El teu blog de Linux en català

Programari

Sparkleshare, Dropbox i UbuntuOne

Ja fa temps vaig publicar en els fòrums de gnulinux.cat un post sobre Dropbox. Parlava de Dropbox com un gran programa per intercanviar documents amb els altres o fins i tot per sincronitzar una carpeta del nostre ordinador amb qualsevol altre ordinador que tinguem amb el Dropbox instal·lat. Realment, un post sobre un programari privatiu en un fòrum de programari lliure, sobrava una mica, però vaig parlar sobre Dropbox bàsicament perquè tenia una versió per GNU/Linux.

Dropbox

Una alternativa a Dropbox és el que encara està en fase BETA, UbuntuOne. És un servei igual que Dropbox que dóna Canonical, però que només permet sincronitzar carpetes entre distribucions d’Ubuntu i al igual que Dropbox també ens permet descarregar i carregar arxius via web.

Ubuntu One

Bé, després d’introduir-vos (si encara no els coneixieu) aquestes dues aplicacions, molts de vosaltres em podríeu fer una pregunta que m’ha fet moltíssima gent a qui he recomanat ambdós serveis: – I els meus arxius realment on són?

És obvi que els vostres arxius estan desats en un servidor. En el primer cas en un servidor de Dropbox i en el segon en un servidor de Canonical. Però encara ens podriem preguntar sobre la privacitat i/o la seguretat de les nostres dades. Doncs, com que ens ho podríem preguntar i la resposta està en els termes d’ús d’ambdos serveis, aquells textos tant llargs que ningú llegeix i tothom accepta. Aquí és on entra en joc Sparkleshare.

Sparkleshare

Sparkleshare és un projecte relativament nou encara en fase Beta que té l’intenció de crear un programa semblant al Dropbox però 100% programari lliure. De moment, Sparkleshare en fase Beta només ens permet utilitzar el servei amb servidors GitHub i Gitorious, però també ens permet crear el nostre propi servidor de dades amb el que podrem controlar la nostre privacitat i podrem saber realment on són les nostres dades. Com he dit, està en fase Beta i encara té algunes mancances, com per exemple una part de la documentació molt interessant, l’explicació de com muntar el nostre servidor Sparkleshare. Com que trobo que és una informació prou important, vaig contactar amb el desenvolupador d’Sparkleshare per saber com podia fer-ho, em va donar una petita solució per passar del pas, muntar el nostre propi servidor GIT.

Configuració Sparkleshare

De moment no tinc res muntat i per tant, no puc assegurar el funcionament del programa, però ja m’estic brallant amb un servidor GIT i espero poder tenir resultats en pocs dies.

notificació

Afegeixo també que de moment no hi ha pre-compilats per cap distribució de GNU/Linux, així que us tocarà compilar codi 🙂

Firefox 4 per a l'Android

A Mozilla.cat parlaven fa uns dies de la publicació de Firefox 4 per a l’Android i Maemo. A part de destacar el canvi de nom de «Fennec» a «Firefox», aquesta versió està basada en la versió del Firefox per a ordinadors personals amb tota la compatibilitat amb CSS3, HTML, WebM i tots els nous formats que això suposa. També inclou Firefox Sync, l’eina de sincronització que ja s’ha implementat també a la versió d’escriptori.

No vull estendre’m més amb les característiques i vull parlar més de l’experiència que he tingut amb la versió per l’Android i posar algunes captures. Faré un breu resum:

Les bones impressions

  • Un cop obert el navegador, la primera impressió és molt bona, s’ha cuidat l’aspecte i la disposició dels elements, se’ns mostra un seguit de les pàgines visitades i alguns ginys que podem instal·lar.
  • Si tenim sincronitzat el Firefox Sync, també ens permetrà cercar entre les pàgines cercades en altres ordinadors on també el tinguem.
  • Navegar entre les pestanyes o fer operacions bàsiques d’arrere/avant o marcar pàgines per a les adreces d’interès és fàcil i intuïtiu (només cal tocar i desplaçar cap a la dreta o l’esquerra per una cosa o altra).
  • L’evolució des de la versió alfa és impressionant: la interfície és molt més ràpida i precisa

