Les etiquetes ID3 o «tags» que conté la música poden ser editades fàcilment des de qualsevol reproductor de música. Però el que EasyTag ens ofereix és una manera molt més fàcil i ràpida de canviar l’autor, l’àlbum o fins i tot les imatges adherides a la nostra col·lecció de música.
Programari
El Facebook, el Twitter, el Diaspora*, la Tafanera, el Menéame, el Directe!, l’ARA, els fòrums del Racó, InterEconomía, el Gmail, el 9gag, el 4chan, GNULinux.cat…
Hi ha mil raons per les quals cada dia perdem un temps considerable consultant o simplement «mirant» pàgines que no tenen res a veure amb la feina que estem fent. Visitar-les és «només un parell de clics» des del nostre espai de treball.
Self Control és una aplicació programada en Perl que ens ajudarà a bloquejar pàgines i dominis per tal que no puguem visitar-les i així estalviar-nos la pèrdua de temps.
El funcionament és senzill: obrim el programa i indiquem quin domini volem bloquejar. A partir d’eixe moment ja no s’hi podrà accedir.
Self Control en acció
No tinc clar que la finalitat siga per un mateix. Jo ho veig molt més interessant per poder bloquejar la navegació a altres persones (a la feina, l’escola, etc.), tot i que en aquests casos probablement ja existeixen altres eines millors.
De tota manera, una vegada iniciat el programa i bloquejada una ip, aquesta ip estarà bloquejada fins la data que li haguem dit. Això vol dir que encara que desinstal·leu el programa, la ip continuarà bloquejada fins que no arribe la data que es va indicar.
Instal·lació
Existeixen paquets deb per instal·lar a Debian i a l’Ubuntu. Atès que l’aplicació és força senzilla, no tindreu problemes en fer servir l’executable per a altres distribucions.
- Font | OMG!Ubuntu
Coses curioses de la vida i, sobretot, mea culpa. Si proveu d’instal·lar la versió Alfa2 de l’Ubuntu Natty que ahir es va fer pública trobareu una cosa curiosa a l’instal·lador gràfic: no entendreu res de res perquè estarà en valencià (ja sabeu, una llengua diferent i diferenciada del català).
Alguns exemples del delicte:
Els blaveros invaeixen Ubuntu I
Els blaveros invaeixen Ubuntu II
Com podeu veure, completament incomprensible. Jo, que sóc valencià, sí que ho entenc (parle 8 o 10 llengües en total: valencià, alacantí, mallorquí, eivissenc, lleidatà, gironí i ara estic aprenent menorquí, completament diferent a qualsevol cosa que haja vist abans).
Deixant la conya a banda, el fet que part de l’instal·lador aparega en variant valenciana és culpa meua. En David Planella, coordinador de les traduccions de l’Ubuntu, va obrir fa poques setmanes el repositori de Catalan (Valencian) per poder pujar fàcilment les adaptacions de l’Ubuntu al valencià.
Vaig estar treballant uns quants dies i un dels dies em vaig equivocar i vaig pujar l’adaptació valenciana al repositori de català general. A tot això es va ajuntar que el Launchpad va deixar de funcionar i ja no es podien tornar a enviar fitxers, amb la qual cosa no vam poder corregir l’error a temps.
Per sort, això és només una versió alfa i no hi ha més repercussió. Vull demanar disculpes a tots aquells qui vos vegeu obligats a fer servir el diccionari. Penseu que teniu sort que no apareguen paraules típicament valencianes com:
Bullit de creïlla, carlota, pebrera i bajoques
Baixeu l’Ubuntu
Voleu sentir el valencià en el vostre cos? Esteu cansats de «El català correcte, passa’l!». El valencià és el català del futur! Tasteu-lo baixant-vos la darrera alfa que, per cert, ja té el Unity funcionant a un alt nivell. Està quedant força xula la interfície final.
