Avui us ensenyaré com podeu crear un nivell de l’Xmoto vosaltres mateixos, instal·lant una extensió de l’Inkscape. (No cal dir que tenir Inkscape i l’Xmoto instal·lats és necessari)
Trucs i tutorials
Introducció: (Els més precoços, que passin al clímax!)
Seguint la moda de posts per facicles, amb l’arribada d’una espècie d’efecte 2010 amics m’han demanat si els podia arreglar el senyor Ordinador, qui ja no podia entrar a Windows. Així que relataré, a partir del pròxim post, alguns dels truquets que m’agrada fer a les màquines verges, i, de pas, us convido a dir els vostres.
Per a no sentir-me moralment malament (Digues no al suport gratuït a Windows), la política que he seguit és que els ho feia amb la condició que també m’hi deixessin instal·lar Ubuntu, a veure si així s’hi familiaritzen, perden la por i prenen consciència dels avantatges.
M’ha sorprès una parella, en què ella s’ha il·lusionat al anomenar-li l’Ubuntu i cito: “Ah si! jo hi vull Ubuntu!”. Resulta que ja ho fan servir a l’escola on treballa 🙂
La cosa més senzilla, més apreciada i menys duta a terme per les botigues d’informàtica és recuperar les dades. No cal dir que posant el LiveCD és trivial recuperar les dades, ja que rara vegada són els fitxers el que s’ha espatllat de Windows.
Passem a la
Curiositat:
Sol ser més senzill instal·lar windows i després ubuntu, llegint sobre el tema, resulta que les particions que escriuen a la part central del disc poden escriure més depressa que no pas si són cap als extrems (De 60MB/s cau fins a 30MB/s), així que ho farem de la manera difícil!
Nus:
El principal problema d’instal·lar el Windows a posteriori és que posa el seu Bootloader en el Master Boot Record (MBR), i ens matxaca el nostre estimat GRUB. El MBR és el que la BIOS (~L’ordinador) executa un cop carregats alguns dispositius (CD, diquetera, xarxa…) i el que l’hi indica a on és el sistema operatiu. Windows fa que aquest apunti, obviament, a Windows, sense reconèixer altres sistemes operatius que no siguin windows.
Així que, com ho fem per recuperar el GRUB? De fet encara hi és, només l’hem de reinstal·lar al MBR. El primer que hem de fer, és iniciar amb el LiveCD d’ubuntu i executar l’Ubuntu des del CD amb el Prova l’Ubuntu sense fer cap canvi al meu ordinador després de triar la llengua.
Allí llancem un terminal. Ens calen permisos per a que les comandes treguin resultats, així que utilitzeu sudo su (#) o sudo ($) davant de cada comanda. Dit això, passem al
Clímax:
1. Cal localitzar el grub!
amb
# fdisk -l
podem localitzar les particions amb Sistema “Linux“, si en teniu més d’una trieu la més recent o aquella que tingui el grub que utilitzeu.
1.1 Muntem la partició
# mkdir /media/root
# mount /dev/sdaX /media/root
Substituïnt la X amb la partició corresponent (serà hdaX si el disc no és SATA). Podem assegurar-nos que em triat la partició bona fent
ls /media/root/boot
que ha de llistar els diferents nuclis Linux i el grub, si ens hem equivocat no trobarà la carpeta boot.
2. Re-instal·lar el grub!
Ja el tenim! Ara només ens cal executar la comanda
# grub-install --root-directory=/media/root /dev/sda
Atenció que és sda (o hda) sense cap número (identifica el MBR) i són dos guions davant de root (no guió llarg).
3. Actualitzar el grub
A vegades, si reiniciéssim en aquest punt, quan mirem de llançar el Windows ens diu No such device uuid XXXX-XXX…, press any key.
El que passa és windows anomena les particions depenent de en quin ordre són, i al reaparèixer Ubuntu en particions anteriors aquests han canviat. Només m’ha calgut fer
# update-grub
Desenllaç:
Reiniciem… I ja ho tenim! Dit i fet!
