El teu blog de Linux en català

Avui ha sortit la nova versió 4.5 de KDE (amb nom clau “Canny”), un dels entorns d’escriptori més utilitzats de GNU/Linux. Aquesta versió és la que vindrà de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions que utilitzen KDE com a entorn predeterminat (Kubuntu, OpenSUSE, SimpleMepis, Chakra, etc.) i de forma opcional en la resta de distribucions.

KDE 4.5

L’aspecte gràfic d’aquesta nova versió està molt treballat, com ja és habitual en KDE. Segurament és un dels millors entorns en l’aspecte gràfic per a qualsevol sistema operatiu, sobretot gràcies al Plasma.

El sistema KDE també inclou tota una sèrie de programes, que també han estat actualitzats, com ara el paquet ofimàtic Koffice, els KDE games, l’explorador de fitxers Dolphin, l’excel·lent reproductor de so Amarok, el gravador de medis K3B i molts més.

Algunes de les novetats més interessants de KDE 4.5 SC són:

  • S’ha reescrit l’àrea de notificació, i ara utilitza un nou protocol basat en D-Bus.
  • S’han afegit noves utilitats i efectes d’escriptori al KWin.
  • El Plasma Netbook, la interfície gràfica especial per a netbooks, ha tingut moltes millores.
  • S’ha reestructurat el panell de configuració de KDE.
  • Ara es pot escollir Webkit com a motor del navegador Konqueror.
  • S’ha treballat molt per millorar encara més l’estabilitat de l’escriptori, tot i que des de fa unes quantes versions aquesta ja era prou bona.

Podeu trobar una llista completa de les millores d’aquesta nova versió a l’anunci de llençament de KDE 4.5 SC.

Aplicacions de KDE 4.5 SC

Aplicacions de KDE 4.5 SC

Fa un parell de dies es va alliberar la versió final 1.0 de Jolicloud, una distribució GNU/Linux basada en l’Ubuntu que proposa un canvi de concepte d’escriptori molt innovador (en el cas dels ordinadors).

Jolicloud instal·la un sistema linux amb l’escriptori GNOME. Tot i així, el que fa és crear una capa per sobre del GNOME des d’on s’executa el nou escriptori. Aquesta capa està programada amb HTML5 i altres noves tecnologies web i fa servir el Google Chrome en un mode especial de pantalla completa que fa la impressió d’ésser un escriptori diferent, a l’estil de l’EyeOS, però funciona molt més fluid i està una miqueta millor dissenyat (el propòsit és diferent, però).

La primera cosa que el Jolicloud demana en entrar a l’escriptori és la creació d’un usuari que s’associarà al sistema. Aquest usuari el podrem fer servir sobretot per sincronitzar dades a diferents ordinadors. És possible crear usuaris directament a Jolicloud o bé fer servir el nostre compte de Facebook.

La interfície es podria dir que és a l’estil de l’iPhone o l’Android: tenim tot un seguit d’aplicacions a les quals accedir. Podem instal·lar-ne de noves des del centre de programari, configurar els aspectes bàsics de l’escriptori, etc.

Però la cosa és millor encara: les aplicacions de Jolicloud no són només aplicacions típiques de distribucions GNU/Linux, sinó que a més inclou aplicacions web: en instal·lar-les i obrir-les simplement s’obri una finestra nova que es pot posar a pantalla completa i que pot ser una simple aplicació web. Amb això, navegar amb Google Maps, Facebook, Twitter i d’altres és realment un gust.

Escriptori principal de Jolicloud

Instal·lar noves aplicacions és també un gust: ens presenten un llistat realment bonic amb moltíssimes aplicacions (web i clàssiques) i instal·lar-les requereix un sol clic ràpid que ni tan sols ens demana contrasenya. Podem anar afegint vàries i Jolicloud les va afegint a la cua i les va instal·lant. Realment és el mètode més fàcil i ràpid que he vist mai per instal·lar aplicacions a una distribució GNU/Linux.

Instal·lació de programari a Jolicloud

Tot funciona de manera fluïda, la interfície és intuïtiva i atractiva, el nombre de programes que s’ofereixen és molt gran i s’inclou Pandora, Skype, Boxee, The Cloud Player (un reproductor web que s’executa com si fora una aplicació), aplicacions de Google Map, GMail, Facebook, Youtube, Dropbox i bàsicament qualsevol servei web i aplicació clàssica de GNU/Linux que vulguem.