El que cal millorar

  • El temps d’inici de l’aplicació és lleugerament més llarg que amb altres navegadors com l’Opera Mini o el que ve per defecte amb l’Android.
  • Tot i que la interfície ara és més ràpida que amb Fennec, encara és lenta i pesada fins a un punt que pot suposar no ser còmode treballar amb ell (amb la versió alfa era impossible).
  • Després d’uns minuts d’ús la interfície i els menús s’han tornat molt lents en el meu cas, no tenia cap altre programa obert i tampoc no havia obert més de tres pestanyes.
  • Encara no està en català (hauré de preguntar al Toni Hermoso si hi estan treballant). La traducció catalana està en curs però encara no s’ha afegit.

Com veieu, només cal millorar el rendiment, perquè per la resta el Firefox 4 per a l’Android és molt millor que l’Opera o el navegador que ve per defecte. La forma d’accedir i navegar entre els elements i les opcions està molt ben pensada i és molt agradable a nivell gràfic. Estarem atents a l’evolució de les properes versions.

A continuació teniu algunes captures que he fet. Si esteu interessats en baixar el Firefox per al vostre mòbil Android o Maemo, podeu fer-ho des de la pàgina oficial (recordeu que a l’Android haureu d’eliminar la restricció per poder instal·lar programes de tercers, ja que el Firefox 4 no és al market).

Primers passos després d'instal·lar l'Ubuntu 10.10

A nivell personal trobe que l’Ubuntu 10.10 té gairebé tot el que necessite. Tot i així, existeixen alguns programes bàsics per mi, com The Gimp o algun tema de còdecs que no s’arriben a instal·lar per defecte.

Per això mateix ací vos deixe un parell de línies de codi que només haureu de copiar i enganxar a un terminal (Aplicacions » Accessoris » Terminal), prémer intro, introduir la contrasenya i acceptar els canvis (i, en cas de pregunta, dir sí a tot). Potser que per a alguns paquets com el Java hageu de tindre el repositori partner activat (l’heu d’activar a través de Synaptic » Dipòsits).

Aquestes ordres instal·len còdecs necessaris per a la reproducció de formats propietaris, inclouen java, flash, reproducció de dvds i programes bàsics com The Gimp, OpenShot, VLC, adobe air o el Chromium

1. Els còdecs
sudo apt-get install gstreamer0.10-ffmpeg gstreamer0.10-plugins-bad gstreamer0.10-plugins-bad-multiverse gstreamer0.10-plugins-ugly gstreamer0.10-plugins-ugly-multiverse gstreamer0.10-plugins-base gstreamer0.10-plugins-good libdvdnav4 libdvdread4 libmp4v2-0 libxine1-ffmpeg ffmpeg flashplugin-nonfree sun-java6-fonts rar unrar p7zip-full p7zip-rar unace unp zip unzip ttf-mscorefonts-installer ttf-liberation mencoder mplayer sun-java6-plugin

2. La reproducció de dvds
sudo /usr/share/doc/libdvdread4/install-css.sh

3. Paquets de desenvolupament (aquest no cal que l’instal·leu si no compileu programes des de les fons)
sudo apt-get install build-essential automake make checkinstall dpatch patchutils autotools-dev debhelper quilt fakeroot xutils lintian cmake dh-make libtool autoconf git git-core subversion bzr

4. Programes essencials
sudo apt-get install vlc mozilla-plugin-vlc openshot gimp gthumb pidgin skype adobeair wine aptitude chromium-browser

5. Altres programes que jo instal·le per millorar el meu escriptori (vos deixe un llistat perquè instal·leu els que vulgueu, només cal fer clic a l’enllaç per instal·lar aquells que estiguen als repositoris per defecte):