Durant molt de temps havia pensat que l’únic problema que tenia Evolution era el fet de no poder utilitzar el compte de Hotmail a través seu. Alguna vegada ho havia intentat, però no ho havia pogut aconseguir ja que no es podien aconseguir les dades del servidor, que eren de pagament. Ara, per fi és possible configurar l’Evolution per poder gestionar qualsevol compte de Hotmail o Windows Live. Per fi es podrà gestionar tot el correu des de Evolution, sense haver d’obrir la pàgina de Hotmail a través d’un navegador. Per fer-ho, s’haurà d’afegir un nou compte al gestor de correus i configurar-lo utilitzant els valors que vénen a continuació.
Els valors per rebre el correu són:
Tipus de Servidor: POP
Servidor: pop3.live.com:995
Usuari: elteucorreu@live.com o elteucorreu@hotmail.com
Utilizar conexió segura: Xifrat SSL
Tipus d’Autenticación: Contrasenya
Els valors per enviar el correu són:
Tipus de Servidor: SMTP
Servidor: smtp.live.com:587 (A continuació s’ha de seleccionar “El servidor requereix autenticación”)
Utilizar conexió segura: Xifrat TLS
Tipus d’Autenticación: Entrada
Usuari: elteucorreu@live.com o elteucorreu@hotmail.com
NOTA: Aquesta anotació ha quedat obsoleta. Veieu la informació actualitzada en aquest article de la nostra Documentació.
Apart de les funcions més bàsiques que podem donar al comandament de Wii amb el nostre ordinador, hi ha una sèrie de programes que ens aporten noves funcionalitats més avançades.
Per exemple, per mitjà del GTKWhiteBoard podem fer que qualsevol lloc on projectem la nostra pantalla (ja pot ser la pròpia pantalla de l’ordinador, una projecció en una paret o el que sigui) es converteixi en un “tablet”. Tot això ho aconseguirem a partir del propi comandament de la Wii i un bolígraf amb punter infraroig (pot ser casolà).Apart d’aquests dos elements, necessitem instal·lar en el nostre ordinador el paquet “gtkwhiteboard” des del Synaptic, o per mitjà del terminal:
sudo apt-get install gtkwhiteboard
Aquest programa no l’he provat jo directament, o sigui que us adjunto un vídeo on es demostra com funciona amb un Asus EeePC amb Ubuntu Karmic i amb un projector:
Apart d’això, ja s’està treballant en programes molt més específics per a aprofitar al màxim el comandament. Per exemple, el mateix programador del Wiican està treballant en el Wiimidi. Amb aquest programa, vol aconseguir que el comandament de la Wii es transformi en un instrument musical, enviant senyals MIDI a un sintetitzador.
Un altre programa que té la mateixa base és el WiiDrumSynth (encara que no és específic per a Linux, en la seva web comenten que ha de funcionar amb Mono). Per mitjà d’aquest, podrem tocar la bateria amb el nostre comandament de la Wii.
Aquests dos últims programes encara estan molt verds, i el seu ús és encara força complicat i no estan complets, però ens donen una idea de les possibilitats que té aquest comandament, i la feina que s’està fent per integrar aquesta eina en el nostre ordinador.
NOTA: Aquesta anotació ha quedat obsoleta. Veieu la informació actualitzada en aquest article de la nostra Documentació.
Desprès d’aprendre tots els botons i detectors que té el comandament de la Wii, i d’haver comprovat que el nostre sistema els detecta correctament, en aquesta anotació veurem com fer-lo interactuar amb el sistema. Això ens servirà, per exemple, per a utilitzar-lo com a ratolí (molt útil en presentacions) o per a jugar amb ell a videojocs.
