El teu blog de Linux en català

Aquesta setmana no ha estat una setmana de grans novetats, sobretot tenint en compte que les setmanes anteriors ja vam tindre alguns anuncis importants com la creació del LibreOffice. Demà es publica l’Ubuntu 10.10 i en farem un article al respecte, però mentrestant parlem d’algunes de les coses més interessants que han passat aquesta setmana:

  • Fa dos dies es va fer pública la primera versió beta de Firefox 4 (abans Fennec) per a mòbils Android i Meego. Pel que comenten a Genbeta, sembla que les millores són molts respecte a l’alfa i només cal millorar una mica el rendiment.
  • En Baltasar, de KDEBlog, continua la seua sessió d’entrevistes amb diferents personalitats de KDE. Aquesta setmana ha estat l’Albert Astals Cid l’entrevistat, responsable de traduccions de KDE i president de KDE de l’Estat Espanyol.
  • S’ha presentat Smeegol, una distribució de l’openSUSE que fa servir Meego com a escriptori per defecte. Aquesta podria ser la primera versió d’una distribució GNU/Linux amb Meego instal·lable a qualsevol ordinador (la Meego original no ho permet).
  • A més de l’Smeegol, aquesta setmana també s’ha publicat la segona milestone de l’OpenSUSE 11.4 i una distribució de la qual no n’hem parlat mai: ArchBang, que fa servir Arch Linux com a base i l’escriptori OpenBox (mireu les captures a la pàgina oficial!).
  • Respecte a l’article de comptatge que vaig fer l’altre dia, cada vegada pense més que no calia. Sobretot perquè ja existia una alternativa molt més madura i completa: The Linux Counter. Vos heu afegit? L’únic problema és que fa la impressió que fa anys que no s’actualitza…
  • Coneixeu Tucan? És una alternativa més que bona al consumidor de recursos JDownloader: per baixar fàcilment fitxers des de servidors MegaUpload, Fileserve, Rapidshare, etc. No té tantes opcions de personalització com el JD, però és bo, molt bo.
  • Molt interessant l’article que han fet a Mozilla.cat sobre Firefox Home, l’aplicació de Mozilla per a l’iPhone (cal recordar que el Firefox no té ni tindrà versió per a l’iPhone).
  • Per finalitzar només vull comentar que tenim preparada una traducció al català de l’Android amb un MOD i que ja vos explicarem com instal·lar.

Crec que estaria bé traure una estadística de les extensions que fem servir al Firefox, ja siga simplement per curiositat o també per tal de descobrir-ne de noves que puguen tindre algun interès.

La idea és que als comentaris poseu les extensions que feu servir, a partir d’allà extraurem un gràfic i el publicarem més endavant. Donarem uns dies per tal que contesteu. No activaré cap enquesta del WordPress ja que és impossible posar-hi totes les opcions possibles.

Si voleu, començaré jo. Faig servir:

  • Firefox Sync (per sincronitzar els meus preferits, formularis, etc.)
  • Firebug (per analitzar el codi font, css, javascript, etc.)
  • Measureit (una espècie de regla)
  • Download statusbar (per posar-hi les baixades a la barra d’estat i no a una finestra nova)
  • Screengrab (per fer captures de pàgines senceres)
  • Web developer (eines d’anàlisi per a desenvolupadors web)
  • Vacuum places improved (per optimitzar la base de dades del Firefox, tot i que no tinc clar que realment funcione)

Des que va començar el desenvolupament del Firefox 4 va quedar clar que Mozilla no farà canvis importants a la interfície a la nostra plataforma. Cada nova versió del Firefox 4 en desenvolupament que s’ha anat publicant mostrava canvis molt poc significatius mentre que al Windows la interfície ha canviat molt per tal d’augmentar al màxim l’àrea visible dels webs.

Sembla que amb la beta7 del Firefox 4 per a GNU/Linux ja arriben alguns petits canvis, tot i que no són res realment excitant. Tot i així, sí que cal dir que la part no visible a primera vista ha canviat força: els complements ara es gestionen a una pestanya, el tabcandy ja ve per defecte, Sync també és actiu per defecte, etc. Veiem un vídeo!

Si feu servir els repositoris mozilla-daily de l’Ubuntu, podreu provar-lo. Tot i així no vos ho recomane ja que aquests repositoris tenen tendència a carregar-se l’estabilitat del firefox.

Cada cop que parle del Firefox no puc evitar pensar que és una llàstima que l’aspecte gràfic de l’aplicació a GNU/Linux continue sent gairebé el mateix de fa quatre anys mentre que les versions per a Windows i Mac han avançat força, sobretot amb el Firefox 4. A més, ara han implementat una característica interessant a la versió de Windows: el menú principal té dues columnes, una idea molt bona que a linux tampoc hi és.

