El teu blog de Linux en català

Trucs i tutorials

Tornant la caixa del notify-osd al seu lloc [Ubuntu 10.10]

Des de fa ja unes quantes versions el globus d’informació notify-osd va baixar de la seua posició inicial a l’hora d’informar-nos sobre els esdeveniments del sistema. Curiosament això no s’ha arreglat a cada nova versió, tot i que s’han enviat pedaços per solucionar-ho. No tinc clara quina pot ser la raó.

Si voleu solucionar això, és ben senzill. Només cal actualitzar el paquet de notify-osd tot afegint el repositori següent i actualitzant:
sudo add-apt-repository ppa:gilir/updates
sudo apt-get update && sudo apt-get upgrade

Això és tot. Passareu d’això:

A això:

Posieve, estadístiques de paraules a dins de fitxers po

Sovint en traducció s’ha de cercar el nombre de cops que hem traduït una paraula anglesa a una paraula catalana. No sempre traduïm de la mateixa manera aquesta paraula i en alguns casos és interessar extreure estadístiques del nombre de cops que hem traduït la cadena original per una cadena concreta en català.

Per extreure les estadístiques del nombre de cops que una paraula apareix a dins d’un conjunt de fitxers po podem fer servir el conjunt d’eines pology, que té concretament una funció coneguda com a posieve que funciona de la manera següent:

posieve find-messages -s msgid:'email' -s nmsgid:'emails' -s msgstr:'electr'
-s nobsol

Explicació:

  • find-messages » és l’eina que permet cercar i reemplaçar missatges del posieve
  • -s msgid:’email’ » cerca «email» als missatges originals (no és «case sensitive»)
  • -s nmsgid:’emails’ » evita «emails» als missatges originals (apareixien tots els EMAIL OF TRANSLATORS) (la n de davant és la negació)
  • -s msgstr:’electr’ » cerca «electr» al missatge traduït
  • -s nobsol » evita els missatges obsolets (la n de davant és la negació)

Aquesta explicació ha estat extreta de la llista de traductors del KDE al català

Si voleu instal·lar pology, com que no hi ha encara un paquet disponible, només cal que executeu les ordres següents tal i com indiquen a la pàgina de KDE:
svn co svn://anonsvn.kde.org/home/kde/trunk/l10n-support/pology
export PATH=$PWD/pology/bin:$PATH
export PYTHONPATH=$PWD/pology:$PYTHONPATH
. $PWD/pology/completion/bash/pology

Obrir enllaços de Spotify amb el nostre navegador

Tot i que Spotify té una versió nativa per a sistemes GNU/Linux, aquesta només serveix per a comptes de pagament. Si teniu un compte lliure de Spotify, per utilitzar-lo en aquests sistemes us l’heu hagut d’instal·lar per mitjà de Wine. Ara bé, si el tenim instal·lat d’aquesta manera, el Firefox no és capaç de resoldre els enllaços de Spotify que, per exemple, un amic nostre hagi pujat al Facebook.

Error en obrir enllaços de Spotify

Error en obrir enllaços de Spotify

Per solucionar aquest problema, hem de fer el següent. Primer, obrim el nostre editor de text preferit. Per exemple, si utilitzeu gedit el trobareu a «Aplicacions>Accessoris>Editor de text». Us obrirà un fitxer en blanc. Introduïu-hi les següents línies:

#!/bin/sh
exec wine "C:Program FilesSpotifyspotify.exe" /uri "$@"

Deseu el fitxer resultant a «/home/el_vostre_usuari/ObreSpotify.sh» (recordeu-vos de canviar «el_vostre_usuari» pel nom del vostre usuari). Després, obriu l’explorador de fitxers, localitzeu el fitxer «ObreSpotify.sh», feu-hi clic amb el botó dret del ratolí i seleccioneu «Propietats». A la pestanya «Permisos» seleccioneu «Permet executar aquest fitxer com a un programa».

Ara, obriu el Firefox i aneu a l’adreça «about:config», des de la qual podem configurar el seu comportament. És possible que primer us avisi que vigileu el que feu en aquesta pàgina. En el fons de pantalla del Firefox, feu clic amb el botó dret i seleccioneu «Nou>Booleà». Com a nom, poseu-li «network.protocol-handler.external.spotify», i com a valor poseu-li «true». Després, en el fons de pantalla del Firefox feu «Nou>Cadena». En aquest cas, ha de portar per nom «network.protocol-handler.app.spotify», i com a valor li heu de posar «/home/el_vostre_usuari/ObreSpotify.sh».

Segons les instruccions que he llegit, això ja hauria de funcionar, però jo he hagut de fer una altra cosa. Des del Firefox, aneu a «Edita>Preferències». A la pestanya «Alicacions» feu una cerca de «Spotify». Com a acció, en principi us marcarà «Demana-ho sempre». Modifiqueu aquesta opció per «Utilitza altres». Us obrirà un navegador, i heu de buscar el fitxer «ObreSpotify» que acabeu de crear. Seleccioneu-lo, i ja podreu obrir els enllaços de Spotify des del Firefox.