Per a utilitzar-lo, ens hem d’instal·lar el programa Wiican, que internament utilitza el wminput i les llibreries cwiid. El Wiican no es troba als repositoris oficials d’Ubuntu, de manera que ens hem de configurar el seu repositori específic de Launchpad. Per a fer-ho, obrim el menú “Sistema>Administració>Fonts de programari” i, a la pestanya “Altre programari” hem d’afegir un nou repositori amb la següent informació:
ppa:wiicanteam/ppa
Quan tanquem les “Fonts de programari”, anem al Synaptic, refresquem la seva informació i instal·lem el paquet “wiican”.
Jo m’he trobat amb un problema amb el Wiican a l’hora d’executar-lo amb el meu usuari (no em detecta correctament el comandament, i el Wiican se’m penja). Per a solucionar-ho, l’executo amb permisos d’administració. Per fer que el Wiican s’executi amb aquests permisos, anem a “Sistema>Preferències>Menú principal”. Al panell de mà esquerra escollim “Accessoris”, al panell central escollim “Wiican” i fem clic al botó “Propietats”. Hem de canviar el camp “Ordre” que té actualment per:
gksudo wiican
Quan desem els canvis, ja podrem executar el Wiican des de “Aplicacions>Accessoris>Wiican”. El programa se’ns obrirà com una tasca al panell superior.
Si hi fem clic amb el botó esquerre del ratolí, ens mostrarà l’opció “Desconnecta” (de moment, desactivada) i dos perfils de connexió amb el comandament. Cada perfil és una configuració de què ha de fer cada botó i detector del comandament. Quan seleccionem un perfil, ens demanarà que premem alhora els botons 1 i 2 del comandament per tal de completar la connexió. Si hi fem clic amb el botó dret, podrem editar els perfils.
En aquesta mateixa anotació, us presentaré alguns perfils que he creat jo (a partir de perfils que venien amb el wminput), i que són molt útils. També els podreu trobar a la secció de Projectes de GNULinux.cat. Per a poder-los utilitzar, s’han de desar en el directori “/root/.wiican/” si hem fet que el Wiican s’executi amb permisos d’administració, o a “/home/el_nostre_usuari/.wiican/” si no ho hem fet.
Dels perfils que venen de forma predeterminada, el perfil “Mouse” ens permet moure el ratolí per mitjà del comandament. De tota manera, com que no utilitza el sensor d’infraroig, no m’acaba d’agradar el seu funcionament. Amb aquest perfil, per exemple, no s’ha d’apuntar amb el comandament al punt de la pantalla on vulguem que estigui el punter, sinó que aquest anirà cap a l’esquerra quan nosaltres inclinem el comandament en aquesta direcció.
Per tal d’utilitzar el ratolí, per exemple en una presentació, el millor és utilitzar el seu detector d’infraroig. Per a que funcioni, és necessari proporcionar al comandament dos punts de referència, tal i com vaig comentar a l’anotació anterior. Per tenir el Wiican amb aquesta configuració, podeu baixar-vos el perfil “Infraroig” des d’aquest enllaç. Quan deseu el fitxer al directori corresponent, el tindreu disponible a través del Wiican. Un cop seleccionat, moureu el punter indicant directament el punt de la pantalla on us voleu posicionar.
Per exemple, hi ha un altre perfil que també vé de forma predeterminada, el “Neverball”. Aquest està dissenyat per a jugar al Neverball, però només té assignat el moviment, i no té cap botó. L’he modificat per tal que funcionin el botó A, el B i que s’encengui el LED per indicar que està connectat. El podeu descarregar d’aquest enllaç.
Un altre perfil que poso a la vostra disposició és el fps. Està especialment dissenyat per a jugar a jocs FPS (First Shooter Person). Per exemple, és molt divertit jugar amb aquest perfil al OpenArena (i si ho fem amb l’ordinador connectat a un televisor amb pantalla gran, encara més 🙂 ).
