El teu blog de Linux en català

Web

Una opció molt utilitzada per a compartir amb tota la nostra família el vídeo de la comunió del nostre cosí és la utilització de programes P2P, com aMule, MLDonkey, Transmission, etc. Aquests programes ens faciliten molt la cerca dels fitxers que ens volem descarregar, però en molts casos la velocitat de descàrrega no és massa bona. Una altra opció és pujar els nostres fitxers a una pàgina de descàrrega directa com Rapidshare, Megaupload, Mediafire, etc. La descàrrega de fitxers des d’aquests llocs acostuma a ser molt ràpida però, almenys que us hi doneu d’alta amb un compte de pagament, té certes limitacions (no permetre més d’una descàrrega alhora, haver d’esperar un cert temps entre descàrrega i descàrrega, etc.). Apart d’això, com que a moltes d’aquestes pàgines no es permet pujar fitxers més grans que una certa mida, els fitxers molt grans estan pujats com si fossin diversos fitxers, que posteriorment cal ajuntar. I tot això ho hem de fer nosaltres manualment.

Logo del JDownloader

Logo del JDownloader

Per a gestionar fàcilment les limitacions d’aquest tipus de pàgines, podem utilitzar el JDownloader. És a dir, s’esperarà automàticament el temps que hagi d’esperar entre descàrrega i descàrrega, enviarà ell sol els Captcha que ens demani la web de descàrrega directa, quan hagi descarregat totes les parts corresponents a un mateix fitxer els descomprimirà (en cas que sigui necessari) i els ajuntarà, etc. A més, el programa va llegint el porta-retalls, de manera que si copiem una sèrie d’enllaços de pàgines de descàrrega directa, els capturarà i ens preguntarà directament si els volem descarregar (sempre i quan estigui en marxa el JDownloader, clar).

Seguint l’exemple amb que he començat l’anotació, si comprimim el vídeo de la comunió partint-lo en tres fitxers, i els pugem tots tres a la web (que m’acabo d’inventar) de descarregues.cat, tindrem tres enllaços del tipus http://descarregues.cat/1, http://descarregues.cat/2 i http://descarregues.cat/3. Llavors, només cal enviar aquests tres enllaços a tota la nostra família. Aquells que tinguin el JDownloader, només caldrà que copiïn els tres enllaços al porta-retalls, i el JDownloader els capturarà i els preguntarà si se’ls volen descarregar. Quan ho acceptin, el JDownloader començarà a descarregar-se els fitxers seguint les restriccions de descarregues.cat, i quan acabi descomprimirà el fitxer i ajuntarà les tres parts, de forma que obtindran directament el vídeo sencer. I això a unes velocitats de descàrrega altíssimes (si no tenim cap altre programa connectat a Internet, molts cops arriba a agafar tot l’ample de banda que tenim disponible).

Per a instal·lar el JDownloader en un sistema GNU/Linux (el JDownloader és multiplataforma, però la instal·lació en altres sistemes és diferent) primer necessitem tenir instal·lat el Java. Ho podem fer des del Synaptic, o des d’un terminal executant la comanda següent:

sudo apt-get install sun-java6-jre

Després ens hem de descarregar l’instal·lador del JDownloader:

wget http://212.117.163.148/jd.sh

Amb aquesta comanda, ens acabem de baixar el fitxer jd.sh que ens permetrà fer la instal·lació de forma automàtica. Aquest fitxer s’ha baixat sense permisos d’execució, de manera que li hem de donar:

chmod +x jd.sh

I ara ja el podem executar:

./jd.sh

Aquest procés durarà una bona estona. Durant la instal·lació ens preguntarà amb quin idioma volem tenir el JDownloader i on volem desar els fitxers descarregats (el camí que ens proposa el programa no és massa còmode d’accedir). Quan acabi, ja podem executar el JDownloader. La instal·lació del programa no ens deixarà cap enllaç al menú d’aplicacions, o sigui que al principi, cal fer-ho des d’un terminal, executant la comanda següent:

java -Xmx256m -jar /home/el_nostre_usuari/.jd/JDownloader.jar -rfu

De tota manera, el més senzill és afegir nosaltres mateixos un enllaç a “Aplicacions>Internet>JDownloader”. Per a fer-ho, anem a l’opció de menú “Sistema>Preferències>Menú Principal”. En el menú de mà dreta de la finestra que se’ns ha obert seleccionem “Internet”, i després premem el botó “Element nou”. Com a nom de l’enllaç podeu posar “JDownloader”, com a comentari “Descàrrega directa de fitxers”, i com a ordre heu de posar la mateixa comanda que hem indicat abans:

java -Xmx256m -jar /home/el_nostre_usuari/.jd/JDownloader.jar -rfu

Creació de l'enllaç al JDownloader

Creació de l'enllaç al JDownloader

A partir de la creació d’aquest enllaç, tindrem el JDownloader a “Aplicacions>Internet>JDownloader”. Des del propi programa podrem modificar els paràmetres de descàrrega, l’aparença del programa, els complements, l’antiCaptcha, etc.

JDownloader

JDownloader

Us recomano que el proveu, sobretot si no esteu contents amb la velocitat de descàrrega del vostre programa de descàrrega P2P habitual. L’únic inconvenient que li trobo al JDownloader és que no ens permet cercar els enllaços de les pàgines de descàrrega directa, però el nostre amic Google ens ajudarà molt en aquest aspecte.

Ubuntu One és l’aposta de Canonical (l’empresa que hi ha rere Ubuntu) en l’àmbit del Cloud Computing. Per a resumir-ho, a través d’Ubuntu One, Canonical ens ofereix un espai en els seus servidors de 2Gb o 10Gb (depenent del pla que escollim). En el nostre ordinador, veurem aquest espai com una carpeta més dins el nostre arbre de directoris. És a dir, no veurem cap diferència respecte de qualsevol altra carpeta. Però podrem veure el contingut d’aquesta carpeta (i tot el que hi pengem) des de qualsevol ordinador on tinguem instal·lat l’Ubuntu One.

Logo d'Ubuntu One

De moment, Ubuntu One està en una versió Beta. És a dir, en una fase avançada de proves, però encara no té una versió definitiva. A més, Ubuntu One només es pot utilitzar en Ubuntu 9.04 (no es pot instal·lar en versions anteriors d’Ubuntu). Espero que més endavant l’obrin a altres sistemes i distribucions. Bé, això no és cert del tot, perquè des de qualsevol sistema podem accedir i pujar informació des d’un entorn web, però perdem la transparència i facilitat d’utilització que tenim amb el programa instal·lat. Per a poder-lo instal·lar, cal demanar una invitació a la pàgina d’Ubuntu One, connectant-nos amb el nostre usuari de Launchpad. La invitació triga un cert temps a arribar (a mi m’ha trigat unes tres setmanes).

Quan rebem la invitació, ens envien un enllaç a través del qual podem continuar amb el procés d’instal·lació. El primer que hem de fer és escollir un dels dos plans que tenim disponibles, depenent de les nostres necessitats. L’única diferència entre els dos plans és la quantitat d’espai que tenim i el seu preu:

  1. Pla de 2Gb: Gratuït
  2. Pla de 10Gb: 10$ al mes

Un cop adherits a algun d’aquests dos plans, rebem un altre missatge amb un enllaç on ens descriuen la resta del procés d’instal·lació. És molt senzill, i està molt ben explicat. Cal fer-lo a cada ordinador on vulguem tenir Ubuntu One. El primer que hem de fer és baixar-nos un fitxer “ubuntuone-jaunty-ppa.deb”. Des d’un terminal, hem d’anar al directori on hem desat el fitxer, i executar la comanda següent:

sudo dpkg -i ubuntuone-jaunty-ppa.deb

Instal·lant aquest fitxer, el que fem realment és afegir un nou repositori (que és on hi ha el programa Ubuntu One en sí) i la seva clau d’encriptació. Ara ja podem refrescar els repositoris i instal·lar el client d’Ubuntu One des de Synaptic o des d’un terminal, per mitjà de la comanda:

sudo apt-get install ubuntuone-client-gnome

El primer cop que executem Ubuntu One (“Aplicacions>Internet>Ubuntu One”) ens obrirà una finestra del Firefox on ens preguntarà si volem afegir aquest ordinador al nostre “núvol” d’Ubuntu One. Acceptem, i ens demanarà el nostre usuari i la contrasenya de Launchpad (només ens ho demanarà aquest primer cop). Ubuntu One s’arrencarà automàticament cada com que engeguem l’ordinador. El programa ens haurà creat una carpeta anomenada “Ubuntu One” sota el nostre directori d’usuari (/home/el_nostre_usuari), i tindrem disponible un enllaç a través del menú “Llocs”. Tot això aconsegueix que sigui molt amigable i fàcil d’utilitzar. Tot el que desem en aquesta carpeta es sincronitzarà de forma automàtica en tots els equips on tinguem instal·lat Ubuntu One. Aquesta carpeta també la tenim accessible de forma local. És a dir, si en algun moment no tenim connexió a Internet, seguirem tenint accés als fitxers de forma local i, quan tornem a tenir connexió, es sincronitzaran les modificacions. Això també implica que, tot i que els 2Gb els tinguem en un servidor, també estem ocupant aquest espai (o el que estiguem utilitzant a cada moment) en cadascun dels ordinadors on tinguem Ubuntu One.

Des dels ordinadors on no tenim instal·lat Ubuntu One també podem accedir i modificar la informació que tenim compartida a través d’un entorn web. Apart, des d’aquest entorn web podem compartir les carpetes que ens interessin (han de ser carpetes senceres) amb altres usuaris (encara que no tinguin instal·lat Ubuntu One), una opció que trobo molt interessant. Simplement hauran de donar-se d’alta al Launchpad. Si, a més, tenen instal·lat l’Ubuntu One, veuran aquestes carpetes compartides a “/home/el_seu_usuari/Ubuntu One/Shared With Me”.

En general, m’agrada molt el funcionament d’Ubuntu One. Tot i que conec algun altre programa semblant (a SomGNU han parlat força vegades del DropBox, i també fa molt bona pinta) no n’he provat cap, de manera que no puc comparar. Tot i ser una versió Beta, crec que està força afinada. Segurament se li podria afegir alguna utilitat (per exemple, poder compartir les carpetes a través de la carpeta “local”, i no només a través de la interfície web), però crec que són coses poc importants, i que el més urgent és arreglar els petits problemes que es puguin anar trobant (jo de moment no n’he patit cap).

En canvi, una part en la que crec que s’hauria d’avançar, com ja he comentat anteriorment, és en la compatibilitat del producte, primer per a poder-lo instal·lar en altres distribucions de GNU/Linux, i més endavant en altres plataformes.

Amb aquest article pretenc donar unes recomanacions per tal d’optimitzar el firefox que ja tenim funcionant. Originariament aquest article formava part de l’article que explica com compilar el Firefox 3.5, però he pensat que aquest article és vàlid per qualsevol Firefox 3.5 que tinguem instal·lat.

L’objectiu és fer unes petites modificacions a la configuració del Firefox per tal de navegar més ràpid. Així doncs, primer de tot entrarem al menú de la configuració global del Firefox.

Escriurem a la barra del navegador del firefox la següent direcció web:

about:config

Hi buscarem els següents paràmetes, i en cavniarem el valor pels que hi han escrits a la dreta.