Les aplicacions web disponibles són moltes, però encara podrien ser més. És molt possible que a la llarga siga possible afegir les nostres pròpies aplicacions (un diari, la caixa, etc.) per fer-les servir de la mateixa manera que les fem servir amb l’iPhone o l’Android.

La interfície de Jolicloud té una espècie de navegador de fitxers, però més bé és un llistat, ja que en fer clic sobre qualsevol dispositiu s’acabarà obrint el Nautilus amb un tema adaptat al Jolicloud però que en realitat no s’integra bé. Cal pensar que en un futur milloraran el navegador de fitxers propis en el seu aspecte més bàsic.

Navegadors de fitxers del Jolicloud

L’últim punt del qual caldria parlar és de les opcions de configuració de l’escriptori Jolicloud: molt limitades per no dir nul·les. La secció de configuració permet només modificar aspectes bàsics del nostre perfil, però no permet canviar gairebé cap paràmetres de l’escriptori. Aquest també és un punt que segurament millorarà en properes versions.

Preferències del Jolicloud

Conclusions

He d’admetre que estic molt sorprès amb el Jolicloud. En un principi pensava que seria una distribució més, sobretot pensant que el Meego ja complia el paper que vol complir el Jolicloud. Però Jolicloud és realment diferent, copiant la forma de funcionar dels telèfons mòbils amb Android i iPhone, amb tots els seus avantatges i amb un linux per sota que fa que les possibilitats siguen infinites (totes les que un sistema linux permeta).

Tot i així encara queden alguns aspectes per millorar com la integració amb el GNOME: s’ha de dir que és lleig veure el nautilus amb el tema que li han posat després d’haver estat treballant amb la interfície del Jolicloud. Altre aspecte a millorar és la personalització de la interfície i altres opcions de configuració: actualment és molt limitat el que podem personalitzar.

Jolicloud pot acabar convertint-se en una distribució ideal per la gent que només vol l’ordinador per a un ús bàsic i no tan bàsic. A més, podria considerar-se una distribució ideal per als nouvinguts. Caldrà estar atents al seu desenvolupament.

Descàrrega

Podeu baixar la versió 1.0 de Jolicloud des de la secció de baixades del seu web. La instal·lació és exactament igual que amb una Ubuntu i podeu fer-ne proves abans d’instal·lar-la. Permet dos tipus d’instal·lació, un amb wubi o bé amb una iso normal.

Avui s’ha publicat la versió 11.3 d’openSUSE, una de les distribucions més utilitzades i segurament, una de les que està més aconseguida a nivell visual.

OpenSUSE 11.3

En aquesta versió, s’ha treballat especialment per millorar l’experiència d’ús en Netbooks i, apart d’oferir un major suport per al seu hardware, presenten dos entorns d’escriptori especialment dissenyats per aquests tipus d’ordinadors. D’una banda, el Plasma Netbook Workspace (el mateix entorn que utilitza el Kubuntu Netbook Edition) i també trobareu paquets per utilitzar l’entorn d’escriptori del MeeGo.

Entre les característiques d’aquesta nova versió, també cal destacar les següents:

  • Possibilitat d’utilitzar l’entorn d’escriptori LXDE, apart dels ja habituals KDE, Gnome i XFCE.
  • Suport per a iPhone, Android, Blackberry i iPad.
  • Inclou SpiderOak per sincronitzar els nostres fitxers entre diferents ordinadors.
  • Suport experimental per al nou sistema de fitxers Btrfs.
  • Moltes millores en la gestió de programari, tant des de terminal (Zypper) com des d’entorn gràfic (Yast).
  • Nucli 2.6.34, amb Xorg 7.5.
  • KDE SC 4.4.4, Gnome 2.30.1 i XFCE 4.6.1.
  • Darreres versions de la majoria de programes (Firefox 3.6.6, OpenOffice 3.2.1, Amarok 2.3, Rosegarden 10.04, etc.).

Per a instal·lar-vos OpenSUSE 11.3, us la podeu baixar des de la pàgina de descàrregues d’OpenSUSE. Hi trobareu diverses opcions a escollir per a descarregar-vos: La versió completa en DVD, un CD d’instal·lació basat en KDE, un altre basat en Gnome i un per a Netbooks.

