Continuant amb els articles amb propòsit didàctic, avui parlarem de la nomenclatura dels discs a GNU/Linux.
La gent que prové del Windows no sol tindre clar on estan les unitats “c:”, “a:”, “d:”, etc. a GNU/Linux. Cal dir que això va ser un “invent” del Bill Gates i companyia allà a l’època de l’MS-DOS. Aquesta nomenclatura era relativament “nova” (fos o no fos nova, ells la van “fer nova”, ja sabeu sobre què parle).
La qüestió és que abans d’aqueixa nomenclatura, els sistemes UNIX ja feien servir una altra amb la qual, qualsevol dispositiu extern o intern es trobava a un directori del sistema, no pas a una “unitat” (concepte abstracte inventat per MS).
Què vol dir això?. Doncs que si nosaltres fiquem un cdrom a un sistema GNU/Linux i volem accedir a ell, no el trobarem pas a “d:”, sinó a /dev/cdrom (o un directori semblant). Ja sabeu que a linux, el directori base és:
/
A partir d’aquest directori s’accedeix a TOT:
/home/ --> directori dels usuaris
/dev --> directori dels dispositius
/usr --> directori de programes i moltes altres coses (això depén molt)
/media --> directori des d'on podrem accedir als medis muntats
Imaginem la següent situació: tenim dos discs durs SATA a l’ordinador. Un disc dur és on tenim el sistema (amb dues particions: la swap i la del sistema) i l’altre és un disc dur magatzem on només hi ha una partició. Linux anomena als discs de la següent manera:
sda --> disc 1
sdb –> disc 2 (si n’hi ha)
sdc –> disc 3 (si n’hi ha)
sdd –> disc 4 (si n’hi ha)En aquest cas tenim sda (disc 1) i sdb (disc 2). Les diverses particions dels discos es denominen afegint un número:
sda1 --> partició 1 del disc 1 (en aquest cas la swap que hem comentat)
sda2 --> partició 2 del disc 1 (en aquest cas el sistema base /)
sdb1 --> única partició del disc 2 (el magatzem)
Els “antics” discs IDE (ara coneguts com PATA), s’anomenaven igual però amb “hdx”. Les unitats de CD i DVD que ara tenim continuen anomenant-se per aquesta nomenclatura “hdx” (en aquest cas, la “x” depèn si estan connectades al primari mestre o esclau o secundari mestre o esclau.
El fitxer on es desa la informació dels discs durs i dispositius interns (discs sata i unitats de CD i DVD) és l’fstab. Es troba a la ruta:
/etc/fstab
No veurem el contingut perquè potser no ens interessa. Allò que ens interessa són els dispositius que connectem externament així com el CD o DVD. Veiem, la partició del disc dur que conté el sistema base, sempre es “munta” a / (en aquest exemple, seria /dev/sda2); la partició swap no es munta com a tal. El segon disc dur es muntarà on estiga definit a l’fstab o a on nosaltres mateixos li diguem. Els discs durs secundaris, els llapis usb i els CD o DVD sempre es munten al directori /media/unitat, a on “unitat” fa referència a “cdrom” (per al CD i DVD), “disk” o “usb” (per a llapis o discs usb) i el segon disc dur que hi tenim a dins de l’ordinador pot muntar-se amb qualsevol nom (això normalment es fa durant la instal·lació), moltes vegades les diferents distros li posen el nom de l’identificador (sdxA).
Actualment totes les distribucions munten automàticament els dispositius externs que s’hi connecten. D’aquesta manera l’usuari, en ficar un cd o connectar un disc extern, li apareix una finestra per accedir directament a les dades del dispositiu. Aquests dispositius, en la gran major part dels casos, es munten automàticament a /media. És a dir, que la icona del dispositiu que apareix a l’escriptori en connectar-lo no és més que un accés directe a /media/dispositiu.
Per entendre una mica més profundament l’estructura de directoris a GNU/Linux podeu passar-vos per aquest article al wiki on Parra ha publicat tota una sèrie de documents bàsics sobre el sistema (allà trobareu un article anomenat Sistema de fitxers i estructura de directoris).
Comentaris recents