El teu blog de Linux en català

Personalment, trobo les icones de l’Ubuntu massa grans així que m’agrada reduir-les. Per a fer-ho només cal anar a Sistema->preferències->Aparença i allí seleccionar el tipus de lletra Sans i 9 per a les aplicacions i escriptori.

A més a més, també m’agrada tenir la carpeta personal a l’escriptori, per això executem l’eina de configuració del gnome, executant al terminal

gconf-editor

i allí apps->nautilus->desktop, on es pot seleccionar què volem que surti a l’escriptori, jo selecciono el home_icon_visible i el volumes_visible.

D’altra banda, ja que som allí, podem desactivar el compte enrere de confirmació activant el suppress_logout_restart_shutdown en l’indicator_session per sobre de nautilus dins d’apps. Clar que sempre ho podeu deixar si ja us agrada =)

Tants caps tants barrets! Que no sempre es pot dir en la informàtica 😉

Malgrat que el truc que explicarem en aquesta anotació serveix en qualsevol ordinador, està especialment indicat per a Netbooks on, degut a que la pantalla és molt petita, cada píxel que es guanya és un petit tresor. En aquest cas, guanyarem la franja de 24 píxels corresponent a la barra superior de Gnome, perquè farem que s’amagui automàticament quan no l’estiguem utilitzant.

Per a fer-ho, hem d’obrir l’editor de configuració del Gnome. Des d’un terminal, executem l’ordre següent:

gconf-editor

L’editor de configuració de Gnome, a través d’un entorn gràfic amb navegació per arbre, modificar el comportament de moltíssimes parts del Gnome, i de les aplicacions que tenim instal·lades. Des de l’arbre de navegació, seleccionem “apps>panel>toplevels>top_panel”. A mà dreta, veurem totes les característiques que podem modificar. En el nostre cas, hem d’activar l’opció “auto_hide”.

Editor de configuració de Gnome

Editor de configuració de Gnome

A partir d’ara, el panell superior de Gnome s’amagarà automàticament. Perquè se’ns mostri, només cal que hi apropem el cursor del ratolí.

Gràcies, Toni, per mostrar-me aquesta opció.

Edito: Aquestes instruccions que he escrit són idònies per a l’Ubuntu Netbook Remix (UNR). Per a la versió “normal” d’Ubuntu, es pot fer de forma molt més senzilla, tal i com indica el Kube en un dels comentaris a aquesta mateixa anotació.