OpenSUSE Plasma Netbook Workspace

OpenSUSE Plasma Netbook Workspace

En la mateixa notícia d’alliberament d’aquesta versió ja s’ha anunciat que OpenSUSE 11.4 es publicarà el març de 2011.

Avui s’ha alliberat la versió 2010 Spring de Mandriva, que té “Farman” com a nom clau. Darrerament, havien sortit rumors indicant que l’empresa Mandriva podria estar a la venda degut a problemes econòmics. Finalment, el 7 de juliol (gràcies Xavifumi per aquesta informació), Mandriva va confirmar que està passant per una mala situació financera, que els fa replantejar l’estratègia de la companyia per tal d’enfocar-la més de cara a empreses. O sigui que, tot i que Mandriva no desapareixerà, aquesta pot ser la seva darrera versió gratuïta.

Logo de MandrivaCom ja és habitual en aquesta distribució, des de la seva pàgina de descàrrega ens podem baixar tres edicions diferents de Mandriva 2010 Spring:

  • Mandriva PowerPack. Versió de pagament.
  • Mandriva One. Versió gratuïta.
  • Mandriva Free. Versió gratuïta que conté únicament programari lliure.

Aquesta versió de Mandriva porta moltes novetats, entre les que podem destacar les següents:

  • Versió 2.6.33.5 del nucli.
  • Utilitza els escriptoris Gnome 2.30.1 i KDE 4.4.3, depenent del que escollim en la seva instal·lació.
  • Inclou el Gnome Activity Journal, que permet navegar pels fitxers que s’han modificat darrerament.
  • S’ha millorat la seguretat envers l’usuari “guest”.
  • S’ha introduït una nova eina, anomenada KA, que permet instal·lar Mandriva en un nou equip a partir d’una instal·lació ja feta en un altre ordinador (amb característiques similars).
  • Les particions encriptades podran ser de qualsevol tipus, i no només ext3/ext4 com fins ara (sobretot, el directori /boot no pot estar en una partició encriptada).
  • Es pot utilitzar una contrasenya encriptada en el Grub.
  • Gutenprint afegeix el suport per a moltes impressores noves Epson.
  • S’han afegit molts programes als repositoris de Mandriva: Openshot, Chromium, Opera, Clementine, XBMC, Sagemath, Jmol, etc.

Podeu trobar la llista completa de novetats a les notes de la versió.

Escriptori de Mandriva 2010 Spring

Escriptori de Mandriva 2010 Spring

Avui s’ha alliberat una nova versió de Fedora, una de les distribucions de GNU/Linux més famoses i utilitzades, caracteritzada per portar-nos les últimes versions de programari. El seu llençament s’ha posposat dues setmanes respecte de la previsió inicial. El nom clau d’aquesta nova versió prové de Robert Hutchings Goddard, pioner en el camp dels coets. Per a instal·lar aquesta nova versió, dirigiu-vos a la pàgina de descàrrega del projecte Fedora.

Fedora 13 Goddard

Fedora 13 Goddard

Les principals característiques que porta Fedora 13 (Goddard) són:

  • Instal·lació automàtica dels controladors de les impressores
  • Instal·lació automàtica dels paquets d’idioma
  • Integració del gestor de paquets PackageKit amb la majoria de programes
  • S’ha redissenyat l’eina per a gestionar usuaris
  • Acceleració 3D experimental amb el controlador lliure Nouveau per a targetes Nvidia
  • Nous programes predeterminats del sistema: el gestor fotogràfic Shotwell, l’eina de microblogging Pino, el programa de còpies de seguretat Déjà Dup, el gestor d’escaneig Simple Scan i els post-it del Gnote.
  • Nou gestor de color Gnome Color Manager
  • Rhythmbox afegeix el suport per a iPhone
  • Suport per a DVB

A més, us recomano que passeu per la pàgina de documentació de Fedora, on trobareu informació molt interessant, tant en format HTML com PDF. En aquesta pàgina podeu trobar el calendari que ha seguit Fedora 13 fins al seu alliberament.

Avui s’ha alliberat una nova versió de Linux Mint, una distribució basada en Ubuntu, de gran facilitat d’ús, i que porta instal·lats de forma predeterminada alguns paquets que no venen directament amb Ubuntu, com ara alguns códecs de vídeo i de so. Per aquest motiu, hi ha molta gent que prefereix aquesta distribució en comptes d’Ubuntu. Linux Mint 9, amb nom clau Isadora, està basat en Ubuntu 10.04.

