubuntu. Per a fer-ho, editem el fitxer sources.list:
sudo gedit /etc/apt/sources.list
Al final del fitxer, afegiu la següent línia:
deb http://download.virtualbox.org/virtualbox/debian intrepid non-free
Després, s’ha d’afegir la clau d’encriptació d’aquest repositori:
wget http://download.virtualbox.org/virtualbox/debian/sun_vbox.asc
sudo apt-key add sun_vbox.asc
Un cop fet això, ja podem refrescar els repositoris i instal·lar VirtualBox.
sudo apt-get update && sudo apt-get install virtualbox-2.1
Un cop instal·lat el programa, el podrem executar des de “Aplicacions > Eines del sistema > Sun xVM VirtualBox”. La seva aparença és aquesta:
Panell principal del VirtualBox
En la següent anotació veurem com crear una màquina virtual al VirtualBox.
Aquesta és la primera d’una sèrie d’anotacions on explicaré per a què serveixen i com instal·lar màquines virtuals. Hi ha diversos programes que permeten tenir màquines virtuals (VMware, Qemu i d’altres), però jo mostraré com fer-ho en VirtualBox per la seva facilitat en la creació i configuració de màquines virtuals, i perquè el seu rendiment també em sembla molt bo. A més, en el seu dia me’l va recomanar en Vicent Cubells, persona de gran criteri en tot el referent a Programari Lliure.
Una màquina virtual pot tenir diverses utilitats. A nivell empresarial permeten reduir despeses (perquè en una sola màquina física hi pots tenir diversos equips virtuals), aprofitar millor els recursos (perquè segurament no totes les màquines virtuals tenen consums elevats alhora) i altres avantatges.
A nivell domèstics, la majoria d’usos són més aviat frikis. 🙂 Actualment, jo utilitzo tres màquines virtuals:
Lògicament, no tinc alhora totes les màquines virtuals en marxa (cadascuna d’elles té assignada una certa memòria, consumeix CPU, etc.). Normalment, les tinc totes aturades (només treballo amb la meva màquina real) i, quan ho necessito (o vull provar), arrenco la màquina virtual que m’interessa.
Però, com funcionen les màquines virtuals? Un cop tenim instal·lat un programa virtualitzador (com he comentat abans, ho explicaré amb VirtualBox) i hem donat d’alta i instal·lat una màquina virtual, sempre que l’executem veurem la màquina virtual com una finestra dins el nostre escriptori. Simplement, en aquesta vinestra veurem que s’hi està executant un sistema operatiu Windows, un altre Ubuntu, un MacOS, o el sistema operatiu que hi haguem instal·lat. És a dir, com es mostra a la captura de pantalla següent, on es veu el meu escriptori Ubuntu amb una màquina virtual Windows en una finestra:
Escriptori Ubuntu amb finestra VirtualBox amb Windows
La màquina virtual funciona com si fos un ordinador normal i separada de la real, amb accés a Internet, per exemple. La màquina virtual no “sap” que està executant-se dins d’una altra, de manera que en principi no tindrà accés a les dades de la màquina principal (tot i que més tard veurem com compartir dades entre ambdues).
A la propera anotació explicaré com instal·lar el VirtualBox en Ubuntu.
Sembla que la publicació de KDE 4.2 ha deixat qualsevol altra novetat a la xarxa una mica amagada. De fet, no s’ha produït cap altra “gran novetat” al món del programari lliure (ja, això és relatiu). Així que aprofitem per fer un apunt una mica fora de la temàtica de la web però sí relacionat amb la cultura lliure. Música Lliure, el portal de música lliure en català, ha estat uns mesos refent-se i finalment podrem gaudir de la nova versió el 15 de febrer (ja us informarem quan estiga disponible).
Bé, ara sí, anem pel recull:
A Alacant fa un vent increïble, des de la meua habitació puc veure un parell “d’agüeletes” que s’han enlairat i van camí de l’església. A més, la temperatura ha pujat uns quants graus i gairebé sembla que som a finals de març en lloc de al gener. Per cert, una de les agüeletes ha perdut la bossa i l’he arreplegada. Quan l’he obert m’he trobat…
Comentaris recents