El teu blog de Linux en català

Ho he vist a KDEblog, on al mateix temps ho han vist al bloc KDE Pinheiro, un dels blocs de KDE més famosos. Aquestes són les icones que representaran les aplicacions de KOffice 2, la suite ofimàtica de KDE4 que porta molt i molt de temps en desenvolupament. Si mireu una ullada a les dates de publicació, la primera alfa es va publicar a finals del 2007. El 5 de març es va publicar la beta 7 i sembla que aquesta serà, per fi, la darrera beta.

Per aquesta mateixa raó ja s’està preparant la publicació final i les icones bàsiques del programa han d’estar preparades. A mi, personalment, no m’acaben d’agradar perquè estan massa recarregades i no es diferencien molt bé entre elles: segueixen una mateixa estructura i els colors són molt semblants entre el KWord, el KSpread i el KPresenter. Ací les teniu:

koffice-icones

Aquesta setmana sí que hi ha bones notícies, no sobre trobar feina, que això sembla impossible, però ara ja tenim pis… i ja m’està bé. A més, molt a prop de la Sagrada Família. Bàsicament obrim la porta i entrem a la Sagrada Família i ja després eixim al carrer. M’han comentat que per eixa zona es troba el Michael Collins, que diuen que està molt bé. Dues línies de metro al costat, bicing, bus… L’única pega és que paguem una pasta, tot i que per al pis que és, és barat. Ara ja només em queda trobar feina i després em case… (ja!! no m’ho crec ni jo). En fi, dilluns signem i tindrem pis, nova centraleta de SomGNU.

Poc a dir. La setmana passada vam veure un pis a Barcelona, ens van dir que complíem els requisits, que només ens quedava reunir-nos amb el propietari del pis. Van passar els dies i el propietari ens va deixar tirats més d’una vegada. Després d’una setmana ens van trucar i ens van dir que “una familiar del propietari s’havia quedat sense pis i li l’havia de deixar”. En fi, una putada com una casa (o com un pis). I mentrestant, al món del programari lliure:

ubuntu-release-cycle_6

A continuació us mostrem un vídeo d’un dels efectes previstos per a KDE 4.3. Allò que més crida la meua atenció és que els efectes activats per defecte a KDE4 solen ser tots prou útils o que fan molt còmode el treball amb l’escriptori. Aquest n’és un de més:

Per altra banda, sembla que el fons per defecte que van posar a KDE 4.2, l’anomenat Air, s’acabarà convertint en un tema de l’escriptori molt personalitzable:

air-kde1 air-kde2

Avui, com estava previst, KDE 4.2 ha estat alliberat i les novetats i millores són moltes. Ací parlarem d’algunes d’elles, per veure un repàs complet podeu visitar la pàgina web on es mostren totes elles que, a més, es troba en català.

Des de fa molt de temps hem parlat del port de KDE4 per a Windows. En Marc Belzunces l’ha provat i sembla que li ha agradat molt. Com ell diu: El KDE 4 a Windows va suau. Una molt bona manera d’accedir a un bon grapat de programari en català i familiriatzar-se a Linux des del Windows.

Però tornant al KDE 4.2 sota Linux, el primer que es pot apreciar és el nou aspecte de la barra de tasques. Mentre que els KDE 4.0 i 4.1 tenien una barra negra brillant, a KDE 4.2 mostra una barra semi-transparent que queda molt bé. L’organització de les finestres a la mateixa ara queda clar i amb els efectes del KWin es completa el cercle.

barra-deines

El funcionament de les vores de la pantalla solucionen una cosa que a mi personalment m’era molt pesat: a vegades el punter acabava allà sense voler i s’activava la funció concreta que tinguera assignada la vora. Ara això ja no passa ja que la funció no s’activa instantàniament, sinó després de mig segon mantenint el punter allà.

El menú K per defecte és el mateix que a les anteriors versions, el KickOff. Ara, però, tenim la possibilitat d’afegir Lancelot com a “estri” de l’escriptori i que actue com a menú. Al meu gust, és molt més clar que no pas el KickOff.lancelot

També he pogut descobrir algunes característiques interessants que no sé si ja s’hi trobaven a versions anterior. Per exemple, la capacitat de Dolphin de dividir la vista de carpeta en dos finestres, cosa que permet les operacions entre carpetes de forma molt fàcil i ràpida.

dolphin

He gravat un vídeo que podeu veure a continuació. Aquells qui vulgueu instal·lar KDE 4.2 al vostre sistema, actualment podeu fer-ho “directament” si teniu Ubuntu o OpenSUSE. Per exemple, per instal·lar-ho a OpenSUSE només cal fer clic al següent botó, i el Yast s’ocuparà de baixar i instal·lar-ho tot (vosaltres només heu de fer clic a continuar):

Kde4-ymp.png

A Ubuntu només heu d’afegir aquest repositori:

deb http://ppa.launchpad.net/kubuntu-experimental/ubuntu intrepid main
I seguidament executar actualitzeu el sistema si ja teniu KDE instal·lat o instal·leu el paquet kubuntu-desktop.

