En una de les particions del meu ordinador tinc Kubuntu Karmic, això em permet anar provant el KDE 4.3. Avui, per fi, s’han actualitzat els paquets de llengua i ja tinc tot KDE en català (aprofite per agrair la tasca de l’equip de traducció de KDE al català).

Ja fa uns dies que es va presentar la versió final, però no ha estat fins avui que tot ha estat llest a Kubuntu Karmic. Aprofitarem per fer-li una ullada i veure què tal funciona. Una captura general de l’escriptori no dóna realment cap idea de quines podrien ser les novetats respecte a KDE 4.2:

Si us agrada el fons de pantalla, podeu baixar-lo des de gnome-look. Com es pot comprovar, el tema per defecte del plafó ha canviat, ara per defecte ve activat el tema Air, més bonic (al meu parer, tot i que Oxygen també és bo) que el tema Oxygen. Fixeu-vos en una ràpida comparació entre els dos temes:

L’ús de memòria s’ha vist reduït al mateix temps que la visualització de les animacions és molt més suau que a les versions anteriors. Ara es permet tindre diferents estris (ginys) segons l’escriptori virtual al qual ens trobem. Respecte a les tasques que s’estiguen duent a terme, ara s’inclou un gestor que a l’igual que el notify-osd, tracta d’agrupar totes les notificacions del sistema en un únic punt.

L’estri de visualització de carpeta ara permet navegar a dins de les carpetes només passant el punter per sobre, sens dubte una gran idea que fa molt més ràpid el treball amb ell. A Ubuntu han decidit instal·lar Arora com a navegador per defecte, tot i així, el Konqueror encara continua instal·lat.

Dolphin és el magnífic gestor de fitxers (al meu parer molt més potent que el del GNOME). Una de les funcionalitats que més m’agraden és la de dividir la finestra en dos de forma que es poden visualitzar dues carpetes alhora. Això, a l’hora de copiar/moure fitxers, és molt còmode.

A les opcions de configuració de sistema trobem ara que l’opció Instal·la/elimina programari, sembla que és una espècie de programa implementat pels de KDE per tal que qualsevol distribució el puga fer servir (això facilitarà als usuaris el canvi entre distribucions). Gwenview és el visualitzador d’imatges del sistema per defecte. Ràpid i potent, infinitament millor que el visualitzador de gnome. Permet fer operacions ràpides com escapçament o canvi de mida de les imatges sense complicacions i amb bons resultats.

Els jocs són altre punt al qual KDE destaca: l’aspecte gràfic és inmillorable, molt atractiu (semblant als jocs de Windows Vista). Per la resta, l’estabilitat del sistema és molt bona i moltes opcions dels menús sembla que s’han simplificat. Ara és més fàcil configurar-ho tot.

Punts negatius, encara en té molts: la integració dels tipus de lletra és nul·la. La integració amb GTK+ està donant problemes a Kubuntu Karmic (esperem que només siga problema d’aquesta distribució). El sistema de so funciona quan li’n dóna la gana (des del moment en què entra a l’escriptori fins que sona la cançoneta de benvinguda poden passar 10 segons, llavors no sembla que siga la cançoneta de benvinguda).

Conclusions

KDE 4.3 ha millorat molt en estabilitat i molts dels estris també han millorat en les seues caracterísitques. El notificador que agrupa totes les notificacions del sistema és un encert i el canvi de tema per defecte també ha estat ben rebut per la comunitat.

Tot i així, encara queden coses per continuar millorant que, per desgràcia, són les mateixes de sempre: integració amb aplicacions GTK (problema que es trasllada als tipus de lletra), l’entrada/eixida del sistema i un problema general que m’he trobat a moltes distros que fan servir KDE 4.3: l’estri de connexió a xarxes sense fils no funciona bé.

• Vegeu més a la pàgina de KDE

Una de les coses que últimament prove de fer és passar-me a KDE amb alguna distribució que no siga Ubuntu. Això significa haver de trobar alguna altra distribució que instal·le KDE per defecte i després tinga un gestor de paquets acceptable que no em porte mal de caps. He d’admetre que després de molt de temps, d’haver-ne provat moltes distribucions amb molts gestors, Ubuntu i Debian són les millors:

• Les dependències se solucionen de forma ràpida i gairebé sempre de forma automàtica (com a molt ens pregunten “Sí” o “No”)
• Els missatges de bloqueig i d’informació de l’estat del gestor són fàcils d’entendre
• Funciona de forma molt ràpida, a més de tindre un gestor gràfic (synaptic) molt potent i senzill
• És fàcil controlar els repositoris
• Etc…

La resta de distribucions sempre té alguna mancança en un o altre aspecte. Bé, però, aquest no és el tema que toca. La qüestió és que finalment he agafat Fedora per testejar el KDE 4.2. Les mancances són gairebé les mateixes en tots els casos:

• La integració dels tipus de lletra entre les aplicacions: tot i tindre el tipus de lletra configurat, hi ha aplicacions on no s’aplica (per exemple, l’Amarok). I si parlem de les aplicacions basades en GTK, la cosa pot empitjorar molt (fixeu-vos en la mida dels menús d’unes aplicacions i d’altres a la següent captura):

• Per solucionar aquest problem de les aplicacions GTK a KDE4 existeix el gtk-qt-engine, que modifica l’aspecte de les aplicacions gtk donant-li un aspecte tipus KDE. El problema és que no funciona gaire fi, encara ha de millorar.

• L’eixida del sistema és lenta i poc clara. És a dir, no pot ser que si faig clic sobre “Apaga l’ordinador”, passen 5 segons fins que realment fa alguna cosa que indique que s’està apagant.
• Aplicacions bàsiques com l’Amarok no solen agafar bé les referències als còdecs, per la qual cosa no reprodueixen música fins que no les configurem bé.
• La traducció al català fa servir alguns (no molts) termes “curiosos”. Cal dir la traducció no ha d’ésser igual a la del GNOME, per descomptat (ja que fins i tot en anglès és diferent), però fer servir “Arranjament” en lloc de “Configuració” o “Paper pintat” en lloc de fons d’escriptori, crec que no és acertat. Les traduccions no han d’ésser super-rígides, però coses tan bàsiques com el terme de “configurar”, utilitzat i acceptat no només en la traducció de programari, sinó també en pàgines web com google o facebook, no haurien de canviar-se. Tot i així, s’ha de dir que la qualitat aconseguida des del “canvi” a l’equip de traducció de KDE és espectacular.

El principal problema amb KDE és que algunes de les operacions més bàsiques no estan afinades, cosa que frustra a més d’un usuari. KDE 4.3 soluciona alguns d’aquests problemes i afegeix noves característiques. Tot i així, crec que s’hauria de fer un esforç més gran en l’afinament de l’escriptori: vull un escriptori que funcione per defecte sense que jo tinga que fer gairebé res, més enllà que personalitzar la vista al meu gust. Haver-me de preoupar sobre la mida de les lletres, l’aspecte de les aplicacions gtk o de per què el reproductor per defecte no reprodueix so (tot i tenint els còdecs instal·lats), fa que encara no puga fer la migració.

Tot i així, KDE4 ha evolucionat moltíssim des de la primera versió fins a la 4.3. El problema és que és necessari aconseguir que siga COMPLETAMENT estable i solucionar els quatre (perquè són 4) problemes per tal que KDE4 estiga completament preparat.