Pantalla de Linux Mint 9 (Isadora)

Pantalla de Linux Mint 9 (Isadora)

Linux Mint porta una sèrie d’eines de configuració i administració destinades a simplificar aquestes tasques per a usuaris no avançats. Podeu veure la llista de novetats que porta aquesta versió a la pàgina de noves característiques. Apart de les novetats que porta pel fet de basar-se en Ubuntu 10.04, també cal destacar aquestes:

  • Porta un gestor de programari completament nou. Una característica molt interessant d’aquest gestor és que, per a cada programa, podem llegir les impressions d’altra gent que ja el té instal·lat.
  • Nova eina de còpies de seguretat, que permet desar tant fitxers com seleccions de Software. Aquesta darrera característica també té molt bona pinta. Aquesta eina permet tant Backups incrementals com amb compressió.
  • Millores en el menú, on els elements són editables directament amb el botó dret, pot gestionar transparències, i algunes altres millores.
  • S’ha refet l’eina que permet gestionar l’escriptori, i a més ara té noves opcions.
  • Altres millores del sistema, algunes importades d’Ubuntu, com “mint4win”, un instal·lador de Linux Mint des de Windows molt semblant al Wubi, i l’Usb-creator.

Per a instal·lar aquesta distribució, l’equip de Linux Mint ens permet descarregar-nos dues versions diferents:

  • Live CD (antigament anomenada Main edition). Es tracta del LiveCD d’instal·lació principal de la distribució.
  • Live DVD (antigament, Universal edition). És un DVD que conté tots els paquets de llengua (encara que al Live CD no vinguin directament, posteriorment es poden instal·lar).

Font: Gabuntu

Molts de nosaltres ja estàvem impacients, però ja la tenim aquí. Avui ha estat alliberada la versió definitiva d’Ubuntu 10.04 (Lucid Lynx), una de les distribucions de GNU/Linux més populars actualment. Aquesta nova versió, a més, és una LTS (Long Term Support). Això significa que Canonical donarà suport i actualitzacions a aquesta versió durant tres anys, en comptes de l’any i mig de les versions habituals. Per aquest motiu, en alguns paquets s’ha decidit optar per versions una mica més antigues, però més estables, com per exemple en el cas del nucli. Com vam comentar, s’estava dubtant entre el nucli 2.6.32 (una mica més antic, però força estable) i el 2.6.33 (més actualitzat) i finalment es van decidir pel 2.6.32.

Aquesta versió, a més ha portat una sorpresa d’última hora. Quan ja s’havien generat els fitxers .iso i s’havien penjat a la web d’Ubuntu (però abans de fer l’anunci oficial) s’ha detectat un bug en aquests iso. Això ha fet endarrerir una mica l’alliberament oficial de la versió. Aquest bug afectava al gestor d’arranc grub, en el cas d’ordinadors amb més d’un sistema operatiu instal·lat. Cal dir que aquest problema s’ha arreglat molt ràpidament.

Per a poder-vos instal·lar aquesta versió definitiva, us deixo els enllaços de les seves diferents versions (o, com diuen, dels seus diferents colors):

Ubuntu: http://noncdn.releases.ubuntu.com/releases/lucid/

Kubuntu: http://noncdn.releases.ubuntu.com/kubuntu/lucid/

Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/lucid/release/

Mythbuntu: http://cdimage.ubuntu.com/mythbuntu/releases/lucid/release/

UbuntuStudio: http://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/lucid/release/

Edubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/edubuntu/releases/lucid/release/

Volia aprofitar aquesta anotació per fer una revisió/valoració d’algunes de les principals característiques que porta aquesta nova versió. Podeu trobar la llista completa a la pàgina de característiques d’Ubuntu 10.04.