- Descàrrega | Ubuntu Natty Alfa2
- Enllaç | Revisió de la versió alfa a l’OMG!Ubuntu
OpenERP és una aplicació ERP client-servidor que permet personalitzar la gestió de la informació a les necessitats de l’empresa, organització o departament amb poc esforç.
- La mateixa aplicació s’executa des de l’escriptori (hi ha clients per GNU/Linux, MacOSX i Windows) com també des del navegador web.
- Configuració/personalització de grups, rols, processos, formularis, informes.
- Més de 300 mòduls disponibles: Gestió de empreses, contactes, productes, vendes, compres, comptabilitat, magatzem, producció, projectes, CRM, recursos humans, …
- Ràpid desenvolupament de mòduls nous.
- Disposa de connectors per a botigues virtuals ezPublish, OSCommerce, VirtueMart, Magento.
- És programari lliure, distribueix sota llicència GPL.
Fa poc es va publicar la versió 6.0 i és la que explicarem com instal·lar a l’Ubuntu. Cal dir que l’Ubuntu Maverick (i sembla que també la Natty) portaran la versió 5. Un dels principals avantatges de la versió 6 respecte de la 5 és que la nova versió permet la gestió multicompanyia.
Instal·lació de dependències
Primer de tot instal·larem les dependències necessàries per poder instal·lar l’OpenERP v6. Així que executem:
sudo apt-get install python python-psycopg2 python-reportlab python-egenix-mxdatetime python-tz python-pychart python-pydot python-lxml python-vobject python-yaml python-gtk2 python-glade2 python-matplotlib python-hippocanvas postgresql
Configuració de PostgreSQL
L’OpenERP fa servir la base de dades PostgreSQL per emmagatzemar i manipular dades. Per tot això, un cop l’hem instal·lat (al pas anterior), caldrà crear la base de dades i configurar un nom d’usuari i contrasenya per al servidor. Caldrà que executeu les ordres següents (primer entrem identificant-nos com l’usuari postgres, que té permisos a la base de dades i després l’usuari anomenat «openerp»):
sudo su - postgres
password: XXXXXXXXXX
createuser --createdb --username postgres --no-createrole --pwprompt openerp
Enter password for new role: XXXXXXXXXX
Enter it again: XXXXXXXXXX
Shall the new role be a superuser? (y/n) y
CREATE ROLE
Amb això tindrem un usuari nou anomenat «openerp» amb la contrasenya que hàgiu introduït.
Instal·lació del servidor OpenERP
L’OpenERP és un programa que per una part ofereix un servidor i per l’altra ofereix clients diversos que es connecten al mateix. El primer pas serà instal·lar i configurar el servidor i seguidament instal·larem els clients que s’hi poden connectar.
Ara aneu a la pàgina web de baixades de l’OpenERP i baixeu-vos la darrera versió del servidor. Existeix un paquet .deb per instal·lar directament a Ubuntu/Debian.
- Baixada | OpenERP v6 (trieu el paqeut deb del servidor)
Baixada del paquet deb de l'OpenERP
Un cop instal·lat el paquet del servidor haurem de configurar els paràmetres de connexió a la base de dades. Per fer-ho, editem el fitxer openerp-server.conf:
sudo gedit /etc/openerp-server.conf
Allà dins, ens interessen les línies que fan referència a db_name, db_user i db_password. Allà deixarem en blanc db_name i a user i password posarem els que havíem creat:
db_name =
db_user = openerp
db_password = XXXXXXXX
Amb això ja ho tindrem configurat i podrem iniciar el servidor:
sudo /etc/init.d/openerp-server stop
openerp-server
Si tot va bé, haureu de veure una cosa semblant al següent missatge:
[2011-01-31 11:43:41,827][?] INFO:server:OpenERP version - 6.0.1
[2011-01-31 11:43:41,828][?] INFO:server:addons_path - /usr/share/pyshared/openerp-server/addons
[2011-01-31 11:43:41,828][?] INFO:server:database hostname - localhost
[2011-01-31 11:43:41,828][?] INFO:server:database port - 5432
[2011-01-31 11:43:41,828][?] INFO:server:database user - openerp
[2011-01-31 11:43:41,828][?] INFO:server:initialising distributed objects services
[2011-01-31 11:43:42,087][?] INFO:web-services:starting HTTP service at 0.0.0.0 port 8069
[2011-01-31 11:43:42,087][?] INFO:web-services:starting HTTPS service at 0.0.0.0 port 8071
[2011-01-31 11:43:42,087][?] INFO:web-services:Registered XML-RPC over HTTP
[2011-01-31 11:43:42,090][?] INFO:web-services:starting NET-RPC service at 0.0.0.0 port 8070
[2011-01-31 11:43:42,090][?] INFO:server:Starting 3 services
[2011-01-31 11:43:42,090][?] INFO:server:OpenERP server is running, waiting for connections...
