El teu blog de Linux en català

Notícies

Puppy Linux 5.1 alliberada

La setmana passada va sortir una nova versió, la 5.1, de Puppy Linux. El seu nom clau és Lupu. Aquesta és una distribució molt lleugera, especialment dissenyada per a ordinadors antics.

Logo de Puppy Linux

Tot i que s’aconsella un mínim de 128 MB de RAM, Puppy Linux pot executar-se amb màquines de fins a 64 MB de RAM (si ajusteu correctament el Swap). Per aconseguir-ho, utilitza l’entorn d’escriptori JWM, que consumeix molt pocs recursos, apart de tenir instal·lats programes molt lleugers. Per exemple, no porta cap programa del paquet ofimàtic OpenOffice.org, que carrega molt l’equip, sinó que té instal·lat l’Abiword com a processador de texts, el Gnumeric com a fulla de càlcul, etc. Com a navegador web, tindrem instal·lat el NetSurf, també molt lleuger. I així amb tots els programes.

Puppy Linux en plena acció

Puppy Linux en plena acció

Però amb Puppy Linux trobarem poques limitacions amb els programes que hi vulguem instal·lar. I és que, des de Puppy Linux 5, aquesta distribució utilitza els repositoris oficials d’Ubuntu (apart d’alguns de propis), de manera que ens podrem instal·lar qualsevol programa disponible per a Ubuntu. Si el nostre ordinador és una mica antic, haurem d’anar amb compte amb no carregar-lo amb programes massa pesats. Podem instal·lar programes des del gestor de paquets propi de Puppy Linux, que trobarem a «Menu>Setup>Setup Puppy>Puppy Package Manager».

Per a instal·lar-vos Puppy Linux, us heu de baixar el seu fitxer iso corresponent des de la seva pàgina de descàrregues, gravar-la en un CD, i engegar l’ordinador amb aquest CD.

A més, si la voleu provar, teniu dues imatges virtuals amb Puppy Linux (una amb la versió 5.0.1 i l’altra amb la versió 5.1) preparades per a utilitzar en VirtualBox que us podeu descarregar des de la nostra pàgina d’imatges.

Edito: Tal i com m’indica el Joan per correu electrònic, el nom clau de Puppy Linux 5 és Lupu i no Quirky.

Debian fa 17 anys

Avui fa 17 anys que Ian Murdock va enviar aquest missatge, on anunciava l’aparició d’una nova distribució GNU/Linux: Debian. Aquesta distribució, a diferència d’altres com Fedora, OpenSUSE o Ubuntu, no té darrera una empresa, sinó que està mantinguda per la comunitat.

Logo de Debian

Des de llavors, aquesta ha estat una de les distribucions clau en el desenvolupament dels sistemes GNU/Linux. És convenient recordar que és la base de moltes distribucions actuals, com per exemple Ubuntu.

Font | Ubuntips

Novetats a ca n'Oracle

Des que a l’abril del 2009 Oracle va adquirir Sun, encara no s’havia pronunciat sobre els nombrosos projectes de programari lliure o de codi obert que va heretar. Estem parlant de projectes tan importants com OpenOffice.org, mysql, VirtualBox i OpenSolaris, entre altres.

Logo d'Oracle

En el darrer any i mig, l’únic que hem sabut sobre aquests projectes, apart de rumors, és que alguns d’ells anaven avançant en el seu desenvolupament, i altres semblaven més aturats. Però no hi havia cap notícia oficial. En els dos projectes que romanien més aturats, la comunitat va reaccionar, i van aparèixer alguns forks de mysql, i la comunitat d’OpenSolaris també va crear el seu propi fork, Illumos, i va invitar a Oracle a participar-hi.

Però aquesta situació ha canviat de manera dràstica aquesta setmana. D’una banda, a Oracle Magazine s’ha publicat una entrevista a Edward Screven, Cap Corporatiu Arquitecte d’Oracle, on parla àmpliament (encara que esquivant alguns temes) sobre la relació d’Oracle amb el programari lliure i de codi obert.

Edward Screven va resumir la relació d’Oracle amb el programari lliure i de codi obert amb la frase següent:

«Oracle no té realment una estratègia específica per al Codi Obert. El que tenim és una estratègia global d’empresa: entregar solucions completes, obertes i integrades, als nostres clients.»