Pantalla de l'OpenArena
Apart d’això, hi ha certs adaptadors per al comandament de la Wii. Per exemple, hi ha la guitarra elèctrica. Aquests adaptadors, l’únic que fan és “traduir” els seus botons a botons del comandament. Jo no ho he pogut provar, perquè no tinc la guitarra, però per mitjà del programa Wmgui es podria comprovar a quin botó del comandament es correspon cada botó de la guitarra, i crear un nou perfil per a poder-la utilitzar. D’aquesta manera, per exemple, podríem jugar amb aquesta guitarra al Frets on Fire.
Font: UbuntuGeek
NOTA: Aquesta anotació ha quedat obsoleta. Veieu la informació actualitzada en aquest article de la nostra Documentació.
Existeixen tota una sèrie de programes que ens permeten utilitzar el comandament de la Wii en sistemes GNU/Linux. En aquesta sèrie de tres anotacions us intentaré explicar què podem fer amb ell. En aquest primer article, explicaré què necessitarem, com es comunica el comandament amb el nostre ordinador, quins detectors de moviment té, etc. És a dir, veurem les bases del comandament de la Wii. També veurem com podem comprovar que el nostre sistema detecta el comandament i cadascun dels seus botons i moviments. En el segon article veurem la que segurament és la part més interessant, com utilitzar el comandament de la Wii amb el nostre ordinador per tal de poder-lo utilitzar, per exemple, en les nostres partides a l’OpenArena (molt divertit amb el comandament de la Wii) o en fer presentacions. En el tercer article us explicaré alguns programes curiosos, que tenen utilitats ja molt específiques, però que encara estan una mica verds (com he comentat, els programes més útils estaran a la segona anotació).
Bases de funcionament del comandament
El comandament de la Wii es comunica amb la consola de vídeojocs per mitjà de Bluetooth. Aprofitarem aquest fet per comunicar el mateix comandament amb el nostre ordinador. Per tant, és imprescindible que el nostre ordinador tingui un dispositiu de Bluetooth (intern, connectat per USB, o com sigui).
Comandament de la Wii, Nunchuck i "clàssic"
Del comandament de la Wii, podrem detectar qualsevol dels seus botons. A més, també ens funcionarà amb el Nunchuck. Per últim, tot i que jo no ho he comprovat, també ha de funcionar amb un comandament de Wii “clàssic”, tot i que segurament ens interessa més el comandament habitual de la Wii. 🙂
Apart dels botons, el comandament de la Wii té altres controls que no veiem directament. D’una banda, tant el comandament com el Nunchuck tenen sistemes per a detectar si estan en posició completament horitzontal, o si tenen alguna inclinació, tant si és inclinat “endavant” o “enrere” com si l’inclinem “a dreta” o “a esquerra”. No només detecta si s’inclina, sinó també amb quin angle.
Per últim, el comandament té també un detector d’infraroig (el Nunchuck no el té) a la part frontal. Aquest detector necessita dos punts de referència per saber on està apuntant. Això ens servirà per saber quan estem apuntant a la pantalla, i a quin punt concret. Quan juguem amb la Wii, els punts de referència són la barra que posem a sobre (o a sota) del televisor. Aquesta barra realment només té dues bombetes infraroges que emeten contínuament per tal que el nostre comandament “sàpiga” on està apuntant.
El comandament de la Wii i el nostre ordinador
Com hem comentat abans, per tal de poder comunicar-lo amb la Wii, necessitem que el nostre ordinador tingui un dispositiu de Bluetooth. Només amb això, ja podrem utilitzar tots els botons i detectors del comandament, excepte el detector d’infraroig. Amb això en tindrem prou per a la majoria de jocs. Però per a utilitats com a l’hora de fer presentacions, on ens interessarà que amb el comandament puguem apuntar a un indret de la pantalla que ens interessi, també voldrem que ens funcioni el detector d’infraroig.