Per deshablilitar el pròtocol d’IP 6 que encara no s’usa

network.dns.disableIPv6 true

Per habilitat el Pipelining

network.http.pipelining true
network.http.proxy.pipelining true
network.http.pipelining.maxrequests 8

Altres recomanacions

network.enableIDN false
network.http.max-connections 64
network.http.max-connections-per-server 32
network.http.max-persistent-connections-per-proxy 16
network.http.max-persistent-connections-per-server 8

Aquestes recomanacions d’optimització han estat extretes d’aquí.

firefoxlogo

Recentment hem vist en molts webs com podem instal·lar el nou Firefox 3.5. Una opció es fer-ho des dels repositoris, ja sigui la versió de continuu desnvolupament o amb un repositori exclusiu per a la versió 3.5. També tenim l’opció de descarregar-nos el paquet executable, tal i com s’explica des de somgnu.

Afegint el repositori de desenvolupament, tenim l’avantatge que sempre disponem de l’última versió però amb el desavantatge que aquest mateix fet ens suposa, que moltes extensions no seran compatibles amb la versió més nova, i que al tractar-se d’una versió de desenvolupament pot contenir errors. Descarregant-nos l’executable tenim l’avantatge que no haurem d’esperar que el mantenidor del repositori l’actualitzi cada cop que surt una versió nova de la branca 3.5, ja que serà el mateix programa el que s’encarregarà d’actualitzar-se per si mateix.

Bé doncs, ens centraren en aquesta darrera opció, que és la que trobem més interessant. Però no ens descarregarem l’executable de la web, sinó que crearem l’executable nosaltres mateixos a partir del codi font, i només amb les opcions que més ens interessin. D’aquest procés se’n diu “compilar un programa”. Perquè ho fem així? Perquè si compilem el programa a partir del codi font, obtindrem un firefox que s’engega molt més ràpid al estar optimitzat per a la nostra màquina. Particularment, i comprada la versió del firefox compilada amb la que et pots baixar ja compliada des de la web de mozzila, he aconseguit que el firefox se m’engegui quasi instantaniament, i mira que utilitzo extencions!

Anem a veure com ho fem per compilar el firefox 3.5. Ja veureu com és un procés molt senzill que l’únic que necessiteu és una mica de temps perquè el procés de compliació pot durar una bona mitja horeta, així que anar a fer un café mentres l’ordinador treballa pot ser una bona opció.

Primer de tot instal·lem les llibreries necessaries per compilar el programa.

sudo apt-get build-dep firefox
sudo apt-get install libcairo2 libcairo2-dev libasound2-dev libcurl4-openssl-dev libnotify-dev libxt-dev libasound2-dev

Ara ens descarregarem el codi font del firefox

wget ftp://ftp.mozilla.org/pub/mozilla.org/firefox/releases/3.5/source/firefox-3.5-source.tar.bz2

El descomprimim tenint present que la descompressió tardarà una miqueta

tar -xvf firefox-3.5-source.tar.bz2

Entrem al directori on hi tenim el codi preparat per a ser compilat

cd mozilla-1.9.1/

Ara hem d’aplicar un pedaç al codi font per tal que pugui ser compilat usant el motor gràfic “cairo”, que ens permetrà gaudir d’unes tipografies ben boniques

wget -O - http://hg.mozilla.org/mozilla-central/raw-file/9eca240fc4b8/gfx/thebes/src/gfxASurface.cpp > gfx/thebes/src/gfxASurface.cpp

Ara que ja tenim preparat el codi, prepararem les opcions de compilació que volem

gedit mozconfig

Hi hi escrivim aquestes opcions de compilació. Guardarem el document i el tanquem. Aquestes opcions són per compilar el firefox sense que reporti errors en cas de fallida, sense opcions pel desenvolupament, optimitzat, sense fer tests durant la compilació, amb el que estalviareu molt de temps, amb suport criptogràfic i usant el cairo com a motor gràfic. Podeu trobar més opcions de compilació al final d’aquesta web.

mk_add_options MOZ_CO_PROJECT=browser
mk_add_options MOZ_OBJDIR=@TOPSRCDIR@/ff-opt
ac_add_options --enable-application=browser
ac_add_options --disable-tests
ac_add_options --enable-optimize --disable-debug
ac_add_options --enable-default-toolkit=cairo-gtk2 --enable-system-cairo
ac_add_options --disable-crashreporter
ac_add_options --enable-crypto

Ara li diem on està el fitxer de configuració al sistema. Val la pena comentar que el símbol “~” en gnu/linux equival a escriure la ruta cap a la teva carpeta d’usuari, en el meu cas equivaldria a escriure “/home/guillem”

export MOZCONFIG=~/mozilla-1.9.1/mozconfig

I bé, ara ja només cal compilar-lo. Agafeu una tassa de te i mireu un capítol de lost. Tingueu present que necessitareu força memòria RAM per fer la compilació i una memòria lliure de 500 Mb al disc dur.

make -f client.mk build

Si teniu dos processadors, per exemple, podeu utilitzar-ne la potència compilant amb aquesta comanda. Noteu que per a dos processadors l’opció és “-j (N+1)”

make -j 3 -f client.mk build

Ara ja teniu el programa compilat, felicitats! El podeu provar anant al directori

cd ff-opt/dist/bin

I executant el firefox. Quan feu això assegureu-vos que no tingueu cap firefox obert, sinó només us obirarà una finestra més de la versio que estigueu fent servir.

./firefox

Ara només ens queda fer-ne l’executable independent de la resta de llibreries que hi ha a la carpeta mozzila-1.9.1, que ja deveu haver vist que ocupa quasi 500 Mb. Això ho farem amb l’orde següent.

cd mozilla-1.9.1/ff-opt/
make package

Ara haurem obtingut el programa executable en aquesta carpeta, llest per ser passat als vostres amics.

~/mozilla-1.9.1/ff-opt/dist/firefox-3.5.en-US.linux-i686.tar.bz2

Us el podeu instal·lar, per exemple, creant una carpeta per al vostre usuari que es digui “bin”, o a on més us agradi. A tall d’exemple

mkdir ~/bin
cp ~/mozilla-1.9.1/ff-opt/dist/firefox-3.5.en-US.linux-i686.tar.bz2 ~
tar -xvf ~/firefox-3.5.en-US.linux-i686.tar.bz2
mv ~/firefox ~/bin/firefox

Perquè quan crideu el firefox se us obri sempre el firefox 3.5 que acabeu de compilar i que l’heu ficat a la carpeta ~/bin

unlink /usr/bin/firefox
ln -s ~/bin/firefox/firefox /usr/bin/firefox

Ara que ja us funciona el Firefox 3.5, només és ens queda catalantizar-lo. Això ho farem un cop obert, anirem a aquesta web i ens instal·larem el paquet de traducció pel català. Un cop fet, reiniciarem el Firefox.

http://releases.mozilla.org/pub/mozilla.org/firefox/releases/3.5/linux-i686/xpi/ca.xpi

Ara si volem, podem optimitzar el firefox perquè navegui més ràpid, tal i com s’explica en aquest article.

Nota de l’autor pels més Geeks

Altres opcions que he pensat que també podrien estar bé són aquestes, encara que jo no ho he provat. Us recomano que les afegiu si heu aconseguit ja compilar-lo un cop, llavors us podeu dedicar a optimitzar-lo més al vostre gust. Aquestes opcions són per deshabilitar l’accessibilitat que suposo que no necessito, per deshabilitar el lector de feeds del firefox que tampoc utilitzo, el viso d’ajuda, qui l’utilitza?, els constrols parentals??, i els perfils que tampoc crec que utilitzi massa gent, i un nivell d’optimització superior, podeu provar també amb -O2.

--disable-accessibility
--disable-feeds
--disable-help-viewer
--disable-parental-controls
--disable-profile-modules
--disable-profilelocking
--disable-profilesharing
--enable-optimize=-O3

I segur que em deixo moltes coses, així que si en sabeu d’altres o en descobriu de noves, no dubteu en deixar-ho escrit als comentaris. 😉

Referències per compilar el firefox: Font 1, Font 2

firefoxlogo

Com potser alguns ja sabeu, avui ha sortit el nou firefox 3.5. Com comenten des de somGNU, les millores que incorpora són notables. Incorpora suport per les etiquetes HTML 5 d’video, permet la navegaciço privada, suporta molts més estàndards web obtenint una puntuació al test acid 3 del 93% i renderitza més ràpidament el Java Script.

Si voleu isntal·lar-lo des dels repositoris, només cal que obriu aquest fitxer

sudo gedit /etc/apt/sources.list

I hi afegiu aquestes dues línies al final del text

# Firefox 3.5
deb http://ppa.launchpad.net/ubuntu-mozilla-daily/ppa/ubuntu jaunty main

Ara només cal que afegiu la clau PGP perquè no us dongui un error a l’actualitzar

sudo apt-key adv --keyserver keyserver.ubuntu.com --recv-keys 247510BE

Actualitzeu els repositoris

sudo aptitude update

I finalment només queda instal·lar el Firefox 3.5

sudo aptitude install firefox-3.5

Ara per executar-lo només cal que apreteu la combinació de tecles alt+F2 i hi escriviu firefox-3.5, o també podeu anar al menú Aplicacions>Internet>Shiretoko Web Browser

Val la pena comentar que aquest repositori actualitza diariament el firefox, així que aneu alerta, perquè si el firefox segueix evolucionant i l’actualitzeu, estareu navegant amb versions de desenvolupament.

Si us voleu crear un accés més senzill a l’escriptori només cal que cliqueu amb el botó secundari a l’escriptori, i hi afegiu una llnaçadora amb l’ordre: firefox-3.5.

firefoxlogo

Un dels problemes amb que ens trobem sovint quan comencem a treballar en entorns GNU/Linux és que no sabem quin programa podem utilitzar per a realitzar una tasca concreta. Sobretot, si el que volem fer és d’algun àmbit molt específic. A vegades, acabem trobant alguna d’aquestes solucions per mitjà de cercadors o consultant-ho en algun fòrum. El més curiós és que, habitualment, hi ha diverses alternatives, però només en trobem una (i encara gràcies). Per exemple, això és bastant habitual en alguns àmbits científics.

Per a facilitar-nos la cerca dels diversos programes científics que hi ha a Ubuntu, la comunitat d’Ubuntu ha fet (i va actualitzant) una llista de programes científics que es poden instal·lar en aquesta distribució. Molts d’ells també estan disponibles per a altres distribucions de GNU/Linux.

A la llista, els programes estan catalogats pels diversos àmbits de la ciència: matemàtiques, física, biologia, biofísica, electrònica, econometria, medicina, estadística i un llarg etcètera. A més, en algun dels àmbits hi ha un enllaç a una pàgina específica per a aquest (astronomia, biologia i física).

Molts dels programes estan disponibles directament en els repositoris d’Ubuntu (en la llista tenen un “logo” d’Ubuntu al costat del nom del programa), però altres no, i la seva instal·lació no és tan senzilla. També cal tenir en compte que no tots els programes que es presenten són gratuïts (a la mateixa llista ja s’indica).

Apart d’això, al final de la llista hi ha dos apartats que he trobat especialment interessants. En un ens fan referència a distribucions GNU/Linux especialitzades per a àmbits científics. En l’altre ens presenten diversos repositoris que poden simplificar la instal·lació d’alguns d’aquests programes. Per últim, la comunitat també ens presenta una llista de programes per a GNU/Linux que ens poden servir com a alternativa per a coneguts programes privatius.

Amb tota aquesta informació que posen al nostre abast, si la ciència és la nostra afició o part de la nostra feina, no cal que ens movem d’entorns GNU/Linux per a gaudir-la.