Font | Spotify

On guarda l’Ubuntu els fons de pantalla?

Amb l’actualització de l’Ubuntu 10.04 a l’Ubuntu 10.10 m’he trobat amb que volia conservar els fons de l’Ubuntu 10.04, ja que són molt bonics. Si voleu fer-ho, només cal que aneu a la carpeta:

/usr/share/backgrounds

I hi afegiu tots els fons de pantalla que vulgueu, o extragueu els fons de pantalla d’una versió de l’Ubuntu anterior per a copiar-los a la nova versió.

Espero que aquest senzill truc us sigui tan útil com a mi. Salut!

Augmentar les columnes i files màximes al gnumeric

Des de fa temps el meu full de càlcul preferit ha estat el gnumeric. És ràpid, bonic, té els menús clars, tot és molt configurable i és fàcil de trobar i no està saturat amb icones i opcions de menú gens utilitzades. Senzillament és un full de càlcul de primera categoria que supera àmpliament el calc i està a l’altura de l’excel.

Avui, però, m’he trobat amb que el meu full de càlcul tenia un límit de 65536 files, i m’ha semblat estrany que no es pogués canviar i que s’hagués de recompliar el programa per tenir més cel·les. Per sort, he descobert com canviar-ho, i com tenir fins a 8 milions de files.

Límit del gnumeric de 65.536 files i diàleg per canviar-lo

Fer-ho és ben senzill. Només cal anar al menú:

Edit→Sheet→Resize→Rows→8M

De la mateixa manera es pot canviar el número de columnes màxim del full de càlcul. Espero que el truc us hagi estat útil.

Matrix al vostre terminal

Mai heu volgut veure una bona animació de Matrix al vostre terminal? Segur que sí. Doncs ara us presentem una aplicació que us permetrà gaudir d’un terminal d’aquest tipus.

L’aplicació es diu cmatrix i podeu instal·lar-la fàcilment:
sudo apt-get install cmatrix

Un cop instal·lada podreu executar-la simplement escrivint una ordre com aquesta:
cmatrix -C blue

Si sabeu els colors en anglès podreu gaudir de les diferents sensacions.

Com actualitzar Android al teu mòbil: La manera fàcil

En aquesta mini guia explicarem els passos per actualitzar un Android a la versió 2.2 (tot i que serveix per qualsevol versió), sense que la nostra operadora hagi decidit fer-ho de manera general.

Tots aquells que fem servir el sistema operatiu Android al nostre mòbil sabem que fa temps que existeix la versió 2, la 2.1 i la 2.2 (Froyo). Tot i això, la meva HTC Magic de Vodafone, seguia amb la versió 1.6 i tot i la promesa de que actualitzaran a tothom, serà 1 any més tard, si finalment és fa.

Com que Android 2.2 ja és oficial, porta moltes millores i funciona perfectament en el nostre telèfon, ho farem sense esperar a la nostra operadora. Per a això, instal·larem una ROM no oficial, que incorpori la versió d’Android que ens interessi.

Atenció: Fer-se root o instal·lar una ROM al nostre telèfon teòricament n’invalida la garantia, i per això s’ha de fer sota el vostre propi risc.

Els passos que jo he seguit han sigut els següents:

  1. Aconseguir privilegis de root al telefon, amb Androot.
  2. Instal·lar ROM Manager
  3. Instal·lar la ROM i les aplicacions de Google

1. Aconseguir privilegis de root al telefon.

Android és a fi de comptes un Linux, però que a difèrencia de una distribució normal, l’usuari no es mai root, i normalment no sap com aconseguir ser-ho ni ho necessita.

Per aconseguir ser root:

  1. Descarregar (buscant a fora del Market) una aplicació anomenada Androot. Jo he fet servir aquest enllaç (que conté la versió 1.6.1): http://www.megaupload.com/?d=W3OGVL6E
  2. Amb el mateix navegador fem clic a sobre de la descarrega i ens donarà l’opció d’instal·lar-la. L’instal·lem.
  3. Obrim el programa, i fem clic a l’opció root. Si tot va bé, ens ho comunicarà i ja podrem obtenir permisos de root, quan ho volguem!
Androot

Per aconseguir ser root, descarreguem Androot des de fora del Market, i l'executem

(més…)

Com recuperar la barra d'adreces en mode text a Nautilus

A partir d’Ubuntu 10.04, la barra d’adreces del nautilus, ja no té un botó que ens permetia passa de la barra en mode gràfic a la barra en mode text.

