El teu blog de Linux en català

Ja fa un parell de dies que es parla d’aquesta possibilitat al Ubuntu Developer Summit: L’entorn d’escriptori Unity, desenvolupat per Canonical per a l’Ubuntu Netbook Edition, podria ser el predeterminat per a la versió 11.04 d’Ubuntu.

Cada cop pren més força aquesta hipòtesi ja que Shuttleworth ha comentat que no estan gens segurs de posar per defecte GNOME Shell, com a entorn d’escriptori a la propera versió d’Ubuntu,  i és que raó no els falta: les proves de rendiment que s’han realitzat per a Mutter (el gestor d’efectes per defecte de Shell) ha donat resultats força decebedors, i segurament aquesta primera versió de Shell no estigui tan polida com cabria esperar per a la gran versió GNOME 3.0.

Així els de Canonical creuen que a l’abril, serà més estable i fiable la seva versió de Unity per a escriptoris grans, que no pas Gnome Shell, tot i que Unity de moment no suporta diverses finestres obertes en una pantalla, ni té una gran compatibilitat de maquinari, ni gaudeix d’un rendiment impecable; però el que recalca Shuttleworth és que Ubuntu no vol separar-se del projecte GNOME, ja que Unity és una interfície de GNOME, tal com ho és Shell, i de fet, Canonical ja treballa per integrar Zeitgeist amb Unity.

La iniciativa pot ser molt positiva per al projecte Ubuntu, ja que unificar el gestor d’escriptoris per a varis gustos d’Ubuntu, focalitzarà els esforços de Canonical, i segurament, les millores que es facin a properes versions seràn més significatius. Però és bo que una distribució tant important com és Ubuntu, es desmarqui d’aquesta manera de GNOME i posi en dubte la qualitat de la propera versió 3.0? O per altra banda, la diversitat d’opcions fa que GNOME sigui més ric i ,tot i els canvis de rendiment i usabilitat, pugui adaptar-se a qualsevol ordinador?

Aquests dies estic molt excitat per la imminent eixida del Nexus One. Sembla que serà Vodafone qui finalment el venga i, segons els preus que s’han pogut veure a les botigues del Regne Unit, el preu podria ser semblant al d’un iPhone. M’he passat llegint comparatives uns quants dies i sembla que tot i que té molts punts positius, l’iPhone continua guanyant en els petits detalls que importen: un dels que més m’importa a mi és la lleugeresa i rapidesa de resposta quan fas clic amb el dit a qualsevol part de la pantalla per iniciar aplicacions o per fer qualsevol tasca normal. Sembla que l’iPhone encara continua guanyant. Per altra part, l’Android encara no és en català, tot i que ja s’ha fet una petició prou massiva (a la qual hauríeu de dir la vostra si vos interessa). A Softcatalà també han encetat un projecte de traducció, però sense l’aprovació de Google, la veritat és que la cosa és complicada. Això del català és, per mi, el principal punt en contra.

http://img.gsmarena.com/vv/pics/htc/google-nexus-one-new-2.jpg

Aquest recull començarà amb una notícia trista: Songbird abandonarà el desenvolupament actiu per a GNU/Linux. L’equip desenvolupador continuarà publicant versions, tot i que no seran oficials, no tindran suport i no implementaran noves funcionalitats. Encara me’n recorde d’aquell primer article que vaig escriure sobre el Songbird al gener de 2007 (poc després d’obrir SomGNU) i en el qual flipava amb aquell nou reproductor. Però la realitat és que la competència en reproducció de música és molt més dura a GNU/Linux que no pas al Windows o al MacOSX, on l’iTunes i el Windows Media Player són els reixos.

He d’admetre que vaig tindre una temporada que em moria per aconseguir fer funcionar l’iTunes a GNU/Linux. Supose que a la llarga he après a apreciar la potència de reproductors com el Rhythmbox, el Banshee o l’Amarok i ja no em deixe enlluernar tant per les coses «boniques» (en aquest cas concret, clar està). Tot i que un nou aspecte de Rhythmbox no em desagradaria pas… Tot i així, sembla que s’iniciarà un fork del Songbird anomenat Lyrebird.

Fa un parell de dies es va publicar la versió final de GNOME 2.30. L’entorn d’escriptori, com sempre, no mostra canvis radicals ni noves super-funcionalitats, sinó que continua en la línia de l’estabilitat i les coses fetes amb cura per tal que funcionen a la perfecció. Aquesta versió de GNOME serà amb tota probabilitat l’última que veurem sense el GNOME Shell (o GNOME «Closca» com li agrada dir a un amic…).

A partir de la versió que es publicarà en principi el 27 d’octubre, GNOME Shell serà l’entorn per defecte (tot i que es podrà tornar a l’escriptori normal). Sembla que la transició no serà tan moguda com ho va ser la del KDE: GNOME 3.0 no aportarà en realitat grans canvis, excepte la Shell i algunes eines que faran el treball d’escriptori més fàcil. He de dir, però, que jo encara no li veig la utilitat a això: GNOME Shell no em diu res. Ja veurem com evoluciona en els propers 6 mesos.

