El teu blog de Linux en català

En la primera anotació d’aquesta sèrie vam explicar què és el concepte de «càlcul distribuït» i com es va iniciar el projecte BOINC. En aquesta segona anotació veurem com instaŀlar-nos el gestor de BOINC, com funciona i com podem adherir-nos als seus projectes.

Instaŀlació del gestor de BOINC

La instaŀlació del gestor de BOINC és molt senzilla, perquè es troba als repositoris oficials de la majoria de distribucions. Només cal que us instaŀleu el paquet «boinc-manager». Si utilitzeu Ubuntu, cerqueu «boinc» en el Centre de programari i trobareu el programa «Gestor boinc». Això instaŀla el propi programa BOINC com el gestor de BOINC (l’entorn gràfic des del qual podem gestionar els projectes de BOINC). (més…)

Sabeu que el vostre ordinador té habitualment entre un 70% i un 95% del seu processador lliure? En moments puntuals sí que l’aprofitem al màxim, però la majoria de cops no és així. No creieu que estaria bé poder aprofitar aquesta part de la potència del nostre ordinador perquè fes «alguna cosa de profit»? Doncs el mateix van pensar uns quants científics abans que nosaltres, i van idear un programari per mitjà del qual nosaltres, voluntàriament, podem oferir-los els recursos que no utilitzem per a fer càlculs complicats que permeten trobar nous púlsars, analitzar cadenes de proteïnes o fer estudis epidemiològics que poden arribar a salvar vides. Aquest sistema per a cedir la capacitat de càlcul sobrant dels nostres ordinadors és el que s’anomena «càlcul distribuït».

Logo de SETI@home

Logo de SETI@home

El primer cop que vaig sentir a parlar d’aquest concepte va ser quan un company em va parlar del projecte SETI@home. L’objectiu de SETI (Search for ExtraTerrestrial Intelligence) és intentar trobar indicis de vida inteŀligent fora del nostre planeta, (més…)

Un dels problemes amb que ens trobem sovint quan comencem a treballar en entorns GNU/Linux és que no sabem quin programa podem utilitzar per a realitzar una tasca concreta. Sobretot, si el que volem fer és d’algun àmbit molt específic. A vegades, acabem trobant alguna d’aquestes solucions per mitjà de cercadors o consultant-ho en algun fòrum. El més curiós és que, habitualment, hi ha diverses alternatives, però només en trobem una (i encara gràcies). Per exemple, això és bastant habitual en alguns àmbits científics.

Per a facilitar-nos la cerca dels diversos programes científics que hi ha a Ubuntu, la comunitat d’Ubuntu ha fet (i va actualitzant) una llista de programes científics que es poden instal·lar en aquesta distribució. Molts d’ells també estan disponibles per a altres distribucions de GNU/Linux.

A la llista, els programes estan catalogats pels diversos àmbits de la ciència: matemàtiques, física, biologia, biofísica, electrònica, econometria, medicina, estadística i un llarg etcètera. A més, en algun dels àmbits hi ha un enllaç a una pàgina específica per a aquest (astronomia, biologia i física).

Molts dels programes estan disponibles directament en els repositoris d’Ubuntu (en la llista tenen un “logo” d’Ubuntu al costat del nom del programa), però altres no, i la seva instal·lació no és tan senzilla. També cal tenir en compte que no tots els programes que es presenten són gratuïts (a la mateixa llista ja s’indica).

Apart d’això, al final de la llista hi ha dos apartats que he trobat especialment interessants. En un ens fan referència a distribucions GNU/Linux especialitzades per a àmbits científics. En l’altre ens presenten diversos repositoris que poden simplificar la instal·lació d’alguns d’aquests programes. Per últim, la comunitat també ens presenta una llista de programes per a GNU/Linux que ens poden servir com a alternativa per a coneguts programes privatius.

Amb tota aquesta informació que posen al nostre abast, si la ciència és la nostra afició o part de la nostra feina, no cal que ens movem d’entorns GNU/Linux per a gaudir-la.