Firefox 4 està tenint un desenvolupament trepidant: la diferència entre les diferents versions beta que estan apareixent és important i a cada nova beta que es publica, s’afegeixen característiques.

La darrera beta ja té activades dues característiques que li donaran molts punts de cara a aconseguir mantindre la quota de mercat: Panorama i Firefox Sync. Panorama permet gestionar grups de pestanyes d’una manera gràfica molt atractiva: amb una espècie de tauler al qual hi ha diferents espais podem arrossegar les pestanyes entre els diferents grups. Ací teniu un vídeo:

Firefox Sync ja el coneixeu: una eina que ens permet tindre sincronitzades les adreces d’interès, l’historial i les preferències de diversos Firefox que tinguem a diferents ordinadors. Personalment li trobe a faltar una sincronització d’extensions, ni que siga que indique que a altres Firefox tens aquesta o aquella altra extensió.

A més de tot això, cada nova beta millora el rendiment respecte l’anterior. Firefox 4 és ara molt més lleuger que qualsevol Firefox 3.X, encara que continua al darrere de l’Opera, Chrome i gairebé qualsevol altre navegador de linux en lleugeresa, però en realitat això ja no és un problema tan greu. No així l’aspecte gràfic al meu parèixer: la quantitat d’espai que es menja la barra d’eines al Firefox és exagerat (clar, d’això no ens havíem adonat fins que no vam vore el Chrome o les noves versions de l’Opera).

Baixada i instal·lació

La millor forma de provar aquesta versió del Firefox per a GNU/Linux és baixar-la en format tar.gz, descomprimir-la i a dins de la carpeta Firefox que es crearà, fer doble clic sobre el fitxer «firefox» (haureu de tindre el vostre Firefox 3.x tancat). Les preferències, preferits, etc. no corren perill. Per desinstal·lar-lo només haureu d’esborrar la carpeta creada.

També podeu fer servir el repositori de l’Ubuntu Mozilla Daily, però no vos el recomane, ja que així sempre tindreu una versió inestable del Firefox i després és un maldecap tornar al mode normal:
sudo add-apt-repository ppa:ubuntu-mozilla-daily/ppa

Hui s’ha publicat la segona beta del Firefox 4 i la primera cosa curiosa que he pogut comprovar és que, per primera vegada en els darrers anys, el català no és entre les llengües a triar. Bé, és clar que això no és cap problema ja que és una versió beta, però diria que el fet que el responsable de la traducció estiga de vacances (merescudes) pot ser una de les raons per les quals això ha passat. Al llistat de baixades de la segona beta ho podeu comprovar.

Hi ha un bon grapat de novetats en aquesta segona beta. Destaquem les següents:

  • Les pestanyes ja es mostren per defecte a la part de dalt a Windows i MacOSX.
  • El tema de GNU/Linux encara s’està desenvolupant i per això no veurem canvis visuals per ara.
  • Millores en la velocitat de Javascript.
  • Millores en la velocitat general del navegador així com del moviment amb la barra de desplaçament gràcies a les noves «retained layers».
  • I més canvis…

Realment no puc evitar preguntar-me per què està sent tan complicat implementar la nova interfície del Firefox a GNU/Linux. Els de l’Opera ho van fer i ja tenen un resultat molt acceptable que, per cert, és el que podria ser el resultat final del Firefox. Potser una possible solució seria el canvi a biblioteques Qt, com l’Opera. Continuarem atents.

http://mozcom-cdn.mozilla.net/img/firefox/beta/4/screenshot.png

Per provar aquesta versió només heu de baixar-la i executar el fitxer «firefox» que trobareu a dins. Certament s’aprecia que aquesta versió és força més ràpida que les 3.X.

Per tal de facilitar-vos la cerca d’informació entre els nostres continguts, a GNULinux.cat posem a la vostra disposició un motor de cerca, integrable en la barra de cerques del Firefox i en la barra principal del Chromium.

Per instal·lar-lo en el Firefox, només cal anar a la nostra pàgina principal. Si feu clic sobre la icona que teniu a la barra de cerques, us apareixerà l’opció «Afegeix “GNU/Linux.cat”». Si el seleccioneu veureu com, a partir de llavors, entre els motors de cerca que podeu utilitzar hi trobareu també el nostre, de forma que podreu cercar paraules en els nostres articles estigueu a la pàgina que estigueu.

Instal·lació del motor de cerca de GNULinux.cat

Instal·lació del motor de cerca de GNULinux.cat

A més, resulta molt interessant establir una drecera de teclat per tal de facilitar la cerca a la nostra pàgina des de la barra d’ubicacions. Per a fer-ho, tornem a fer clic sobre la icona de la barra de cerques, i escollim l’opció «Gestiona els motors de cerca». A la finestra que s’obri, seleccionem el motor que ens interessi (en el nostre cas, el «GNU/Linux.cat») i fem clic a «Edita la paraula clau». Per exemple, jo hi he posat «gl».