Ara toca centrar-se en les novetats que GNOME 2.30 ens porta:

  • Nautilus / Definitvament s’ha simplificat la interfície i ara no trobarem text sota els botons per defecte. Per altra part, l’extra-pane (la vista partida) ens permetrà ara mostrar diferents vistes a una i altra finestra. Continue pensant que la divisió a Dolphin és prou més fina.
  • Empathy / A més de la possibilitat d’afegir el compte de Facebook o IRC, s’ha implementat la possibilitat d’enviar fitxers només arrossegant-los a la finestra de conversació. Una gran millora.
  • Evince / S’ha millorat l’apartat d’impressió: ara tindrem més opcions per a la impressió del document final (això és una de les coses en que falla GNU/Linux).
  • Epiphany / Aquest navegador obté una gran millora: la implementació de html5ube permetrà veure vídeos del youtube sense la necessitat de Flash.
  • Suport per a iPod, iPodTouch i iPhone / La biblioteca libmobiledevice permetrà gestionar les aplicacions instal·lades, recuperar la llibreta d’adreces, calendaris, notes i favorits, així com sincronitzar música i vídeo.

Com veieu, són millores petites però prou útils. Podeu veure’n més a l’anunci oficial. GNOME 2.30 ja es troba a les versions en desenvolupament d’Ubuntu, Fedora i OpenSUSE (a més d’altres distros). Quant al GNOME Shell, el desenvolupament continua i una de les coses més interessants que ja s’han afegit és el registre d’activitat. El que fa és mantindre un registre cronològic de tots els fitxers utilitzats i permet etiquetar i establir relacions entre grups de fitxers. El registre d’activitat del GNOME és la interfície gràfica del Zeitgeist, el motor que registra tota l’activitat de l’escriptori i que permet etiquetar i marcar elements com a preferits.

http://library.gnome.org/misc/release-notes/2.30/figures/rnlookingforward.shell.png.ca

Interfície del GNOME Shell a la 2.30

El juliol de 2008 vam poder saber que els plans de l’equip de desenvolupament de GNOME anava a fer que la versió GNOME 2.30 fora el canvi a GNOME 3.0. Així, segons el calendari, al març de 2010 arribaria aquesta versió 2.30 que seria el canvi a GNOME 3.0. Com que l’equip del GNOME sempre ha anat publicant millores incrementals a cada nou escriptori i no realment “canvis radicals”, sembla que el canvi a GNOME 3.0 serà més lent del que semblava. Per aquesta raó, sembla que serà la versió 2.32 la que serà realment considerada com a GNOME 3.0.

gnome-shell

Dos dels grans canvis que vindran amb GNOME 3.0 seran GNOME Shell i Zeitgeist: de GNOME Shell ja hem parlat alguna vegada, és una transformació de l’escriptori que tracta de fer més fàcil la feina entre espais de treball (a més d’incloure uns efectes realment estables i macos); el Zeitgeist és una espècie de log del sistema que registra tot allò que anem fent i que realment pot ser una eina increïblement útil: vos imagineu poder anar enrere en tots els passos que feu?.

La qüestió és que aquestes dues puntes de llança per a GNOME 3.0 sembla que no estaran preparades al març segons els mateixos desenvolupadors del Shell i del Zeitgeist indiquen. Aquesta és la principal raó per la qual GNOME 3.0 s’endarrerirà 6 mesos. Per sort, a l’igual que ja ho podem anar provant ara amb les distribucions més noves, els usuaris podrem anar provant tant el Shell com el Zeitgeist fins que apareguen les versions finals. És important que no passe el mateix que va passar amb KDE4, que ha trigat dos anys a ser un escriptori estable i potent.

Aprofitant que ja tinc instal·lada la versió Beta d’Ubuntu 9.10 en el meu Netbook, vaig voler provar-hi el que en principi ha de ser una de les bases del proper Gnome 3 (que té previst el seu llençament a finals de març del 2010) el Gnome Shell. Aquest no ve instal·lat de forma predeterminada a Ubuntu Karmic Koala, però sí que està disponible per a poder instal·lar una versió. Cal dir que es troba encara en una fase molt primària de desenvolupament o sigui que, d’una banda, encara no té totes les característiques finals i, a més, encara és força inestable, o sigui que jo no el recomanaria per al seu ús habitual.

Com he comentat, el Gnome Shell és fàcilment instal·lable en Ubuntu Karmic, i és que es pot tenir directament des del Synaptic amb el paquet “gnome-shell” que es troba als seus repositoris oficials. També es pot instal·lar des d’un terminal, executant la comanda següent:

sudo apt-get install gnome-shell

Un cop instal·lat, el Gnome Shell no s’engega automàticament, sinó que ho hem de fer nosaltres. Per a fer-ho, només cal obrir un terminal i executar el següent:

gnome-shell --replace

Un cop l’executem, veurem com canvia la barra superior de Gnome canvia, i tenim una ordre a mà esquerra que hi posa “Activitats”. Aquesta és la base del Gnome Shell. Si hi fem clic (o si ens acostem al marge superior esquerra de la pantalla) la part “útil” de la pantalla es farà més petita i se’ns hi ordenaran les finestres que hi tinguem obertes. A mà esquerra hi veurem el menú d’aplicacions, llocs i documents recents per poder-los anant obrint.

A la part inferior dreta de la pantalla, hi veurem un símbol “+” que, si el premem, ens obrirà nous escriptoris, on podrem anar obrint els programes. Però això és una mica difícil d’explicar amb paraules, o sigui que he gravat un vídeo:

He de dir que el programa funciona prou bé en quant a rendiment (i això que l’estic provant en un Netbook), però es nota molt que encara està en desenvolupament, perquè ja m’ha petat diverses vegades, i he obert el corresponent Bug al Launchpad. El seu funcionament en sí m’ha agradat, però caldrà veure les noves funcionalitats que se li vagin afegint.

Després de perdre gairebé un dia sencer arreglant el meu ordinador, avui per fi puc respirar més tranquil·lament i aprofitar per fer un recull d’algunes notícies de la setmana que no hem publicat: