El teu blog de Linux en català

Programari

Hem començat amb la creació d’un curs sobre Drupal 7, de moment podeu veure ja els dos primers capítols on s’explica com instal·lar LAMP a l’Ubuntu 10.10 i com deixar Drupal 7  instal·lat i funcionant (i en català per descomptat).

Podeu accedir des de l’apartat Documentació o des d’ací: Curs Drupal 7

Per Banshee (el proper reproductor per defecte en Ubuntu):

sudo apt-get install banshee-extension-soundmenu

Per Exaile :
cd ~ / .local / share / Exaile / plugins /
git clone git: / / github.com/sunng87/Exaile-Soundmenu-Indicator.git

En Exaile aneu a Edita -> Preferències -> Complements i activa Sound Menu Indicator.

Per Clementine:

Hauràs de instal lar la versió en desenvolupament:

sudo add-apt-repository ppa: me-davidsansome/clementine-dev
sudo apt-get update
sudo apt-get install Clementine

Per Xnoise:

En Preferències -> Connectors, activa Soundmenu:

En els reproductors Rhythmbox i Amarok s’integra automàticament.

Pel que no ho sàpiga, un «screencast» és un enregistrament digital de la sortida en pantalla de l’ordinador, enregistrar el que s’està veient en temps real a la nostra pantalla d’ordinador, per utilitzar-lo en ­«demos», presentacions, etc.

A Linux hi ha diverses eines que ens permeten realitzar screencast:

gtk-RecordMyDesktop
http://recordmydesktop.sourceforge.net

gtk-RecordMyDesktop és l’eina més popular i utilitzada en Linux per realitzar «screencast». De fàcil maneig, gtk-RecordMyDesktop genera un fitxer OGG de sortida amb àudio i vídeo.L’aplicació consumeix pocs recursos i és molt estable.

Istanbul
http://live.gnome.org/Istanbul

Istanbul té un entorn més complet que l’aplicació anterior, amb més opcions, incloent l’edició del screencast generat. Però també és molt senzill d’utilitzar i els fitxers de sortida també són en format OGG. Istanbul està disponible en els repositoris d’Ubuntu.

Kazama screencast
https://launchpad.net/~and471/+archive/kazam-daily-stable/+files/kazam_0%2B100%7Emaverick1_all.deb

Kazama screencast compta amb una interfície molt senzilla, permet pausar la gravació del screencast, editar el vídeo resultant amb Openshot o Pitivi, pujar el vídeo directament a YouTube, i gravar-ho en fomat Matroska (. Mkv).

RecorditNow
http://kde-apps.org/content/show.php/RecordItNow?content=114610

RecorditNow és l’alternativa pròpia de l’entorn KDE. En realitat es tracta d’una interfície per a KDE de RecordMyDesktop, la primera aplicació que vèiem. Té un munt d’opcions, i sens dubte és l’opció recomanada per a entorns KDE. Disponible des dels repositoris de Kubuntu.

Tot i els suposats esforços que s’estan fent, LibreOffice no és un producte que ara per ara puga servir com a alternativa a l’OpenOffice.org. A les llistes del LibreOffice s’ha fet força crítica respecte a les tres principals mancances que té aquest fork de l’OOo:

  • L’instal·lador per al Windows, per poder mostrar-se en diferents llengües, necessita tindre una connexió a la xarxa. Si la connexió és lenta, això pot eternitzar. Aquesta mateixa instal·lació també pot ser poc intuïtiva, ja que si no es té el Java instal·lat, te’l demana un i altre cop fins que no l’has instal·lat (posa «D’acord», però això no fa res ni et porta enlloc). Caldria crear un paquet amb el Java de sèrie.
  • Els fitxers d’ajuda localitzats no s’han inclòs al paquet d’instal·lació (i per ara sembla que no hi seran).
  • Tampoc no s’han inclòs els revisors/correctors ortogràfics, amb la qual cosa caldrà baixar-se un paquet extra i instal·lar-lo.

Segons es comenta, no serà fins a la primavera de 2011 que el LibreOffice estarà preparat per a ser un paquet ofimàtic apte per a entorns de producció. Potser els anglo-parlants no ho tindran tan complicat, però a tots aquells que fem servir altres llengües, sí que és un problema seriós, sobretot el del corrector ortogràfic.

Komodo Edit és un entorn de programació lliure i multiplataforma que suporta un nombre molt gran de llenguatges, complements i té una quantitat molt gran d’opcions que el fan un dels entorns de programació més potents. A la feina fem servir aquest editor des de fa gairebé any i mig i estem prou contents.

Farà cosa d’un mes es va publicar la versió 6 del Komodo Edit, una versió més professionalizada, més estable i molt actualitzada en temes de codi (a la feina ens ha vingut genial ja que s’han inclòs totes les definicions de CSS3 i HTML5).

Baixada del Komodo Edit

El Komodo té dues versions, una comercial i una altra lliure, a l’estil del VirtualBox. El que passa és que realment la versió lliure és més que suficient per a qualsevol cosa que es vulga fer. La versió comercial es coneix com a Komodo IDE i la versió lliure com a Komodo Edit. Podeu baixar la versió lliure des de la pàgina oficial:

Komodo Edit 6.0.2 (versions per a Windows, Mac i GNU/Linux)

La instal·lació per a GNU/Linux es fa des de la línia d’ordres. Caldrà descomprimir el fitxer tar.gz que baixeu i executar l’script install.sh. Vos demanarà on voleu instal·lar-lo, si ho feu com a root, vos recomane fer-ho a /opt/Komodo/. Un cop instal·lat es crearà una entrada al menú, a la part de programació (o desenvolupament).

Instal·lació del paquet de llengua

Per posar el Komodo en català, caldrà que instal·leu dos complements. Primer, el paquet de llengua (feu clic amb el botó dret per baixar el fitxer xpi):

Paquet de llengua de català per al Komodo (compatible fins a la versió 6.0.2)

    Només caldrà que l’arrossegueu a la finestra del Komodo i s’iniciarà la instal·lació (és igual que la instal·lació de complements del firefox). Un cop instal·lat, caldrà que reinicieu.

    Instal·lació del paquet de llengua del Komodo

    Ara baixeu el locale switcher (feu clic amb el botó dret per baixar el fitxer xpi):

    Complement minilocaleswitcher

    I l’instal·leu de la mateixa manera que el paquet de llengua. Un cop hàgiu reiniciat, haureu d’anar al menú «Tools» i allà seleccionar «Change the locale» (potser apareix en francès…). A la finestra que s’obrirà només caldrà que seleccioneu ca-AD i seguidament reiniciar el Komodo.

    Així ja tindreu el Komodo en català.

    Komodo Edit en català

    Errors a la traducció

    Aquells que el feu servir trobareu molt probablement errors a la traducció. No dubteu en enviar-me’ls (no d’un en un, per favor…) per tal que vaja corregint-los a paugnu arr gmail.com. Si trobeu que alguna part del programa no funciona i ix un missatge amb fons groc, això probablement siga alguna cosa de la traducció, informeu-me si cal. També és possible que alguna cadena aparega sense traduir, això serà més ben degut al fet que el sistema de traducció mitjançant una extensió no és perfecte.

    Aquells que feu servir el VirtualBox coincidireu amb mi que és una mica pesat haver d’obrir el VirtualBox cada cop que volem iniciar alguna de les màquines virtuals que allà tenim configurades.

    Existeixen mètodes que ens permeten executar les màquines virtuals per terminal, però és clar que si la solució passa per fer-ho de manera gràfica, molt millor.

    Indicator-VirtualBox fa això precisament: afegeix a la nostra safata del sistema un accés directe a totes les nostres màquines virtuals per poder executar-les de forma directa sense haver d’iniciar la interfície principal del VirtualBox.

    Llançador de màquines virtuals

    La instal·lació d’aquest llançador a l’Ubuntu és molt fàcil, només cal afegir el següent repositori i instal·lar:
    sudo add-apt-repository ppa:nilarimogard/webupd8
    sudo apt-get update
    sudo apt-get install indicator-virtualbox

    Per a altres distribucions, la cosa no és tan senzilla. Sembla que baixar el codi font i compilar-lo.

    Opera Software acaba de publicar la primera versió beta de l’Opera 11, una versió que porta com a principal novetat una manera molt especial de treballar amb les pestanyes mitjançant un sistema anomenat Tab Stacking, novetat que s’uneix a la ja feta per Mozilla amb Panorama.

    El funcionament és senzill, bàsicament Tab Stacking ens permet agrupar pestanyes fàcilment, desplegar-les i veure què hi ha a dins només passant el ratolí per sobre. Per agrupar les pestanyes només cal arrossegar i deixar a anar les pestanyes una sobre l’altra de forma que es crea una «pestanya especial» que permet ser desplegada per mostrar el conjunt de pestanyes.

    Una funcionalitat senzilla, però potent. Personalment la preferisc abans que Panorama perquè no requereix anar a una altra pantalla per reorganitzar les finestres. Tots dos sistemes de gestió de pestanyes són, de tota manera, una gran innovació.

    Opera 11 beta és gratuït i té versions per a Windows, MacOSX i moltes distribucions GNU/Linux. Podeu baixar aquesta versió des de la seua pàgina oficial.

    Portàvem ja molt de temps preguntant-nos quan s’afegiria el botó de menú global per al Firefox i així eliminar la barra de menú que tan desfasada està als navegadors moderns.

