El teu blog de Linux en català

Programari

Linkat 2.1 ja disponible!

dreta_altMolts de vosaltres pensareu que sóc una espècie de profeta o d’evagelista de la Linkat. Potser és veritat que li faig una mica de promoció, però la veritat, mai ha estat la meva distribució preferida. Les meves experiències amb Linkat mai han estat del tot bones, sempre he tingut algun que altre problema, ja sigui amb el maquinari o amb el programari.

Però per sort Linkat va evolucionant i de moment sembla que cap a millor. Linkat 2.1 actualitza el nucli de la distribució, una actualització prou important que farà la Linkat molt més compatible amb el  maquinari comercial. Seria  moment doncs de donar-li una altra oportunitat a la “nostra” distribució, que en el fons sempre he volgut que m’agradi.

Aquest serà un any molt important per la implantació definitiva de la Linkat:

  • Es converteix en la distribució de tota la Generalitat.
  • Durant el 2009 més d’un centenar de  centres passen a ser Centres Linkat.
  • Progressiva posada en marxa de la Gestió remota dels centres Linkat.

Fes-li cas al projecte Linkat,  Per un millor 2009… Enlinka’t !

(més…)

Recull de tornada – 20/12/08

Bé, per nadal toca tornar a casa, al bon oratge, al caliu de la família. M’agradaria fer una enquesta sobre què penseu del nadal però: 1) no té molt a veure amb el programari lliure i 2) l’extensió wp-polls no funciona per algun problema amb el AJAX que no puc solucionar (si podeu prestar-nos alguna ajuda…).

Per cert, quan vaig agafar l’avió a l’aeroport de Dublín feia un vent “qui ti cagues” i en enlairar-se l’avió va començar a fer tombs. Així que és la segona vegada en un mes que estic a punt de “mata-me”. En aterrar vaig trobar-me tot això:

  • Per començar, la publicació de KDE 4.2 beta ha estat una de les notícies més importants de la setmana. KDE 4.2 sembla ja prou madur i, per la meua part, crec que a la propera versió de Fedora em passaré a aquesta versió.
  • … i tenint en compte que KDE 4.2 arribarà en pocs dies, una de les característiques que inclourà serà la de poder tindre fons d’escriptori animats. Ja sabeu, aquestes coses intútils que només serveixen per a que els vostres amics flipen.
  • Tot i així, no cal esperar, ja que existeixen altres camins per fer el mateix a un escriptori GNOME. Amb el programa XWinWrap, es poden fer servir vídeos, screensavers o altres coses com a fons d’escriptori.
  • Us en recordeu del Frozen Bubble 2, un dels llocs més famosos de les recreatives?. Doncs s’ha presentat una actualització (2.2.0) que corregeix un bon grapat d’errors. Això serveix com a excusa per recomanar-vos provar-lo si no ho heu fet mai.
  • Una altra notícia rellevant ha estat la publicació de la versió estable d’Adobe AIR per a GNU/Linux. Certament, encara sóc escèptic amb aquesta… plataforma?. Els programes disponibles són, majoritàriament, inútils. Si migraren el Photoshop o algun dels altres programes importants a aquesta plataforma, aleshores ja tindria sentit.
  • Coneixeu Back in Time?, és un programa per fer còpies de seguretat amb una interfície gràfica prou intuïtiva. Permet fer còpies de seguretat de forma manual o automàtica.
  • A Phoronix han fet un estudi sobre el rendiment de Java a Linux i a Windows. La conclusió: el rendiment de Java a Linux és superior al de Windows.
  • Per acabar, i parlant de coses més serioses, fa una setmana es va publicar un article a la important revista PCWorld que es plantejava la pregunta “Pot el codi obert ajudar a l’economia?“. Sens dubte, interessant. Si tinc temps, el traduiré per demà.

VirtualBox amb acceleració gràfica

Sun VboxEl programa de virtualització lliure per excel·lència, va millorant dia a dia, i ara per fi tenim acceleració gràfica que ens permetrà fer servir eines de disseny, veure els efectes d’escriptori o inclús fer servir algun joc.

De moment he aconseguit fer funcionar el quake III en un windows xp SP3, he fet proves amb altres jocs com el Half Life 2 i el Unreal Tournament 3, però amb cap dels dos hi ha hagut èxit. Pel que sé, només dona suport a OpenGL.

Espero que en un futur el suport millori (funcionin els DirectX) i es puguin fer servir jocs amb la mateixa fluïdesa que amb wine, però realment tots els jocs i sense seguir tutorials especials.

Descarrega VirtualBox 2.1.0 (disponible per a totes les plataformes)
(més…)

Kiwix, descarregueu la viquipèdia

Més d’un s’haurà plantejat més d’una vegada si és possible descarregar tots els articles de la viquipèdia i poder accedir a ells des del nostre ordinador sense necessitat de tindre accés a Internet.

La resposta és que, efectivament, existeixen diferents programes i alternatives per tal d’accedir a la viquipèdia de forma offline. Una d’elles és Kiwix que, a més, és un programa multiplataforma.