Per tal que ens funcioni, necessitarem els dos punts de referència que he mencionat abans. Si ho volem fer de forma casolana, podem posar-hi fins i tot dues espelmes (també emeten llum infraroja). També podem muntar-nos una barra amb dues bombetes (extretes de comandaments a distància de televisors que ja no utilitzem) unides per una pila. Si no ens hi volem matar massa, podem utilitzar la mateixa barra de la Wii, encenent la Wii per tal que hi passi corrent o, com he fet jo, comprar-nos una barra d’infraroig que funcioni amb piles. 🙂
Comprovar el funcionament del comandament
Per a comprovar com detecta el nostre ordinador tots els botons i detectors del comandament, només ens hem d’instal·lar el paquet “wmgui” a través de Synaptic. Si ho preferim, també ho podem fer des d’un terminal:
sudo apt-get install wmgui
Podrem executar el programa Wmgui, que ens permetrà fer totes aquestes comprovacions, des del menú “Aplicacions>Accessoris>Wmgui”.
Pantalla principal del Wmgui
En aquesta pantalla, podem visualitzar diversos apartats. El primer que hem de fer és interconnectar el comandament amb l’ordinador. Ho farem des del menú “File>Connect”. Ens apareixerà una finestra on ens indicarà que hem de prémer els botons 1 i 2 del comandament, i fer clic a “D’acord”. Ara ja tenim el comandament connectat. Si premem els botons del comandament, veurem com s’encenen els botons corresponents al Wmgui. Però de moment no detecta res més.
Si volem veure el funcionament dels detectors d’inclinació del comandament, hem d’activar el menú “Settings>Acc. Data”. Si, a més, volem comprovar el funcionament del detector d’infraroig, hem d’activar “Settings>IR” (si no tenim barra d’infraroig, podem apuntar el comandament cap a alguna bombeta halògena que porti una estona encesa). Per últim, si activem “Settings>Extension Data” visualitzarem el funcionament de tots els controls del Nunchuck (tant els botons com la roda i els seus detectors d’inclinació) i els del comandament “clàssic” (en cas que el tinguem).
Wmgui amb el comandament a ple funcionament
Per acabar, des del menú “Controls” del mateix Wmgui podrem engegar els quatre LED del nostre comandament, o activar el vibrador (Rumble).
I fins aquí aquesta primera anotació sobre el comandament de la Wii. De moment, no he explicat com el podem utilitzar amb videojocs, però he comentat les bases del seu funcionament que, apart que espero us hagin resultat interessants, ens serviran per entendre millor el que fem en anotacions posteriors.
Hi ha algú més a qui no li acabi de fer el pes la nova estètica d’inici d’Ubuntu Karmic?
Pantalla de l'xsplash per defecte a Karmic. No m'agraden les coses tan fosques!
Pantalla GDM (o d'inici o de selecció d'usuari) per defecte a Karmic. Se m'han fos els ploms!
Un petit canvi que els companys de Canonical van introduir a l’Ubuntu Karmic va ser la manera de gestionar l’aparença i les preferències de tot això, que s’ha tornat… lleugerament més complicada i menys evident que abans, quan teníem el gestor d’aparença per als diferents temes a Sistema -> Administració -> Pantalla d’entrada.
Això vol dir que és impossible? Ni molt menys! És una mica més enrevessat que amb Jaunty per exemple, però molt ràpid de fer.
Si el que voleu és canviar el fons de l’xsplash per qualsevol altre cosa més bonica, el que heu de fer és que el programa que busca la imatge per posar-hi apunti a la imatge que nosaltres vulguem, però, per qüestions de seguretat, és millor no esborrar ni sobreescriure la imatge predeterminada del sistema! Per tant, aplicarem la ordre divert a aquest arxiu de manera que el sistema el continuarà veient, però podrem apuntar a un altre arxiu a voluntat:
sudo dpkg-divert --local --rename --add /usr/share/images/xsplash/bg_2560x1600.jpg
L’arxiu bg_2560x1600.jpg és el que volem canviar per una imatge pròpia. Amb aquesta ordre crearem a la carpeta /usr/share/images/xsplash un arxiu anomenat bg_2560x1600.jpg.distrib que serà el que el sistema veurà.
A continuació podem procedir a canviar la imatge per la que nosaltres volguem:
sudo cp /ruta-de-la-imatge-que-volguem /usr/share/images/xsplash/bg_2560x1600.jpg
I ja està fet! Veurem aquell logo d’Ubuntu en blanc + la barra de càrrega, i de fons la nostra imatge. Si volem comprovar com queda sense haver de reiniciar el sistema, podem previsualitzar-ho amb la següent ordre (se surt amb la tecla ESC):
sudo xsplash
I si ens n’arrepentim o la caguem… doncs ho revertim tot a l’estat original:
sudo unlink /usr/share/images/xsplash/bg_2560x1600.jpg
sudo dpkg-divert --rename --remove /usr/share/images/xsplash/bg_2560x1600.jpg
I si el que volem és modificar la pantalla GDM o d’inici d’usuari, només cal que fem, a la terminal:
gksudo -u gdm dbus-launch gnome-appearance-properties
I se’ns obrirà una finestra molt semblant a la que tenim si anem a Sistema -> Preferències -> Aparença, però que NO és la mateixa. Qualsevol canvi que hi fem només s’aplicarà a la pantalla GDM, no a l’aparença del nostre escriptori. I des d’allí podem fer qualsevol canvi: el motor GTK que s’usa, com volem que es vegin els botons, les icones, el punter del ratolí… i és clar, el fons de pantalla. El que no entenc és com és que no han fet aquesta aplicació més accessible gràficament, però bé…
Jo els he canviat les dues imatges de fons, xsplash i GDM, pel mateix fons de pantalla que utilitzo normalment, un bonic prat verd i assolellat (no-XP!). Ara tota l’estètica em sembla, apart de més lluminosa i alegre, més coherent i personal. No hi ha res com poder ficar cullerada a qualsevol característica del teu sistema operatiu 🙂
Espero que us sigui útil 😉 salut i alliberament per a tothom!
Fonts: Ubuntu Forums (a aquest fil hi trobareu molts més consells sobre el tema, és molt interessant!) i OMG! UBUNTU! (una altra pàgina molt útil i informativa)
Potser a vosaltres no us molesta, però a mi, des de que vaig actualitzar a Karmic, les notificacions del sistema em surten desplaçades un parell de centímetres avall de la barra superior del Gnome Panel, que és just on em sortien abans… i la veritat és que no és cap problema greu, però crec que quedava millor abans!
Per sort en Ubuntu i en el programari lliure en general, gairebé tot es pot arreglar… com? Molt senzill: aquí teniu un petit script creat pel company Julien Lavergne que us ho deixa com voleu. Us el podeu baixar aquí:
- El paquet per a usuaris de i386: clica’m eixerit!
- El paquet per a usuaris d’amd64: clica’m maca!
Us baixeu un d’aquests paquets (l’adequat al vostre sistema) al directori que volgueu, i llavors, des de la terminal, viatgeu al directori on us ho heu baixat (per defecte a /home/elteunomd’usuari) i per instal·lar-lo feu, a la terminal:
sudo dpkg -i nomdel'arxiu
Truc: per escriure el nom de l’arxiu per la terminal, que és molt llarg i fa pal, us recomano que comenceu a escriure’l una mica i llavors apreteu la tecla tabulador, i llavors si no hi ha cap altre arxiu que es digui semblant, se us autocompletarà sol 😉
I això és tot per avui.
Salut i llibertat!
Font: Ubuntu Geek
Tant el Firefox com el Thunderbird tenen un sistema d’alertes propi, que no està integrat amb el nostre sistema. Per mitjà d’un parell d’extensions, podem modificar aquest comportament, i fer que les notificacions d’aquests dos programes es mostrin com els de qualsevol altre.
Per al Firefox, tenim l’extensió Firefox Notify. Per tal d’instal·lar-la, hem d’obrir el gestor de complements de Firefox des del menú “Eines>Complements”. Seleccionem la pestanya “Aconsegueix complements”, filtrar per “FirefoxNotify” i fer clic al botó “Afegeix al Firefox”. Un cop instal·lada, quan reiniciem el Firefox ja veurem com les notificacions ens apareixen pel sistema estàndard del nostre escriptori. Funciona correctament tant amb Gnome com amb KDE (en aquest escriptori no ho he comprovat, però els comentaris que hi ha a la pàgina del complement indiquen que hi funciona).
Notificació del Firefox Notifier
Per als que utilitzeu KDE, teniu com a alternativa el Plasma Notify.
Per al Thunderbird, la nostra extensió és Mozilla Notification Extensions. En principi, aquesta extensió està pensada perquè pugui funcionar tant per Thunderbird com per Firefox, però de moment només va per al gestor de correus electrònics. En aquest cas, com que es tracta d’una extensió experimental, s’ha d’instal·lar des de la pròpia pàgina de l’extensió. Hem de marcar el camp “Permet instal·lar-me aquest complement experimental” i fer clic a “Baixa ara”. D’aquesta manera, descarregarem l’extensió al nostre ordinador. Ara, obrim el gestor de complements del Thunderbird des del menú “Eines>Complements”. Per mitjà d’un explorador de fitxers, arrosseguem el fitxer que ens hem descarregat i, en reiniciar el Thunderbird, ja el tindrem en funcionament. Un problema que té aquest complement és que encara no està preparat per funcionar en Thunderbird 3. Per si teniu aquesta versió, us he preparat un fitxer amb el mateix complement, però modificat per a permetre que s’instal·li en Thunderbird 3 (no té cap altra modificació). Us el podeu descarregar des de la nostra secció de Projectes.
Per últim, per tal que funcioni aquest darrer complement (tant si us baixeu l’oficial com el modificat per mi), és necessari que us instal·leu el paquet “libnotify-bin”, que es troba en els repositoris de la majoria de distribucions. Si teniu Ubuntu, us el podeu instal·lar directament des de Synaptic o, si ho preferiu, executant la comanda següent:
sudo apt-get install libnotify-bin
Notificació del Mozilla Notification Extensions
Fonts: Firefox Notify i Mozilla Notification Extensions a OMG! Ubuntu
Malgrat que el truc que explicarem en aquesta anotació serveix en qualsevol ordinador, està especialment indicat per a Netbooks on, degut a que la pantalla és molt petita, cada píxel que es guanya és un petit tresor. En aquest cas, guanyarem la franja de 24 píxels corresponent a la barra superior de Gnome, perquè farem que s’amagui automàticament quan no l’estiguem utilitzant.
Per a fer-ho, hem d’obrir l’editor de configuració del Gnome. Des d’un terminal, executem l’ordre següent:
gconf-editor
L’editor de configuració de Gnome, a través d’un entorn gràfic amb navegació per arbre, modificar el comportament de moltíssimes parts del Gnome, i de les aplicacions que tenim instal·lades. Des de l’arbre de navegació, seleccionem “apps>panel>toplevels>top_panel”. A mà dreta, veurem totes les característiques que podem modificar. En el nostre cas, hem d’activar l’opció “auto_hide”.
Editor de configuració de Gnome
A partir d’ara, el panell superior de Gnome s’amagarà automàticament. Perquè se’ns mostri, només cal que hi apropem el cursor del ratolí.
Gràcies, Toni, per mostrar-me aquesta opció.
Edito: Aquestes instruccions que he escrit són idònies per a l’Ubuntu Netbook Remix (UNR). Per a la versió “normal” d’Ubuntu, es pot fer de forma molt més senzilla, tal i com indica el Kube en un dels comentaris a aquesta mateixa anotació.
Comentaris recents