Barra d'adreces nautilus abans de Gnome 2.30

Barra d'adreces nautilus abans de Gnome 2.30

Per tant ja no podem anar a una carpeta indicant manualment la localització amb el teclat. Tampoc hi ha cap opció amagada en els menús. Ho hem de fer amb el ratolí.

Gnome intenta cada cop simplificar més la seva interfície, i això es bo. El problema es que hi ha funcionalitats que mentre no son útils per a tots els usuaris si que ho són per a alguns, que poden trobar-les a faltar.

I es que és cert, que la barra gràfica et permet moure’t d’una manera més intuïtiva (requereix menys interacció per anar a alguns llocs), però tot i així té algunes limitacions com ara:

  • Si vols copiar i enganxar una adreça, ja no ho pots fer.
  • Si vols anar a un directori semblant però per diversos nivells per sota, no ho pots fer ràpidament.
  • Si vols editar manualment una connexió sftp/ftp o similar, ja no ho pots fer des de la línia d’adreces del Nautilus.

Per recuperar aquesta funcionalitat tenim aquestes opcions:

  • Executant Control + L, ens portarà al mode text. Esc ens portarà de nou al mode gràfic.
  • Instal·lar la nova versió de Nautilus Elementary que recupera aquest botó.
  • Executar la comanda que canvia per defecte Nautilus a mode text
Barra d'adreces Nautilus en mode text

Barra d'adreces Nautilus en mode text. Premeu Control + L per a que aparegui.

Si el mode de prémer Control + L no us agrada, podeu instal·lar Nautilus Elementary:

sudo add-apt-repository ppa:am-monkeyd/nautilus-elementary-ppa
sudo apt-get update && sudo apt-get upgrade
nautilus -q #reiniciar nautilus
Si preferiu canviar-ho sempre per defecte mode text:
gconftool-2 --type=Boolean --set /apps/nautilus/preferences/always_use_location_entry true

Per recuperar el mode gràfic un altre cop:
gconftool-2 --type=Boolean --set /apps/nautilus/preferences/always_use_location_entry false

De totes maneres, sens dubte, la manera més fàcil, és fer servir la combinació de tecles Control + L, i Esc.

I per cert, Ubuntu 10.10 (o la nova versió de Gnome que porta), no soluciona aquesta mancança.



Convertir imatges de CD o DVD de format privatiu a iso

El format més estès per a les imatges de CD i DVD és el ISO 9660. Amb aquest format, obtenim els fitxers amb extensió «iso» (per exemple, amb què ens baixem els CD d’instal·lació de la nostra distribució preferida). Però hi ha diversos programes privatius que han creat els seus propis formats per a les imatges de CD i DVD. Per exemple, el programa Alcohol 120% té el format «mdf», i el Nero permet crear les imatges en format «nrg».

Per tal de poder utilitzar els fitxers en aquests formats al format «iso», només cal que ens instal·lem els paquets «mdf2iso» i «nrg2iso», que es troba en els repositoris oficials de la majoria de distribucions. Per exemple, si utilitzem Ubuntu, podem instal·lar aquests dos paquets directament des del Synaptic o, si ens sentim més còmodes des d’un terminal, executant la comanda següent:

sudo apt-get install mdf2iso nrg2iso

Llavors, si tenim, per exemple, un fitxer «mdf», el podem convertir a «iso» per mitjà de la comanda següent:

mdf2iso nom_fitxer.mdf nom_fitxer.iso

Si el que volem convertir és un fitxer en format «nrg», la comanda a executar seria la següent:

nrg2iso nom_fitxer.nrg nom_fitxer.iso

Font | Ubunlog

Redirecció de la sortida d'una ordre amb tee

Els que utilitzem habitualment el terminal, ja sigui per a treballar-hi directament o per a crear-nos les nostres shells, utilitzem sovint el redireccionament de la sortida, per mitjà del caràcter «>» per fer que aquesta se’ns escrigui en un fitxer. És a dir, executem el següent:

ordre_terminal > nom_fitxer

Per mitjà d’aquest tipus de redirecció, la sortida de l’ordre s’escriurà en el fitxer que li indiquem, però ja no se’ns mostrarà en el terminal. Però, a vegades, ens pot interessar que una shell que escrivim ens mostri pel propi terminal la sortida d’una certa ordre i que, a més, ens la deixi en un fitxer. Això ho aconseguim per mitjà de l’ordre «tee», que utilitzem d’aquesta manera:

ordre_terminal | tee nom_fitxer

En aquest cas, la sortida de l’ordre que executem es mostrarà en el terminal i també el veurem escrit en el fitxer que li indiquem. Per mitjà del «tee», la sortida s’escriurà directament sobre el fitxer, esborrant el contingut que tingués anteriorment. Si el que volem és que la sortida de l’ordre s’afegeixi al final del fitxer, només cal afegir el modificador «-a». És a dir:

ordre_terminal | tee -a nom_fitxer

Documentació | Ordres de terminal

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.