Instal·lació del client GTK
Ara que el servidor ja s’està executant, instal·larem un client GTK per poder treballar amb l’OpenERP. Tornem a la pàgina de baixades de l’OpenERP i baixem el paquet deb:
- Baixada | OpenERP v6 (trieu el paqeut deb del client GTK)
Un cop instal·lat, ja el podrem executar des d’un terminal amb:
openerp-client
D’entrada s’obrirà una finestra que no mostrarà res. Anirem a Fitxer » Bases de dades » Nova base de dades per crear una base de dades nova per emmagatzemar totes les dades.
Creació d'una base de dades nova
Un cop creada la base de dades el sistema començarà a crear les taules, procés que pot trigar alguns minuts. Un cop haja acabat s’iniciarà l’assistent de configuració on es podran seleccionar els mòduls que s’instal·laran. Això ja s’explicarà en un altre manual. Aquesta última captura mostra el programa en la seua configuració sense cap mòdul.
L'OpenERP instal·lat i funcionant
Altres clients
L’OpenERP també té clients web i clients per a Windows i MacOSX. Aquest article el mourem a documentació i anirem ampliant la informació sobre com instal·lar el client web, ja que els clients de Windows i MacOSX són bàsicament iguals que el de GNU/Linux.
Recursos de l’OpenERP
Un dels principals avantatges de l’OpenERP és que al darrere hi ha una gran comunitat i moltes companyies. Això fa que el seu desenvolupament siga ràpid i millore força amb cada versió nova.
Existeix una comunitat catalana de l’OpenERP: www.openerp.cat on trobareu molta documentació al respecte. Ells porten la traducció al català de l’OpenERP, que en la versió 6 està incompleta. Cal dir que els mateixos que ho tradueixen al català també dediquen molt de temps a traduir al castellà, amb la qual cosa l’esforç que hi dediquen és molt. No dubteu en ajudar si vos agrada el programa.
- Enllaç | Comunitat catalana de l’OpenERP
- Enllaç | Documentació en català sobre l’OpenERP
- Enllaç | Pàgina web oficial de l’OpenERP
Atès que el català és una llengua de tercera o de quarta, normalment hem de ser nosaltres mateixos qui hem de traduir els programes o les webs que ens agraden. Existeix un problema, però: la traducció de programari no és una cosa que qualsevol puga fer a la babalà. A més de saber una mica d’anglès, és necessari ser acurat amb la traducció.
Per posar un exemple, com traduiríeu les següents cadenes?
The file has been saved.
Your signature is not displayed, but is added to the message window when the message is sent.
Probablement, molt de vosaltres ho traduiríeu per:
El fitxer ha estat desat
La vostra signatura no és visualitzada, però és afegida a la finestra del missatge quan és enviat.
Doncs bé, aquestes construccions no són correctes. Són traduccions literals. Els castellans tenen tendència a fer traduccions de mala qualitat i no preocupar-se per això, però nosaltres tenim més cura, oi? Traduccions més correctes serien:
S’ha desat el fitxer
La vostra signatura no es visualitza, però s’afegeix a la finestra del missatge quan s’envia.