    Doncs ara, per fi, les darreres versions en desenvolupament per a GNU/Linux ja han fet el canvi. He d’admetre que aquesta era l’única millora que mancava per tornar a posar novament al Firefox entre els millors.

    Botó de menú global del Firefox4

    Realment dóna gust treballar amb el Firefox sense perdre espai per dalt i per sota (la barra d’extensions també es troba desactivada per defecte). Funciona molt fluïd i ràpid i les noves característiques que ja s’havien afegit arrodoneixen el producte.

    Encara es podria trobar a faltar una miqueta més d’elegància, però això ja seria secundari. Si voleu provar aquesta darrera versió, podeu fer servir els repositoris mozilla/daily per a l’Ubuntu o bé al yourt d’Arch. He estat provant de trobar un executable per fer-lo servir a altres distribucions, però no n’he trobat. Només un avís: aneu molt en compte amb els repositoris mozilla/daily, ja que tenen tendència a trencar els nostre firefox (el firefox funcionarà, però sempre serà una versió inestable).

    Interfície del Firefox4 a GNU/Linux

    Algun cop ja hem parlat del Realtime Sunlight Wallpaper, però la seua configuració tenia una miqueta (no molta) de complicació.

    Les noves versions d’aquesta aplicació que posa el fons de la Terra on es mostra en quines parts és de nit i en quines és de dia ja inclou una interfície gràfica que ho configura tot ella soleta. Nosaltres només hem d’indicar quin tipus de mapa volem (ja sabeu que existeixen mapes diversos per representar la Terra), o bé triar el fons lunar.

    Interfície de configuració del Realtime Sunlight Wallpaper

    Com veieu a la captura, és possible triar si volem que el programa s’execute a l’inici de la sessió. El que fa bàsicament és baixar el fons corresponent a l’hora en que ens trobem i la zona en què ens trobem i cada pocs minuts torna a baixar una nova versió del fons actualitzat.

    Sunlight Wallpaper en acció

    És un programa força senzill, té una versió ppa per a l’ubuntu i també una versió compilada per a Arch (probablement mitjançant AUR). A continuació vos expliquem com instal·lar el ppa per a l’Ubuntu i compilar-lo per a qualsevol altra distribució.

    Instal·lació a l’Ubuntu

    Només cal afegir el repositori ppa corresponent i instal·lar el programa, que apareixerà a Aplicacions » Accessoris:
    sudo add-apt-repository ppa:realtime.sunlight.wallpaper/rsw
    sudo apt-get update
    sudo apt-get install gtk-sunlight

    Instal·lació a qualsevol altra distribució

    Haureu de baixar el paquet tar.gz i descomprimir-lo:
    tar zxf gtk-sunlight--ubuntu-all-1.tar.gz
    cd gtk-sunlight-
    make
    sudo make install

    Ja fa un parell de dies que es parla d’aquesta possibilitat al Ubuntu Developer Summit: L’entorn d’escriptori Unity, desenvolupat per Canonical per a l’Ubuntu Netbook Edition, podria ser el predeterminat per a la versió 11.04 d’Ubuntu.

    Cada cop pren més força aquesta hipòtesi ja que Shuttleworth ha comentat que no estan gens segurs de posar per defecte GNOME Shell, com a entorn d’escriptori a la propera versió d’Ubuntu,  i és que raó no els falta: les proves de rendiment que s’han realitzat per a Mutter (el gestor d’efectes per defecte de Shell) ha donat resultats força decebedors, i segurament aquesta primera versió de Shell no estigui tan polida com cabria esperar per a la gran versió GNOME 3.0.

    Així els de Canonical creuen que a l’abril, serà més estable i fiable la seva versió de Unity per a escriptoris grans, que no pas Gnome Shell, tot i que Unity de moment no suporta diverses finestres obertes en una pantalla, ni té una gran compatibilitat de maquinari, ni gaudeix d’un rendiment impecable; però el que recalca Shuttleworth és que Ubuntu no vol separar-se del projecte GNOME, ja que Unity és una interfície de GNOME, tal com ho és Shell, i de fet, Canonical ja treballa per integrar Zeitgeist amb Unity.

    La iniciativa pot ser molt positiva per al projecte Ubuntu, ja que unificar el gestor d’escriptoris per a varis gustos d’Ubuntu, focalitzarà els esforços de Canonical, i segurament, les millores que es facin a properes versions seràn més significatius. Però és bo que una distribució tant important com és Ubuntu, es desmarqui d’aquesta manera de GNOME i posi en dubte la qualitat de la propera versió 3.0? O per altra banda, la diversitat d’opcions fa que GNOME sigui més ric i ,tot i els canvis de rendiment i usabilitat, pugui adaptar-se a qualsevol ordinador?