  • Gnome 2.30. Per sí sol, aquesta nova versió de l’entorn d’escriptori Gnome ja aporta moltíssimes novetats a Lucid Lynx. Podeu veure’n un resum a l’anotació on anunciàvem el seu alliberament. Aquest cop, sí que hauria de ser la darrera versió de la branca 2.xx,  i la propera ja hauria de ser Gnome 3.0 (dic “hauria” perquè això mateix ja ho deien en la versió anterior de Gnome).
  • KDE 4.4. Si utilitzeu Kubuntu, tindreu la versió 4.4 de l’entorn d’escriptori KDE, que porta moltes millores respecte de la 4.3.
  • Ubuntu Music Store. La botiga de música online d’Ubuntu. Un dels programes estrella d’aquesta nova versió. En van parlar a SomGNU.
  • Ubuntu Software Center. S’ha redissenyat, facilitant la integració de programes disponibles des de repositoris especials (com per exemple els PPA de Launchpad) i s’ha afegit un nou apartat d’afegir un nou apartat de
  • Pitivi. A Ubuntu 10.04 s’ha decidit ve instal·lat de forma predeterminada aquest editor de vídeo.
  • Gimp ja no ve instal·lat de forma predeteminada. Tot i que jo l’utilitzo sovint, crec que ha estat una bona decisió. El problema és que s’ha deixat com a gestor de fotografies el F-Spot.
  • Aspecte social. A Ubuntu 10.04 s’ha intentat donar més importància a les xarxes socials, i ara ve instal·lat de forma predeterminada el client de Twitter Gwibber, a més d’una millor integració a la barra de tasques tant d’aquest com del client de xat Empathy.
  • Simple Scan, programa predeterminat per escanejar. Un programa que simplifica moltíssim la tasca d’impressió.
  • Aspecte gràfic. S’ha canviat el color marró d’Ubuntu per un color lila. Juntament amb aquest canvi, també s’ha modificat el tema d’icones i el de les finestres.
  • Java de Sun. S’ha mogut el Java de Sun als repositoris Partner (no habilitats de forma predeterminada).
  • S’ha mogut els botons per maximitzar, minimitzar i tancar finestres a la banda esquerra. Això ha causat una gran polèmica. A mi no em desagrada.
  • Versions actualitzades del programari. Qui s’instal·li Ubuntu Lucid Lynx  podrà gaudir de les versions més actuals dels programes, com per exemple OpenOffice.org 3.2, Firefox 3.6.3, etc.

A més, aquesta nova versió ve acompanyada d’un manual oficial que ens ajudarà en la instal·lació i l’ús diari d’Ubuntu Lucid Lynx.

Pantalla d'Ubuntu Netbook Remix 10.04 (Lucid Lynx)

Pantalla d'Ubuntu Netbook Remix 10.04 (Lucid Lynx)

Avui ha sortit la versió 2.30 de GNOME, un dels entorns d’escriptori més utilitzats de GNU/Linux, juntament amb KDE. Aquesta versió de GNOME és la que vindrà ja de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions.

Logo de GNOMEÉs més, les versions de test de la majoria de distribucions (com per exemple Ubuntu 10.04 Beta 1 o OpenSUSE 11.3 Milestone 4) ja utilitzen la versió de desenvolupament de  GNOME 2.30 (i actualitzaran aviat a la versió definitiva de 2.30), o sigui que si les esteu utilitzant, aviat gaudireu de les novetats d’aquesta nova versió. S’ha de tenir en compte, a més, que GNOME no inclou només l’entorn d’escriptori, sinó també alguns dels programes que ja venen amb aquest, com per exemple el visualitzador de documents Evince, el gestor de correu Evolution, el Nautilus, els GNOME Games, el client de conferència Ekiga i uns quants més.

En el GNOME 2.30 podreu trobar, entre altres, aquestes novetats:

  • L’Evince té suport per a fitxers de còmics cbt. També mostra miniatures per a fitxers remots.
  • L’Evolution té una nova implementació del protocol IMAP, que millora el seu rendiment. A més, integra els contactes amb el Google Maps.
  • El Vinagre (servidor d’escriptori remot) pot utilitzar compressió JPEG per a disminuir l’ample de banda que necessita. També permet la seva utilització a través d’un túnel SSH per tal que les dades vagin encriptades.
  • Podrem traspassar (per mitjà d’un copia-enganxa) les notes del Tomboy mantenint el seu format.
  • En el Nautilus podrem utilitzar la visualització partida (fins ara ja ho podíem fer, però configurant un repositori PPA), i s’ha reorganitzat la seva interfície.
  • El nou programa Comptador de temps ens mostra què hem estat fent a l’ordinador.
  • La calculadora de GNOME s’ha millorat substancialment, tant en la seva interfície com en la seva funcionalitat.
  • Nombroses millores en el navegador Epiphany.