Drecera de teclat per al motor de cerca al Firefox

Drecera de teclat per al motor de cerca al Firefox

A partir d’aquest moment, estiguem on estiguem, podem cercar una paraula o un text a GNULinux.cat escrivint a la barra d’ubicacions el següent:

gl  text_a_cercar

Per a integrar aquest motor de cerca en el navegador Chromium és encara més senzill. Només pel fet d’entrar a la nostra pàgina principal el Chromium ja s’instal·la el motor de cerca. Ara, només cal activar la drecera de teclat. Per a fer-ho, anem al menú d’opcions i, a la pestanya «Opcions bàsiques» hi trobarem la secció «Cerca predeterminada». Fem clic sobre «Gestiona».

A la finestra que se’ns obrirà, hi trobareu el motor de cerca de GNULinux.cat. Seleccioneu-lo i feu clic a «Edita». En el camp «Paraula clau» poseu-hi la drecera de teclat que us interessi (en el meu cas, hi he posat també «gl», com al Firefox). I ja podreu cercar qualsevol text a la nostra pàgina directament des de la barra d’ubicació escrivint «gl text_a_cercar».

Drecera de teclat per al motor de cerca al Chromium

Drecera de teclat per al motor de cerca al Chromium

Mozilla va alliberar anit la primera beta de Firefox 4, la versió final està previst que es publique abans de final d’any. Ara que Firefox 4 ja ha arribat a la versió beta, estem en posició de fer una valoració més seriosa sobre si realment aquesta serà una versió que podrà competir en aspecte i rendiment amb el Chrome (crec que queda clar que la batalla dels navegadors lliures es lliura actualment entre el Chrome i el Firefox).

La interfície

La interfície és la primera gran decepció que ens portarem els usuaris de gnu/linux: Mozilla no ha canviat gairebé res: l’estructura dels diferents elements de la interfície continua sent la mateixa. Mentrestant, a Windows i a MacOSX ja es veu la nova interfície. Desconec si Mozilla pensa fer algun canvi o fer el mateix que ha fet sempre que hi ha hagut un canvi a la interfície: no aplicar-lo a gnu/linux. Ací teniu un exemple de la nova versió a Windows i a GNU/Linux:

Firefox 4 beta1 al Windows

Firefox 4 beta1 a GNU/Linux

Rendiment

En aquest aspecte Firefox 4 sí que suposa una millora substancial respecte a les 3.X. Firefox 4 s’obre i es tanca més ràpid (supose que més d’un haureu sofert eixe insuportable espai de temps que existeix des que premeu el botó per tancar la finestra i el moment en que es tanca la mateixa).

Tot i així, Firefox 4 encara continua per sota (a nivell perceptiu) en la fluïdesa de funcionament del programa en sí. Ara bé, un punt al qual sí que destaca és la càrrega de les pàgines: es pot apreciar fàcilment que la càrrega de pàgines és més ràpida. A GNU/Linux s’ha afegit una animació a les pestanyes que mostra l’estat de càrrega de la pàgina.

De tota manera, tot i que Firefox 4 sí que presenta una millora important respecte a la versió 3.X, les proves de rendiment comparant diferents navegadors encara mostren que hi ha camí per recòrrer:

Font | conceivablytech.com

Baixades

Els paquets del Firefox per a les diferents plataformes, incloses les de linux 64bits (això és una novetat) els podreu trobar al seu servidor (encara no s’ha habilitat una pàgina oficial). Provar-lo a GNU/Linux és senzill: només heu de descomprimir el fitxer tar.gz i executar el fitxer «firefox». Recordeu fer una còpia de la vostra carpeta .mozilla a la vostra carpeta personal -per si de cas.

Firefox 4 va pel bon camí, però encara ha de millorar força si vol tornar a ser el navegador líder, una posició que Chromium li està llevant a poc a poc.

Fins ara, cada cop que es publicava una nova versió dels programes més coneguts a Ubuntu, els usuaris havien de cuinar-s’ho ells mateixos per poder tindre les darrers versions d’aquest programari abans que s’alliberara una nova versió de la distribució. Això continuarà així, això sembla, però tindrem una excepció que no sabrem si es tornarà a repetir.

Ubuntu actualitzarà el Firefox a la versió 3.6.4 de forma automàtica a totes les versions des de la 8.04. Aquesta versió, que s’alliberarà la setmana vinent, porta algunes novetats molt interessants entre les quals cal destacar la capacitat multiprocés per a algunes extensions (així, si penja una extensió com el flash, doncs no peta tot el navegador).

