El teu blog de Linux en català

Web

Richard Stallman: Casos curiosos sobre patents

A la conferència de Richard Stallman a les III Jornades de SIG Lliure de Girona va explicar alguns casos curiosos referents a patents que volia comentar-vos en aquesta anotació.

El primer és una mostra de l’absurditat a que s’arriba a vegades amb el tema de les patents. Un bon dia (si no recordo malament, em sembla que va dir a finals dels anys 80) se li van presentar al Richard Stallman uns advocats dient que havien detectat que el seu programa Emacs utilitzava una idea patentada pels seus clients. En aquest cas, la demanda no va prosperar perquè l’Emacs s’havia programat més de 10 anys abans que sortís la patent!

En el segon cas es veu fins a quin punt poden ser obvies i injustes les patents. Un home va demanar assessorament a la Foundation for Free Information Infrastructure perquè havien denunciat el seu casino per culpa d’una patent. La idea patentada era el fet de tenir “més d’una màquina amb més d’una pantalla connectades per xarxa”. En aquest cas, la demanda va prosperar, i l’home va haver de pagar.

L’últim cas és una mica més llarg. Té a veure amb un programa que jo he utilitzat moltíssim en entorns Unix per a comprimir fitxers: compress. Aquest programa no comprimeix tant com altres, però és més ràpid i consumeix menys recursos. Actualment, no ve instal·lat de forma predeterminada a Ubuntu (a les altres distribucions, no ho sé). El compress es basa en l’algoritme LZW. El compress es va programar l’any 1984, però l’any 1985 va sortir una patent “demorada” sobre l’algoritme LZW (que s’havia demanat abans del 1984), de manera que el compress infringia la patent.

Més endavant, van intentar crear un altre programa de compressió amb un altre algoritme, però poques setmanes abans de publicar el programa, va sortir una patent sobre l’algoritme en qüestió, de manera que el nou programa no va arribar a sortir mai a la llum. Per últim, l’any 1993 van aconseguir un programa de compressió lliure de patents, el gzip (basat en l’algoritme DEFLATE).

Però la història amb l’algoritme LZW no va acabar aquí, perquè està dins les especificacions de diversos formats molt utilitzats. Per exemple, el format Postscript, utilitzat per les impressores, utilitza l’algoritme LZW. Per a poder utilitzar aquest format lliure de patents es va aprofitar en un buit legal a la patent, perquè només restringia els programes que comprimissin i descomprimissin l’algoritme, però no els que només el descomprimíssin, i així es va implementar el PostScript amb GNU/Linux lliure de patents. 🙂

Un altre format que també utilitza LZW és el GIF. O sigui, que totes les imatges que tenim en format GIF tenen una patent. Per a solucionar aquest problema de patents, es va crear el nou format PNG, força més potent que el GIF, i que, de forma no oficial, significa “PNG Not GIF”. No us sona una mica a allò de que GNU significa “GNU Not Unix”? 🙂

Qalculate!, una gran calculadora… i més.

Després de la interessant sèrie d’articles sobre càlculs en GNU/Linux feta pel Guillem, us parlarè d’un programa per a tenir una impressionant calculadora en el vostre ordinador. La calculadora que venia per defecte no m’acabava de fer el pes, i vaig buscar-ne una d’alternativa, fins que vaig trobar Qalculate!, i amb ella m’he quedat. Per a instal·lar-la, ho podeu fer directament a través del Synaptic instal·lant el paquet “qalculate-gtk” (o “qalculate-kde” si utilitzeu l’entorn d’escriptori KDE) o des d’un terminal, executant la següent ordre:

sudo apt-get install qalculate-gtk

Un cop instal·lat, el trobareu al menú “Aplicacions > Accessoris > Qalculate!”. Quan l’executeu per primer cop, us demanarà si voleu que actualitzi els canvis de divisa a través d’Internet. Això ho fa perquè una de les coses que permet el Qalculate! és obtenir el canvi de divises amb el valor real (i actual) del canvi. Un cop acceptat (si ho voleu així) arribareu a la pantalla principal del programa:

Vista principal del Qalculate!

