El teu blog de Linux en català

Programari

Moltes aplicacions al llarg de l’any passen pels nostres escriptoris, però són poques les que realment queden. A continuació es mostra un llistat amb les millors 10 aplicacions lliures (considerades per Softpedia) per als escriptoris GNU/Linux. Cal dir que no és un llistat de “quina és la millor o pitjor aplicació”, sinó de quines han estat les aplicacions més útils al llarg de l’any. Aquestes són:

The GIMP – El programa d’edició d’imatge més conegut i sens dubte un dels millors que podem trobar quan parlem de programari lliure, sense menysprear d’altres com Krita. Amb l’eixida de la versió 2.4 s’ha aconseguit fer madurar el programa de forma espectacular: cada vegada és més intuïtiu i senzill de fer servir. No ens hem d’oblidar tampoc l’important tasca que fan els de softcatalà traduint-lo.
MPlayer – Ha estat i continua sent el millor reproductor de vídeo per a GNU/Linux. Tot i que el seu ús no és tan senzill com d’altres, les seues possibilitats i el fet que siga tan robust, el fan una de les millors alternatives per veure qualsevol tipus de vídeo. Mplayer també té versions per a Mac OSX i Windows que funcionen igualment bé. Molts dels reproductors actuals estan basats en l’mplayer.
Amarok – No hi ha qui no el considere el millor reproductor per a GNU/Linux i, amb KDE4, sembla que també tindrà versió per a Windows. Hi ha diverses alternatives, però cap ha aconseguit desbancar-lo. A més, amb KDE4 vindrà Amarok2, que promet millorar-lo encara més i atreure a aquells que encara no el fan servir. Sens dubte és un dels millors programes no només quant a reproducció de música i gestió de biblioteques, sinó també un dels millors programes del programari lliure en general.
Pidgin – Van canviar de nom. Gaim va esdevindre Pidgin i el programa va canviar lleugerament la seua estètica. Pidgin té versions per a diverses plataformes i permet fer servir comptes AIM, IRC, Yahoo, Google, Talk, MSN, QQ, ICQ, SILC, Jabber…
OpenOffice.org – La més potent de les suites d’ofimàtica lliures. La seua evolució al llarg de 2007, després de publicar-se la versió 2.0, ha estat constant, encara que no és perfecta. Consumeix massa recursos, té algunes mancances, la documentació no està traduïda al català… I amb KOffice2 li arriba competència. A més, s’han publicat algunes modificacions per part d’IBM (millorant prou la interfície): la Lotus Symphony. Ja veurem com evoluciona. Per altra part, com diu l’aniol als comentaris: la introducció de l’odp ens ha permès fer servir un format lliure de forma oficial.
Wine – El programa que implementa les API de Windows i que permet executar de forma acceptable un bon grapat d’aplicacions de Windows. Al llarg del temps hem pogut descobrir diferents projectes que prometien el mateix i que deien que funcionarien molt millor (volem dir, David, un projecte que va ser fum, ja ni tan sols existeix la pàgina).
K3b – La publicació de la versió 1.0 va confirmar que K3b és la suite de gravació imprescindible per a qualsevol escriptori GNU/Linux. Diferents aplicacions com Gnomebaker o Brasero han volgut llevar-li quota, però k3b ofereix tot un grapat d’opcions i paràmetres combinats amb una interfície senzilla i intuïtiva que el fan, ara per ara, insubstituïble.
Firefox – Com es pot no parlar del navegador lliure per excel·lència? Firefox ha canviat les nostres vides i, tot i que Firefox2 no ha estat tan bo com s’esperava, Firefox3 probablement solucione totes aquelles fallades de concepte/funcionament bàsic que van trobar-se a la versió 2. La versió 3 ens promet més seguretat, més opcions de personalització i una de les coses més importants: un menor consum de memòria.
Thunderbird – Vingut a menys. Fa poc Mozilla va anunciar que l’abandonava i això ha estat un colp prou seriós, tot i que ja han eixit algunes versions modificades. Tot i així, no li podem llevar el mèrit: Thunderbird ens va alliberar de l’Outlook. Ara l’Evolution sembla que és una millor alternativa.
Filezilla – Per finalitzar… un dels clients FTP més ben considerats i més complets, ja siga parlant de clients lliures o privatius. Filezilla és ràpid i permet establir comunicacions via FTP, FTPS i SFTP amb una facilitat d’ús que ja volgueren altres. Permet la transmissió de fitxers de més de 4GB a més de tindre filtres de nom de fitxers.