Un dels errors més comuns que comet la gent que comença a traduir (i fins i tot gent que ja porta temps traduint sense preocupar-se de tindre cura) és l’abús de les formes passives.
S’ha de vigilar amb les oracions passives angleses, ja que el català no en fa un ús tan habitual com l’anglès. Per tant, sempre intentarem convertir les frases a la forma activa. A més, heu de tindre present que habitualment cal modificar l’ordre dels components de la frase respecte de la llengua de partida de la traducció.
Per desgràcia, existeixen moltíssimes traduccions dolentes pul·lulant per la xarxa. Per una part, molts traductors amateurs no es preocupen en saber si hi ha establerts uns criteris generals per a la traducció anglès – català, i el que fan molts cops és copiar les formes que ja han après del castellà. En algun casos és pitjor, i tradueixen directament des del castellà.
Un parell d’exemples que ara em venen al cap: la xarxa social lliure Diaspora (a més que la traducció és de molt baixa qualitat, s’han deixat cadenes en castellà) i també la primera traducció de l’Android que va aparèixer fa un temps on l’usuari va admetre que traduïa a partir dels fitxers en castellà.
S’ha d’agrair que la gent vulga ajudar a ampliar el nombre de programes i pàgines web en català, però també és important fer notar a aquesta gent que la traducció no consisteix en agafar un fitxer i traduir-lo com millor ens sone, encara que tinguem un bon nivell d’anglès: hem de mantindre una homogeneïtat a llarg de la traducció i també amb la resta de traduccions catalanes.
No podem traduir sense cap criteri o sense fer cap consulta. Per a això, ja podem fer servir el Google Translate, que segur que ho fa millor.
Això, però, no ens ha de fer enrere si volem traduir algun programa. Simplement hem de dedicar mitja hora o una hora abans, i amb això i consultes posteriors de no més de 5 minuts ja podrem traduir sent una mica més acurats. Ho veieu complicat?
Des de Softcatalà s’ha treballat de valent durant molt de temps per tal que aquells que vulguen traduir al català tinguen les eines necessàries per fer-ho. Les eines bàsiques són:
Per acabar, cal remarcar que moltes traduccions pagades per a pàgines institucionals o de l’àmbit català no són gaire rigoroses i les fan calcades del castellà, amb tots els errors que això suposa.
Al GNOME3 li queden menys de 3 mesos per eixir a la llum. El desenvolupament en els darrers mesos ha estat trepidant, cosa que va portar fa poques setmanes a canviar totalment el plantejament de l’espai d’activitats (que ara es pareix més al del Unity).
Cerca del GNOME Shell
A WebUpd8 han enregistrat un vídeo amb la versió més recent del GNOME Shell. Com podreu comprovar, el control de finestres, el canvi entre els espais de treball i la rapidesa en el canvi entre tasques són els principals punts forts. He d’admetre que GNOME Shell sembla com si fora un Unity madurat, ja que s’assembla molt i a més inclou moltes més funcionalitats.
Què vos sembla? Vos agrada?
- Enllaç | Pàgina de promoció del GNOME3
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=Bn-iROFqNho
inSSIDer és una aplicació que pot escanejar qualsevol xarxa sense fils per tal d’establir quina és la fortalesa del senyal, encara que no s’estiga connectat a la xarxa. Això permet als usuaris de forma ràpida i senzilla decidir quina és la millor xarxa a la qual connectar-se (en cas que hi haja més d’una xarxa sense fils a la qual hi tinguem accés).