Vista principal del Qalculate!

Des d’aquesta pantalla es poden veure la majoria de funcions disponibles en les calculadores cientifiques normals. Una característica molt interessant és que totes les funcions (tant les que veieu en aquesta pantalla com totes les altres que té, que són moltes) es poden escriure directament des del teclat. Per exemple, per calcular l’arrel quadrada de pi, podeu fer-ho des dels botons del Qalculate! o escrivint directament:

sqrt(pi)

Això fa que, quan comences a conèixer les funcions a utilitzar, el seu ús arriba a ser molt àgil. A això li hem d’afegir que, a mida que vas escrivint lletres, et va mostrant totes les funcions que comencen amb les que vas escrivint i, un cop la tens escrita, et diu tots els paràmetres que se li pot posar, de manera que ràpidament vas descobrint noves funcions i les pots aprofitar al màxim.

A més, si vas realitzant diverses operacions encadenades, no aprofita l’últim resultat obtingut (com passa habitualment) sinó l’operació que t’ha fet arribar a l’últim resultat. Això pot semblar que no és massa important, però si vas encadenant diverses operacions d’aquesta manera, l’exactitud del resultat final és molt més alta que si només s’aprofités el resultat.

A través del botó “History” hi ha l’historial de les darreres operacions realitzades (tant les operacions en sí com el resultat obtingut) des del qual podeu copiar-ne alguna part i enganxar-la per a realitzar nous càlculs, per exemple.

Com he comentat abans, el programa té moltíssimes funcions. Les podeu veure a través del menú “Functions”. I algunes d’aquestes funcions van molt més enllà del que s’espera d’una calculadora. Per exemple, com he comentat abans pot realitzar canvis de divises amb el valor real (i actual) del canvi, però també pot calcular derivades de funcions, integrals, resoldre equacions, fer càlculs típics de matrius, estadístics, amb nombres complexes i una llista molt més llarga que no escric perquè no acabaria mai. Millor que proveu el programa i reviseu el menú de funcions.

En resum, una joia matemàtica.

Wanda, dóna'm un consell

Avui us parlaré d’un company de viatge que acostumen a tenir molts usuaris de GNU/Linux. És tota una mascota pel món del programari lliure, per alguns és com un membre de la família, per d’altres arriba a ser com un pare o una mare. De fet, un cop vaig conèixer una gran persona que havia substituït el seu psicòleg per aquesta criatura.

No cal que us trenqueu més el cap pensant de qui estic parlant. Indubtablement, aquest company del qual parlo és Wanda el peix. La miniaplicació Peix mostra un peix animat situat al quadre auxiliar del Gnome. El peix, un dels animals més simpàtics que existeix, us diu una dita quan el cliqueu.

Podeu personalitzar la imatge mostrada i l’ordre que s’executa quan s’hi clica. Per defecte, s’executa l’ordre fortune. Si proveu d’escriure fortune a la terminal, evidentment, també sereu objectes d’un consell o d’una dita.

Per poder utilitzar el Peix, primer hem d’afegir-lo al quadre del Gnome. Per fer-ho, seguirem els següents passos. Primer, clicarem amb el botó dret en el quadre del Gnome. Seleccionarem Afegeix al quadre i tot seguit desplaçarem la llista d’elements cap avall. Quan trobem la miniaplicació Peix, la seleccionarem i clicarem a Afegeix. I ja tindrem Wanda el Peix nedant per la nostra barra, disposat a donar-nos un consell quan ho necessitem. Penseu que no estem parlant de qualsevol cosa, sinó d’un senyor animal que té una web de fans.

Per a mi, Wanda el Peix és un gran amic.

III Jornades de SIG lliure a Girona

Els dies 11, 12 i 13 de març tenen lloc a Girona les Jornades de SIG lliure, dedicades al programari lliure en l’àmbit del SIG (Sistema d’Informació Geogràfica). Enguany es celebra la tercera edició d’aquestes Jornades, que són de les més  importants a nivell nacional en l’àmbit del SIG, i s’hi inscriu gent de tot arreu del món per a assistir-hi (mireu la distribució dels participants en el mapa del món).