Kiwix no permet només tindre tota la viquipèdia al nostre ordinador, sinó que també permet descarregar qualsevol altre web del projecte wikimedia com podrien ser Wiktionary, Wikisource, Wikibooks o el Wikiquote.

La viquipèdia en anglès ocupa uns 5,5Gb, la versió en català ocupa uns 222Mb.  La versió per a GNU/Linux és molt fàcil de fer servir: simplement descarregueu el fitxer des de l’enllaç que us posem a continuació, descomprimiu-lo i executeu el fitxer anomenat “kiwix”. Des d’allà ja podreu començar a fer-lo servir.

screenshot-kiwix-07-wikipedia-browser

VirtualBox 2.1, amb acceleració 3D

Ahir es va publicar la versió 2.1 del VirtualBox, el programa de virtualització de sistemes operatius. La principal novetat és clara: el suport 3D.

Per fi podeu trobar la traducció completa en català, després d’unes quantes versions sense tindre-la completa. La integració amb KDE4 és molt bona i ara el programa mostra una interfície més xula.

Teniu disponibles versions per a Windows, GNU/Linux i Mac OSX. Per a linux trobareu paquets precompilats per a moltes distribucions, a més de repositoris per a distribucions basades en debian.

http://www.virtualbox.org/graphics/vbox_logo2_gradient.png

7 editors de vídeo lliures per a GNU/Linux

Tot i que és cert que no existeix un programa tan senzill per editar vídeo com el Pinnacle a GNU/Linux, no es pot dir que no tinguem alternatives fàcils de fer servir per a aquesta tasca.

A continuació us presentem 7 editors de vídeo (llistat que han fet a makeuseof) que probablement ja coneixereu, però sempre està bé saber quines són les alternatives:

Avidemux és l’equivalent a GNU/Linux del conegut editor de vídeo VirtualDub per a Windows. Amb aquest programa és possible fer moltíssimes operacions amb un vídeo (però no serveix per fer vídeomuntatges). A SomGNU vam escriure no fa molt un article sobre com afegir subtítols fent servir aquest programa.

Cinelerra és un editor de vídeo amb molta fama per ser molt potent però també amb molta fama per sec excessivament poc intuïtiu. Un dels principals avantatges del Cinelerra és que pot treballar amb vídeos de gran resolució amb facilitat. No fa molt, també vam comentar que al Cinelerra li havia eixit un projecte alternatiu que vol centrar-se en la millora de la interfície gràfica i que s’anomena Lumiera.

Desconegut per a molts, ffmpeg és l’eina base que s’ocupa del treball brut sobre els vídeos que editem. Existeixen diferents interfícies gràfiques per a l’ffmpeg que generalment s’utilitzen per a la codificació entre formats de vídeo. Per exemple, el WinFF és una de les més famoses. A més, ffmpeg té versions per a Windows, Linux i Mac.

Durant un temps va estar molt bé com a editor de vídeo, però el projecte ja no s’actualitza des del novembre del 2006. Tot i així, està considerat com un editor que es pot fer servir per a l’ús professional ja que té una quantitat molt gran de possibilitats: efectes en temps real, dibuixar i dissenyar sobre el vídeo en moviment, afegir animacions, etc. A més, existeixen versions per a Windows, Linux i Mac.

Recentment traduït al català, kino és una de les aplicacions més famoses i senzilles a l’hora de treballar amb vídeo. No ofereix totes les possibilitats que ofereix avidemux, però això és perquè la finalitat és diferent. Kino permet obtindre vídeo des d’una vídeocàmera, afegir efectes, transicions, text… i fer un muntatge final amb tot això. Des del meu punt de vista és un dels més recomanables per fer servir a l’hora d’editar vídeo a GNU/Linux.

El punt fort de Lives és la seua capacitat de poder barrejar vídeo en temps real i edició no lineal alhora. A més, existeix l’anomenat mode VJ que permet afegir diferents efectes en temps real al temps que s’està reproduint. La relació característiques/senzillesa no està gens malament. Lives està disponible per a moltes plataformes. La darrera actualització fou l’agost passat.

Kdenlive 0.7 va presentar-se fa poc amb un canvi d’aspecte de la interfície important (gràcies a la migració a KDE4). Tot i que no és el més potents de tots els editors que hem vist, sí que es podria dir que és el que més pot oferir a usuaris que no volen trencar-se el cap aprenent a fer funcionar el programa. Permet fer seqüències de fotografies i afegir música de forma molt intuïtiva amb tot un seguit d’efectes més que suficients per a tasques bàsiques.

Marble

Marble és un programa lliure que molts pensareu que és bàsicament com el Google Earth. Efectivament, Marble és més o menys això, amb algunes característiques de més i altres de menys.

Està programat amb biblioteques Qt4 (millor per a entorns KDE) i amb ell es pot consultar el mapa geogràfic del món de diverses en diversos modes incloent, per exemple, un mode que mostra el mapa geogràfic del món a l’any 1689.