Interfície de la versió alfa a GNU/Linux
Característiques
- Es poden ordenar els resultats per adreces Mac, SSID, canals, RSSI i darrer cop que s’ha descobert
- Inspecció de la nostra pròpia xarxa per veure si hi ha conflictes amb altres xarxes sense fils
- Seguiment de la fortalesa de la senyal en dBm
- Filtratge de punts d’accés d’ús senzill
- Exportació de xarxes sense fils i dades GPS per veure on es troben els punts al Google Earth
Baixada
Aquest programa encara està en versió alfa, però existeixen paquets de baixada per a distribucions rpm, deb i també per compilar en format tar.gz, tant de 32 com de 64bits.
- Descàrrega | inSSIDer2 (rpm, deb, tar.gz)
Rémi Denis-Courmont, un dels principals desenvolupadors del VLC, ha escrit una entrada per aclarir què és el que ha passat amb el VLC a l’Apple Store. Ho expliquen força bé a la versió en espanyol de The Inquirer.
Com ja sabeu, fa un parell de dies vos comentàvem que el reproductor VLC havia estat retirat de l’App Store d’Apple. Segons les informacions, havien estat els mateixos desenvolupadors qui havien retirat finalment l’aplicació a causa d’incompatibilitats entre la GPL (llicència del VLC i les restriccions de l’App Store).
Ara, Rémi aclara que:
El 7 de gener un advocat d’Apple em va dir que s’havia retirat de l’App Store el VLC. Així és com vaig assabentar-me de la notícia.
No li van donar cap explicació, aclareix. I la cosa puja de to, perquè Denis-Courmont assegura que a partir d’aquell moment es va arribar a la conclusió que el projecte VideoLAN i ell en particular són uns imbècils idealistes que es preocupen més dels detalls tècnics de la llicència que no pas dels usuaris.
Aclara que no se sap amb certesa per què Apple ha retirat el VLC i sospita que mai s’explicarà la raó real. És de suposar, però, que Apple es mostra completament incapaç d’acceptar llicències GPL a la seua botiga.
En definitiva, sembla que queda força clar que Apple no és amiga del programari lliure. Aquesta no és ni la primera ni serà l’última marranada d’Apple.
Es troba disponible la versió 1.3.11 de Wine, aplicació que permet l’execució de programes de Windows a GNU/Linux.
Aquesta versió porta els canvis següents:
- PO files now used for translations.
- Various JavaScript improvements.
- Some fixes to the Wine debugger.
- Translation updates.
- Various bug fixes.
Per instal·lar aquesta versió a l’Ubuntu Maverick, primer agreguem el repositori del PPA i ho validem obrint un terminal i escrivint:
sudo add-apt-repository ppa: ubuntu-wine/ppa
sudo apt-get update
sudo apt-get install wine1.3
o actualitzar si ja tenim el PPA agregat a les nostres fonts amb:
sudo apt-get update
sudo apt-get upgrade
Aquest matí he estat imprimint una memòria, en veure el primer full m’he trobat amb el problemeta que imprimia sols el roig, és a dir, o bé no tenia tinta o bé necessitava una neteja de capçals.
Jo tinc una EPSON CX3600 i des que la vaig connectar que imprimeixo sense problemes (i sense instal·lar absolutament res a diferència de Windows 7 que es un maldecap), el problema és que les ferramentes per defecte de l’Ubuntu no funcionaven, així que he instal·lat un paquet que a part de donar-me la possibilitat de fer-ho via consola també em dona la possibilitat de fer-ho amb les ferramentes per defecte (Administració->Impressores->Propietats).
El programa en qüestió s’anomena Guteprint i és instal·lable amb aquest paquet:
- Descàrrega | Guteprint 5.2.3
El descomprimim i a un terminal fem el següent:
sudo ./configure
sudo make
sudo make install
Després podem fer el següent:
sudo escputil -i -u -r /dev/usblp0 #(mostra els nivells de tinta)
sudo escputil -c -u -r /dev/usblp0 #(neteja els capçals)
sudo escputil -n -u -r /dev/usblp0 #(imprimeix un full de prova)
escputil -h -u -r /dev/usblp0 #(mostra la llista d'ordres i altres opcions)
Comentaris recents