Els SIG faciliten l’anàlisi de dades geogràfiques per a presentar conclusions molt útils en diversos àmbits, com demogràfics, epidemològics, per prevenció d’incendis, etc. El seu estudi va molt lligat, encara que no és exactament el mateix, amb els sistemes de geolocalització (com el GPS) tant de moda últimament.

En aquestes Jornades, no només es parlarà de temes específics del SIG, sinó que també es tractarà de diversos temes relacionats amb el Programari Lliure en general.

Al programa de les Jornades hi figuren diversos col·loquis, ponències, taules rodones i tallers. Una de les ponències més destacades correrà a càrrec de Richard Stallman (que porta per títol “El perill de les patents de software”), però també hi haurà altres ponents de pes, com Malcolm Bain, un advocat molt versat en els diferents tipus de llicències de programari o Chris Holmes, president d’OpenGeo.

Problemes amb el nou sistema de fitxers ext4

A la propera versió d’Ubuntu (9.04, Jaunty Jackalope) que ha de sortir el 23 d’abril, hi haurà l’opció de tenir les nostres particions formatades amb el nou sistema de fitxers ext4. Aquest és una evolució de l’actual ext3, però amb moltes millores encaminades a obtenir un millor rendiment, com es pot veure en aquesta comparativa feta a Phoronix. A la majoria de paràmetres que es comparen, ext4 en surt molt ben parat respecte dels altres.

Segons aquesta anotació (ho sento, és en alemany, però els problemes estan descrits en anglès) si es produeix una caiguda del sistema, pot provocar la pèrdua de dades en certs fitxers (que acaben quedant amb una mida de 0 bytes). En aquest mateix article es comenta que no és un problema específic d’Ubuntu, perquè també s’ha produït amb altres distribucions importants, com Gentoo. També s’indica que el problema no és tan gran en servidors, que segurament tindran sistemes de replicació de dades, SAI, etc. Però sí que és més possible (encara que no massa) que passi en equips de sobretaula.

Segons s’extreu de l’enllaç extret de la mateixa anotació, ja s’està treballant per a solucionar aquest problema, però encara no estan implantades.

De moment, a Ubuntu 9.04, el sistema ext4 només serà opcional i podrem seguir utilitzant el sistema ext3, que no té el problema que hem comentat.

Esdeveniments esportius a GNU/Linux (2).

Aquesta anotació és la continuació de la que vaig fer fa dos dies.

No tots els enllaços que hi ha a RojaDirecta es poden veure per http, sinó que alguns necessiten instal·lar algun programa (indicat al nom de l’enllaç). De tots els programes que hi ha, n’hi ha un que té versió Linux: el SopCast. Fins no fa massa, la seva utilització era una mica complicada, i basant-se molt en el terminal, però fa unes setmanes he vist que ha sortit un nou programa, el SopCast-Player, que utilitza el SopCast com a base, i en millora moltíssim les prestacions.

Per a instal·lar-lo, abans que res, heu de tenir instal·lat el reproductor de vídeo VLC (ja de pas, és una meravella i us el recomano). Per a instal·lar el VLC, ho podeu fer directament des del Synaptic o per mitjà de la següent ordre des del terminal:

sudo apt-get install vlc

Un cop tingueu el VLC, per a instal·lar el SopCast-Player aneu a la pàgina de descàrregues SopCast-Player i baixeu-vos els paquets sp_auth i sopcast-player adequats a la vostra distribució i a l’arquitectura del vostre ordinador. En el meu cas, utilitzo un ordinador de 32 bits (per tant, el nom de fitxer contindrà “i386”) i la meva distribució és Ubuntu (per tant, l’extensió del fitxer serà .deb). O sigui, que m’he baixat els fitxers “sp-auth_3.0.1_i386.deb” i “sopcast-player_0.2.1-1_i386.deb”. Si teniu Ubuntu, des d’un terminal aneu al directori on heu desat els dos fitxers i executeu:

sudo dpkg -i sp-auth_3.0.1_i386.deb sopcast-player_0.2.1-1_i386.deb

Un cop instal·lat, tindreu el programa a “Aplicacions>Internet>SopCast Player”. Si l’executeu, us trobareu amb aquesta pantalla:

Vista principal del SopCast-Player

Vista principal del SopCast-Player

Realment, el primer cop que us connecteu no veureu tots els canals que hi ha a mà dreta, però si premeu el botó que hi ha per a actualitzar-lo, us els mostrarà de seguida. Veureu hi ha moltíssims canals. Alguns són canals normals, però altres són enllaços especials de SopCast des dels quals podem veure els esdeveniments esportius que ens interessen. A més, no només hi ha enllaços d’esports, sinó sèries, pel·lícules, documentals, etc.

Si tot i això volem veure algun esdeveniment esportiu que no trobem a través dels canals, podem anar a RojaDirecta i cercar si hi ha l’esdeveniment que ens interessa. A l’anotació anterior vam veure com visualitzar-los si són de descàrrega directa. Però si no n’hi ha, i trobem l’enllaç del tipus “SopCast”, podem copiar l’enllaç (que serà alguna cosa semblant a “sop://sop.rojadirecta.com:3912/11028” però canviant els números del final) i, des del SopCast-Player, fem “Fitxer>Obre”, hi enganxem l’enllaç sop i l’esdeveniment es començarà a reproduïr.  Aquest normalment té un retard més gran que si es fa per enllaç directe (uns 30 segons).

Esdeveniments esportius a GNU/Linux (1).

Fa uns mesos, volia veure la fascinant final del campionat nacional de petanca del Kazakhstan, i no hi havia cap cadena nacional que l’emetés, o sigui que vaig haver de buscar-me la vida per a poder-la veure des de GNU/Linux. Al final, vaig trobar dues maneres de fer-ho. Aquesta és la primera de dues anotacions on les explicaré. Un dels problemes  que tenen és que la majoria d’enllaços són en idiomes no massa pròxims (xinès, hebreu, etc.) tot i que cada cop hi ha més enllaços en anglès i algun en castellà.

No sé exactament l’ample de banda mínim per a que vagin bé. L’únic que puc dir és que jo tinc contractades 3Mb i de totes dues maneres em va bé (encara que de tant en tant hi ha algun petit tall).

A l’anotació d’avui parlaré d’un sistema bastant senzill, però potser el que va més ràpid, senzill i amb menys decalatge de temps respecte de l’emissió real: la visualització directa per http. Quan he de visualitzar algun esdeveniment, per a mi és la primera opció.

A la pàgina d’inici de RojaDirecta, hi ha una agenda dels esdeveniments d’avui. Si feu clic sobre algun d’ells, veureu diferents enllaços a través del qual podeu veure’l. Tots aquells enllaços que hi posi “NO P2P” són els més interessants, perquè es veuen directament des del vostre navegador d’Internet, segurament el Firefox, sense haver d’instal·lar res, i tenen molt poc decalatge respecte de l’emissió real (uns 10 segons).

Simplement, feu clic a l’enllaç i us obrirà una finestra des del qual veureu l’esdeveniment escollit.

En la següent anotació parlaré de com visualitzar alguns dels que són P2P…

Canvi de nom massiu de fitxers.

Molts cops ens pot interessar canviar el nom de tots els fitxers d’una carpeta. Dos casos molt típics són les fotografies que baixem de la càmera després d’un viatge, o posar el nom a les cançons de l’àlbum de cert artista. Per a ajudar-nos en aquesta feina hi ha el programa pyRenamer. El podeu instal·lar directament des del Synaptic, o des d’un terminal, executant l’ordre següent:

sudo apt-get install pyrenamer

Un cop instal·lat, ens el trobarem al menú “Aplicacions > Accessoris > pyRenamer”. Ens trobarem que el programa té aquest aspecte:

pyrenamer

Des del programa, en el selector de mà esquerra anem al directori on tenim els fitxers a renombrar. Cal esperar que hagi escanejat tots els fitxers del directori, perquè apart de mirar els noms de fitxer, cerca les metadates (tant dels fitxers de fotos com dels de música) per tal de poder-los utilitzar en el renombrament dels fitxers. També podem fer que només renombri una selecció, i no tots els fitxers del directori.

A partir d’aquí, en el camp “Original file name pattern” hi posarem el patró que tenen els fitxers originals (si no volem utilitzar cap part dels noms de fitxer originals, deixeu-lo com està). Al camp “Renamed file name pattern” hi podeu posar com voleu renombrar els fitxers. Si són fitxers d’imatges o de música, us aconsello que aneu a la pestanya corresponent, perquè així podreu utilitzar també les seves metadades. Per a renombrar els fitxers, apart de posar-hi literals, podeu posar-hi algunes variables útils, com:

{num3} -> Us va substituïnt per nombres seqüencials de 3 xifres.

{num3+15} -> Us va substituïnt per nombres seqüencials de 3 xifres a partir del 15.

{artist} -> Nom de l’artista de la cançó. Només es pot utilitzar des de la pestanya “Music” si les metadades del fitxer són correctes.

{imageday} -> Dia en que es va fer la foto. Només es pot utilitzar des de la pestanya “Images” si les metadades del fitxer són correctes.

N’hi ha moltíssimes més, i no acabaríem mai. Però, si poseu el ratolí sobre el camp corresponent, us diu totes les variables que podeu utilitzar. Abans de fer el renombrat real, podeu fer-ne una simulació, per veure com quedaran els noms de fitxers, i per si voleu acabar de fer algun retoc. Per exemple, he realitzat una simulació per renombrar els fitxers del directori segons aquest patró:

{num3+1} – Aigüestortes ({imageday}-{imagemonth}-{imageyear})

I aquest és el resultat de la simulació:

pyrenamer2

Un cop feta la simulació, si us agrada el nom que ha anat deixant als fixers, premeu a “Rename”, i us canviarà els noms de fitxer de manera molt ràpida.

Fent més gran la terminal!

De vegades ens pot interessar obrir una terminal més gran que la que se’ns obre per defecte. Aquesta opció pot ser cridada a través de, per exemple

gnome-terminal --geometry=80x35 &

Tanmateix, haver d’escriure això cada cop pot ser molets, i encara que podem optar per crear una llançadora, pot ser més fàcil crear un petit script

cd /usr/bin
sudo nano term

I hi escrivim

#!/bin/bash
gnome-terminal --geometry=80x35

Ho guardem amb ctrl+o i sortim amb ctrl+x

I afegim permisos d’execussió

sudo chmod +x term

I ara cada cop que escrivim en una terminal term, tindrem una terminal més gran o més petita, depenent de la geometria escollida

term

term

term

Controla l'amarok des del teclat!

Aquest apunt bé motivat degut a l’èxit que sembla que ha tingut l’article F12 terminal!

Avui us presento l’amarok, el meu programa de música preferit. L’únic inconvenient que li vec és que és originari del projecte kde, i jo faig servir el gnome. De totes maneres això no us ha de preocupar ja que en el pitjor dels casos se us instal·laran unes quantes llibreries i tema solucionat.

Tornant al tema del títol, un dels aventatges que té l’amarok són les adreces de teclat globals. Això vol dir que encara que l’amarok estigui minimitzat i estigueu, per exemple, navegant per internet, podeu aturar la cançó que estigueu escoltant només apretant les tecles super+c. Pels qui no ho sabeu, la tecla super equival en molts teclats moderns a la tecla windows.

A part d’aquesta drecera n’hi han moltes més, com per exemple super+z per la canço anterior, super +b per la cançó següent, etc.

A més a més tambè podem configurar les nostres pròpies dreceres de teclat, com per exemple jo tinc ficat super+(fletxa amunt) per pujar el volum de l’amarok i super+(fletxa avall) per baixar-lo. Per configurar aquestes dreceres globals noves, anirem al menú

Arranjament>Configura les dreceres globals

En aquest menú també podem canviar les dreceres globals que ens venen per defecte.

Vinga, a aprofitar el cap de setmana que ens ho mereixem!

amarok

amarok

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.