I hi ha moltes millores més. Si voleu la llista completa de novetats, us recomano que llegiu les notes de la versió.

Podeu veure el procés complet que ha portat fins a la versió 2.28 al seu calendari de llençament.

Després d’un procés que en què ha arribat a treure 5 Release Candidates, avui ha estat alliberada la versió 3.2 d’OpenOffice.org, la suite ofimàtica més utilitzada en entorns GNU/Linux.

Logo d'OpenOffice.orgLes novetats més destacables d’aquesta versió són:

  • Arranc més ràpid de l’aplicació, arribant a arrancar en menys de la meitat de temps que OpenOffice.org 3.0.
  • Major suport per a les característiques d’ODF 1.2
  • Millor compatibilitat amb els documents de Microsoft Office. Tot i que aquesta compatibilitat fins ara ja era prou bona, ara s’ha millorat en documents protegits, xifrats i amb objectes OLE
  • Suport per a lletres OpenType basades en Postscript

Quant a les diverses aplicacions que configuren aquest paquet ofimàtic, la majoria de millores són per al component de fulla de càlcul (Calc) i al de base de dades (Base). Podeu llegir la llista completa de novetats a la pàgina de noves característiques d’OpenOffice.org 3.2.

Les properes versions de la majoria de distribucions ja portaran de forma predeterminada aquesta nova versió d’OpenOffice.org. Si no podem esperar, i volem provar OpenOffice.org 3.2, ens el podem baixar de la pàgina de descàrregues d’OpenOffice.org.

A més, si utilitzeu Ubuntu, segurament si esperem una mica tindrem aquesta nova versió disponible a través del PPA “openoffice-pkgs” de Launchpad. A hores d’ara, encara no hi són els paquets d’OpenOffice.org 3.2, però ben segur que els posaran aviat. Ara bé, segurament és millor esperar a actualitzar completament la nostra distribució, i que llavors ja ens vingui l’OpenOffice.org 3.2 (excepte si alguna de les novetats que té us interessa tenir-la aviat).

Ahir va sortir la versió 4.4 de KDE (amb nom clau “Caikaku”), un dels entorns d’escriptori més utilitzats de GNU/Linux, juntament amb GNOME. Aquesta versió és la que vindrà de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions que utilitzen KDE com a entorn predeterminat (Kubuntu, OpenSUSE, SimpleMepis, Chakra, etc.) i de forma opcional en la resta de distribucions.

KDE 4.4

KDE 4.4

L’entorn gràfic d’aquesta nova versió està molt treballat, com ja és habitual en KDE. En aquest aspecte, segurament el podríem catalogar com un dels millors entorns per a qualsevol sistema operatiu, sobretot gràcies al Plasma.

A més, l’entorn és molt estable (ja és així des de la versió 4.2). Cal saber que KDE no inclou només l’entorn d’escriptori, sinó també alguns dels programes que ja venen amb aquest, com per exemple el programa ofimàtic Koffice, tots els anomenats KDE games, l’explorador de fitxers Dolphin, l’excel·lent reproductor de so Amarok, el gravador de medis K3B i molts més.

A més, aquesta nova versió porta algunes novetats que realment trobo molt interessants:

  • Plasma Netbook: Una alternativa al Plasma Desktop especialment dissenyat per a executar-se en Netbooks.
  • Major integració amb les xarxes socials per mitjà de l’anomenat Social Desktop.
  • Millores en la gestió de les finestres. Per exemple, es pot agrupar en una sola finestra diverses aplicacions diferents (per mitjà de pestanyes).
  • S’ha integrat la cerca de fitxers (amb motor semàntic inclòs) en el Dolphin.
  • Hi ha força novetats en les aplicacions pròpies de KDE, com Gwenview (que té una nova utilitat d’importació de fotografies), o KGet (que permet la descàrrega de diverses fonts).
  • Cantor: Un nou programa, que serveix de interfície amb diversos programes científics i estadístics (R, SAGE i Maxima)

Podeu trobar una llista completa de les millores d’aquesta nova versió a l’anunci de llençament de KDE 4.4. En el mateix anunci de llençament, hi ha un parell de vídeos de demostració molt interessants.

Font: Gabuntu