A més, va destacar les contribucions que Oracle té en el nucli de Linux, com ara el sistema de fitxers Btrfs, i altres relacionats amb els servidors. En concret, va dir el següent sobre Linux:

«Linux continua sent una plataforma de desenvolupament de referència per a Oracle. Segueix sent una plataforma estratègica per a nosaltres en l’arquitectura x86. Tenim avui més enginyers de Linux que mai, i en seguirem contractant més. Linux és absolutament una part central de la nostra estratègia oberta completa i integrada.»

Respecte dels programes implicats, va dir el següent:

  • OpenOffice.org. Des d’Oracle, aquest producte està considerat com una unitat interna separada d’Oracle, amb un equip de desenvolupament i de vendes propi.
  • mysql. Oracle té tres objectius clars: millorar el producte en rendiment i qualitat millorar el suport que s’ofereix per a mysql, i integrar-lo més amb la resta de productes d’Oracle.

Del que no va parlar, és d’OpenSolaris. «Curiosament», fa un parell de dies Oracle ha enviat un missatge a la llista de correus d’OpenSolaris indicant que s’abandona aquest projecte, i que es reemplaçarà per Solaris 11 Express, amb llicència RTU (Right-to-use) per a desenvolupadors. O sigui, que la comunitat OpenSolaris ha vist confirmades les seves pors, que la van encaminar a crear el fork d’OpenSolaris Illumos.

Logo d'Illumos

Publicat KDE 4.5 SC

Avui ha sortit la nova versió 4.5 de KDE (amb nom clau “Canny”), un dels entorns d’escriptori més utilitzats de GNU/Linux. Aquesta versió és la que vindrà de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions que utilitzen KDE com a entorn predeterminat (Kubuntu, OpenSUSE, SimpleMepis, Chakra, etc.) i de forma opcional en la resta de distribucions.

KDE 4.5

L’aspecte gràfic d’aquesta nova versió està molt treballat, com ja és habitual en KDE. Segurament és un dels millors entorns en l’aspecte gràfic per a qualsevol sistema operatiu, sobretot gràcies al Plasma.

El sistema KDE també inclou tota una sèrie de programes, que també han estat actualitzats, com ara el paquet ofimàtic Koffice, els KDE games, l’explorador de fitxers Dolphin, l’excel·lent reproductor de so Amarok, el gravador de medis K3B i molts més.

Algunes de les novetats més interessants de KDE 4.5 SC són:

  • S’ha reescrit l’àrea de notificació, i ara utilitza un nou protocol basat en D-Bus.
  • S’han afegit noves utilitats i efectes d’escriptori al KWin.
  • El Plasma Netbook, la interfície gràfica especial per a netbooks, ha tingut moltes millores.
  • S’ha reestructurat el panell de configuració de KDE.
  • Ara es pot escollir Webkit com a motor del navegador Konqueror.
  • S’ha treballat molt per millorar encara més l’estabilitat de l’escriptori, tot i que des de fa unes quantes versions aquesta ja era prou bona.

Podeu trobar una llista completa de les millores d’aquesta nova versió a l’anunci de llençament de KDE 4.5 SC.

Aplicacions de KDE 4.5 SC

Aplicacions de KDE 4.5 SC

Ubuntu 10.10 (Maverick Meerkat) Alpha 3

Ahir es va publicar la tercera versió Alpha d’Ubuntu 10.10 (Maverick Meerkat). Algunes de les més interessants són:

  • Moltes de les millores han estat centrades (com ja va passar a la segona Alpha) a millorar l’entorn Unity, que és el que vindrà de forma predeterminada amb Ubuntu Netbook Edition (UNE).
  • El gestor de fotografies a predeterminat a UNE és el Shotwell.
  • El navegador predeterminat a Kubuntu és el Rekonq.
  • Diversos canvis d’aplicacions predeterminades a Xubuntu, suposo que encaminades a fer més lleugera aquesta distribució: Parole en comptes de Totem, Xfburn en comptes de Brasero i Xfce4-taskmanager en comptes de Gnome-Taskmanager.