Time Machine (Màquina del temps) és un sistema automàtic que es troba a les noves versions de MacOSX per fer còpies de seguretat i que permet restablir qualsevol fitxer que s’haja esborrat, mogut o reemplaçat per una altra versió anterior del fitxer.

Timevault és una eina que fa el mateix però a GNU/Linux. També li podem trobar semblances amb l’eina que porta el Windows per Restaurar el Sistema. Treballa fent còpies de seguretat del sistema per tal de poder visualitzar com es trobava un temps enrere. El programa crea una carpeta on es desen les diferents captures que es fan de forma periòdica.

Al HowtoForge es pot trobar una guia prou detallada sobre el seu funcionament i la forma de fer-lo servir. La interfície és prou senzilla i no té massa opcions. Timevault actualment encara es considera beta, tot i que és prou estable -van per la versió 0.7.5-. La cosa és curiosa, perquè a la secció de descàrregues trobem un fitxer .deb del programa per a la 0.7.5, però el tarball és la versió 0.7.2.

Ja està disponible per descarregar la segona beta de Firefox 3. Aquesta versió publicada pels desenvolupadors pretén que els usuaris testejen la funcionalitat base del programa i de les noves característiques que s’han estat programant per Firefox 3.

Respecte a versions anteriors, les noves característiques i canvis que es troben en aquesta versió són:

  • Noves característiques de seguretat sobretot respecte a la detecció de llocs web fraudulents, comprovació de les versions per a plugins no segurs i una cosa que sembla prou interessant: antivirus integrat al gestor de descàrregues.
  • S’ha millorat la gestió de contrasenyes, la facilitat d’instal·lar complements, el nou gestor de descàrregues amb la possibilitat d’aturar una descàrrega per continuar-la més tard, zoom de pantalla completa i una millor integració amb Windows Vista, MacOSX i GNU/Linux
  • Més possibilitats de personalització, sobretot a la part corresponent a la gestió de favorits i a l’historial, així com poder diferenciar entre els diferents tipus de fitxers que descarreguem
  • A més, s’ha millorat l’arquitectura que implement els gràfics, es treballa amb JavaScript 1.8, i s’han fet prou canvis al motor de redenritzat de l’HTML per proveir un millor suport CSS, així com el suport per treballar fora de línia
  • A nivell del motor intern, s’ha treballat per tal d’aconseguir una adaptació bona i millores corresponents a les diferents arquitectures per augomentar la velocitat de renderitzat de les pàgines

Tot i que la beta2 estava anunciada per al 21 de desembre, ja es troba als servidors de Mozilla disponible per a tots aquells qui vulguen descarregar-la. Hi podem trobar tant les versions per a Windows, MacOSX com per a GNU/Linux.

Ja hi ha una nova actualització de Flash Player 9 per a GNU/Linux. Es tracta de la versió 9.0.115 i no comporta excessives millores respecte l’anterior versió.

A la versió 9.0.64, la principal novetat va ser el suport per al còdec H.264 a més de suport per a AAC i acceleració per maquinari de la reproducció a pantalla sencera. La importància de la inclusió del còdec H.264 resideix en què serà el format dels vídeos HD-DVD i BD que faran servir les pàgines web més endavant.