Per als que no sapigueu que és el DIEC, és el diccionari normatiu i de referència de la llengua catalana, i per tant és un diccionari que sempre ens vindrà molt bé tenir-lo a mà.

El que feiem fins ara per consultar aquest diccionari, era a través de la seva pàgina web http://dlc.iec.cat. Aquest mètode però, te l’inconvenient de que per fer qualsevol consulta al diccionari ens cal cerca o escriure la direcció al nostre navegador, per saber el significat de la paraula que búsquem. Aquesta manera de procedir és lent i tediòs, pel que aquí proposem un mètode molt més ràpid, tot fent ús dels motors de cerca que incorpotra el firefox.

Primer de tot, què és un motor de cerca? És el que ens permet fer una cerca a través d’un cercador des del nostre navegador firefox. Així per exemple, en lloc d’entrar a la pàgina web del DIEC per fer cerques de mots que en desconeixem el significat, ho podem fer directament des del recuadre del motor de cerca que té el firefox a la part superior dreta. Fixeu-vos en la següent imatge per entredre-ho millor.

Ús d'el motor de cerca del DIEC en el Firefox

Ús d'el motor de cerca del DIEC en el Firefox

Ara anem a veure com instal·lem el motor de cerca del DIEC, ja que en la distribució Ubuntu, a diferencia del Debian, aquest motor de cerca no ens ve per defecte. El que farem és anar a la pàgina web de softcatalà on es troben molts motors de cerca traduïts a la llengua catalana, buscarem el diccionari DIEC, hi farem un clic i se’ns instal·larà.

Ara ja només ens cal sel·leccionar-lo de la llista de motors de cerca per poder-lo usar. Tanmateix ara ve el més interessant. Ja que és tediòs haver de canviar entre motors de cerca, establirem una sèrie de dreceres de teclar per fer-ho ràpidament i de forma quasi automàtica.

Primerament anirem a l’opció “Gestiona els motors de cerca…” que està al recuadre on tenim tots els motors de cerca disponibles, i sel·leccionarem el DIEC, anirem a
“Edita la paraula clau”, i hi esciurem “ca”, per exemple. Ara, sempre que escrivim a la barra on introduim les adreces d’internet “ca jou”, automàticament ens buscarà la paraula jou al diccionari DIEC sense haver hagut de sel·leccionar-lo manualment de la llista de motors de cerca. Però la rapidesa no s’acaba aquí, ja que apretant la combinació de tecles “ctrl+t” obrirem una nova pestanya, i amb la combinació “alt+d”, el focus d’on escrivim se’ns situarà automàticament a la caixa on escrivim les direccions d’internet.

No se si tots ja coneixeu el servei de tv3 a la carta. Aquest servei de la televisió pública catalana ens permet veure programes que es van emetre fa temps ara mateix. Així, si ens vam perdre un documental que teníem moles ganes de veure, gràcies a aquest servei el podem veure.

El problema ve quan ens els volem descarregar aquests vídeos per tenir-los guardats al nostre ordinador i poder-los veure sense haver d’estar connectats a Internet.

Per fer-ho és molt senzill, només cal descarregar-nos el programa en la secció de projectes de GNULinux.cat. El programa està fer per mi i està llicenciat sota la Llicència Pública General del GNU, per tant qualsevol aportació o millora al programa serà molt benvinguda. Des del terminal us el podeu descarregar amb aquesta ordre

wget http://gnulinux.cat/dev/tv3.tar.gz

Ara el descomprimim,

tar -xvzf tv3.tar.gz

Entrem al seu directori

cd tv3

I executem l’instal·lador que hi ha a dins de la carpeta, tot introduint-hi la contrasenya de suprausuari

bash install

Un cop instal·lat, només ens caldrà buscar el vídeo que ens vulguem baixar de tv3alacarta, i fixar-nos en el número que l’identifica. En aquesta imatge podeu veure clarament com localitzar aquest número, que es correspon a l’adreça URL del vídeo.