Si voleu provar aquesta tercera Alpha d’Ubuntu 10.10 Maverick Meerkat, us deixo els enllaços dels seus diferents colors:

Ubuntu i UNE http://cdimage.ubuntu.com/releases/maverick/alpha-3/

Kubuntu i KNE: http://cdimage.ubuntu.com/kubuntu/releases/maverick/alpha-3/

Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/maverick/alpha-3/

Edubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/edubuntu/releases/maverick/alpha-3/

UbuntuStudio: http://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/maverick/alpha-3/

Ubuntu per UEC i EC2: http://uec-images.ubuntu.com/releases/maverick/alpha-3/

En aquesta pàgina podeu trobar el calendari de llençament de Ubuntu 10.10 Maverick Meerkat.

Ubuntu 10.10 (Maverick Meerkat) Alpha 2

Imatges de VirtualBox preparades amb sistema operatiu preinstal·lat

Una cosa que ens agrada a molts usuaris de sistemes GNU/Linux és provar diverses distribucions, per tal de veure com funcionen i quina s’adapta millor a les nostres necessitats. Molts cops, arribem a la conclusió que la nostra distribució actual ja era la apropiada per a nosaltres, però altres cops trobem alternatives interessants.

Una opció molt bona per a fer aquestes proves és per mitjà d’una màquina virtual. Recordeu que a la nostra secció de documentació teniu una sèrie d’articles explicant tot el necessari per a executar màquines virtuals des de VirtualBox.

Per tal de facilitar aquesta «feina», des de GNULinux.cat us hem preparat unes imatges de disc dur que tenen preinstal·lades algunes de les distribucions més interessants. Aquestes imatges estan preparades per ser utilitzades (prèvia descompressió del fitxer descarregat) des de VirtualBox. Podeu trobar com utilitzar-les en aquest article de la nostra documentació.

De moment, us oferim imatges de disc dur amb les següents distribucions (hi indiquem també l’escriptori que tenen instal·lat):

  • Chakra Panora – KDE
  • Debian Stable – Gnome
  • Fedora 13 – Gnome
  • Fedora 13 – LXDE
  • Mandriva 2010.1 – KDE
  • OpenSUSE 11.3 – KDE
  • Ubuntu 10.04 – Gnome
  • Ubuntu Netbook Edition 10.04 – Gnome (Netbook)

Podeu trobar totes aquestes imatges a la nostra pàgina d’imatges de VirtualBox.

Seguim treballant per ampliar ben aviat el nombre d’imatges que us oferim. Lògicament, també estem oberts a suggeriments. 🙂

Qui contribueix al GNOME?

Al bloc Safe as Milk han fet una ullada a les contribucions del GNOME per veure qui contribueix al seu desenvolupament. No ens ha de sorprendre que les contribucions de voluntaris suposen el percentatge més gran, tot seguit de les contribucions de companyies com Red Hat, Novell o Intel.

De fet, recentment s’ha donat a conèixer que Canonical no arriba a l’1% d’aportacions, cosa que pot semblar estranya quan el GNOME és el seu escriptori per defecte així com ser una companyia molt enfocada al programari lliure. Bé, ací tenim una petita taula amb els contribuïdors més importants al GNOME:

Empresa Enviaments Percentatge
Voluntaris 101823 23.45
Desconegut 73558 16.94
Red Hat 70790 16.30
Novell 45349 10.44
Collabora 21684 4.99
Intel 11160 2.57
Fluendo 10218 2.35
Lanedo 10090 2.32
Independent 8922 2.05
Sun 8862 2.04
Nokia 6183 1.42

Què passaria amb el KDE si es fera la mateixa llista? Vos recomane llegir un article molt interessant que van escriure ja fa un temps a Linux Magazine sobre com es gasten els diners GNOME i KDE.

L'Índia anuncia un portàtil de 25 euros

El ministre indi de Recursos Humans, Kapil Sibal, ha anunciat que fabricarà en massa un portàtil per un valor d’unes 1.500 rúpies, que són aproximadament uns 25 euros.? L’ordinador, serà de la mida d’un iPad, té la pantalla tàctil, lector PDF, pre-instal·lació per a videoconferències, wifi, ports USB i 2 GB de RAM. La tableta pesarà 400 grams i tindrà una pantalla de 7 polzades. A més, funcionarà amb energia solar i una bateria de 2 watts. Utilitzarà Linux per abaratir costs i contarà amb navegador d’Internet, OpenOffice, Sci-Lab, Media Player, capacitat de gestió de dispositius a distància, multimèdia i visor de contingut múltiple.

