El teu blog de Linux en català

Com ja vaig comentar fa uns dies, ara fa unes setmanes que vaig decidir desenvolupar la meua primera extensió per al Gnome Shell. És un escriptori amb el que estic molt a gust (com molts ja sabeu) i amb el qual volia contribuir d’alguna manera.

Finalment vaig decidir fer un traductor d’escriptori, senzill i ràpid. Supose que vosaltres també teniu la necessitat de vegades de saber com es diu una paraula en anglès, francès o castellà. Doncs bé, gràcies a aquesta extensió podreu obtindre la traducció en dos segons, sense obrir el navegador i es copiarà directament al vostre porta-retalls. (més…)

D’ençà la darrera actualització del Gnome, les barres de desplaçament han estat redissenyades i particularment m’empipa que dins del mateix entorn no hi hagi una coherència amb els estils. Això és el que succeeix amb el navegador Chromium o Chrome, que per exemple, ja d’entrada no ofereix una interfície adaptada a l’estil Adwaita -l’oficial de Gnome-, però que, amb la instal·lació d’un tema a través de les extensions ens permetrà gaudir d’una aparença i integració visual molt més agradable i àdhuc anteriorment d’unes barres de desplaçament també adaptades. (més…)

Les extensions per al GNOME Shell són, des del meu punt de vista, una de les grans millores en quant a experiència de l’usuari. Per instal·lar-les ja no cal haver d’instal·lar paquets disponibles només per a algunes distribucions, sinó que simplement hem d’anar al web d’extensions i activar des d’allà mateix les extensions que ens agraden.

Ara mateix hi ha prop de 80 extensions, i la llista creix cada dia (tot i que molt a poc a poc). Aquí us deixe les que són imprescindibles per a mi. (més…)

De tant en tant em vaig passant per extensions.gnome.org per veure les extensions noves que s’hi van publicant. Aquest matí n’he trobat dues que m’han agradat molt. La primera serveix per seleccionar fàcilment quina eixida de so es farà servir (ja siga usb, hdmi o els altaveus), cosa que m’ha solucionat un maldecap que portava ja temps arrossegant. (més…)

Hui vos parlem d’una extensió que potser alguns trobaran útil: Window List. Bàsicament és una extensió que afegeix un llistat d’icones de les diferents aplicacions obertes al quadre superior del gnome-shell. Ací teniu una captura: (més…)

Com ja s’anava parlant durant les darreres setmanes, el dia 1 de desembre es va fer públic el lloc web d’extensions del GNOME-Shell: un lloc des d’on podem baixar i instal·lar d’una manera realment senzilla extensions per al nostre Shell, veure les extensions que tenim instal·lades i fins i tot, desinstal·lar-les. Tot en qüestió de segons i compatible amb totes les distribucions GNU/Linux. (més…)

Tots hem sentit a parlar sobre Unity i Gnome 3; i la sensació era que Ubuntu l’havia espifiada escollint Unity, i que Gnome 3 semblava (segons l’enquesta de GNULinux.cat també) ser la millor opció.

Inclús hi havia qui demanava (en to irònic) que a Unity, se l’hi hauria d’anomenar Exodus, en referencia a la gent que s’estava passant des d’Ubuntu fins a altres distribucions com Fedora per tal de poder fer servir Gnome 3 (entorn que per cert, es pot fer servir amb suposada normalitat a la versió 11.10).

Va ser així com davant de la mandra de canviar de distribució i reeducar-me en una distribució diferent, em vaig decidir a actualitzar un portàtil de 13’3″ i un de 15″ a l’última versió de l’Ubuntu. Amb una mica d’escepticisme i pensant: “Si no hem convenç, mantindré el Gnome 2”. Vaig engegar l’ordinador (tot com de costum en les últimes versions, sense massa problema).

La primera impressió va ser el que m’havien dit: no es pot personalitzar pràcticament gens, i es molt senzill, tant senzill que fa cara de ser poc potent. O sigui que vaig tornar a fer servir el Gnome clàssic:

Però un parell de dies més tard vaig pensar: “Donem-li una altra oportunitat”. Vaig engegar amb Unity, i em vaig posar a treballar. Després de les primeres friccions que provoca tot canvi, vaig començar a notar que tenia molt més espai per a fer les meves coses. Això es degut a uns canvis que potser a primera vista no apreciem:

  1. La barra superior on pots accedir a les aplicacions desapareix.
  2. La barra inferior on hi havia les aplicacions obertes, també desapareix (tècnicament es converteix en un dock que s’amaga sol a la barra lateral)
  3. La barra de títol de cada finestra es situa a dalt de tot.
  4. La barra de menú de cada aplicació, substitueix la barra de títol cada cop que hi passem el ratolí.

Així doncs, de les 4 barres que tenia Gnome 2 sempre obertes per a qualsevol aplicació com a mínim, Unity en fa servir només 1.

Gedit amb el Gnome clàssic

Gedit amb el Gnome clàssic: fa servir 5 barres d'espai a dalt, i dues a baix

Gedit amb Unity

Gedit amb Unity: fa servir 3 barres a dalt i una a baix

En un portàtil de 13’3″, però també en un de 15″, això es un canvi molt important. Tant important que dubto que canvii a Gnome 3 ni a cap altre sistema, que no em deixi exprèmer aquestes 13’3″ o 15 polzades al màxim com fa Unity.

Recordeu la diferencia que es notava quan tots els navegadors tenien 6 barres de navegació horitzontal (títol, menú, barra de navegació, accessos directes i barra d’estat) i el Chromimium ho va revolucionar fent-ne servir només 3? Doncs la sensació es similar quan fem servir Unity.

Unity es un gran avanç respecte el Gnome clàssic, no només per a netbooks, sinó per a tot tipus de portàtils. L’espai extra i la manera com aprofita l’espai fa que valgui la pena. I sobre Ubuntu, podem esperar a la propera versió on podrem utilitzar Gnome 3 amb la mateixa facilitat que fem servir Gnome Clàssic. O provar una nova distribució, ningú ens ho prohibeix.

Nota posterior: Vaig escriure aquesta entrada abans d’haver provat Gnome 3. Mesos després, inclús tenint instal·lat Gnome 3 en un portàtil de 15″, segueixo tenint Unity en el portàtil. Només trobo a faltar l’efecte Escale integrat a Unity, per a la selecció de totes les finestres.

Una de les característiques que més m’agraden del GNOME-Shell és el seu sistema de notificacions gens invasiu. Quan hi ha algun esdeveniment al sistema, ja siga la connexió d’algun dispositiu o un simple missatge de l’Empathy, el shell mostra una notificació a la part baixa de la pantalla.

El problema d’això és que moltes vegades, l’avís és tan poc invasiu, que si estem concentrats en altra cosa a l’escriptori, podem no assabentar-nos. Ho dic per experiència pròpia i sembla que no sóc l’únic. (més…)

Alguns ja sabreu que no sóc cap fan del Unity. No sé si és el global menu o el dash, però no m’acostume. En canvi, al GNOME-Shell m’he acostumat molt ràpid i amb molt de gust.

Així com l’Ubuntu Natty no incloïa una versió completa del gnome-shell, encara que es podia instal·lar, l’Ubunu Oneiric ja permet activar-lo i fer-lo servir com escriptori per defecte, amb una experiència d’usuari molt bona. No només això, sinó que també podeu fer servir l’escriptori clàssic del GNOME que porta millores visuals importants. En aquest article ens centrarem en com posar i adaptar el GNOME-Shell al nostre Ubuntu. (més…)