A nivell general, el funcionament és molt més fi que a versions anterior. Gairebé no peta mai, tot i que alguna vegada sí que m’ha petat a mi, però ja no té res a veure amb KDE 4.0 i 4.1. Si voleu saber com s’instal·la a la vostra distribució (si no és OpenSUSE ni Ubuntu), pregunteu als comentaris i crearem un article sobre la instal·lació de KDE 4.2 a altres distribucions.

Per cert, com a curiositat, Linus Torlvalds ha decidit deixar KDE. Tenint en compte que Linus va ser un dels detractors de la senzillesa del GNOME, no deixa de ser curiosa la seua opinió, diu que “KDE4 és un desastre”. Us deixem amb el vídeo.

Bé, aquesta setmana hi ha un bon recull de notícies. ‘nem per feina:

Més avenços per a KDE4, aquesta vegada per fi han creat un gestor de xarxes que s’integra perfectament amb la resta de l’escriptori i sembla que millora considerablement la versió anterior Knetworkmanager que ja s’havia quedat una mica endarrerit quant a la integració amb KDE4.

Concretament, ara el knetworkmanager serà un plasmoid que s’integrarà perfectament amb l’escriptori. L’aplicació ha estat programada per Sebastian Kügler que, segons comenta al seu propi bloc, ha tractat d’implementar tots els punts positius dels diferents gestors de xarxes de Windows, MacOSX, GNOME, iPod Touch, etc.,  per tal d’aconseguir un gestor complet per a KDE.

El nou knetworkmanager (no tinc clar si ho anomenaran així) ja es troba a la branca inestable de KDE (o siga, que probablement vindrà per defecte amb KDE 4.3 que està planejat per a finals de juliol). Com podeu comprovar, la imatge parla per si mateixa:

networkmanager-kde4

Durant la darrera setmana s’han presentat unes quantes notícies interessants sobre el desenvolupament de KDE 4.2 i algunes dades sobre KDE 4.3. Per començar, Aaron Seigo (un dels principals desenvolupadors de KDE) ha comentat al seu bloc que el KDE 4.2 ja ha entrat en RC que es publicarà oficialment el 13 de gener. La versió final eixirà el 27 de gener.

Com a conseqüència d’això, la branca trunk correspon ja a KDE 4.3, del qual ja s’ha presentat el seu calendari de publicacions, que és el següent:

  • 7 d’abril de 2009, software freezing
  • 12 de maig de 2009, llançament de la primera beta
  • 26 de maig de 2009, finalització de la documentació
  • 9 de juny de 2009, llançament de la segona beta
  • 30 de juny de 2009, llançament de la primera RC
  • 28 de juliol de 2009, publicació de la versió final de KDE 4.3

Tornant a KDE 4.2, per una part ja s’ha decidit quin serà el fons oficial que, a més, ja el podeu descarregar en diferents resolucions. La veritat és que és xulo:

1024x768

Una altra nova característica interessant que s’ha canviat al KDE 4.2 és el sistema de notificacions:

En definitiva, KDE és mou, i molt. Aquells que han provat KDE 4.2 ja han comprovat que aquesta sí és una versió molt més completa. Tot i així, cal anar acabant de migrar aplicacions de KDE3 a KDE4 ja que trenquen molt l’armonia de l’escriptori.

Ara que l’any és a punt d’acabar, està bé fer un xicotet resum d’allò que ens espera al 2009 (ho han fet a /home/liquidat). L’any 2008 ha estat prou excitant, sobretot gràcies a KDE4, Amarok 2 i la versió 2.6.27 del nucli que va “alliberar” els nostres ordinadors de molts mòduls propietaris. Serà 2009 igual d’excitant?

Btrfs

El sistema de fitxers ext4 arribarà en molt poc de temps a una versió final completament estable (ja s’ha afegit al nucli 2.6.28), però són molts els que pensen que no ofereix res realment nou respecte a sistemes de fitxers ja existents. El sistema ZFS (fet servir per OpenSolaris) sí que ofereix moltes característiques interessants, però la seua llicència no és del tot lliure. Ací és on Btrfs entra en joc: encara està en desenvolupament, però ja són alguns desenvolupadors del nucli qui han demanat a en Linus afegir-lo a properes versions. L’any 2009 serà l’any clau per a aquest sistema de fitxers.

oVirt

oVirt és un sistema d’administració de màquines virtuals que s’enfocarà en l’ús empresarial (tot i que també per a usuaris individuals). Aquest sistema permetrà la gestió d’un gran nombre de màquines virtuals alhora. Sembla que al 2009 podrem gaudir de la primera beta.

OpenGL 3.0

El llançament d’OpenGL 3.0 aquest any 2008 va arribar amb un any de retard. En un principi es va pensar que el projecte estava pràcticament acabat degut al poc coneixement que es tenia d’ell, però després que NVIDIA publicara un controlador capaç d’implementar OpenGL 3.0 i amb l’expectativa que AMD i l’equip que desenvolupa Mesa, sembla que OpenGL està lluny de la desaparició. Això vol dir que al 2009, OpenGL 3.0 arribarà a les masses, tant a controladors propietaris com lliures. Una nova generació de targetes gràfiques totalment compatibles amb GNU/Linux (qui ho haguera dit fa 3-4 anys?).

Gallium 3D

També relacionat amb l’apartat gràfic, Gallium 3D és un intent d’aconseguir el desenvolupament de controladors de targetes gràfiques molt més fàcil. Gràcies a una abstracció d’una de les capes de desenvolupament el resultat final podria ser un controlador que funcionara eficientment amb diferents dispositius gràfics. Sembla que al 2009 veurem la primera versió alfa.

GEM i KMS

Amb la publicació del nucli 2.6.28 s’ha inclòs el nou gestor de memòria de gràfics (GEM). El principal avantatge que notarem és que gràcies a GEM les targetes gràfiques no necessitaran “tornar-se a iniciar” cada vegada que es canvie d’aplicació (canvi de sessions, jocs, etc.). Amb això també se solucionaran problemes relacionats amb l’anomenat “compositing” que permet que tinguem els efectes del compiz al nostre escriptori.

Per altra part, l’anomenat Kernel Mode Setting (KMS) que bàsicament permetrà un canvi molt més fluïd i senzill des d’una sessió X a una terminal tty. Sembla que KMS permetrà a Linux tindre la seua pròpia pantalla blava!. Al 2009 veurem què vol dir això.

KDE 4.3 i Kontact

Els esforços a KDE 4.3 sembla que se centraran en la situació actual de Kontact, una de les millors suites d’informació personal i groupware que s’hi poden trobar actualment, tot i que és considerat molt complicat de fer servir. Però sembla que mai va pretendre ser això, i per aquesta raó Akonadi va ser creat per tal d’estendre i facilitar el seu ús a usuaris i programadors. A KDE 4.2 es podrà veure una primera introducció d’Akonadi, però no serà fins KDE 4.3 que funcionarà a ple rendiment.

El desenvolupament de GNOME 3

A l’estiu passat, els desenvolupadors de GNOME van començar a planejar les dates de la publicació de la propera gran versió de GNOME, la 3.0. No hi ha molta informació al respecte en aquest moment, però ja van avisar que GNOME 3.0 no serà cap revolució i que, de fet, simplement s’ha decidit passar el que serà GNOME 2.30 a GNOME 3.0. Les tasques a fer ja estan plantejades.

Al 2009 potser veurem una primera versió alfa que ens mostrarà en quina direcció apuntarà GNOME 3. Un dels avantatges que tenen els desenvolupadors de GNOME és que tenen les experiències de l’equip KDE, que va presentar KDE4 en un estat molt verd que, per sort, millora a passos agigantats.

Conclusions

Així com el 2007 va ser un any molt bo per al desenvolupament dels controladors gràfics a GNU/Linux, sembla que 2009 també ho serà. Sempre és important tindre en compte com ha millorat GNU/Linux en aquest aspecte, quan en el passat era gairebé un malson configurar l’acceleració 3D.

Per altra part, mentre el nucli millora la compatibilitat, redueix el rendiment. Caldria esperar que en Linus Torvalds es plantejara, una vegada aconseguit un grau de maduresa important, enfocar el desenvolupament cap a l’augment del rendiment, ja que s’ha vist clarament que el nucli Linux ha estat “pecant” del mateix que ho ha fet el Windows: de necessitar més recursos per aconseguir els mateixos resultats.

Caldria també preguntar-se si tindrem realment algun dia un nou sistema de fitxers. Des de l’any 2003 ja es parlava del canvi d’ext3 i reiserfs. Reiser4 estava en un punt més o menys avançat de desenvolupament, però el seu impulsor va ser empresonat per l’assassinat de la seua dona.

Per acabar, estaria bé parlar del català i dels equips de traducció. Per ara, sembla que gaudim de bona salut, amb molta gent jove amb ganes d’ajudar i gent amb experiència que treballa sense parar. No podem queixar-nos!.

Així que felicitats a tots, ens veurem novament l’any que ve!

El darrer dia 20 el Projecte Chakra va publicar la primera versió alpha de la distribució amb mateix nom.  Chakra és una distribució basada en Arch Linux i creada per KDEmod, projecte independent a Arch Linux que ofereix paquets precompilats i modulats  de KDE amb un toc elegant i minimalista.

Sense arribar a ser una distribució nova, Chakra ofereix un sistema Arch Linux amb millores gràfiques com Tribe, instal·lador gràfic, una eina de configuració anomenada Arxin o Shaman, un gestor de programari, entre d’altres. A més a més, és totalment compatible amb Arch, ja que utilitza els seus mateix repositoris a excepció dels paquets KDE, subministrats per KDEmod.

Chakra es distribueix en format LiveCD i cal dir que encara es tracta d’una versió molt inestable i ple d’errades, per això, l’únic ús recomanable per ara és el de provar per a notificar errades.

Seguirem de ben prop aquesta distribució.

Enllaç | Descàrrega