Segons es comenta, el funcionament a GNU/Linux encara no és perfecte. Fallades tan bàsiques com no poder fer servir la roda del ratolí quan s’està a sobre d’una animació flash o el problema que es produeix en fer clic amb el botó esquerre als vídeos, encara no s’han solucionat. Una de les principals novetats d’aquesta versió és que és completament compatible amb Opera.

Podeu comprovar la vostra versió de Flash ací, i si voleu instal·lar la nova versió, podeu passar-vos per aquest missatge al fòrum.

Mac4Lin és un projecte que tracta de portar la interfície, el disseny i l’aspecte del nou Mac OS X 10.5 “Leopard” a l’escriptori GNOME, o més generalment, a qualsevol escriptori *nix basat en GTK+.

Instal·lar-lo pot ser un poc laboriós, però val la pena provar aquest programari. Afortunadament hi ha una excel·lent guia en HowtoForge que ens explica com fer-ho pas a pas amb les dues últimes versions de GNOME disponibles (2.20 i 2.18).

Imatge

Simdock és un dock per a GNU/Linux que fa servir els wx-widgets per funcionar i que vaig descobrir gràcies a en Kike. Durant els darrers mesos, un dels docks que es van posar més de moda va ser l’avant-window-navigator. El problema d’aquest dock és que requereix tindre activat el Compiz Fusion i acceleració 3D (a l’igual que d’altres (Kiba-Dock, Cairo-Dock, KxDock, AWN)).

Simdock no té aquests requeriments i per això suposa una solució atractiva sobretot a aquells que tenim ATi i que encara no podem disposar de forma decent d’uns controladors en condicions.

L’aspecte és atractiu; el funcionament, senzill. Una vegada que s’instal·la i s’executa, qualsevol diria que és l’AWN, ja que per defecte té el mateix aspecte 3D que també porta ara el MacOSX Leopard. Quan es vol personalitzar és quan veiem que està una mica limitat: podem afegir noves llançadores només arrossegant els programes al dock, també ens mostra els programes actius i permet personalitzar de forma limitada la barra de tasques.

Però més enllà, no podem fer res: no s’hi poden afegir altres ítems especials com serien la paperera, icones d’estat o qualsevol altre tipus de funcions que, per exemple, sí permeten l’AWN o el kxdocker. Però bé, fa el seu treball i ho fa de forma estable i decent (que és moltes vegades l’únic que es demana). A aquesta pàgina podeu trobar un manual de compilació (que tot i que està fet per a Ubuntu, comenten que serveix per a d’altres distros).

Ahir es va publicar una nova revisió del Mozilla Firefox, concretament la 2.0.0.10 que principalment soluciona una vulnerabilitat que permetia executar fitxers maliciosos a l’hora de tractar amb extensions .jar.

Aquesta és només una actualització de seguretat i els errors corregits han estat concretament tres: el primer que ja hem comentat, per altra part s’han corregit vulnerabilitats referents a corrupció de la memòria i finalment un altre error una mica intraduïble -ups- (podeu veure el llistat ací).

Probablement les vostres distribucions ja estaran preparant el paquet per actualitzar el firefox a aquesta versió. Qui tenim Ubuntu ja hem pogut actualitzar aquesta matinada (la veritat és que l’actualització ha estat més ràpida que d’altres vegades que es trigava un parell de dies).

Kompozer és un editor de pàgines web basat en WYSIWYG (allò que veus és allò que tens) i que és un projecte continuació d’NVU, que sembla no s’està movent molt (alguna vegada s’ha sentit alguna notícia, però finalment sembla que està abandonat per complet, tant per l’autor original com per Linspire, que era qui donava el suport).

A Kompozer se’l considera com el successor no oficial d’NVU i inclou una sèrie de correcció d’errors. A més, s’han afegit alguns pedaços per part d’usuaris molt actius dels fòrums oficials d’NVU per tal de continuar amb el seu desenvolupament. Actualment es troben a la versió 0.7.10.