Portàtil 25 Euros

Gràcies a la producció en massa, s’espera que el preu del nou dispositiu acabi per sota dels 10 euros i  per si fós poc, el gobern indi ha decidit pagar la meitat del cost per a beneficiar a les institucions educatives. Els plans del gobern indi són introduir el portàtil al mercat a principis del 2011 i té com a objectiu general extendre la banda ample a 25.000 escoles i a 500 universitats del país. Una gran iniciativa que donarà moltes oportunitats a tots aquells que estiguin disposats a aprofitar les noves tecnologies.

Wine 1.2

Aquesta setmana s’ha publicat la versió 1.2 de Wine. Wine és un programa que representa una reimplementació de les llibreries de Windows, cosa que fa que per mitjà de Wine puguem executar aplicacions de Windows en els nostres sistemes Linux. El Wine es programa per enginyeria inversa. És a dir, els seus programadors miren quins resultats s’obtenen amb les llibreries originals de Windows, i programen el Wine perquè obtingui els mateixos resultats (sense saber com estan programades exactament les llibreries originals).

Logo de Wine

Malgrat que, si volem utilitzar un programa de Windows en els nostres sistemes GNU/Linux, en general és millor trobar un programa alternatiu que sigui natiu en GNU/Linux, estic segur que Wine ens ha estat útil en molts a la majoria de nosaltres, i cal agrair la feina que fan els seus desenvolupadors.

Aquesta nova versió presenta uns 23.000 canvis respecte de Wine 1.0. Els canvis més destacables són:

  • Suport per a aplicacions Windows de 64 bits.
  • Les llibreries de 16 bits s’han passat a mòduls separats.
  • S’han millorat les icones del programa, i queden millor integrades amb el sistema.
  • S’han implementat algunes de les llibreries més noves de Visual C++.
  • El nostre sistema GNU/Linux ara també reconeix les extensions de fitxers que estan relacionats amb programes de Wine.

En els nostres sistemes, ja fa temps que podem utilitzar la versió beta de Wine 1.2, i realment és molt estable. De tota manera, si voleu instal·lar-vos la versió definitiva de Wine 1.2, la teniu disponible a la pàgina de descàrrega del Wine.

Font | MuyLinux

Coordinadora pel Coneixement i el Programari Lliures

El 25 de maig, es va constituir la Coordinadora pel Coneixement i el Programari Lliures, amb els següents objectius:

  • Optimitzar esforços i recursos de les comunitats d’usuaris, desenvolupadors i creadors de programari i coneixement lliure.
  • Donar a conèixer i fomentar els principis del programari i el coneixement lliures.
  • Donar veu a les Comunitats i actuar en el seu nom davant dels estaments, organitzacions, empreses i administracions en favor dels objectius d’aquesta Coordinadora.

Logo de la CCPL

Es tracta d’un projecte molt interessant per a les comunitats que volem fomentar l’ús del programari lliure. Si formeu part d’una comunitat vinculada amb el programari lliure, us podeu adherir a aquesta coordinadora (GNULinux.cat ja ens hi hem adherit). Si esteu interessats personalment en el programari lliure, també us hi podeu adherir a nivell particular. En qualsevol dels dos casos, us hi podeu adherir de la pàgina d’adhesions a la CCPL.

El dia 29 de juny hi va haver la segona assemblea de la CCPL, on es van prendre els primers acords d’actuació. Entre aquests acords, cal destacar-ne alguns que afavoriran la interacció entre totes les comunitats relacionades amb el coneixement i el programari lliures, com ara la creació d’una agenda comú, un directori de comunitats i la voluntat d’unir esforços en els esdeveniments organitzats per algun dels membres de la CCPL.

El proper dia 27 de juliol, a les 19:00h es celebrarà la tercera assemblea de la CCPL al Citilab de Cornellà.

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.