Tot i això, sembla que la principal raó per la qual es realitza aquesta actualització és que Mozilla deixarà de donar suport a la versió 3.0 i, per tant, sembla procedent que com a mínim Hardy (versió LTS) continue tenint una versió del Firefox que continue actualitzant-se i per coherència, llavors la resta de versions també inclouen aquesta actualització.

Una bona notícia tot plegat, així que la setmana vinent tindrem actualització automàtica del Firefox a l’Ubuntu. Tant de bo les distribucions més famoses habilitaren repositoris oficials que permeteren l’actualització a noves versions d’aquest tipus: també de l’OOo, The Gimp i d’altres.

Chrome està avançant molt ràpidament en les estadístiques d’ús. El 3 de febrer vam fer una estadística per comprovar quin havia estat l’avenç durant tot l’any passat: havia passat d’un 1% del seu començament a un 15% al febrer. Ara, les estadístiques de SomGNU de final de maig mostren que el Chrome ja ha avançat al 19%: més de 4 punts percentuals en qüestió de 3 mesos (un 25% a nivell propi).

Això no és un cas aïllat de SomGNU. A OMG!Ubuntu han fet un apunt tot remarcant el ràpid avenç del Chrome en les seues estadístiques que mostren números encara més impressionants respecte al Chrome i els usuaris de GNU/Linux. Les estadístiques mostren que en un principi, quan el Chrome encara no s’havia publicat, els usuaris de Firefox amb GNU/linux arribaven al 87%. Ara, després d’un any, el Firefox té el 56% i el Chrome ha pujat fins al 37%.

Aquestes són les dades facilitades per OMG!Ubuntu:

Juny 2009 – El mes que Google va publicar la primera versió del Chrome

  • Firefox: 86.90%
  • Chrome: 2.64%
  • Opera: 3.75%
  • Midori: 0.13%

Gener 2010

  • Firefox: 56.93%
  • Chrome: 31.49%
  • Opera: 3.12%
  • Midori: 0.87%

Abril 2010

  • Firefox: 55.52%
  • Chrome: 36.53%
  • Opera: 2.82%
  • Midori: 1.23%

Certament és impressionant com està arramblant el Chrome. Les estadístiques de SomGNU mostren una tendència semblant, tot i que el percentatge del Chrome es queda al 20% i el del Firefox al 75%. Caldrà veure com avança. Personalment, he estat provant el Chromium durant molt de temps i el tinc instal·lat, però el Firefox no el substituïsc: el bugzilla funciona molt millor al Firefox i m’he acostumat al web developer tools i no el puc canviar. Per altra part, la selecció de text del Chrome és una llàstima. També he de dir que el Chrome no inclou el diccionari de variant valenciana actualment, i això també és una mica pesat.

Ací vos deixe les estadístiques navegador/sistema operatiu de SomGNU:

Estadístiques del mes de maig 2010 de SomGNU

Seguim amb les anotacions on expliquem les possibilitats del programa de tecnologia assistiva Festival, en aquest cas per veure com es pot integrar amb el Firefox. Per a fer-ho, utilitzarem un dels nombrosos complements que existeixen per a aquest navegador. En el nostre cas, farem servir  el Read2Me. Instal·larem aquest complement fent clic al botó “Afegeix-ho al Firefox” que hi ha a la seva pàgina de complement. Un cop instal·lat, reiniciem el Firefox i ja el tindrem disponible.

Per a tenir-lo ben configurat, anem al menú “Visualitza>Barra d’eines>Personalitza” del Firefox. Ens hi trobarem una icona del Read2Me que hem d’arrossegar a la nostra barra d’eines, i acceptem el canvi. Fem clic a la fletxa que hi ha al costat de la icona del Read2Me que ara tenim a la barra d’eines, i seleccionem l’opció “Preferences”.

Configuració del Read2Me

Configuració del Read2Me

De la finestra que s’obri, anem primer a la pestanya “OS defaults” i fem clic a “Fedora Defaults”. Això ens deixarà tots els camps amb la configuració predeterminada per a Linux. Sobretot, no activem el camp “use Flite”. Després, anem a la pestanya “Settings”, i en el camp “Read2Me voices” podrem escollir alguna de les veus que tinguem instal·lades. Acceptem els canvis.

Un cop configurat el Read2Me, la seva utilització és molt senzilla. Només cal seleccionar un text i fer clic a la icona del Read2Me que tenim a la barra d’eines. També, des del mateix botó, li podem indicar que ens llegeixi directament tota la pàgina web.

En la següent anotació, seguirem veient com integrar l’OpenOffice.org amb el Festival.