Les característiques són les mateixes que les d’NVU: és un programa com el Dreamweaver per editar i crear pàgines web de forma fàcil i senzilla, gairebé com si treballàrem amb un document de l’OpenOffice.org amb taules, imatges i formatació. Per exemple, la web de la tira de Bilo i Nano en català està editada amb el kompozer. Treballar amb ell és senzill i intuïtiu.

Un dels problemes fins ara era que no hi havia traducció al català del Kompozer (tot i que sí que hi havia de l’NVU). Doncs bé, el traductor original ha fet un esforç i ja tenim extensió per posar el programa en català. Només cal instal·lar-la obrint el fitxer corresponent (i que us deixem a continuació). Si no teniu instal·lar el kompozer, el podreu trobar als paquets de la vostra distribució molt probablement (i si no, podeu descarregar-lo des de la pàgina web, versions per a GNU/Linux, Mac i Windows).

gbrainy és un joc programat per en Jordi Mas prou semblant al joc que tots coneixem per a la Nintendo DS i que s’ha fet tan famós: el Brain Training.

En Jordi ha alliberat recentment la versió 0.4 amb les següents característiques:

  • S’han corregit tota una sèrie d’errors
  • Ara hi ha més notes d’informació i explicacions
  • S’ha canviat completament la finestra inicial, que ara és més intuïtiva i molt més atractiva
  • Sistema complet de puntuació i resum de puntuacions
  • Una barra d’eines que fa més accessible les principals opcions del programa
  • 4 jocs de lògica nous, 1 entrenador de memòria i 1 més de matemàtiques

El mateix Jordi comenta al seu bloc que durant els darrers mesos havia volgut fer un canvi a l’aparença del programa per tal d’aconseguir una interfície d’usuari més senzilla, afegir la barra d’eines que hem comentat que es podria considerar bàsica per a aquest tipus de programes i fer servir un nou tema d’icones (a més d’una explicació sobre què és el gbrainy a la finestra inicial).

El resultat és més que sorprenent. L’evolució respecte la versió 0.2 és notable i encara ens recordem quan a la versió 0.1 només teníem puzles lògics. L’aspecte s’ha millorat molt, el nombre de jocs s’ha vist augmentat en gran mesura i el programa ja es troba en català, gallec, castellà, suec, italià, francès i anglès.

Mozilla Prism és una nova aplicació de Mozilla que bàsicament el que fa és convertir en aplicacions les pàgines web fent servir XUL com a eina per fer aquest tipus de “refracció”.

La finalitat és convertir les aplicacions en línia en eines fora de línia, traslladant aquestes aplicacions i serveis web a l’escriptori sense cap pèrdua de funcionalitats. Aquesta idea sembla que ja la va començar Google amb Google Gears.

Tot i que puga semblar poc útil en principi, té moltes possibilitats. Prism és una finestra del firefox, sense la possibilitat de canviar l’URL ni cap altra opció del navegador. Fent servir el seu motor, l’aplicació web s’embeu a dins del Prism i l’usuari té la impressió que està treballant directament al seu ordinador com si l’aplicació també s’hi trobara a dins.

La qüestió és quines aplicacions web funcionen fent servir aquest sistema entre les que podem trobar Gmail, Google Calendar, Google Docs, Google Analytics, Google Reader, Facebook, Twitter, Yahoo! Mail, Meebo i Bloglines, a més d’altres que podeu veure al llistat de Mozilla. Heu de pensar en les possibilitats que això ofereix: si s’aconsegueix fer servir totes aquestes aplicacions web que ara ens ofereixen editar vídeo, fotografies, sentir música, programar… arribarà un moment al qual no necessitarem les eines al nostre ordinador.

Ja tenim versions per a GNU/Linux, Windows i Mac (en principi només hi havia versió per a Windows). Al FirefoxCAT l’han estat provant i la impressió sembla que ha estat prou bona.