Localització de l'identificador del vídeo

Localització de l'identificador del vídeo

Quan ja sabem l’identificador del video, només ens cal anar a una terminal, i escriure tv3 seguit de l’identificador del vídeo. Seguint amb l’exemple de la imatge, hauríem d’escriure:

tv3 1228329

I ara ja només ens cal esperar a que es descarregui.

Recordeu que si voleu convertir aquest video a divx podeu seguir aquest tutorial.

Nota: Aquest programa ja permet baixar-se els vídeos amb el format nou de tv3alacarta, així com els vídeos antics. Els vídeos més antics encara no permet descarregar-los de forma automàtica però si que us explica com descarregar-lo de forma manual quan es troba amb un vídeo d’aquests.

Què és Libre.fm? Doncs un clon lliure de Last.fm. Per entendre’ns, podríem comparar-ho amb identi.ca (potser també Jisko) i Twitter. La pàgina encara està en fase alfa, això es nota tant en el disseny de la web com en la configuració del servei. Però funciona.

Libre.fm

A mi m’ha funcionat (més o menys), però tarda una mica en aparèixer la cançó que estàs escoltant en aquell moment, al teu perfil.  Tampoc us espereu la vistositat de Last.fm; Libre.fm està encara molt en “verd” tot i que hi ha moltes coses previstes per implementar-hi.

Si us animeu a provar-lo, podeu trobar les instruccions al Wiki. Primer caldrà registrar-se a la web. I després seguir les instruccions segons el reproductor de musica que tinguem. Un cop configurat tot el funcionament és força similar al de Last.fm. Jo ho he provat amb Songbird perquè és el que tinc a mà, però si consulteu al Wiki trobareu instruccions per a varis reproductors de música: Amarok, ZOMG, SCROBD, LibreTunes, mpdscribble, foobar2000, Rhythmbox, XBMC Media Center,… Amb les proves que he fet, segons el Wiki, Songbird hauria de ser multiscrobbling, que jo he entès com que és capaç de poder registrar la informació tant a Last.fm com a Libre.fm, però pel que he vist no ho pot fer alhora, sinó que tens la capacitat que ho faci en una o en l’altre pàgina, així que potser de moment es complica una mica el pas de Last.fm a Libre.fm.

Caldrà estar atents a l’evolució d’aquesta pàgina. A veure si s’assenta com identi.ca, o no.
Si us animeu, al seu Wiki trobareu força informació interessant, com per exemple com exportar les dades del vostre perfil de Last.fm i importar-les a Libre.fm (jo no ho he provat).

I sí, es podria traduir al català. De fet ja he traduit les “cadenes” que de moment demanen els desenvolupadors que es tradueixin. Com me n’he recordat del llibre “Codi Rebel” al traduir la paraula hacker (en català: furoner)… 🙂

En Ubuntu, quan volem saber com es fa alguna cosa, trobar alguna nova utilitat o solucionar algun problema, tenim diverses fonts que podem consultar (preguntar a algun amic, els fòrums, els cercadors, etc.). En aquest sentit, molts cops el Google és el nostre millor amic. L’únic problema que pot tenir és que, a vegades, surten molts resultats que realment no tenen res a veure amb el que estem buscant.

Per a evitar aquests resultats que realment no ens interessen, podem utilitzar el cercador Uboontu. En realitat, aquest cercador utilitza el motor de cerca de Google, però restringeix la cerca a les fonts oficials, és a dir:
Fòrums
Documentació oficial
Documentació de la comunitat
– Arxius de les llistes de correu “*buntu-users”
Pàgina principal d’Ubuntu
Viquipèdia de desenvolupament d’Ubuntu
Launchpad

A més, si utilitzem Firefox, des de la pàgina d’Uboontu podem instal·lar-nos l’extensió del seu motor de cerca (que s’integra en el botó de cerques del Firefox) per a facilitar-nos el seu ús.

Com veieu, es tracta d’un cercador molt complet i útil per a temes relacionats amb Ubuntu.