Un dels avantatges que té el Marble davant el Google Earth és que Marble no requereix acceleració gràfica per funcionar. Per altra part, està en continu desenvolupament i ja s’ha aconseguit suport de mapes en línia gràcies a OpenStreetMap. Amb això, Marble pot interpretar fitxers kml, que són els que fa servir el Google Earth/Google Maps.

Marble es troba gairebé als tots els repositoris de les distribucions que facen servir KDE4. Només cal que cerqueu el paquet del mateix nom amb el vostre gestor de paquets i podreu instal·lar-lo sense problemes (tant a KDE com a GNOME).

marble11 marble2

Google chrome en versió final

google-chromeGoogle s’ha donat pressa a treure la versió final de chrome, molta gent es pensava que aquest navegador seria una altra beta eterna més de google com gmail, docs, gtalk… Llàstima que no es donin la mateixa pressa a tenir un chrome per a linux, s’hem fa estrany que sent un projecte de programari lliure i en molts idiomes des del principi no es preocupessin també de que fos multiplataforma, i ara els hi està costant molt de fer-lo compatible.

Aquesta versió final arriba amb menor temps de càrrega, millora del motor de JavaScript V8 amb el qual es posa a l’altura de firefox en quant a temps de càrrega de web’s, també millora la gestió de marcadors fent més fàcil importar i exportar a més de classificar grans quantitats de marcadors.

Això d’aconseguir tant ràpid una versió final és degut a que tenen la intenció de establir acords amb amb preses muntadores per a que chrome vagi preinstal·lat en molts ordinadors, ja es veurà com reacciona Microsoft si això es converteix en una realitat.

A mi personalment em sembla bé que la gent hi vegi més enllà de Internet Explorer ja que després de la gran pujada i baixada de quota de chrome, va pujar la de firefox, però tampoc m’agrada com està fent les coses google últimament: tecnologies no disponibles en sistemes de 64 bits (google gears), moltes coses no disponibles per a GNU/linux (videoconferència per a Gtalk) i les que hi són estan poc cuidades (google earth)…

Descarrega Google chrome per a Windows

(més…)

Amarok 2.0 (per fi)

amarok-2_0_0-overview_1El món de la gestió de la música digital ha canviat molt des de el naixement de l’Amarok ara fa quatre anys i mig. La primera versió de l’Amarok va aconseguir una molt bona reputació gràcies a la innovació que va suposar.

Ara, gràcies a les noves possibilitats que suposa el KDE4, l’Amarok ha millorat i evolucionat en molts aspectes oferint un resultat molt original i que s’ix de l’aspecte general de la resta de reproductors de música (a vegades massa semblant a l’estructura de l’iTunes).

Després de dos anys de treball (2 anys!), avui per fi podem gaudir d’una nova i flamant versió de l’Amarok. El nombre de canvis respecte a la versió anterior és excessivament gran, gairebé podríem dir que s’ha reescrit gairebé de forma completa. Aquesta versió ens porta característiques molt interessants:

  • Una nova interfície completament redissenyada respecte a la versió 1.5
  • Integració amb Magnatune, Jamendo, MP3tunes, Last.fm i Shoutcast
  • Suport per a connectors
  • Per descomptat, s’ha migrat tot de KDE3 a KDE4, ara es fan servir les tecnologies Solid, Phonon i Plasma pròpies del KDE4

Els mateixos desenvolupadors comenten que Amarok 2.0 és un començament, i no un final. De fet, no totes les característiques de l’Amarok 1.4 s’han pogut migrar a la versió 2.0 i per tant caldrà esperar a les noves versions.

A més, tenint en compte que l’equip de desenvolupament del KDE està encara treballant en la migració de les biblioteques a Windows i Mac OSX, l’Amarok podrà ser executat aviat a aquests sistemes.

L’Amarok 2.0 ja està disponible en paquets precompilats per a diferents distribucions. Gaudiu-lo!

download

La guerra dels navegadors… Webkit guanya

Estem en una època a la qual la guerra dels navegadors està donant-nos moltes alegries ja que, teòricament, aquesta competència comporta una millora contínua en els diferents navegadors per tal de fer-se amb un nombre major d’usuaris.

En aquest moment, els principals navegadors que estan en desenvolupament són el Firefox 3.2, el Opera 10, Internet Explorer 8, el Google Chrome i els basats en Webkit. A LinuxHaxor han fet un test de rendiment amb Sunspider. El resultat ha estat el següent:

Com es pot comprovar, Webkit, Chrome i el Firefox són els més ràpids, mentre que l’Internet Explorer 8 es queda prou allunyat dels altres. L’Opera 10, tot i estrenar nou motor, es queda també al darrere. Per descomptat tots aquests navegadors encara han d’evolucionar i és molt possible que canvien les posicions actuals. És una llàstima que els navegadors basat amb Webkit no tinguen les prestacions i possibilitats que ara té el Firefox. Cadas un té el seu avantatge.

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.