Avant Window Navigator / Docky (per al dock tipus mac)
Inkscape (editor de gràfics vectorial)
Gcolor2 (per poder seleccionar qualsevol color de la pantalla i obtindre el codi hexadecimal ràpidament)
Dropbox
OpenKomodo (paquet de programació)
Filezilla (client FTP)
Tucan (alternativa molt vàlida i ràpida al jdownloader)
Spotify

Novetats a Ubuntu One

El servei Ubuntu One ja està disponible en Ubuntu des de fa un temps, i permet tenir sincronitzades les dades entre els nostres ordinadors, apart de mantenir-nos una còpia en els servidors d’Ubuntu. D’aquesta manera si, per exemple, se’ns espatlla un disc no haurem perdut les nostres dades sincronitzades (que poden ser documents, fotografies, contactes, etc.), sinó que sempre els podrem recuperar dels servidors d’Ubuntu. A més, a través d’Ubuntu One tenim accés a la Ubuntu Music Store. El pla bàsic d’emmagatzemament (de 2 GB), anomenat Ubuntu One Basic, és gratuït.

Logo d'Ubuntu One

Fins ara, jo no l’utilitzava, perquè per a sincronitzar dades em semblava molt millor el servei Dropbox. Però darrerament hi ha hagut diverses novetats interessants relacionades amb l’Ubuntu One.

  • Avui mateix acaba d’aparèixer un servei d’Ubuntu One per a iPhone i Android, sobretot centrat en l’streaming de música. Es diu Ubuntu One Mobile, té un preu de 3,99$ al mes o 39,99$ a l’any (uns 30€ anuals). Aquest servei té un període de proves gratuït de 30 dies.
  • S’està treballant en una versió d’Ubuntu One per a Windows. Aviat tindrem disponible una versió Beta.
  • S’han modificat les tarifes dels plans de pagament (per poder obtenir més de les 2 GB gratuïtes). Els nous preus són molt competitius, i personalment estic pensant seriosament utilitzar-los. Aquestes noves tarifes consisteixen en poder ampliar l’espai de 20 GB en 20 GB. Cada ampliació d’espai que utilitzem costa 2,99$ mensuals o 29,99$ anuals. Això vol dir que per uns 23€ anuals (depenent del canvi del dòlar) tindrem fins a 22 GB (els 2 GB gratuïts més els 20 GB d’una ampliació), o 42 GB per 46€, etc.

Amb aquestes novetats, Ubuntu One augmenta molt la disponibilitat per a diversos sistemes (apart d’Ubuntu, Windows i la versió Mobile, ja es pot utilitzar en entorns KDE i també hi ha gent que l’utilitza en altres distribucions com Fedora). A més, trobo que els preus d’ampliació d’espai estan molt bé. En canvi, el preu d’Ubuntu One Mobile potser el trobo una mica car pel servei que ofereix.

Instal·lar LibreOffice a Ubuntu

Fa pocs dies, us vam explicar que una part important de la comunitat d’OpenOffice.org s’havia escindit per crear el nou projecte LibreOffice. Aquest és un fork del propi OpenOffice.org, que a partir d’ara serà desenvolupat de forma independent.

LibreOffice

LibreOffice

Si utilitzeu Ubuntu, o qualsevol altra distribució basada en Debian, ja us podeu instal·lar el LibreOffice a partir d’uns repositoris especials, tot i que de moment només tenen paquets per a versions de 32 bits. Per a instal·lar-lo, cal que creeu un nou fitxer «/etc/apt/sources.list.d/libreoffice.list» amb el vostre editor de text preferit. Per exemple, si utilitzeu gedit, ho podeu fer per mitjà de la comanda següent:

sudo gedit /etc/apt/sources.list.d/libreoffice.list

Veureu que us obre un fitxer buit. Poseu-hi aquesta línia:

deb http://download.tuxfamily.org/gericom/libreoffice /

Deseu els canvis i tanqueu el fitxer. Després, obriu un terminal («Aplicacions>Accessoris>Terminal») i executeu l’ordre següent:

sudo apt-key adv --keyserver keyserver.ubuntu.com --recv-keys 890E7A26

Finalment, obriu el Synaptic («Sistema>Administració>Gestor de paquets Synaptic»), refresqueu la informació dels paquets i us hi trobareu els paquets «libreoffice3» i «libreoffice3-en-us» preparats per a poder-lo instal·lar. Això instal·la la base de LibreOffice. Després cal instal·lar cadascun dels components de la suite ofimàtica, escollint els paquets que us interessi d’aquests:

Component Paquet
Processador de text libreoffice3-writer
Full de càlcul libreoffice3-calc
Editor de presentacions libreoffice3-impress
Editor de dibuixos libreoffice3-draw
Base de dades libreoffice3-base
Editor de fórmules libreoffice3-math

Un cop instal·lat, per poder executar el LibreOffice cal tenir en compte que els binaris d’execució es troben al directori «/opt/libreoffice/program».

Cal tenir en compte que encara és una versió de proves.

Font | OMGUbuntu

Edito: He ampliat la informació dels paquets que cal instal·lar i el directori on es troba el programa.

Ajudeu a traduir el Gnome al català

Fa pocs dies que va sortir Gnome 2.32, i la seva traducció al català no era del tot completa (encara que gairebé, perquè la traducció al català està actualment al 97%).

En vistes a la publicació, d’aquí a sis mesos, de Gnome 3.0, Gil Forcada ens anima a unir-nos al grup de traducció al català de Gnome, per assegurar que aquesta nova versió estigui al 100% quan s’alliberi. El mateix Gil ens explica com cal fer-ho, per ajudar a la traducció:

Per tal de trencar el gel he recollit una llista de mòduls que no formen part de la versió oficial del GNOME però que moltes distribucions instal·len. El pla d’acció per tant seria:

1- Apunteu-vos a la llista del GNOME de Softcatalà i dieu hola 🙂
2- Creeu un usuari al Damned-Lies
3- Agafeu un mòdul (si ningú el té agafat) de la llista de sota i poseu-vos a traduir!

Si teniu més idees de com aconseguir més voluntaris deixeu comentaris o envieu correus a la llista

Font | Whatever

Enquesta: quines extensions del Firefox feu servir?

Crec que estaria bé traure una estadística de les extensions que fem servir al Firefox, ja siga simplement per curiositat o també per tal de descobrir-ne de noves que puguen tindre algun interès.

La idea és que als comentaris poseu les extensions que feu servir, a partir d’allà extraurem un gràfic i el publicarem més endavant. Donarem uns dies per tal que contesteu. No activaré cap enquesta del WordPress ja que és impossible posar-hi totes les opcions possibles.

Si voleu, començaré jo. Faig servir:

  • Firefox Sync (per sincronitzar els meus preferits, formularis, etc.)
  • Firebug (per analitzar el codi font, css, javascript, etc.)
  • Measureit (una espècie de regla)
  • Download statusbar (per posar-hi les baixades a la barra d’estat i no a una finestra nova)
  • Screengrab (per fer captures de pàgines senceres)
  • Web developer (eines d’anàlisi per a desenvolupadors web)
  • Vacuum places improved (per optimitzar la base de dades del Firefox, tot i que no tinc clar que realment funcione)

Vídeo del Firefox 4 a GNU/Linux (per fi alguns canvis)

Des que va començar el desenvolupament del Firefox 4 va quedar clar que Mozilla no farà canvis importants a la interfície a la nostra plataforma. Cada nova versió del Firefox 4 en desenvolupament que s’ha anat publicant mostrava canvis molt poc significatius mentre que al Windows la interfície ha canviat molt per tal d’augmentar al màxim l’àrea visible dels webs.

Sembla que amb la beta7 del Firefox 4 per a GNU/Linux ja arriben alguns petits canvis, tot i que no són res realment excitant. Tot i així, sí que cal dir que la part no visible a primera vista ha canviat força: els complements ara es gestionen a una pestanya, el tabcandy ja ve per defecte, Sync també és actiu per defecte, etc. Veiem un vídeo!

Si feu servir els repositoris mozilla-daily de l’Ubuntu, podreu provar-lo. Tot i així no vos ho recomane ja que aquests repositoris tenen tendència a carregar-se l’estabilitat del firefox.

Couturier: uneix documents PDF de manera senzilla

Haver d’unir diferents documents PDF en un sol fitxer és una tasca molt comuna en ofimàtica, i hi ha diversos programes que ho fan i fins i tot es pot fer amb quatre ordres de terminal. Però si no us voleu complicar la vida amb programes d’edició de PDF amb mil opcions i trenta menús, aquí teniu un petit programa que potser us interessa: Couturier.

Aquest programa és extremadament senzill: selecciones els PDF que vols, els ordenes com vols, li dius el nom del fitxer resultant i on vols que el guardi, fas clic a “Combine” i ja està. Res més. Impossible perdre’s. Una joia, si unir PDFs és l’únic que necessitem.

Pantalla principal del Couturier

(ah, també permet encriptar els fitxers que creeu!)

Instal·lació

Hi ha un petit problema, que és que el fitxer d’instal·lació és de la versió 9.10 d’Ubuntu, i si funcioneu amb 10.04 o 10.10 us haureu d’instal·lar, abans, un altre paquet:

sudo apt-get install gnome-sharp2

Un cop fet això, per a instal·lar el Couturier simplement us baixeu el .deb d’aquí: clica’m, eixerit!

Actualitza el teu estat a Twitter o Identi.ca amb el que escoltes a Rhythmbox

Ja sabreu que el reproductor musical predeterminat de gnome, el Rhythmbox proporciona un gran suport per plugins, ara n’ha aparegut un de nou: Rhythmbox Microblogger.

Aquest plugin, un cop instal·lat permet amb un sol click actualitzar el teu estat a Twitter o Identi.ca amb la cançó que s’està reproduint actualment, a més, permet editar completament el format dels tweets o trends.

Instal·lació

Per instal·lar-lo és prou senzill i a mésm teòricament aquest sistema funciona per a totes les distribucions, no és necessari comentar que Rhythmbox ha d’estar prèviament instal·lat:

Obrim una terminal i ens situem a la carpeta .gnome2 teclejant el següent:

cd ~/.gnome2

Tot seguit comprovem si existeix la carpeta rhythmbox

ls

Si no apareix la carpeta, la creem i hi accedim:

mkdir -p rhythmbox
cd rhythmbox

Si ja existeix simplement hi accedim:

cd rhythmbox

Ara, hem de repetir el mateix per a la carpeta plugins, comprovem si existeix:

ls

Si no apareix la carpeta, la creem i hi accedim:

mkdir -p plugins
cd plugins

Si ja existeix simplement hi accedim:

cd plugins

Ara, simplement descarreguem el pugin i el descomprimim:

wget http://github.com/downloads/aliva/rhythmbox-microblogger/rhythmbox-microblogger-0.4.tar.gz
tar -xvf rythmbox-microblogger.0.4.tar.gz

Un cop finalitzats aquests passos ja podem obrir el Rythmbox i configurar el nostre plugin: Editar -> Complements i marquem la casella de Microblogger, després l’editem per agregar els nostres comptes de Twitter i Identi.ca. Tanquem l’editor i ja veurem a la barra del reproductor els botons corresponents a aquests serveis.

En algunes distribucions com Arch Linux hi ha paquets per instal·lar-lo automàticament, podeu visitar la web del plugin per veure com fer-ho: http://github.com/aliva/rhythmbox-microblogger

Que tingueu un molt bon 11 de Setembre!

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.